Moving time  4 hours 10 minutes

Time  9 hours 21 minutes

Coordinates 8513

Uploaded October 9, 2019

Recorded October 2019

-
-
5,128 f
1,666 f
0
11
21
42.04 mi

Viewed 163 times, downloaded 15 times

near Sallent, Catalunya (España)

>> Català:

Ruta circular per la Serra de Boumort per a contemplar, a més de la tradicional Brama dels Cérvols de principis de la tardor, els bonics paratges i vistes de l'entorn. Una ruta per a gaudir-la poc a poc.

Tot i que la ruta està dividida en dues tracks (per a facilitar escollir una o una altra, segons convingui), es pot fer tota seguida en una jornada. En el nostre cas l'hem fet en un parell de dies, fent nit prop de la Pobla de Segur, final de la primera ruta i punt de sortida de la segona.

Aquesta primera ruta comença en la població d'Organyà i seguint per la carretera que condueix a la petita població de Cabó, on comença la gravació del track.

Arribem a Cabó i continuem recte (no entrem en el poble). A pocs metres trobarem a la dreta la flamant i polèmica nova pista forestal (inici de la ruta), feta amb l'oposició de grups ecologistes (IPCENA). Deixant de banda altres consideracions, cal dir que la pista és una obra impressionant i bé feta, una bona experiència en tot el seu recorregut.

La resta de camins, de tot una mica i amb molta pedra en bona part del recorregut. De bon fer amb terreny sec i amb algunes fangueres en temps de pluges. No sent imprescindible la tracció total amb reductora, recomano portar-la en més d'un tram.

Els paratges són molt bonics. Estem a les portes del Parc Natural del Alt Pirineu i les vistes són magnífiques!. Recomano fer "parada i fonda" en la zona de pic-nic de l'Esplà, on trobarem taules i bancs de fusta. En aquest espai es troba també el Refugi lliure de l'Esplà (no guardat), l'Ermita de la Mare de Déu de l'Esplà i les restes del Front del Pallars, amb trinxeres i punts de vigilància de la Guerra Civil.

Aquesta ruta pot fer-se tot l'any però, si el vostre interés és la Brama dels Cérvols, cal dir que només es veuen i se senten a primera hora del matí i a la caiguda de la tarda. Molt important no fer cap soroll i apagar els motors dels cotxes. Portar uns bons binoculars o prismàtics és obligatori per a la recerca dels ramats de cérvols.
Recordar que la Brama només és al començament de la tardor, però els cérvols hi són tot l'any, lo qual vol dir que qualsevol època de l'any és bona per a l'observació.
Trobareu un punt d'informació en el Km. 23,5 de la ruta, només habilitat en aquests dies de la Brama.

La segona part de la ruta, de La Pobla de Segur a Organyà, la trobareu en aquest enllaç:

https://es.wikiloc.com/rutas-todo-terreno/serra-de-boumort-ruta-brama-del-cervol-etapa-2-2-la-pobla-de-segur-organya-pallars-jussa-alt-urgell-42266127

En el peu de les fotos trobareu molta més informació d'interés!

Estic segur que us agradarà i molt aquesta ruta i si la feu, ja ens comentareu la vostra experiència personal.

Ruta feta amb un grup d'amics amb un Toyota Land Cruiser i dues Land Rover Discovery Td5.

- Recomanació:
Si disposeu d'una mica de temps, segurament us agradarà fer aquesta ruta complementària i pujar a l'estació de salt en parapent, molt a prop d'Organyà. Només per les bones vistes ja val la pena aquesta curta escapada. Aquí teniu el track de la ruta:

https://es.wikiloc.com/rutas-parapente/de-organya-al-camp-de-vol-de-parapent-dorganya-i-el-mirador-panoramic-en-les-solanes-alt-urgell-42204585

Salut i rutes en 4x4!

