Moving time  one hour 42 minutes

Time  one hour 57 minutes

Coordinates 1149

Uploaded May 19, 2019

Recorded May 2019

-
-
191 f
147 f
0
1.0
2.0
3.99 mi

Viewed 27 times, downloaded 1 times

near la Platja d'Argelers, Occitanie (France)

La guerra civil española comenzó un 18 de julio, con un golpe de estado, y duro hasta 1 de abril del 1939, parte del ejercito se sublevo en armas contra el gobierno elegido en las urnas por el pueblo, democráticamente, secundado por las grandes familias, banqueros, empresarios, la iglesia, y unos ejércitos extranjeros comandados por fascistas, episodios terribles se fueron sucediendo entre estas dos fechas, fusilamientos de Málaga, ataques en la carretera de la muerte de Almería, matanzas de Badajoz, bombardeo de Guernica, bombardeos de civiles en todo el litoral Mediterráneo, éxodo republicano…..
Con la caída de Barcelona muchos refugiados cruzaron la frontera de Francia, eran cerca de 500.000, las almas que huyeron de la bayoneta franquista, el gobierno francés siendo superado por tal avalancha de gente, los instala en las playas…….
El campo de refugiados de Argeles Sur Mer como otros campos de refugiados republicanos, fue improvisado por las autoridades, vallaron toda la playa norte con alambradas de espinos, custodiados por guardias marroquíes y gendarmes, sin tiendas, ni agua, improvisaban letrinas en la arena, escasa la comida, escasa la vida, pelear entre hermanos no está bien visto nos ensañaron nuestros padres, y papa, hacer la guerra ¿está bien visto?, setenta niños menores de diez años murieron en este campo, víctimas inocentes, inofensivos personajes de este conflicto, pronto los hospitales locales se colapsaron por los heridos y enfermos republicanos, en la playa se empezaron a construir cabañas de fortuna y algunos barracones de madera, los pocos alimentos que fueron llegando los cocinaban con agua salada, con la llegada del invierno fueron cayendo los más débiles, otros lo hicieron por el tifus, era tal la cantidad de refugiados que toda ayuda fue poca.
La ruta de hoy parte del paseo junto la playa norte de Argeles, paseo natural entre pinos, que sus raíces se entremezclan con la arena de la playa, donde lugareños relajados pasean con sus mascotas, en la Rue de les Dunes un monolito de piedra con unas placas, conmemoran a los 100.000 españoles que allí se refugiaron de las garras del franquismo, es muy visitado y siempre tiene flores, andamos dirección norte hacia la reserva natural de Du Mas Larriue, queremos visitar la placa que está instalada en el límite norte del campo, la playa es muy ancha de arena blanca, y recibe varios nombres, Tamariguer, Marenda, pasado un camping y una pequeña pineda, encontramos, en la entrada de un gran zona de parking, la placa limite en recuerdo del 70 aniversario de la retirada, en la avenida de la Liberation de Argeles hay el Memorial du Camp, en el se pueden ver documentales fotográficos y audiovisuales, domingos cierran, pero para terminar esta ruta en honor y agradecimiento a las personas, españolas y francesas, republicanos todos, que vivieron aquellos trágicos acontecimientos, iremos al cementerio de los españoles, situado en la avenida de la Retirada, nos llegaremos por la carretera, por un carril lateral, un recinto cerrado, con una puerta metálica, nos da paso a un espacio con un monolito, y una bandera tricolor, adosado a él, placas con los nombres de los que perecieron, a pocos centímetros veo, una roca con forma de prisma y dos placas, las dos nos recuerdan a los críos que no disfrutaron de la vida, dolor contra dolor de sus padres.
Los refugiados españoles abandonaron este campo en junio de 1940, muchos se quedaron en Francia, otros se alistaron en el ejercito francés, 7300 de estos pasaron por Mauthausen, otros decidieron volver a España bajo promesa de perdón, si, perdón, campos de trabajos forzados, destacamentos de esclavos, represión, hasta 1970 empresas de construcción que ayudaron a la dictadura tenían en nomina a presos políticos republicanos, personas conocidas estuvieron en él, como Joaquim Puig, padre de Salvador Puig Antich, Federico Escofet ministro republicano, Vicente Ferrer misionero, el campo de Argeler termino siendo campo de concentración naci, se lo dejamos echo.

