Coordinates 418

Uploaded October 18, 2017

Recorded October 2017

-
-
225 f
29 f
0
0.1
0.3
0.53 mi

Viewed 573 times, downloaded 25 times

near Sant Feliu de Guíxols, Catalunya (España)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Feta amb el companys Santi, Irene, Martí, Antonio i Joan, dissabte 14 d’Octubre de 2017 amb un temps per realitzar-la de 2 hores, 43 minuts, degut a la gran quantitat de gent que aquest dia ens trobàvem a la via.
Aquesta ferrada consta de dos trams, el primer transcórrer entre diferents illetes on uns ponts tibetans i nepalesos ens ajudaran a passar d’una banda a l’altre, amb un grau vaig de dificultat. Al començament del segon tram trobem una via de escapament que en cas de necessitat o de no voler continuar, es té la oportunitat de sortir de la ferrada. Aquest segon tram està equipat a més alçada que el primer i amb l’al·licient d’una paret on posarem a prova la força dels braços amb un desplome de paret.
La roca de granit ataronjada i esquitxada de quars i la varietat cromàtica del mar, converteixen aquesta ferrada no molt complicada en una de les més boniques de Catalunya.
Amb els seus quatre-cents vuitanta metres de recorregut i vint de desnivell, una aproximació de dos minuts, una dificultat baixa-mitja i cinc ponts, es tracta d'una ferrada apta per a quasi tothom (justeta per a nens de baixa estatura). El principal atractiu, sens dubte, és la seva ubicació: els penya-segats de la Costa Brava, el que la converteix en l'única del món que discorre sobre el mar i des de la qual, entre canvi i canvi de mosquetó, pots distreure la vista observant tot el que depara la mediterrània.
Segons indica el seu panell informatiu: han passat 12 anys des que la via ferrada Cala del Molí fos tancada al gener de 2005 per motius tècnics, o per falta d'entesa entre Albert Gironès, el seu ideòleg i equipador i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, pel que fa a temes de responsabilitat civil en cas d'accident. Arran del canvi de govern local al maig de 2011, les negociacions van poder ser reconduïdes i com a resultat, es tornava a reobrir la via ferrada.
Per accedir-hi, s'ha de prendre el passeig marítim en direcció al Club Nàutic, passat la rotonda i jardins de Juli Garreta, agafem el carrer a l’esquerra (carretera de Sant Feliu de Guíxols a Sant Pol de Mar). Entre els hotels que indiquen cap a ella, hi ha el Hipòcrates Curhotel. Uns centenars de metres després, un revolt tancat cap a l'esquerra l'envolta i s'ha de prendre el carrer que sorgeix a mà dreta a meitat de la marrada, de nom Sicília i que condueix sense pèrdua a l'inici de la via ferrada ja que és un carrer sense sortida. Una construcció blanca amb arcs i teulada anomenat Mirador de les Triadores és el nostre destí final
Fa dies que per culpa del potent anticicló ens llevem al matí amb molta boira i aquesta no es bona companya per fer la via ferrada...decidim sortir aviat de La Bisbal i fer una ullada a la zona. A les 8 hores érem al punt d’inici de la via i ja havia un grup de gent que es preparava per fer-la. Determinem anar a esmorzar en algun bar del voltants i així donem temps al sol per que surti i escalfi una mica, secant la humitat de la nit.
Tornats al lloc de la ferrada ens adonem que potser això de anar a esmorzar no ha sigut una bona idea...ja intuïm que la via està “petada” de gent. Paciència, potser ara tindrem temps de admirar el paisatge amb tranquil·litat!!.

