Moving time  one hour 42 minutes

Time  2 hours one minute

Coordinates 1660

Uploaded October 22, 2018

Recorded October 2018

-
-
45 f
-53 f
0
1.7
3.4
6.83 mi

Viewed 436 times, downloaded 20 times

near Eixample, Catalunya (España)

Dies enrera, mentre anava visitant algunes de ls farmàcies modernistes de la ciutat de Barcelona, vaig passar per devant de l’entrada al claustre de l’Esglèsia de la Concepció, situada al carrer Roger de Llùria a tocar de la cruïlla amb el carrer Aragó. No recordo que hi hagués entrat mai, de fet crec que ni sabia de la seva existència. El vaig trobar bonic i de sobte va nèixer el meu interés per conèixer els que hi ha a la ciutat de Barcelona. No he trobat gaire informació, més enllä de dos blogs a on es parla de claustres i patis. Es tracta de les entrades “ claustros y patios de Barcelona “ al blog estevesther.blogspot.com i “ el patio de Barcelona es particular “ al blog laramblabarcelona.com.

De tots els indrets que en aquests dos blogs s’esmenten, n’he triat una quants, essencialment la majoria dels que hi ha per les zones de Raval i Gòtic. Amb això ha sortit una caminada d’uns 10 km que penso que pot ser adequada per passejar durant un matí o una tarda.
Els llocs que he triat han estat els claustres de les esglèsies de Sant Pau del Camp , romànic del segle XII, l’ Esglèsia
de la Concepció, amb el claustre gòtic procedent del Monesteri del carrer Jonqueres que va ser derruït en el segle XIX i reconstruït, pedra a pedra però més petit que l’original, en el lloc a on es troba avui dia, el de la Parròquia de Santa Anna que es d’estil gòtic ( segle XV), el del Convent de Sant Agusti Vell, del que només s’en conserva un troç, i que es dels segles XIV i XV i el de la Catedral, petit, recarregat però molt bonic, gòtic dels segles XIV i XV.
A més dels claustres he anat a veure el bonic pati interior porticat de la Casa de l’Ardiaca, el pati porticat del Museu Frederic Marés, el pati, també porticat del Palau del Lloctinent, el claustre de l’antic Hospital de la Santa Creu que també prové del segle XV i el pati interior del Palau Episcopal de Barcelona. Tots aquests patis interiors tenen una característica comú: tenen zones porticades ( inclús el Palau Episcopal en que hi ha una zona porticada al primer pis de l’edifici).

La ruta passa pel centre del Raval i del Barri Gòtic de manera que es pot gaudir de molts més edificis i racons que els que es mostren en aquesta ruta. Em sembla una bona caminada que espero disfrutin aquells que la vulguin repetir.

Si us agrada caminar per Barcelona podeu posar Bcnjsg al cercador de Wikiloc i trobareu tot un seguit de rutes amb temàtica variada que he fet per aquesta ciutat
Building of interest

