Ventury

Coordinates 756

Uploaded March 28, 2013

-
-
308 f
187 f
0
1.2
2.4
4.89 mi

Viewed 1269 times, downloaded 7 times

near Salt, Catalunya (España)

Sortim del Col·legi Pompeu Fabra de Salt, anem direcció a Santa Eugènia, per anar, seguirem el carril bici que duu fins a les deveses, un cop allà arribem fins a dalt la Catedral de Girona pujant les escales i baixem per darrera, per tornar, passem per darrera el col·legi dels Maristes.

Durant el recorregut hi ha un parell de fons, que sobretot a l'estiu és molt agredable refrescar-se.
Antiga fàbrica tèxtil en la qual ara s'ha reformat i acull diferents equipament pel poble de Salt. Per exemple hi ha una biblioteca, la Iu Boighas, locals per a tallers i bandes de percussió, com els Pere Botero, també és el lloc d'assaig de la colla castellera dels Marrecs, fins i tot hi ha l'ERAM, la universitat d'audiovisuals de la UdG.
Font situada al carrer de Baix de Sant Eugènia, on podem refrescar-nos en cas de molta calor, tant a l'anar com al tornar.
Riu que travessa Girona, és famós per la típica postal amb les cases penjants.
Construïda fora de les muralles de la ciutat, es creu que es va edificar sobre l'església paleocristiana erigida en honor al màrtir que dóna nom al temple. Als segles VI i VII es va convertir en un important centre de peregrinació. Durant l'ocupació musulmana de Girona va fer funcions de catedral, ja que la seu gironina va ser convertida en mesquita. Desprès de l'ocupació franca, passa a dependre de la catedral. Va ser fortificada per protegir-la dels múltiples atacs que va patir en estar situada extramurs. L'edifici actual és el resultat de la barreja de diferents estils arquitectònics. Originàriament es va dissenyar en època romànica i a aquest temps correspon el disseny de la planta i la capçalera. Té planta basilical amb tres naus separades per quatre arcs formers de mig punt a cada banda de la nau central. La nau principal acaba en un absis semicircular que sorprèn per les seves dimensions. Té la sobrietat dels absis romànics, però en canvi trobem grans finestrals gòtics, que il·luminen el seu interior. La nau del costat sud està acabada en una absidiola semicircular. Al seu costat en podem trobar una altra corresponent a una capella. La nau del costat nord no té absidioles. Segurament es van destruir per construir la capella de sant Narcís en el segle XVIII. Es creu que en aquest sector s'alçava l'antic campanar romànic, que va conviure amb el nou gòtic fins l'any 1370 . Malgrat que segueix l'estil gòtic, no es a acabar fins el segle XVI. Va ser profundament restaurat durant els anys 2007 i 2008. Les imatges que podeu veure de l'interior són prèvies a aquesta reforma. La construcció iniciada al segle XII es va aturar a l'alçada del trifori. Es creu que dotze del catorze capitells de la zona de l'absis corresponen a l'antic claustre romànic. El retaule que presideix l'altar major és de factura moderna. L'any 1936 es va desmuntar el retaule de principis del segle XVI, que podem veure en aquesta foto del 1912 i que forma part del fons fotogràfic Salvany. Les sis grans taules on es representen escenes de la vida i el martiri de Sant Feliu, obra de Juan de Bogunya, es conserven en el Museu d'Art de Girona. Les escultures dels apòstols van ser aprofitades en el nou retaule, envoltant a la gran imatge gòtica de la Verge Maria i el Nen. La majoria de capitells representen motius vegetals o animals, però n'hi ha alguns que representen la vida de sant Feliu i de sant Narcís, a qui estava dedicada l'església en el segle XI. Posteriorment es va construir un claustre gòtic (1357), que es va haver d'enderrocar l'any 1374 per millorar la defensa de la ciutat. Encastats a les parets del presbiteri trobem uns importants sarcòfags romans dels segles II i III que es van trobar a la zona en construir el temple. També destaca el sepulcre gòtic de sant Narcís, que podem veure en una capella del costat sud. Vers l'any 1300 es va crear la confraria de Sant Narcís degut a l'augment de la devoció pel sant. Aquesta va promoure la construcció d'un nou sepulcre, amb el patrocini del canonge Guillem Socarrats. Va ser realitzat en alabastre pel mestre Joan de Tournai, que el va enllestir el 29 d'octubre de 1328. Està format per una estàtua jacent al damunt del sepulcre pròpiament dit, que està decorat amb escenes de la vida del sant. Aquest sepulcre va substituir a l'anterior, format per una arca de pedra recoberta amb fusta. En el Museu d'Art de Girona es conserva el frontal d'aquest sepulcre. Una altra escultura gòtica de gran valor és el Crist jacent d'Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. Va ser realitzada en el segle XIV i formava part d'un grup escultòric dedicat al Sant Enterrament. La seva bella factura ha fet que estigui considerada com una de les millors mostres de l'escultura gòtica catalana. En l'exterior del temple, adossat al mur de la nau sud, trobem una rèplica d'un sarcòfag, que es conserva en l'interior de l'església. A la cara frontal hi trobem representats dos àngels que sostenen un cercle on hi trobem un sol i al seu interior una creu. Les obres es van continuar ja iniciat el segle XIV i amb estil gòtic. Les voltes de les naus són de creueria i les finestres del trifori, corresponents a la nau central, són apuntades . Durant l'any 2009 es va restaurar l'interior del temple. Quan es van netejar les voltes i els nervis de la nau central es va descobrir que conservaven la policromia d'època gòtica i que havien estat tapades amb una