Moving time  2 hours 43 minutes

Time  6 hours 16 minutes

Coordinates 2434

Uploaded February 11, 2018

Recorded February 2018

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
1,468 f
789 f
0
2.3
4.5
9.1 mi

Viewed 581 times, downloaded 14 times

near Romanyà de la Selva, Catalunya (España)

I per fi arriba el dia!
De nou ens reunirem amb cares conegudes, coneixerem nous companys i en trobarem a faltar alguns, però la cita és obligada, i els nervis no es fan esperar.
El treball es va iniciar fa setmanes, marcant primer la ruta virtual, i després podall en mà, fent i desfent camins i corriols, descobrint fonts colgades pels esbarzers, assenyalant monuments megalítics, -amb l'alegria d'una descoberta inèdita-, tornant a visitar arbres monumentals i resseguint part de la ruta Rodoreda. Afegim 2 kms, en traiem 1 d'aquí i en posem mig allà, la decisió no era fàcil! Però tot el que es fa amb passió i seny sol tenir l'èxit assegurat, i el Montagut sap combinar molt bé les dues coses!
Una altra feina feixuga i que moltes vegades no es veu ni es reconeix és la de contactar amb tothom, enviar e-mails, trucades i recordatoris, portar el control dels que es queden a dinar, etc... Sense l'aportació del Capità Haddock tampoc hauria estat possible aquesta ,ja clàssica, trobada.
Romanyà de la Selva i els seus entorns van ésser el paratge escollit aquest any per la trobada anual de wikiloqueros.
El petit poble està ple de racons amb encant, amb històries, com deia en Lluis Pla ,de la Deixesa, plenes de "veritats d'aquelles que s'expliquen i que no han passat mai". Que cadascú decideixi!
No faré una descripció de la ruta, els amics i companys que fa dies han penjat la ruta ho han fet meravellosament bé i el llistó està molt alt!
Per aquest dia, vaig decidir buscar llegendes i anècdotes sobre els llocs i entorns que vam visitar.
Sabíeu que dins l'església de Sant Martí de Romanyà hi podeu trobar una porta i un banc procedent de l'església de Sant Cebrià dels Alls?
Al bell mig de la plaça de l'església hi ha un monument funerari dedicat a Joaquim Almeda. Es veu que a principis del S XIX hi havia dues famílies molt influents a Romanyà, els Almeda i els Cama. Com que aquestes dues famílies remenaven les cireres i havien fet grans aportacions a l'església per comprar-se "un tros de cel", el bisbat de Girona va permetre l'esmentada sepultura i també la de la família Cama dins d'aquesta propietat, i fora del cementiri oficial situat al darrera de l'església , on s'hi enterrava la resta dels fidels.
De fonts , no en sabem gaire res. Actualment poques són les que ragen, i algunes , com la del Cucut, havien desaparegut sota la ufana dels esbarzers! Sort que una expedició prèvia de podalls formada pel Santi Gavarres, Capità Haddock i Montagut la van deixar al descobert de nou.