Esglèsia de la Concepció

Un emplaçament immillorable dins la ciutat L’església de la Concepció està situada en un dels indrets amb més trànsit de tot Barcelona: el quadrant sud-est de l’illa de cases formada per la confluència dels carrers d’Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. Disposa de dues grans façanes obertes als carrers d’Aragó i Roger de Llúria. Això la fa una parròquia especialment visible, molt present en la vida dels veïns de la zona i dels visitants. Des que va començar a construir-se, la parròquia de la Concepció va esdevenir el centre de nombroses activitats religioses i socials de la nova àrea d’expansió que representava l’Eixample barceloní. En origen, els seus límits parroquials abraçaven des de la Rambla de Catalunya fins més enllà del Passeig de Sant Joan (de sud a nord), i de la Diagonal a la Gran Via (d’oest a est). Dintre d’aquests límits es comprenia, doncs, gairebé tota la dreta de l’Eixample, i incloïa llocs tan singulars com la major part del característic Passeig de Gràcia. Avui aquests límits parroquials s’han reduït una mica, però continuen abastant des del Passeig de Gràcia fins al carrer de Bailén, i des de la Gran Via fins al carrer de Provença. El gòtic català al mig de l’Eixample barceloní La història de la Parròquia de la Concepció té nombroses peculiaritats que la fan especialment interessant des del punt de vista historicoarquitectònic, estètic, social i sobretot religiós. L’edifici de l’actual parròquia, al bell mig de l’Eixample barceloní, és, de fet, una construcció gòtica. Què hi fan una església i un claustre gòtics entremig de la quadrícula de l’Eixampla de Cerdà?, solen demanar-se els passejant barcelonins i turistes que transiten per aquesta zona de Barcelona. Cal respondre que la història de la Concepció és la història d’un seguit de trasllats i construccions fetes al llarg de la història que sorprenen encara avui. EL monestir de Santa Maria de Jonqueres. Un permís reial molt anhelat va permetre que s’enderroquessin les muralles que tancaven la ciutat antiga i va obrir la possibilitat que la ciutat s’expandís cap el que avui és l’Eixample. Al costat de l’antiga muralla barcelonina, molt a prop d’on ara hi ha la plaça d’Urquinaona, s’aixecava el convent de Santa Maria de Jonqueres, un bell temple gòtic, amb un magnífic claustre d’unes dimensions gens menyspreables. La necessària expansió de Barcelona va fer imprescindible que aquest conjunt arquitectònic s’hagués d’enderrocar cap a final del segle XIX. L’Ajuntament va decidir, però, que el convent es desmuntaria i es traslladaria pedra per pedra des del seu emplaçament original (al barri vell) cap a la nova zona d’expansió econòmica i demogràfica: l’Eixample. Aquesta decisió és l’origen del trasllat. Després d’algunes modificacions (algunes de les quals van fer-se imprescindibles després de les destrosses de 1936-1939), la nau principal presenta l’aspecte que avui veiem. El 7 de desembre de 1942 va quedar col·locada, a l'interior del templet neogòtic situat al centre del altar major, una bella imatge de la Immaculada Concepció, patrona del temple, realitzada per l'escultor Enric Monjo. El claustre Adossat a l’església, el monestir de Santa Maria de Jonqueres tenia un magnífic claustre gòtic, dels més grans de Barcelona (juntament amb el de la catedral i el del monestir de Pedralbes). Els elements arquitectònics que conformen aquest claustre (dues galeries superposades d’estilitzadíssimes columnes i bellíssims arcs apuntats) comparteixen molts elements amb el gòtic del Palau de la Generalitat. Les autoritats barcelonines també van creure convenient conservar un conjunt de tant valor i, al cap d’uns quants anys, el claustre de Santa Maria de Jonqueres es va juxtaposar al cos de l’església, en uns terrenys parroquials annexos a la nau principal. El claustre és, juntament amb la nau principal, el símbol més característic de la parròquia de la Concepció i es converteix en centre neuràlgic de tots els afers parroquials aliens al culte litúrgic. L’espai brinda als que s’hi acosten (entre els quals cada cop hi ha més barcelonins interessats per conèixer la ciutat i turistes intrigats) un oasi de pau i tranquil·litat enmig del centre comercial i de negoci en què està immers; i sovint és l’escenari ideal de concerts a l’aire lliure, presentació d’actes culturals, refrigeris, etc. Copiat de : http://www.parroquiaconcepciobcn.org/ca/parroquia/el_temple/historia
Building of interest

Sant Agustí Vell

El Convent de Sant Agustí Vell és un edifici que va ser un convent de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona. La seva construcció s'inicià l'any 1349.[1] Després del setge de 1713-1714, i degut la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella, els agustins van haver de traslladar-se al barri del Raval, al carrer Hospital, on entre 1728 i 1750 edificaren el nou convent i l'església de Sant Agustí Nou.[2] La major part de l'antic convent del barri de la Ribera fou convertit en una caserna, i actualment acull el Centre Cívic de Ciutat Vella, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el Museu de la Xocolata.[3] El monestir gòtic de Sant Agustí Vell, construït entre els segles XIV i XV, conserva elements de l'antic convent, com l'ala de ponent del claustre (1473-1478), que va ser restaurada, i una part lateral de l'església.[2] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Copiat de : Viquipèdia
Building of interest

Palau del Lloctinent

Edifici construït per Antoni Carbonell entre 1549 i 1557 destinat a ser la residència del representant del rei a Catalunya, tot i que no va arribar mai a acomplir aquesta funció. És un bloc rectangular de quatre plantes més els baixos, que serveixen per salvar el desnivell existent entre les dues façanes principals. Edificat tot ell amb pedra de Montjuïc, el seu estil es situa a cavall entre el gòtic tardà i el renaixement. Els portals són adovellats i sense decoració mentre que les balconeres del primer i segon pis s'embelleixen amb guardapols rectes o mixtilinis, amb mènsules esculpides i l'escut de la Generalitat amb la creu de sant Jordi. Sota la cornisa hi ha gàrgoles encastades i, als angles, torretes de guaita en voladís i, a mitja altura, uns escuts sostinguts per àngels. El palau s'articula al voltant d'un pati amb grans arcs escarsers a la planta baixa i una galeria toscana al primer pis coberta amb voltes d'aresta. L'escala d'honor és coberta amb un excepcional enteixinat de fusta tallada, del 1553. A la mateixa escala pot veure's una porta amb relleus de Josep M. Subirachs, del 1975. Des de fa molts anys és la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Copiat de : poblesdecatalunya.cat
Building of interest