Ens comencem a equipat al costat del cotxe...(per ser, avui hem tingut el privilegi de tenir com a company de via al Albert Gironès ideòleg i equipador d’aqueta via ferrada, de la de Solius i la de Romanyà i hem aprofitat per felicita’l per la bona tasca realitzada), un cop col·locats l'arnès, el kit de via ferrada i el casc, fer l'aproximació a través del GR-92. Estem parlant de tan sols un parell de minuts de baixada a través d'uns graons i de recórrer un estret sender per la part alta del penya-segat en ple bosc de pins.
La via ferrada està assentada en un paratge de gran bellesa paisatgística, amb una pineda mediterrània ben conservada que arriba fins al mar i bells penya-segats. La seva zona marina, destaca per la presència de nombrosos esculls fruit de milers d'anys d'erosió marina sobre les roques i penya-segats, amb un fons marí força ric i no massa profund, que el fan ideal per a la pràctica del submarinisme.
La descripció que seguidament us relato de la via crec que és pura anècdota, només cal enganxar els mosquetons a la línia de vida i segui.la, però com encara tinc trams frescos a la memòria i amb l’ajuda de un munt de fotografies que vaig fer, me atreveixo a comentar, per sobre, el que us trobareu si, com nosaltres, decidiu encertadament, fel.la.
Cal baixar uns vint metres, fins al nivell del mar, primer seguint un sender i en la part final a través de terreny rocallós en què cal utilitzar les mans i com no, ancorats al cable de línia de vida, en total, uns quaranta o cinquanta metres de tranquil·la progressió, ara comencem a tenir vistes de la via ferrada
Estem envoltats de gavines per tot arreu, es tracta del "gavià argentat" (gavià argentat o del Caspi), segons el planell informatiu. Aquestes aus solen ser monògames de per vida i posar tres ous per temporada, alguns dels quals ja han donat lloc a pollastres que als 35-45 dies ja podran començar a volar..
Un cop arribat al mar, que avui es mostra ben tranquil, comença la via ferrada.
Ens ancorem al cable de vida per iniciar la marrada de dues grans roques. Ens crida l'atenció la lluentor dels ancoratges i cable de vida...estan impol·luts!!! per estar exposat al ambient corrosiu marí. Aquest primer tram no presenta cap mena de dificultat.
Un segon tram en el qual cal fer una lleugera força de braços per compensar el pes del cos, per un petit “desplome”, dóna accés als dos primers ponts: una biga fusta de poc més de dos metres i un tibetà de uns cinc metres de longitud després del qual anem guanyant alçada progressivament, per tornar a baixar fins casi tocar l’aigua del mar.
Una prominència a la paret coneguda com la prenyada ens fa exercitar els braços de valent. Un tercer pont, aquest més curt i nepalès, permet tornar des de la segona mola rocosa fins a la primera, per a poc després concloure la marrada d'ambdues.
Després de la marrada a les dues moles rocoses disposades sobre el mar, i que hem fet al principi, s'accedeix al penya-segat de la línia de costa, d'unes desenes de metres d'alçada. Un franqueig de noranta graus de la paret condueix a través d'un terreny més accidentat i proveït de grapes a un racó del penya-segat en el qual trobem el quart pont, tibetà i de major longitud que els anteriors. Aquesta part de la via ferrada, visible des de les moles rocoses, es el final del primer tram, i el punt de la via d'escapament, la meitat de la feina ja està feta!!.
Iniciem el segon tram, en el qual trobem els passos més difícil de tota la via ferrada. Es comença amb una petita pujada seguida d'un flanqueig d'una desena de metres sense grapes per als peus. El terreny de progressió no les fa necessàries i es pot avançar amb relativa comoditat.
A diferència del primer, aquest segon tram està catalogat com de dificultat mitjana. En tot cas, el que és evident és que ara toca afrontar una de les parets més aèries i complicades de tot el recorregut, encara que per aeri no s'ha d'entendre un profund pati sinó més distància amb l'aigua. La característica principal d'aquesta part del recorregut és l'ús d'unes grapes per a les mans que tenen aproximadament mig metre de longitud, és a dir, són anormalment llargues. A diferència de grapes per als peus, molt més petites. A vegades la sola de les botes, ha de agafar-se a la roca, i com millor es faci menys força de braços caldrà realitzar. En avançar una estona amb el cos tirat cap a enrere, es útil ancorar amb una cinta o baga per descansar.
Un cop flanquejat aquest tram, la via discorre per uns penya-segats que cada vegada està més allunyats de la Cala del Molí i les vistes i el mar s'obren cap a la Cala de l'Ametller. Aquest penya-segats amb els passos amb força alçada, però que en cap moment dona sensació de perill, ans al contrari, un sentiment de pena perquè sabem que aquesta magnifica via ferrada està arribant a la fi.
Encara ens queden dos ponts per travessar, un primer tibetà i per acabar, sobre la cala de l’Ametller, un de nepalès...i així, assegurats a la línia de vida i vigilant de posar els peus en els ancoratges adients, arribem al final d’aquesta magnífica via ferrada...
Salut i bones caminades!!



Via ferada Cala del Molí - octubre 2017 from Salvador Hidalgo Gámez on Vimeo.

View more external

2 comments

  • Photo of miriam_carré

    miriam_carré Jun 12, 2019

    Atenció lladres! Es veu que és una pràctica habitual a la zona. Vam deixar el cotxe aparcat al carrer, just on comença la via ferrada, ens van rebentar el vidre del darrere i ens van robar tot el que duiem.

  • Photo of el capi

    el capi Jun 12, 2019

    Gràcies pel advertiment, miriam_carré, això és una xacra que ens ha tocar conviure i que malauradament és difícil de solucionar...anims!

You can or this trail