-
-
262 ft
61 ft
0
0.9
1.7
3.43 mi

Viewed 60 times, downloaded 1 times

near Sant Antoni, Catalunya (España)

Us proposo un passeig senzill i planer, apte per a totes les edats i capacitats. I ja que m'agrada la història, us explicaré algunes dades dels llocs per on anem passant.
Sortim de l'estació de metro de Sant Antoni, el meu barri.

1 MERCAT I BALUARD DE SANT ANTONI
Us trobareu davant del Mercat de Sant Antoni, confluència de cinc carrers, a on girava la muralla romana que venia per Ronda Sant Antoni, cap a Ronda Sant Pau. En aquesta cantonada es trobava la porta de Sant Antoni (al Carrer Sant Antoni Abat) i el Baluard de Sant Antoni, sortida de la muralla en forma de triangle, amb finalitats defensives. No deixeu de baixar-hi, sota el Mercat, per gaudir d'aquest fragment de la muralla antiga, que per cert, està feta amb pedra de Montjuïc, a on tot seguit en dirigirem. I si encara no heu visitat el mercat remodelat, passeu-hi per dins, a veure què us sembla.
Prenem el carrer Borrell i quan arribem a Floridablanca girem a l'esquerra per enllaçar amb l'Avinguda Mistral.
Hem parlat de diversos noms de carrers:
Dos carrers amb nom de comtes:
- Comte Urgell, Jaume II d'Urgell, nascut a Balaguer i mort a Xàtiva al segle XIV
- Comte Borrell, pel Compte Barcelona, Osona, Girona i Urgell, del segle X, qui es negà a renovar el pacte de vassallatge al rei franc Hug Capet. D'aquesta manera els seus comtats, en certa manera, van esdevenir independents.
L'altre carrer és l'Avinguda Mistral, dedicada a Frederic Mistral (1830-1915) l'escriptor més prolífic en llengua d'Oc, per la qual rebé el 1904 el premi Nobel de literatura. També és l'autor del diccionari més complert en llengua occitana.
Seguim fins arribar al Paral·lel, avinguda batejada així per Ildefons Cerdà ja que el traçat coincideix amb el paral·lel terrestre 41º 22' 34'', nord. És a dir, que l'Avinguda Paral·lel circula en paral·lel a l'equador. (ja us podeu imaginar a què és paral·lel l'Avinguda Meridiana!).

2.- AVINGUDA MARIA CRISTINA
I entrem a Montjuïc per Avda. Maria Cristina.
Tots sabem que tot aquest recinte i bona part de l'urbanització de Montjuïc és deguda a l'Exposició Internacional de l'any 1929. Aquesta exposició, promoguda per Puig i Cadafalch des de la Mancomunitat de Catalunya, amb la intenció de enfortir l'economia catalana (amb el record de l'impuls que va representar per a Catalunya l'Exposició Universal de 1888) estava prevista pel 1917, però l'esclat de la primera guerra mundial ho va impedir i es va endarrerir fins el 1923. Aquell any, però s'esdevingué l'inici de la dictadura de Primo de Rivera, que tornà a endarrerir la inauguració fins el 1929, amb la Mancomunitat dissolta. Finalment, el Crac del 29 va fer que la participació a l'Exposició Internacional fos menor del que es preveia (qüestions polítiques a part, és clar).
Accedim a l'Avda. Maria Cristina per dos grans campanars bessons (47 m d'alçada i 7,2 a la base), que imiten el de la basílica de Sant Marc a Venècia. La idea era enderrocar-los després de l'Exposició, però com passa en aquests esdeveniments, aquí els tenim. Durant molts anys, des del campanar del costat del Besòs, es dirigien les fots màgiques. En l'altre s'hi instal·laren sirenes per avisar la població de diversos perills (malauradament tant necessàries 7 anys després).
Per l'Avda. Maria Cristina (Avda. de les Amèriques en temps de la Mancomunitat) arribem a les fonts de Carles Buïgas, situades on abans hi havia les quatre columnes de Puig i Cadafalch, enderrocades per Primo de Rivera i reconstruïdes el 2010; fan 20 metres cadascuna. No cal dir que les Fonts Màgiques van esdevenir un dels grans atractius a llarg de l'any que va durar l'exposició, tal com ho són ara. La fonf fa 65 m. per 59 i conté 3 milions cent mil litres d'aigua. Els motors de la fot poden rajar fins a 2965 litres per segon i el sistema d'il·luminació és el mateix que va dissenyar Buïgas, amb 120 claraboies subterrànies que tenen 120 prismes amb cinc colors cadascun i un focus inferior. De fet no és una font, en són 39 dins d'una sola, mogudes per un motor de 265 cavalls.