Museu Marés

En pleno barrio gótico, al lado de la Catedral, encontramos el Verger del Palacio Real de los Condes de Barcelona, un amplio espacio que hoy hace de antesala del Museo Frederic Marès y que durante la Edad Media era un jardín de flores y frutas de los Condes de Barcelona Copiat de : bcncatfilmcommission.com
Building of interest

Casa de l’Ardiaca

La casa de l'Ardiaca o Casa del Arcediano es una construcción peculiar del barrio Gótico de Barcelona mezcla de varias épocas y varios estilos La muralla romana adosada a la Plaza Nova de Barcelona guarda un secreto, justo al otro lado de la antigua pared romana, se encuentra la entrada de la Casa de l´Ardiaca (Casa del Arcediano) donde se pueden apreciar los restos arqueológicos. La muralla es visible desde el interior del edificio en la primera planta. Solo con entrar en el patio, ya se aprecia que la construcción es una mezcla de varias épocas y varios estilos. El edificio fue residencia de la jerarquía eclesiástica de los arcedianos desde el siglo XII, época en la que la catedral toma su actual forma gótica, A lo largo de su historia la Casa ha sufrido innumerables modificaciones, la mas importante fue realizada por orden del Archidiácono Lluís Desplà i d´Oms en el siglo XVI que convirtió la Casa en un Palacete de estructura gótica, durante la reforma se realizo el patio central, de esta época son también las decoraciones renacentistas de la portada que se adaptaron a la estructura gótica flamígera del edificio original, la galería y la fuente central. Cuenta con una escalera que va a parar a la terraza superior, una balconada de gran belleza. En el interior de la casa, nos encontramos que la pared donde se apoya la casa es parte de la primitiva muralla romana de Barcelona, esta se encuentra adosada al trozo de la copia del acueducto que nace en la puerta de entrada a la ciudad que está situada a pocos metros de distancia y que imita la continuidad de este a su paso por la casa. En el año 1870 la casa es adquirida por Jordi Altimira en una subasta, junto con Josep Garriga remodelaron el edificio uniéndolo a la vecina casa del Degà, el patio de la casa se convirtió en el bello claustro que podemos contemplar hoy. Copiat de : rutasconhistoria.es
Building of interest

Palau Episcopal de Barcelona

L’aspecte actual del pati ve afectatb pel projecte de 1928-1929, signat per l’arquitecte dio- cesà Enric Sagnier i Villavechia, sobretot pel que afecta el pati i la façana de la placeta de Garriga i Bachs. En el pati principal de l’edifici, estructurat per dues naus dels segles xii i xiii i dues de prin- cipis del xvi, enderrocades i reedificades a finals del xviii, es realitza una operació destinada a re- cuperar-ne una idealitzada imatge medieval. Se n’eliminen tots els elements barrocs i neoclàssics, se n’accentuen els elements romànics i gòtics, se’n camuflen arqueries, se’n falsegen d’altres i s’hi obren nous balcons i finestres imitant l’estil medie- val, sobretot a les ales dels segles xvi i xviii. També s’enderroca el cos d’obra i la marquesina de pro- tecció de l’escala principal i es reconstrueix aquest element de comunicació vertical amb un estil neo- romànic Copiat de : racó.cat
Building of interest

Claustre de la Catedral

La construcción del claustro de la Catedral fue comenzada por Bernat Roca a principios del s. XIV por la zona más cercana a la basílica. La obra la continuó Bartolomé Gual y fue terminada por Andrés Escuder con la fachada a la c/ del Bisbe, a mediados del s. XV. La puerta que lo comunica con la basílica es, por lo tanto, la más antigua. De estilo románico con arco ligeramente ojival, totalmente de mármol y profusamente decorada con abundantes representaciones iconográficas en capiteles e impostas, se estima que data del primer cuarto del s. XIII. Podría provenir de la antigua catedral románica, aunque algunas teorías apuntan que puede ser obra de maestros italianos que trabajaron en la catedral hacia 1326. El claustro también dispone de dos accesos exteriores: la puerta de la Pietat (s.XIV), que da a la calle del mismo nombre, estaba coronada con una talla de madera que representa la Piedad, obra de Michael Lochner (1490); la talla original, actualmente en el museo, fue sustituida por una copia. El segundo acceso desde el exterior es a través de la puerta de Santa Eulàlia, en la C/ del Bisbe (s.XV), similar a la de la Pietat. El claustro es de planta cuadrangular y contiene cuatro galerías con arcos ojivales que se abren al jardín central. Tres de las galerías dan acceso a diversas capillas cubiertas con bóvedas de crucería; una de ellas, la dedicada a la familia Sanllehy, con el grupo escultórico El entierro de Cristo, de Josep Llimona (1920); desde la cuarta se accede a salas capitulares y a la capilla de Santa Llúcia, iglesia románica del s.XIII que fue conservada por adecuarse al trazado del claustro. La fuente con templete es obra del arquitecto Escuder, con decoración de Antoni Claperós y su hijo Joan (1448). El día del Corpus Christi puede verse en su surtidor L’ou com balla (literalmente, el huevo como baila, ya que se deposita un huevo sobre el chorro de agua), tradición barcelonesa que tiene lugar en surtidores similares de varios edificios de la ciudad. La escultura de Sant Jordi a caballo es contemporánea (1970), obra de Emili Colom. En el jardín, trece ocas recuerdan los trece martirios de Santa Eulàlia, patrona de la ciudad, que fue martirizada a los trece años por Daciano, en el año 303. Copiat de : arquitecturaxbarcelona.net
Building of interest