>> Castellano:

Ruta circular por la Serra de Boumort para contemplar, además de la tradicional Berrea de los Ciervos de principios del otoño, los bonitos parajes y vistas del entorno. Una ruta para disfrutarla poco a poco.

A pesar de que la ruta está dividida en dos tracks (para facilitar escoger una u otra, según convenga), puede hacerse toda seguida en una jornada. En nuestro caso la hemos hecho en un par de jornadas, haciendo noche cerca de la Pobla de Segur, final de la primera ruta y punto de salida de la segunda.

Esta primera ruta empieza en la población de Organyà y siguiendo por la carretera que conduce a la pequeña población de Cabó, donde empieza la grabación del track.

Llegamos a Cabó y continuamos recto (no entramos en el pueblo). A pocos metros encontraremos a la derecha la flamante y polémica nueva pista forestal (inicio de la ruta), hecha con la oposición de grupos ecologistas (IPCENA). Dejando de lado otras consideraciones, hay que decir que la pista es una obra impresionante y bien hecha, una buena experiencia en todo su recorrido.

El resto de caminos, de todo un poco y con mucha piedra en buena parte del recorrido. De buen hacer con terreno seco y con algunos barrizales en tiempos de lluvias. No siendo imprescindible la tracción total con reductora, recomiendo llevarla en más de un tramo.

Los parajes son muy bonitos. Estamos en las puertas del Parc Natural del Alt Pirineu y las vistas son magníficas!.

Recomiendo hacer "parada y fonda" en la zona de pic-nic de l'Esplà, donde encontraremos mesas y bancos de madera. En este espacio se encuentra también el Refugio libre de l'Esplà (no guardado), la Ermita de la Mare de Déu de l'Esplà y los restos del Frente del Pallars, con trincheras y puntos de vigilancia de la Guerra Civil.

Esta ruta puede hacerse todo el año. Si vuestro interés es la Berrea de los Ciervos, hay que decir que solo se ven y se sienten a primera hora de la mañana y a la caída de la tarde. Muy importante no hacer ningún ruido y apagar los motores de los coches. Llevar unos buenos binoculares o prismáticos es obligatorio para la localización de las manadas de ciervos.
Recordar que la Berrea solo es a comienzos del otoño, pero los ciervos están todo el año, lo que quiere decir que cualquier época del año es buena para la observación.
Encontraréis un punto de información en el Km. 23,5 de la ruta, solo habilitado en estos días de la Berrea.

La segunda parte de la ruta, de La Pobla de Segur a Organyà, la encontraréis en este enlace:

https://es.wikiloc.com/rutas-todo-terreno/serra-de-boumort-ruta-brama-del-cervol-etapa-2-2-la-pobla-de-segur-organya-pallars-jussa-alt-urgell-42266127

En el pie de las fotos encontraréis mucha más información de interés!

Estoy seguro que os encantará esta ruta y si la hacéis, ya nos comentaréis vuestra experiencia personal.

Ruta hecha con un grupo de amigos con un Toyota Land Cruiser y dos Land Rover Discovery Td5.

- Recomendación:
Si disponéis de un poco de tiempo, seguramente os gustará hacer esta ruta complementaria y subir a la estación de salto en parapente, muy cerca de Organyà. Solo por las buenas vistas ya merece la pena esta corta escapada. Aquí tenéis el track de la ruta:

https://es.wikiloc.com/rutas-parapente/de-organya-al-camp-de-vol-de-parapent-dorganya-i-el-mirador-panoramic-en-les-solanes-alt-urgell-42204585

Salud y rutas en 4x4!
Parking

Inici ruta. Cabó. Nova pista a la Collada de Pillat (747 m)

panorama

Vistes a la Vall de Cabó (1110 m)

panorama

Serra de Prada. Collada de Pillat (1535 m)

Photo

Petita bassa en el Clot del Catarí (1472 m)

Intersection

Girem a l'esquerra (1428 m)

Compte amb l'esglaó! Continuem pel Camí del Bosc de la Guàrdia
Picnic

El Bosc dels Manairons (1498 m)