capa de calç durant el barroc. Un cop finalitzades les obres i amb la nova il·luminació, la llum i la claror tornen a fer brillar l'interior del temple, que durant molts anys havia estat fosc i tètric. Al temple s'hi pot accedir per tres portes. La façana principal és barroca del segle XVII i havia d'estar flanquejada per dues torres, de les quals només es va construir una. La portada del costat nord es bastant austera. Està formada per un arc apuntat amb grans dovelles. En la part interior trobem una motllura, que es recolza en dues fines columnes amb els capitells esculpits. Està protegit per un senzill guardapols. Destaca l'element defensiu que podem trobar sobre la porta, al costat del qual s'obren finestres en forma d'espitllera. En el mur sud trobem una altra porta de característiques similars a la del costat nord. En aquest cas conserva la policromia afegida al llarg dels segles. A banda i banda de la porta trobem arcs cecs apuntats, decorats amb traceries gòtiques, destinades a allotjar alguns sepulcres.
Vista des del riu Onyar de l'església de Sant Félix o Sant Feliu i la Catedral.
Girona va ser capital d'un dels comptats més importants del Principat de Catalunya, especialment fins al segle XIII. En ella han tingut fets remarcables de la nostra història. Es té constància de l'existència d'una diòcesi pròpia cap al segle V, si bé és molt probable que ja la tingués amb anterioritat. Segons documents del segle VII era equiparable a les de Toledo o Sevilla. Existia per tant una catedral primitiva, segurament es va tractar d'una adequació pel culte cristià de l'antic temple romà, situat al mateix lloc que la catedral actual. Ja en època romana el temple es trobava situat a dalt d'un petit turó i es comunicava amb el fòrum a través d'una imponent escala. No s'han trobat vestigis d'aquesta escala romana, si bé si que s'han trobat de l'ampliació que es va fer d'aquesta en època romànica a sota de l'actual. Darrera el temple es trobava la Torre Gironella, edificació defensiva que data de l'època romana però que va ser ampliada durant l'època medieval i restà com una de les fortificacions més inexpugnables de la ciutat fins que en el setge a que les tropes napoleòniques van sotmetre la ciutat, va ser parcialment derruïda. Encara es poden observar unes interessants dependències al seu interior, que barregen elements romans, amb medievals. Durant l'ocupació sarraïna de la ciutat, la seu episcopal no va poder exercir el culte. Malgrat tot, aquest va seguir en l'església de Sant Feliu. Va ser l'any 785, quan Carlemany va restituir la vida religiosa a la seu. També a partir d'aquell instant Girona passa a ser un comptat que dependrà dels reis francs. El 878 fou confiat el comptat a Guifré el Pilós, comte d'Urgell i Cerdanya, que a partir d'aquell moment ho fou també d'Osona, Barcelona i Girona, formant-se així el nucli principal del Casal de Barcelona, que serà l'origen del principat de Catalunya. L'any 1015 l'estat ruïnós de la catedral va aconsellar la construcció d'un nou temple. El bisbe Pere Roger va haver de vendre algunes possessions al seu cunyat el compte Ramon Borrell i a la seva germana Ermessenda de Carcassona l'alou de Sant Daniel. La nova catedral romànica, dedicada a Santa Maria, es consagrava l'any 1038. En els darrers anys s'han fet diverses campanyes d'excavació per conèixer més detalls d'aquest temple, que l'any 1312 va ser substituït per l'actual catedral gòtica. D'aquests estudis se'n pot extreure que la seu romànica tenia uns 15 metres d'amplada. La portalada principal era monumental i estava protegida per una galilea sostinguda amb arcs torals. El temple tenia planta basilical amb 3 naus i creuer. L'actual catedral es va començar l'any 1312 per la capçalera. Es va dissenyar amb 3 naus i un sol absis amb girola. A l'hora de seguir les obres es va decidir fer-ho amb una única nau, la més ample de tot el gòtic europeu. Aquesta decisió no va ser fàcil, però finalment va ser la més encertada, ja que ens ha deixat un edifici majestuós. La façana barroca, es va construir en diverses etapes, bàsicament entre els segles XVII-XVIII. Les escultures són de meitats del segle XX. El campanar i l'escalinata actuals van ser construïts al segle XVIII. * maquetes exposades a la mateixa catedral No puc adjuntar gaires fotos de l'interior del temple, ja que està prohibit i vigilat. Les que podeu veure han estat preses d'amagat durant l'exposició Girona, Temps de Flors, moment en que hi ha més permissivitat o són cedides per altres amics que han tingut més sort. Segueixo sense entendre quin mal li poden fer les fotos sense flash als edificis i obres d'art. També resulta sorprenent que a l'església de Sant Feliu no hi hagi cap problema per a realitzar-ne i en canvi a la Catedral estigui prohibit...
Font baixant per la part de darrera de la Catedral, on ens podrem refrescar en el punt mig de la ruta.
L'Auditori - Palau de Congressos de Girona representa la nova generació de centres de congressos del segle XXI. Dissenyat pel prestigiós equip d'arquitectes gironins Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter i Manel Bosch Aragó, és un equipament pensat com Auditori i Palau de Congressos. L'espectacular edifici ocupa una superfície de 10.000 m² a l'extrem oest del Parc de la Devesa, un espai protegit de més de 2.000 plàtans centenaris. Connectat amb el Palau Firal, en la confluència del riu Güell i el riu Ter, i amb magnífiques vistes a l'espai del Parc de les Ribes del Ter.

Comments

    You can or this trail