La guerra civil espanyola va començar un 18 de juliol, amb un cop d'estat, i duro fins a 1 d'abril del 1939, part de l'exercit es subleva en armes contra el govern elegit en les urnes pel poble, democràticament, secundat per les grans famílies, banquers, empresaris, l'església, i uns exèrcits estrangers comandats per feixistes, episodis terribles es van anar succeint entre aquestes dues dates, afusellaments de Màlaga, atacs en la carretera de la mort d'Almeria, matances de Badajoz, bombardeig de Guernica, bombardejos de civils en tot el litoral Mediterrani, èxode republicà…..
Amb la caiguda de Barcelona molts refugiats van travessar la frontera de França, eren prop de 500.000, les ànimes que van fugir de la baioneta franquista, el govern francès sent superat per tal devessall de gent, els instal•la a les platges…….
El camp de refugiats de Argeles Sud Mer com altres camps de refugiats republicans, va ser improvisat per les autoritats, van barrar tota la platja nord amb filats d'arços, custodiats per guàrdies marroquins i gendarmes, sense tendas, ni aigua, improvisaven latrines en la sorra, escassa el menjar, escassa la vida, barallar entre germans no està bé vist ens van acarnissar els nostres pares, i papa, fer la guerra està bé vist?, setanta nens menors de deu anys van morir en aquest camp, víctimes innocents, inofensius personatges d'aquest conflicte, aviat els hospitals locals es van col•lapsar pels ferits i malalts republicans, a la platja es van començar a construir cabanyes de fortuna i alguns barracons de fusta, els pocs aliments que van anar arribant els cuinaven amb aigua salada, amb l'arribada de l'hivern van anar caient els més febles, uns altres el van fer pel tifus, era tal la quantitat de refugiats que tota ajuda va ser poca.
La ruta d'avui part del passeig junt la platja nord de Argeles, passeig natural entre pins, que les seves arrels s'entremesclen amb la sorra de la platja, on vilatans relaxats passegen amb les seves mascotes, en la Rue dels Dunes un monòlit de pedra amb unes plaques, commemoren als 100.000 espanyols que allí es van refugiar de les arpes del franquisme, és molt visitat i sempre té flors, caminem direcció nord cap a la reserva natural de Du Mes Larriue, volem visitar la placa que està instal•lada en el límit nord del camp, la platja és molt ampla de sorra blanca, i rep diversos noms, Tamariguer, Marenda, passat un càmping i una petita pineda, trobem, en l'entrada d'un gran zona de pàrquing, la placa limit en record del 70 aniversari de la retirada, en l'avinguda de la Liberation de Argeles hi ha el Memorial du Camp, en l'es poden veure documentals fotogràfics i audiovisuals, diumenges tanquen, però per a acabar aquesta ruta en honor i agraïment a les persones, espanyoles i franceses, republicans tots, que van viure aquells tràgics esdeveniments, anirem al cementiri dels espanyols, situat en l'avinguda de la Retirada, ens arribarem per la carretera, per un carril lateral, un recinte tancat, amb una porta metàl•lica, ens dóna pas a un espai amb un monòlit, i una bandera tricolor, adossat a ell, plaques amb els noms dels quals van morrir, a pocs centímetres veig, una roca amb forma de prisma i dues plaques, les dues ens recorden a les criatures que no van gaudir de la vida, dolor contra dolor dels seus pares.
Els refugiats espanyols van abandonar aquest camp al juny de 1940, molts es van quedar a França, uns altres es van allistar en l'exercito francès, 7300 d'aquests van passar per Mauthausen, uns altres van decidir tornar a Espanya sota promesa de perdó, si, perdó, camps de treballs forçats, destacaments d'esclaus, repressió, fins a 1970 empreses de construcció que van ajudar la dictadura tenien en nomina a presos polítics republicans, persones conegudes van estar en ell, com Joaquim Puig, pare de Salvador Puig Antich, Federico Escofet ministre republicà, Vicente Ferrer missioner, el camp de Argeler acabo sent camp de concentració naci, li ho deixem fet.

Comments

    You can or this trail