Pati i claustre de l’Antic Hospital de la Santa Creu

A principis del segle XV, la ciutat de Barcelona comptava amb sis petits hospitals: l’Hospital d’en Desvilar o de l’Almoina; l’Hospital d’en Marcús; l’Hospital del canonge Colom; l’Hospital del canonge Vilar o de Sant Macià; l’Hospital de Santa Eulàlia; i l’Hospital de Sant Llàtzer o de Santa Margarida. Aquestes institucions havien estat creades per ordres religioses o particulars, i malgrat que depenien del Consell de Cent o del Capítol de la Catedral, quasi tots els seus ingressos provenien de la caritat de la ciutadania. A principis de 1401, les dificultats econòmiques de bona part d’aquests centres van portar al Consell de Cent i al Capítol Catedralici a acordar la construcció d’un nou i únic hospital resultant de la unió d’aquests sis centres sanitaris. Així es pretenia millorar l’administració i gestió de les rendes. La mesura va ser ratificada el 5 de setembre d’aquell mateix any per mitjà de la butlla del papa Benet XIII, qui autoritzà la constitució de l’Hospital de la Santa Creu. El nou centre, un dels més antics d’Europa i del món, va ser ideat com un edifici de grans dimensions, amb quatre ales d’estructura rectangular, dues plantes d’alçada i disposades al voltant d’un pati, tot seguint el model dels claustres eclesiàstics. El rei Martí l’Humà va presenciar la col·locació de la primera pedra de l’edifici, el 13 de febrer de 1401. Les obres acabarien el 1450. Posteriorment, al segle XVII, l’edifici va ampliar-se amb la construcció de la Casa de Convalescència, i durant el segle XIX i començaments del XX van fer-s’hi intervencions menors. Copiat de : santpaubarcelona.org
Sacred architecture

Sant Pau del Camp

El claustre de Sant Pau és la part del monestir més important des del punt de vista monumental per la singularitat dels seus arcs, únics en tota Europa. La seva construcció, en el segle XII, és posterior a la de l’església i mostra clarament influències musulmanes. Els arcs són polilobulats, en troben de tres i de cinc lòbuls, decorats amb frisos geomètrics o vegetals, i descansen sobre columnes aparellades molt simples. Les bases són senzilles i dues estan decorades amb motius vegetals com si es tractés de capitells invertits. De capitells n'hi han molts de l’època de transició derivats del corinti, però n'hi han d'altres clarament romànics amb representacions zoomòrfiques i d'animals fantàstics. Alguns són representacions historiades, com el d'Adam i Eva i el de la serp i la fruita prohibida, o els de les lluites de guerrers i els sofriments de la dona lúbrica. Copiat de : santpaudelcamp.info
Sacred architecture

Esglèsia i Claustre de Santa Anna

Monasterio de canónigos del Santo Sepulcro fundado en el año 1141 con la intervención de Ramon Berenguer IV. Con los años acumuló un rico patrimonio, si bien en 1420 quedó unido a Santa Eulàlia del Camp. Su noviciado, que desapareció después de 1835, fue la sede de las Cortes de 1493 con Fernando el Católico. El claustro y la sala capitular -que han llegado hasta nuestros días- también se edificaron en el siglo XV, igual que el cimborrio (acabado un siglo más tarde), que fue destruido por un incendio en el año 1936 y se reemplazó por otro de ladrillo. La iglesia, con una puerta de entrada del año 1300, conserva dos capillas, una dedicada a todos los santos, del siglo XIII, y otra al perdón, del siglo XIV, que guardaba el grupo de estatuas del Santo Entierro (siglo XV) ante el cual, según la tradición, se ganaban las mismas indulgencias que en el Santo Sepulcro de Jerusalén. Después de la secularización de 1595, fue colegiata hasta la exclaustración de 1835, en que se transformó en parroquia. Copiat de : bcn.cat

Comments

    You can or this trail