Al paradolmen del Camp d'en Guitó , els resultats de les excavacions van trobar només un petit fragment de ceràmica. Això ens fa pensar que algun espavilat ja hi va trobar abans el seu tresor, quina llàstima!
El mirador de les Mirandes, on vam esmorzar forma part de l'itinerari Rodoreda. A propòsit d'aquesta escriptora, què en sabem d'ella?
Doncs a part de la seva extensa obra literària, podríem dir que no va tenir una vida gens fàcil: li van arranjar un casament als 20 anys amb el seu oncle que havia fet les Amèriques. Va tenir uns quants amants, es va exiliar a França i després a Suïssa, i quan va morir el seu company Armand Obiols va anar a passar uns dies a Romanyà a casa d'una seva amiga. Els dies es van convertir en setmanes i les setmanes en 7 anys, fins que va decidir comprar-se un trosset de terra i construir la seva pròpia caseta, que va poder gaudir només 4 anys, fins a la seva mort, l'abril del 1983.
De suros també en trobem uns quants, el de l'Almeda per exemple, és el més alt de Catalunya, amb 22 metres, i en el suro del Xato, amb una mica d'imaginació hi podem veure les cares d'uns simis.
Però el que més m'agrada és del Suro de les mentides. I no per la seva magnificència, el pobre quercus està molt vellet i degradat. Però temps era temps, , quan les dones de Can Llach, Can Casas, can Punset i el Mas Gran, masos d'aquesta zona que estan separats uns dels altres per una certa distància, feien juntes a peu el camí fins que arribaven a aquest punt, i allà mateix, on es troba aquesta vella alzina, s'aturaven a xerrar quan tornaven de missa o del mercat de Llagostera. Els homes, quan les veien totes juntes deien: “Quatre dones juntes segur que s'expliquen moltes mentides!”(El poble dels Centfocs, Xavier Cortadellas).
L'obra megalítica més coneguda que visitem és , sens dubte , la Cova d'en Daina. Però, sabeu d'on li vé el nom?
Segons la veu popular, la Cova d’en Daina manté aquest nom perquè antigament era el cau d’una cabra daina o d’aigua que volava com el vent o el pensament. Causava terror entre la pagesia perquè feia malbé tots els sembrats, empaitava les ovelles i feia mil disbarats. Per molt que la perseguien no hi havia manera que gossos i caçadors poguessin atrapar-la. Es diu que un dia un pastor va llançar-li un roc amb tanta fortuna que li encertà de ple el pols i la va deixar morta a l’instant. Mai més la varen veure a la comarca.
I per acabar , sabeu que del menhir de la Murtra també li deien Pedra gentil? em pregunto perquè seria, potser per la seva forma...? ;-)

