Time  8 hours 6 minutes

Coordinates 1209

Uploaded April 7, 2018

Recorded April 2018

-
-
7,659 f
5,213 f
0
2.0
3.9
7.88 mi

Viewed 778 times, downloaded 52 times

near Saldes, Catalunya (España)

Sortida circular amb neu (grampons i raquetes), per visitar el Cap de la Gallina Pelada (també coneguda com a Cap del Llitzet) i la Creu de Ferro. La pujada és la normal per la "font Freda" i la baixada pel poc transitat "barranc de les Llobateres".
Aquesta vegada serem la Marta i jo per pujar a la Gallina Pelada. Al ser la primera vegada que la Marta es possarà grampons i raquetes, hem decidit de fer l'estrena amb un cim relativament fàcil per fer-lo a l'hivern. El temps d'ascensió a aquesta muntanya és curt i les seves pendents suaus el fan relativament segur en relació al risc d'allaus, de totes maneres és imprescindible de consultar la metereología i l'estat de la neu.

Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 12.50 km.
Temps:......................................................... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 900 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:................................................ alpina_rasos_de_peguera_2009.
Observacions:......................................................... Amb neu haurem de vigilar en la baixada pel barranc de les Llobateres. Vam trobar una zona que es fa necessari allunyar-nos del barranc i endinsar-nos per les pendents del bosc i davallar en mig dels arbres (només una volta d'uns deu, quinze minuts).