3. PAVELLÓ BARCELONA DE MIES VAN DER ROHE
Mirant el Palau Nacional, girarem a la dreta per anar al Pavelló alemany de 1929 de Mies Van der Rohe, on ens adonarem de quelcom... diguem-ne.... sorprenent.... tot t'urbanisme que envolta el Montjuïc de l'exposició del 29 és d'estil classicista. El Neoclassicisme és un moviment que reprèn les línies de la Grècia i la Roma clàssiques, i es desenvolupa a Europa a finals del XVIII i principis del XIX, com a reacció a la recàrrega del barroc. En general, les grans obres de l'Exposició Internacional tenien un estil de vegades encara barroc (p.ex. plaça Espanya) i monumental (p.ex. Palau Nacional), i Europa ja es movien cap a l'Art Déco i el Racionalisme. Això és el que podem veure al Pavelló de l'alemany Mies van der Rohe, i el que es veié en tants d'altres pavellons, ara inexistents. Només cal comparar el Palau Nacional (actual MNAC) amb el Pavelló Mies van der Rohe, tots dos inaugurats el 1929. Dos móns! O uns anàvem tard o els altres s'avançaven! Que en penses?
Segurament hi ha una mica de cada. (Amb dictadors per casa nostra i retard de 12 anys en la inauguració)
El Pavelló alemany (també anomenat Pavelló Barcelona) de Mies van de Rohe, fou la primera participació d'Alemanya en un fòrum internacional després de la Primera Guerra Mundial. L'espai inicial destinat a Alemanya no era aquest, però potser per no situar-se al costat dels grans palaus o potser perquè tothom passaria per on és ara, entre la Font Màgica i el Poble Espanyol (dos dels grans atractius de l'Exposició), van acceptar la nova ubicació. Aquest Pavelló estableix les característiques de l'arquitectura moderna, i ha estat i és visitat per arquitectes d'arreu del món.
En acabar l'Exposició el Pavelló Barcelona va ser desmuntat. El que veiem ara és una còpia exacta de 1986. Per més detalls us suggereixo que el visiteu.

4.- PASSEIG, FONTS, ESCALES, JARDINS DE FORESTIER
Continuem el nostre camí, retrocedint cap a la plaça de les cascades i pujant pel Passeig de Forestier, el gran urbanitzador de Montjuïc. Jean Claudie Forestier, un dels més reconeguts paisatgistes del moment, arriba a Barcelona el 1915 i juntament amb Nicolau Rubió i Tudurí inicien la urbanització del Parc (Jardins, escales, fonts, salts d'aigua...). Forestier crea diversos jardins mediterranis, aprofitant molta vegetació que hi troba, i introdueix noves varietats a la ciutat i l'ús de la pèrgola com a element decoratiu. Són obra seva el jardins de Laribal, de la font del Gat, del teatre Grec, els Jardins de Miramar, les escales i terrasses de Miramar... i aquestes escales per les que anem pujant. (També són seus els jardins de la Ciutadella i de Pedralbes).
Abadonem el passeig de Forestier i seguim per Avda. dels Montanyans fins el camí de la Foixarda per on podrem veure el camp de Rugby de Montjuïc i arribarem a la plaça Sant Jordi.

5.- PLAÇA SANT JORDI
En aquesta plaça, també anomenada Mirador del Llobregat, trobarem una rotonda amb una font al mig. Poca broma! Esteu davant d'una de les fonts més antigues i viatgeres de Barcelona. Es tracta de la Font de Ceres, deessa de l'agricultura i és obra de l'escultor igualadí Celdoni Guixà, que va ser posada a la frontera entre la ciutat de Barcelona i la de Gràcia, concretament al xamfrà de Passeig de Gràcia amb Provença i inaugurada l'any 1830. Quaranta anys després, durant la Revolta de les Quintes (1870) l'exèrcit instal·là en aquesta zona els canons (ni la primera ni la darrera vegada) i la font quedava ben bé al mig. Per aquest motiu fou desmantellada i quatre anys després situada a la Plaça Blasco de Garay, actualment Plaça del Sortidor. Si aneu a la Plaça, veure que no n'hi ha cap de sortidor, i és que hi va estar des de 1874 fins a 1918. El cas és que la font era grossa i la plaça petita. Així que va ser traslladada novament , aquesta vegada fins la Plaça de Sant Jordi on es troba ara.
Al seu costat en trobem una altra: Sant Jordi Nu. Obra de Josep Llimona, de 1924. Una visió ben diferent del patró de Catalunya, que torna nu de la batalla per salvar la princesa. Per què va nu? Està cansat o és que està distret mirant a terra? O potser ens mira a nosaltres? Què en penseu?
Des d'aquí podreu veure tota la regió de la desembocadura del Llobregat.

6.- POBLE ESPANYOL O "IBERONA"
En aquest punt farem mitja volta per tornar al punt de sortida. Passarem per davant del Poble Espanyol. Excursió típica de quan alguns anàvem a escola. Si hi entreu, trobareu 117 edificis, dobles de les principals edificacions que hom pot trobar-se per l'Estat espanyol. Tota espanya en un recinte. Estava previst enderrocar-lo després de l'exposició de 1929, però el seu èxit l'ha mantingut fins els nostres dies.. El nom previst pel seu ideòleg, Puig i Cadafalch, va ser "Iberona", però el dictador Primo de Rivera li va canviar el nom per l'actual.
A partir d'aquí tot és baixada, fins arribar novament al metro de Sant Antoni.
Desitjo que hàgiu gaudit d'una bona ruta !

Comments

    You can or this trail