Moltes gràcies a tots i totes els que ens vareu acompanyar en aquest dia d'hivern assolellat i clar. Un plaer compartir rutes amb companys i amics de tresca i gresca.
Fins la propera!
.Església pre- romànica de finals del S. X. Planta de creu grega. El campanar és posterior. Naus cobertes amb volta de canó reforçades amb creus de ferradura.
A Santa Cristina d'Aro hi havia més de 37 fonts, entre mines i basses. Avui en dia la majoria no ragen.
El dolment de Can Guitó, és un abric granític que pot haver estat aprofitat com a sepulcre col·lectiu. Davant de l'entrada hi ha un conjunt de pedres col·locades de forma que sembla protegir-la i són més petites que les del dolmen. Segons Sr. Esteva podria tractar-se d'un bloc granític descompost pels agents atmosfèrics, bloc que fou aprofitat per l'home. El resultat de l'excavació fou negatiu, llevat d'un fragment de ceràmica.
Troballa inèdita de Montagut! Es tracta d'unes cassoletes sobre un gran bloc de pedra fetes per la mà de l'home , segurament primitiu.
Itinerari Rodoreda
Es tracta d'una cista megalítica tancada, construïda amb pedres de mida modesta, i amb túmul rectangular, bastida en terreny lleugerament inclinat i amb túmul artificial de tendència circular. La cista té forma ovalada i està tancada pels quatre costats. Consta d'onze peces, una en cada extrem de l'eix major, cinc a la paret nord i cinc a la paret sud. En manca la coberta, pero sí que conserva restes del túmul, que devia haver estat insignificant. Segons Tarrús i altres ( TARRÚS, et al., 1990) es tractaria d'un sepulcre d'inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Aquests mateixos autors situen la data de construcció del sepulcre entre el 3400-3000 aC. segons la seva tipologia arquitectònica. Esta situada a uns 30 m a l'est sud-est de la Cista megalítica de la Finca d'en Guitó.
té el privilegi d'èsser l'alzina surera més gran de Catalunya amb més de 22 metres d'alçada, una amplada de cuatre metres i mig i una capçada de més de 27 metres
Es tracta d'un abric granític que pot haver estat aprofitat com a sepulcre col·lectiu. Consta de dues parets laterals, una de fons i l'altra de coberta. Estan sobre una roca molt més gran i al voltant hi ha altres pedres arrodonides que s'haurien desprès del conjunt primitiu. Durant la seva excavació, només es van localitzar quinze fragments de ceràmica ibèrica. Amb aquestes poques dades no es pot determinar amb claretat la seva cronologia i funció.
Es tracta d'una cista megalítica amb túmul de tendència subrectangular, enfonsada en terreny pla i amb un túmul artificial de tendència circular. Consta de deu pedres verticals, quatre a cada costat i dues que formen la capçalera. La seva forma és ovalada i amida 2.50m de llarg per 1 m d'amplada. Les pedres de les parets de la cista no sobrepassen els 75 cm d'alçada. Entre els materials que s'hi van recollir es troben petits fragments de ceràmica a mà llisa i molt grollera. Segons Tarrus (et al.) es tractaria d'un sepulcre d'inhumació primària individual o en parella, no reutilitzable. Aquests mateixos autors situen la data de construcció del sepulcre entre el 3400-3000 aC. segons la seva tipologia arquitectònica.
El recinte megalític es troba protegit per un cromlec en forma d'anell extern d'11 metres de diàmetre format per grans pedres granítiques, passadís principal que va d'est a oest, un túmul de terra i pedres que serveixen de contrafort i la cambra sepulcral del centre. La cambra funerària, de forma rectangular, es troba separada de la galeria per tres peces que conformen la porta d'entrada. Del conjunt, cal destacar nombrosos ossos molt fragmentats i moltes dents de gent gran i de criatures. Set puntes de sílex de diverses tipologies i fragments de ganivet, també de sílex. Dos fragments ceràmics amb línies incisives i un altre fragment de vora, potser campaniforme. Més de tres centenars de grans collarets d'esteatita i de variscita. Dues plaquetes de fibrolita de color gris verdós i dues altres de sorrenca molt fina, una de perforada. Una peça discoïdal de pissarra negrosa i una petita peça feta amb una làmina fina d'or, en forma cilíndrica, enrotllada. Cap al final del neolític i durant el calcolític (2.200 -1.800 aC), en al zona de les Gavarres hi vivien diverses comunitats d'agricultors que sepultaven als seus difunts en espectaculars monuments funeraris (dòlmens: taula de pedra).
Mirador natural amb unes vistes sobre Les Gavarres espectaculars.
Creu de terme de l'any 1904, destruïda durant la guerra civil i tornada a aixecar posteriorment. Es troba a l'era d'en Guitó. Estil modernista. En commemoració amb el pensament del Pontífex Lleó XIII que recomanà que, en tota la comunió catòlica i en els cims de les muntanyes, es rendís homenatge a Crist, diversos propietaris de Romanyà de la Selva varen fer aixecar un monument que recordés en aquest lloc al redemptor del món. Per aital construcció es va encarregar el projecte a l'arquitecte Fèlix de Azúa, que va dissenyar una creu gòtica d'un florit modernitzat, amb una columna vuit-abada que sostenia el capitell i la creu, amb quatre figures simbolitzant les estacions anyals, alternats amb els escuts de Catalunya i Sant Jordi, havent-hi a la part superior els anagrames de Jesús i Maria. Aquest monument es va inaugurar el dia 28 d'agost de 1904.

