Moving time  2 hours 17 minutes

Time  2 hours 26 minutes

Coordinates 2098

Uploaded November 17, 2019

Recorded November 2019

-
-
1,133 ft
389 ft
0
1.9
3.8
7.66 mi

Viewed 80 times, downloaded 2 times

near Vallvidrera, Catalunya (España)

Valldoreix- Puig Madrona- Ermita de la Salud- La Floresta Pearson
Train stop

Estació de Valldoreix

Valldoreix és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de línies S1, S2, S5, S6 i S7 del Metro del Vallès, situada a la urbanització de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès a la comarca del Vallès Occidental. L'estació està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'any 2016 va registrar l'entrada de 1.098.754 passatgers. Història Per aquella zona van començar a circular trens des de l'any 1917 després d'inaugurar-se del tram Les Planes-Sant Cugat. El 1918 comença la preocupació per construir una estació de ferrocarril entre els urbanitzadors. El 1921 es fan gestions i iniciatives que no foren reals fins a 1933. Els propietaris residents a Valldoreix col·laboraren a la construcció aportant-hi 85.223 pessetes. Fins a 1931 només existia la línia de Barcelona-Terrassa i des de 1934 es va fer la nova de BarcelonaSabadell. És probable que els terrenys on es va construir la nova estació fossin propietat de l'església de Sant Cebrià. El baixador es va obrir el 1931 per poder abastir la urbanització. Al llarg dels anys, l'estació no ha viscut grans obres de reforma i millora, i aquestes s'han limitat a l'elevació d'andanes, l'obertura d'un pas inferior entre andanes, i l'allargament de les andanes per encabir trens amb quatre cotxes. Edifici L'edifici de l'estació es troba al PK 4,5 de la línia Les Planes-Terrassa i a l'esquerra de les vies. Situada en un tram de corba, l'estació té dues vies amb les corresponents andanes laterals. L'edifici de l'estació, d'estil modernista, comparteix trets comuns amb l'estació de les Planes. És una estació de ferrocarril amb una tipologia de construcció molt lligada a la línia en què s'ha establert: ciutat residencial. També per la seva tipologia guarda relació amb altres estacions de la mateixa línia oberta per la urbanització. La seva estructura és de planta rectangular, consta d'una planta baixa i un pis i vol recordar les torres d'estiueig, sobretot per la seva torratxa adossada a un dels costats. Els elements de la façana són disposats de manera simètrica i s'ha remarcat la porta d'entrada principal mitjançant un joc a la teulada. Els murs són arrebossats de blanc i a la torratxa hi ha decoració de totxo vist.
Intersection

Pujadeta cap a Sant Cebrià

Sacred architecture

Sant Cebrià de Valldoreix

Sant Cebrià de Valldoreix Sant Cebrià de Valldoreix (antigament Sant Cebrià d'Aquallonga) és una església d'origen romànic ubicada a Valldoreix, entitat municipal descentralitzada pertanyent a Sant Cugat del Vallès. Descripció Situada al carrer de l'Església, 7, a prop de l'Estació de Valldoreix dels FGC, és una església d'origen romànic que ha estat molt transformada. Avui existeix un conjunt de construccions fetes en diferents èpoques. L'església està formada per una sola nau amb dues capelles laterals a cada costat i ampliada en llarg al cantó de llevant. L'element més destacat és la torre campanar que s'aixeca damunt la façana principal. Té una planta quadrangular i dues finestres d'arc de mig punt. El material constructiu és de paredat comú. Història La primera notícia documentada és de l'any 940. La seva consagració fou el 1047 i el 1066 ja tenia el caràcter parroquial dependent del monestir de Sant Cugat. El 1107 fou destruït pels almoràvits essent reconstruïda més tard i unida a la mesa episcopal de Barcelona l'any 1391. L'antiga Aquallonga, terme on està l'església, constituí un terme independent que s'incorporà a Sant Cugat en el segle XIX. Extret de la Wikipèdia
Intersection

Rotonda de Can Cadena

Building of interest

Can Cadena

Can Cadena és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una de les masies més antigues de la Quadra d'en Canals. Al segle XV ja és esmentada amb un altre nom: Mas Adam. Al segle XVI com a Mas Serra i a partir de 1726 amb el nom actual: Can Cadena. Descripció És una masia de construcció habitual amb teulat a dues vessants i un gran portal a l'entrada de pedra a punt rodó. Té una estructura simètrica i als angulars s'ha utilitzat pedra, les façanes són arrebossades. Rellotge de sol a la façana principal. Extret de la Wikipèdia
Photo

Rambla Mossèn Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902. Enterrat al cementiri de Montjuïc, a Barcelona) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
Park

