Integral del Pedraforca ( cim Nord, Pollegó Superior, Calderer, Fals Pollegó Inferior, Pollegó Inferior)

En el vídeo adjunt teniu una bona representación gràfica sobre el que fareu en aquesta ruta

Només havia estat dos cops al Pedraforca. En el primer, fa 10 anys, per Verdet I en el segon des de Gòsol. Els dos cops m’havia mirat el Calderer I el Pollegó Inferior. Sempre m’havien dit que wren dos cims complicats, que es podien fer però que no eren aptes per a tothom. Al enterar-me que el Pollegó Inferior havia estat incorporat a la llista dels 100 Cims, em va començar a picar el desig de pujar-hi. Fa un any quant, cercant foradades, vaig descobrir les Coves dels Talibans, també vaig descobrir el recorregut de la Gran Diagonal I el de les Costes D’en Dou que permetien arribar al Pollegó Inferior. Sabia com pujar-hi ( Gran Diagonal) I com baixar-lo ( Costes d’en Dou). Em quedava el Calderer però cercant a Wikiloc i a Internet va aparèixer la solució: fer l’Integral al Pedraforca. Les cròniques deien que era un recorregut difícil però assequible per al meu nivell.




Com que tenía la motivació i el track que seguiría (pk.Mirador Gresoler, Coll de Verdet, Canal del Verdet, Cim Nord, Pollegó Superior, Calderer, Enforcadura, Carena del Fals Pollegó Inferior, Pollegó Inferior I descens per les Costes d’En Dou), ja només quedava, tindre un bon dia, sense massa calor i sense risc de pluja, per intentat aquesta aventura. El dia escollit va ser el dijous 19/6/25.




Crec que hi ha pocs senderistes que no hagin pujat al Pedraforca per Verdet; per tant no explicaré el trajecte que va des del punt de sortida fins al Pollegó Superior. Només dir que des del coll de Verdet la Cara Nord del Pedraforca sembla que no es pugui pujar sense fer servir tècniques d’escalada I en canvi quan t’hi acostes veus que les marques grogues et porten a una canal, la de Verdet, per la que amb grimpades senzilles però amb una certa exposició i un senzill pas equipat acabes sortint a la carena/cresta en el punt en que hi ha el Cim Nord del Pedraforca. Des d’alla es veu el Pollegó Superior però com que no es va a tota cresta sino que el camí va pujant i baixant per evitar els passos més complicats, es triga una bona estona en arribar a aquest extraordinari mirador. El Pollegó Superior, un dels 100 Cims, es un cim extraordinari, tant per un color blanc de la roca que el fa especialment atractivo con perles vistes que ofereix de tot el Massís del Pedraforca.




Des del Pollegó Superior es veu la cresta que porta als peus del Calderer. L’aproximació s’anirà fent a vegades per la cresta i a vegades uns metres per sota de la mateixa. Com mės et vas acostant al Calderer, més petit et veus sota d’aquesta mole rocosa. Es espectacular i quan veus la canal per la que has de pujar i les seves cadenes, tens l’impressió de que l’ascens serà molt complicat. Després quan arribes a les cadenes veus que tot es molt més senzill del que et pensaves. Hi ha dos jocs de cadenes. En el primer hi ha dos jocs de cadenes unides per una altre cadena que facilita el flanqueig que cal fer. No son gens complicades ja que a la teva esquerra tens una mena de graons de roca que et permeten posar-hi el peu de manera que et vagi impulsant amunt. Tecnicament es fàcil però l’exposició es alta. Cal fer les coses amb tranquil-litat, assegurant tots els passos. El segon joc de cadenes només té un punt tècnic: es a la sortida de l’última cadena. La paret está molt polida però hi ha petites preses que si vas veient i aprofitant, et permeten passar sense que els teus braços s’hagin cansat massa. Superat aquest segon sector de cadenes ja arribes a la part superior del Calderer. Aquest cim es bastant llarg, poguent-se anar d’un extrem a l’altre sense cap dificultat. Vistes magnífiques del Pollegó Superior, de l’Enforcadura I del Cala Pollegó Inferior I del Pollegó Inferior. Si no fos perquè queda molta feina per fer, et quedaries aquí una bona estona. Per baixar desfem el camí. Els trams de cordes son una mica més “distrets” que a la pujada però amb paciència es baixa bé, aixó si amb molta exposició. No es pot caure aquï. Dssprès dels trams de cadenes ja ens dirigim, baixant per terreny herbòs amb molta pendent, cap a la Enforcadura. Un cop a l’Enforcadura ens plantegem pujar per la canal que separa el Pollegó Inferior del Fals Pollegó Inferior. Ens ho mire, però no veiem la part superior. Com que no voliem trobar-nos amb problemes decidim acostar-nos a la part més baixa de la carena del Fals Pollegó Inferior ja que des de la cresta del Pollegó Superior es veia molt accesible de fer, com així va ser. Aquesta carena es fa sense quasi posar les mana a terra. Des del cim del Fals Pollegò Inferior cal anar a buscar el coll per on passa la canal que el separa del Pollegó Inferior. Un cop mës el terreny es exposat i cal mouse’s amb molta cura. Un cop a la canal s’ha de baixar en direcció nord. El descens es molt dret i el terra es tarterós. Cal cura per la pròpia seguretat i cura per a no tirar alguna pedra als que puguin anar davant teu. Uns 60 mts més avall del coll es veu una dreta canal herbada a la dreta. S’ha se pujar per aquí. Tampoc es difícil de fer però l’exposició es molt alta. Per sortir d’aquesta canal haurem de superar un pas equipat amb una corda que la gent que ha fet aquest recorregut qualifica de III o de III+. Pelque he llegit, aquest canal I aquest pas també s’han fer si vens per la Gran Diagonal. El pas equipat no es excessivament dificil pel fet de que la corda té uns llaços pels que pots posar la ma i tibar amb força amunt. Superat el pas encara ens tocarà superar una diagonal que ens portarà al cim. La diagonal tampoc té cap dificultat tècnica però es exposada.




Un cop al cim del Pollegò Inferior tocarà gaudir de les vistes. Son totes magnífiques. Realment el Massis del Pedraforca es d’una estètica espectacular I els seus cims exigents. Dòna una gran satisfacció estar allà, gaudint de les vistes, una de les quals es la de les Costes d’en Dou que semblen ser molt dretes.




Les Costes d’en Dou tenen marques de color verd, normalmente molt seguides, cosa que va difícil de perdre l’itinerari. Son dretes, però menys del que semblava des del cim del Pollegó Inferior, però NO a es convenient deixar de seguir-les. Nosaltres les vam perdre uns minuts i el descens ràpidament es va convertir en dificil. Per tant, jo diria que no cal complicat-se la vida i anar seguint les marques verdes. Des del cim del Pollegó Inferior i també des del camí de les Costes d’en Doú es veu emb total claretat el Mirador de la Joaquima, una agulla que sobresurt a mà dreta. Si pot accedir però nosaltres ja en teniem prou, i ens vam desviar una mica, seguint un corriol ben marcat en el que hi ha dos passos equipats amb una corda pels que s’ha de baixar. No son gens complicats de fer. Al final el camí
et fa creuar la Tartera se SAldes per la seva part inferior i et porta al Refugi Estasen i al cotxe.




Aquesta es una ruta en la que no es para se grimpar i desgrimpar. En general la roca de la Canal del Verdet està molt polida pel pas de l gent i rellisca, mentre que la resta de cims es de millor qualitat i segura, ja que les pedres son molt sòlides i aguanten les estrebades que els hi dónes en las grimpades i desgrimpades