11 comments

  • Photo of capita haddock

    capita haddock Feb 11, 2018

    I have followed this trail  View more

    Renoi Cuca... Excel·lent explicació... ja em semblava que no la pujaries... ;-))))
    Una satisfacció caminar de nou plegats... preparant-la o fent-la amb tota la colla. Fins la propera!
    Salut i Cames!!!!

  • Photo of montagut

    montagut Feb 11, 2018

    I have followed this trail  View more

    Només faltava el seny del grup. Bon treball de recerca!!
    Com diu el jefe Poppins: Vas bé nena !!
    A per la sexta!!

  • Photo of lapopa

    lapopa Feb 11, 2018

    I have followed this trail  View more

    Hem après moltes coses en aquests pocs quilòmetres, que han passat volant. Moltes gràcies per explicar-les tant bé!!!!

  • Photo of M A R C A

    M A R C A Feb 12, 2018

    I have followed this trail  View more

    Hola. Excel·lent explicació. Gràcies, també, per la teva aportació. Fins l’any vinent. Una abraçada per a tots.

  • Photo of graells

    graells Feb 12, 2018

    I have followed this trail  View more

    Gràcies per l'excel·lent explicació, Cuca de Llum, ben amanida amb les dues històries finals sobre la Cova d'en Daina i el Menhir de la Murtra ;)

  • Photo of Ambotes

    Ambotes Feb 12, 2018

    I have followed this trail  View more

    Bravo Cuca de llum pels teus comentaris personals de la ruta!
    Gaudim fent la ruta pelgats ... i ara també llegint
    Salut i botes i ... Nespresso

  • Photo of gxn14

    gxn14 Feb 12, 2018

    I have followed this trail  View more

    Caram, Cuca, que ben documentada! Lo bo es fa esperar!
    Salut i llegendes gavarrenques!

  • Photo of M A R C A

    M A R C A Feb 12, 2018

    Hola “cuca de llum”:

    L’altre dia vaig valorar la teva feina una mica lleugerament però ara, aprofitant les invitacions d’altres comentaristes las estic revisant i, creu-me, això no si sembla a cap comentari d’un esser humà individualitzat, més aviat al d’un equip de científics treballant conjuntament durant molt de temps.

    Renoi, quina bona feina.

    L’Espasa o qualsevol altre enciclopèdia sembla quedar-se curta veient la teva descripció.

    El treball de disseny es així. Com tu ben dius, es laboriós i, a vegades, ingrat. Però també estic d’acord amb tu que si el fas amb il·lusió i ganes, es torna més plaent i, en aconseguir-ho, t’inunda d’il·lusió i bones vibracions. Felicitats per a quins ho han dur a terme.

    Els tràmits administratius som una mica més senzills encara que en tenen, també, la seva laboriositat i, tal i com ben dius, implica moltes hores de feina i, a vegades, et trobes amb moltes adversitats.


    Quant a les descripcions no m’atreveixo a qüestionar res. Les llegendes i/o histories (o ambdues a la vegada) estàn molt ben descrites i, segur, molt ben documentades. Ningú ho sabria fer més bé.


    La més ferma felicitació pel teu comentari. Ens veient l’any vinent. Amb aquesta erudició, es un delicte perdre’s tota aquesta saviesa.

    Records per a tots.

  • Photo of el capi

    el capi Feb 12, 2018

    Quin treball de recerca més currat, Cuca, enhorabona i gràcies per fer-nos saber de aquestes llegendes i anècdotes sobre els llocs i entorns que vam visitar.
    Espero no haver de arribar a l’any que ve per tornar a trescar pregats...si més no, segur que ens trobarem a la recerca del marcòlic florit, (la flor vergonyosa de les Gavarres).
    Salut i bones caminades!!

  • Photo of Cuca de llum

    Cuca de llum Feb 13, 2018

    Nois, em sento afalagada , no estic acostumada a tantes floretes! ;-) , però la veritat és que m'encanta fer aquest tipus de recerca, i si a més la puc compartir, em sento doblement satisfeta!
    Tenim tot un any per endavant per compartir rutes , llegendes i descobertes, i espero que amb alguns de vosaltres tinguem oportunitats de trescar i garlar plegats abans de la VI trobada.
    Salut, cames, botes,..." What else?" ,brucs, llegendes i bones caminades a tots/es!
    Fins la propera!

  • Photo of Milio Gasol

    Milio Gasol Mar 16, 2018

    Ahir dijous, hem anat a seguir la vostra ruta i us he de felicitar. Es una volta plena de riquesa, tant pel coneixement de les fonts del terme, les troballes megalítiques i la espectacularitat del suros catalogats. Molt agradable de fer. Enhorabona per les vostres explicacions.

You can or this trail