-
-
4,949 f
83 f
0
9.6
19
38.27 mi

Viewed 3571 times, downloaded 174 times

near Castelló de la Plana, Valencia (España)

Crònica de la meua primera MIM:
Després de desdejunar a les 4:15h i comprovar que tot el material està preparat, vaig a l'estadi Castàlia. Impressionant la marea humana de corredors que allí estem... 1400. Comence a calentar i no veig a ningú conegut. Quan entre a la zona d'eixida em trobe amb Roberto i Eva. Junts ens col·loquem prou avant. L'ambient és total: el speaker, els runners, els acompanyants fent fotos i gravant. Nit tancada encara i es fan les 6:00 a.m. Jo sense haver pogut parlar amb Diego per donar-li els ànims i que ell em donara un últim consell.
Eixida: com a motos eixim... als 100 metres mire a la dreta i veig a Vicent Peris corrent a la meua altura per fòra (més ràpid que jo i això que anavem llançats). Em cride "KIIILEEEEER..... CONEIXEMENT!!!!!" Li alce el polze i a remar.
A fosques enfilem pel costat del cuartel amunt i sense baixar el ritme arribem a l'embut. A la cantera torne a agarrar ritme bo fins Borriol. Al pont de Borriol Ximo animant, mire el garmin: 44 min. No va mal. Bones sensacions.
Comença la pujada a la Pedra, una altra vegada en fila de 1 i a caminar rapidets.
Pedra: 1:15h, 6 minuts més ràpid que les meues millors prediccions.
D'ací fins Useres bon ritme i sempre en ganes de tirar un poc més. En creuar la carretera de Moró, a menjar el que tocave. Al passar la rambla de la Viuda pense: ja no em queda menjar i li he dit a Berta que estigue en Useres a les 9:15 pensant que jo arribarie com a prompte a les 9:25 h o 9:30 h. Mà de mòbil: Berta, dona't pressa que vaig més ràpid que el previst.
3:09- Useres: Berta sense apareixer i jo sense barretes ni gels... no passa res, menjaré a l'avituallament i en les Torrocelles repostaré nd30, gels i demés.
Eixint d'Useres comença a apretar el calor i no corre gens l'aire.... OPS! El motoret comença a fallar. Calma, no passa res ... caminarem la pujadeta a la Serra de la Creu, anem bé de temps.
Dalt de la Serra veig a Santi (Pelejana) caminant i amb les mans a la panxa. Que et passe crack? No sé tio, estic fatal, com si fore un tall de digestió. Li oferisc aigua, sals,... em diu que no, que gràcies, que continue i que ell es retirara al pròxim control. Em deixe un poc preocupat i al següent control(pista Polla rosa) ho dic: Ve Santi fotut, va de roig, si no arribe en un ratet aneu a buscar-lo.
Mas de la Vall: situació crítica, molta calor, les forces em van abandonant i vaig perdent temps respecte a les previssions.
4:35 - Torrocelles: la pujadeta final es fa eterna, només pensar que dalt estarà Berta i Mano m'anima un poc. Refrescadeta, hidratació, les barretes del miracle, massatge de Mano, ànims de Berta i Paqui, i a seguir... però ara amb companyia: Angelino se'n ve amb mi fins el Mas d'Ahicart. Just un dels trams de la Mim que més tocat estave, quasi tot este tros caminant i parlant. Més calor i arribe a la LLOMA BERNAT.
Ale, com els matxos, cap catxo i anar pujant. Del temps anem ja oblidant-se. En mis mejores sueños m'arrimave a les 7 hores, sempre per damunt (7:10-7:15) MMmmmm! va a ser que no.
Dalt de la Lloma i a trotar. Pareix que les forces van tornant. Baixa Juanito (guanyador de la mim 2010) i li pregunte: Com va Diego???? Segon i molt bé. M'alegre molt, s´ho mereix.
Arribe al super-avituallament de la Lloma. Ovació total: cerveces, ànims,... i veig a Monforte gitat, m'havie adelantat a les Torrocelles.
A correr direcció Xodos. Recupere un bon ritme i bones sensacions. De cames molt bé, unes lleugeres molèsties al turmell dret però és el que hi ha.... Soportable.
Pujadeta per l'empedrat a Xodos al pas.... Arrematxet!
6:07 h. Molta gent en Xodos: Gazulla animant: Quan sigue major vullc ser com tú! Jeje
Berta esperant-me uns metres més endavant. Més ànims, un parell de minuts sentat i el ritual: barreta, gel i bidó carregats i a seguir... ja queda poc.
Trotada fins la font i "empieza puerto".
Enfile el Marinet acompanyat d'un de Borriol que treballa amb Mano. Apareixen els núvols, comença a tronar i a caure algunes gotes.
Em trobe amb forces i amb bon pas arribe dalt A correr una altra vegada fins que m'apegue a un grupet de 4 o 5. Caminem per les rampes de la pista que puge a la Banyadera. Un que baixa ens anima: vos queden 800 metres per al control... jo crec que més, es van fer molt llargs.
Banyadera: 7:12 h. un traguet d'aquarius, un tro fortíssim i comence a caure aigua a canters.
Açò ja està: Em tire costa avall amb unes ganes tremendes de vore el teulat de Sant Joan. Em deixe al grupet de 4 i baixant adelante a 3 o 4. Més aigua no pot caure, la senda és un riu, xopat fins els calçotets... Alguien da más??? Siiii!! Comence a caure pedra, xicoteta però pedra. Adelante a una xica que veig que es para baix d'un pi. Jo, gas a fondo, el que vullc és arribar d'una vegada. I en este punt, m'entra una emoció entre alegria, ràbia, tristor i em cauen algunes llàgrimes: no passa res, no hi ha ningú per a vore-ho i damunt amb el que plou tampoc es notarie. Em ve un pensament dels meus: I si ara em cau un llamp damunt, estan caent prop i a escola recorde que sempre deien que a les tormentes, ni has de correr ni has de possar-te baix d'un arbre.... i jo estic complint totes les condicions per a que em caigue damunt. M'agarre risa de pensar les xorrades que estic pensant.
Finalment veig SantJoan, però més no podie ploure. Enfile la recta d'arribada i.... sorpresa: No hi ha ningú, se n'han anat tots. Pense, és normal, amb la que està caent qui collons ha d'estar ahí mirant com arribe, però ja escolte al speaker que diu el meu nom (impossible que em veja el dorsal), algú li ha xivat : Alejandro d'Atzeneta. Ohhh que subidón!! Per fi!! Passe l'arc, pita el xip, pare el crono: 7:32:14 Bieeennn per a ser la meua primera Mim i amb unes condicions tan dures de calor, pluja i pedra.
Veig a Toni tirant-me fotos i xopant-se. Fòra el xip i ja veig a Berta,Marta, Diego i Vicent als porxos de Sant Joan. Que moment de satisfacció: felicite a Diego pel seu 2n lloc: IMPRESSIONANT! Ells em feliciten.
Moments de satisfacció per haver aconseguit l'objectiu. Una experiència única que repetiré en 2012 amb el somni de convertir-me (com diuen els entesos) en un Sub-7 hores.



























1 comment

You can or this trail