Parc

Intersection

Rotonda davant casa de la vila de Valldoreix

Building of interest

Casa de la vila de Valldoreix

Park

parc infantil davant casa de la vila de Valldoreix

fountain

Font

Intersection

Plaça del Mas Roig

Building of interest

Mas Roig

Intersection

Avinguda Can Monmany

Intersection

Rotonda

Intersection

intersecció

Intersection

inici del camí

Intersection

inici de la pujada cap al Puig Madrona

Intersection

intersecció

Summit

Puig Madrona

El Puig Madrona és un cim de 341 msnm ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta hi ha una torre de vigilància d'incendis de 16 metres d'alçada, i al seu peu hi ha l'ermita de la Salut i el vèrtex geodèsic 286123001. A més es tenen coneixements d'un poblat ibèric a dalt del turó. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Summit

Montserrat des del Puig madrona

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva. S'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.
Summit

La Mola des del Puig Madrona

La Mola és el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.103,2 m d'altitud. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt. Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs. D'altres poblacions properes són Terrassa, Castellar del Vallès, Mura, Sabadell i Sant Llorenç Savall. Format per conglomerats presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a cova del Drac on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel, cova del Frare, avenc de can Pobla). La Mola és un cim molt amenaçat per la pressió humana, la proximitat a una àrea tan poblada com el Vallès, el monestir del seu cim i la possibilitat d'accedir amb cotxe a més de 800 m fa que sigui molt visitat, però hi ha un aspecte encara més agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s'enfilen fins als 700 m d'altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no són herència del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores. Els gradients de les carreteres que pugen a La Mola i a les urbanitzacions adjacents són bastant costeruts, i en alguns indrets arriben al 22%. Al cim hi ha una Taula d'orientació geogràfica, que identifica els elements del paisatge que són visibles. La primera de les taules va ser col·locada l'any 1960, amb una completa renovació l'any 2009. També s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 285114001) Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Photo

cruïlla cap a Ermita de la Salut- El Papiol

Photo

Ermita de la Salut

Ermita de la Salut L'Ermita de la Salut és una església ubicada a la serra de Collserola vora el Puig Madrona, al municipi del Papiol, que està protegida com a bé cultural d'interès local. Els vilatans del Papiol hi celebren un aplec el segon diumenge de setembre. També cada 12 d'octubre els ciutadans de Valldoreix hi celebren el seu Aplec. Descripció Consta d'un edifici d'una sola nau, amb una part preromànica de cap al segle X que abasta les dues terceres parts de ponent de la nau i que se suposa que devia estar coberta amb encavallades de fusta. La coberta és de volta de canó sostinguda per diversos arcs torals. D'aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta. L'absis i les absidioles, semicirculars i amb decoració llombarda, són romàniques del segle XI, del mateix moment en què s'allargà la nau i es cobrí amb volta de canó amb arcs torals i s'hi afegiren els contraforts. La porta d'accés, situada a migdia, és més tardana, possiblement de finals del segle XII, i està resolta amb dos arcs dovellats i un timpà llis. És romànica però se suposa que s'obre al mateix lloc que s'obria la porta original del temple preromànic. Les parets de l'antiga construcció preromànica eren més primes i foren reformades interiorment a la reforma romànica. Els pocs elements conservats d'època preromànica (a part de l'estructura de la planta) són dues finestres, una doble separada per una petita columna de capitell corinti i una altra finestra que va quedar mig tapada per haver-s'hi afegit posteriorment un petit contrafort que en tapa just la meitat. Història La seva existència, com a parròquia, està documentada des finals del segle IX (1060), dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, però el 1315 es va traslladar la parròquia i la dedicació a la capella del castell del Papiol, quedant l'ermita dedicada a Sant Pere fins que el 1717 es canvià per la Mare de Déu de la Salut. Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell) autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s'havia format vora el castell. Llavors l'antic edifici va romandre com a capella rural sota l'advocació de Sant Pere de Madrona i al s. XVIII fou dedicat a la Verge de la Salut com a santuari. Fou restaurada pel Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació.
Picnic

Àrea picnic de l'ermita de la Salut

Intersection

cruïlla cap a Vallpineda- Les escletxes- El Papiol

Photo

carrer Montsec

Photo

carrer Quatre Vents

Provisioning

restaurant Pet de Llop

Train stop

Estació de La Floresta

La Floresta és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de línies S1, S2, S5, S6 i S7 del Metro del Vallès, situada a la urbanització de la Floresta de Sant Cugat del Vallès a la comarca del Vallès Occidental. L'estació va ser entrar en funcionament l'agost de 1925 per donar servei al nucli proper, malgrat que els trens ja circulaven des de 1917 en el recorregut Les Planes-Sant Cugat. L'estació va ser inaugurada amb el nom «La Floresta-Pearson» en honor a l'impulsor de la línia del Vallès. L'any 2016 va registrar l'entrada de 411.984 passatgers.

Comments

    You can or this trail