Arribem amb cotxe fins al parc de la "Palomera" o "Pleta de la Vila". La carretera (anomenada "pista de Coll del Pradell") només és neta de neu fins a aquesta zona d'aparcament (també hi ha un bar, sempre podem celebrar l'ascensió del dia), més enllà la trobarem colgada per la neu.
A l'aparcament mateix ens posem els "ferros" a les botes, la Marta els grampons i jo les raquetes, i enfilem la "pista" de neu en direcció a la font Freda.
A la bifurcació amb la font Freda deixem la pista i enfilem el sender amunt.
El sender és evident i trepitjat per altres excursionistes.
El sender a seguir es fa evident de lo trepitjat que ens el trobarem, també ens ajuda molt les marques del PR C-79 que hi han en tota la pujada.
A cotes baixes el PR C-79 segueix la llera del barranc d'Ensija, i a mesura que guanyem alçada la senda s'allunya del barranc. També les vistes a la vall de Saldes són més espectaculars.
Som aproximadament a la Planella Petita, amb una vista de la vessant meridional del Pedraforca.
L'arbreda, que fins ara ens acompanyava en tot el camí, deixa de fer-ho a l'arribar a la "Planella Gran".
A partir d'aquí ens serà més difícil en trobar les marques blanc-grogues del PR C-79 per orientar-nos, i només ens quedarà la traça dels excursionistes que ens precedeixen, o també utilitzant un gps. Un altre mètode d'orientació és el de conèixer la zona que trepitgem, i encarar la direcció correcte per intuïció.
Nosaltres no tenim cap problema, podem seguir la traça a la neu d'altres excursionistes...
... o també seguir la direcció dels mateixos excursionistes.
Amb la neu es sol suavitzar i disimular molt els accidents geogràfics del terreny. En el cas d'aquesta ascensió agafem una drecera directa per estalviar-nos el de passar pel "clot d'Ensija".
Després de la pujada ve la baixada. Una vegada superada la "Pleta de l'Ós" pel PR C-79, davallarem per anar a trobar el refugi d'Ensija (o Delgado Úbeda).
Després de 110 min. caminant tranquilament, arribem al refugi d'Ensija. En aquí farem una petita aturada per fer un mos i després continuar pujant.
Refugi d'Ensija o Delgado Úbeda. Un lloc ideal per fer una aturada o per passar la nit després de coronar tots els cimalls de la serra d'Ensija. És propietat de la FEEC i va ser inaugurada l'any 1964 (l'any que jo vaig néixer ;).
Després de reposar forces continuem la ruta en direcció al cim.
Des del refugi al cim només haurem de superar uns 160 mts de desnivell i poc més d'un km de distància.
Després de flanquejar un petit turonet, pel costat dret, ja veiem el cimall més a prop.
El segon turonet és el mateix pic de la Gallina Pelada.
Ja som al cim del Cap de la Gallina Pelada o Cap del Llitzet, a 2.321 m (segons ICGC).
Des del cim tindrem unes panoràmiques excepcionals de moltes contrades conegudes de Catalunya, però el que més crida l'atenció és la imatge dominadora de la cara sud del Pedraforca.
D'alt del cim, de la Gallina Pelada, no bufava vent i la temperatura era agradable, així doncs vam aprofitar per dinar i gaudir de l'entorn.
Una vegada satisfetes les nostres necessitats vam decidir què voliem fer a continuació; o baixar a l'aparcament de la Palomera pel mateix camí, o bé coronar tota la serra d'Ensija i baixar pel barranc de les Llobateres.
En aquí la Marta tenía la última paraula, i ella va dir més muntanya!
La baixada al refugi va ser pel mateix camí que vam utilitzar en la pujada, però a partir d'aquí vam usar una ruta completament diferent a l'anada.
La intenció era de coronar el pic de la Creu de Ferro i davallar pel barranc de les Llobateres fins on teniem el cotxe. No es veien marques o fites de l'itinerari a seguir, però si que sabia on localitzar el cim de la Creu de Ferro, tot era qüestió d'agafar la direcció correcta i encarar les pendents nevades amb decisió. El dubte em venia si voliem baixar pel barranc de les Llobateres, un torrent que no havia fet mai i no el coneixia (tot i que per la xarxa no possava enlloc que fos difícil de fer).
De camí a la collada veiem que hi han altres excursionistes per la zona. També observem que les pendents per on transitem són molt suaus i no requereixen atenció especial.
Arribem a la segona muntanya més alta de la serra d'Ensija, la Creu de Ferro de 2.296 mts (segons ICGC). En el cim coincidim amb dos excursionistes del grup de muntanyencs que veiem en la llunyania. Els hi pregunto si el barranc de les Llobateres és complicat de fer o si trobarem alguna zona de difícil desgrimpada, i em responen que ells l'han fet en un altre ocasió i que es fa bé.
Les vistes, des del cim, també espectaculars.
En aquí ens aturem poquet, després de les fotos continuem la marxa, caranejant en direcció al punxegut pic del Serrat Voltor (aquest tampoc el farem).
De baixada veiem els mateixos excursionistes d'abans, que passen pel coll del Pla d'Ensija.
Arribem al coll del Pla d'Ensija. Ja coneixem aquest coll d'una sortida anterior, en temporada d'estiu, que vam coronar tots els cims de la serra d'Ensija des del poble abandonat de Peguera. Una circular de prop de 20 km.
Aquesta vegada, però, anem a la recerca del barranc de les Llobateres.
El barranc el trobarem a tocar de les parets del Serrat Voltor i davalla decididament entre l'arbreda.
A l'inici de la baixada, pel barranc, encara tenim una vista de la cara sud del Pedraforca, més avall el torrent es tanca i ens impedeix de tenir cap vista llunyana.
En la baixada trobarem una bifurcació a mà esquerra bastant evident, és el barranc d'Ensija que ve del Clot d'Ensija, molt a prop del refugi. El curs fluvial d'aquest barranc comença al coll de les Tores, que ja coneixem.
Com anem dient el barranc es fa bé, tant amb raquetes, com amb grampons, havia un bon gruix de neu. En alguna torrentera lateral vam veure alguna esllavissada de neu (petit allau), suposo que per acumulació el pes de la neu cedeix i s'esllavissa.
Si que he de destacar en un punt (suposso que ens vam desorientar) on el barranc és mostra més delicat i exigent. A mitja baixada el barranc cau verticalment i es fa difícil desgrimpar de manera segura. Vam haber d'agafar una traça lateral per desgrimpar entre l'arbreda (més segur entre arbres). Suposo que el camí (pel barranc passa el PR C-79) es desvia en algun punt concret i nosaltres no ho vam veure.
Després d'aquest punt delicat (a mig barranc) el torrent davalla tranquilament cap a la pista de coll del Pradell.
Anem baixant entre les ombres dels arbres de pi negre i les mateixes parets del tancat barranc, però a mesura que anem progressant, el barranc s'obre a la llum ...i també a les vistes.
Ja a prop del final, recuperem la visió de la cara sud del Pedraforca.
Més avall les vistes canvien de protagonista, aquesta vegada amb una panoràmica del Comabona del Cadí.
Ja hem arribat a la carretera, ara només queda passar per la font Freda (millor dit a la bifurcació carretera-font Freda) i arribar a la Palomera o Pleta de la Vila o tenim el cotxe.
Per la pista de neu trobem dos ninots de neu, ens fan molta gràcia i no els deixem sense una foto de record. Semblava que ens donessin felicitacions per la "gesta" de la jornada.
Sortida abril 2018

Em pots seguir al Facebook!

View more external

Bifurcació barranc Ensija-Llobateres
Bifurcació carretera-barranc Llobateres
Bifurcació font Freda
Cim Creu de Ferro
Cim Gallina Pelada
Collada de les Tores
Collada pla d'Ensija
Font Freda
Les Planelles
Pàrquing Pleta de la Vila
Refugi d'Ensija

Comments

    You can or this trail