> Documentació: "Viatge al país de Manairons: Itinerari de la mitologia pirinenca per les Valls D'Aguilar!. Us convidem a conèixer indrets de llegenda, refugis de mitologia pirinenca. Hem triat les valls d’Aguilar a partir d’un dels itineraris del llibre Viatge al Pirineu fantàstic, de Pep Coll. Els mites i les llegendes que s’hi apleguen, juntament amb els de l’obra Marrades. Màgia i realitat a la muntanya, de Joan Obiols, formen el recorregut que proposem aquí. La mitologia pirinenca és profusament representada a les valls d’Aguilar, de manera que l’itinerari permetrà al visitant fer-se una idea força aproximada del món llegendari pirinenc i, alhora, li donarà l’oportunitat de descobrir una vall molt poc coneguda i posseïdora d’un patrimoni natural de gran vàlua i bellesa. Uns dels éssers mitològics més interessants del Pirineu els trobem, entre d’altres indrets de la serralada, a les valls d’Aguilar. Es tracta dels manairons (o minairons o menairons, segons el lloc) de la Guàrdia d’Ares. Els tarters de rocs que hi ha prop del poble representen, encara avui, el testimoni i la prova de la seva increïble força. És per aquest motiu que hem triat els manairons de la Guàrdia com a “guies” d’aquest itinerari, atès que, a més a més, seran els primers mites que “visitarem” en el recorregut fantàstic que proposem. També per això hem titulat l’itinerari “Viatge al país dels manairons”, una denominació que duu implícita una invitació a endinsar-nos en un conte, amb tot el que d’aventura i de misteri comporta. Punts de la ruta Il·lustrats amb murals de ceràmica: 1. Noves de Segre. La mitologia pirinenca. La cultura popular ha fet arribar fins als nostres dies moltes de les llegendes que, al llarg dels temps, s’havien anat transmetent de generació en generació, d'avis a néts als vespres d’hivern vora el foc de la cuina o de la sala de les velles cases dels pobles del Pirineu. Es tracta d’explicacions humanes a fenòmens que no tenien interpretació raonable. És en aquest context i en aquestes circumstàncies que apareixen tota una sèrie d'éssers fantàstics als quals s’atribueix els poders sobrenaturals que permeten atarterar grans munts de rocs, evitar pedregades, guarir malalties o entendre segons quines fortunes. Així, apareixen manairons, encantades, gegants, bruixes, diables, dones-pantigana... 2. La Guàrdia d’Ares. Els manairons. Conta la veu popular que un dia l’amo de cal Feu de la Guàrdia anava cap a Organyà amb el seu mosso per la collada del Pillat. Quan van arribar a l’Arreposador, l’amo es va adonar que s’havia deixat a casa el canut dels manairons, aquells éssers petits i valents que es cullen d’una planta la nit de Sant Joan, sempre que hi hagi lluna vella. —Ton, has de tornar a casa i dir a la meva dona que et doni un canut que tinc a la tauleta de nit, però sobretot no l’obris per res del món. El mosso va complir l’encàrrec, però no se’n va poder estar, de tafanejar el canut. El va obrir i, a l’instant, una rècula de manairons van sortir del canut afal·lerats, demanant-li feina i més feina. —Atartereu rocs, tants com pugueu —els va manar en Ton, sorprès i esverat. Quan li va semblar que els manairons en començaven a fer un gra massa, en Ton els va donar entenent de tornar-se’n a la capseta, que si no... Els tarters de rocs, sorprenents i fins inexplicables, que hi ha al bosc de l’Obaga de la Guàrdia en donen testimoni. 3. Taús. L’últim moro del país. Vivia en una torre tot sol, sempre amb l’ai al cor. Vigilat i perseguit, havia de matar i robar si volia continuar vivint. Era l’últim moro del país. S’havia tornat tan agressiu i desconfiat, que si algú del país s’hi atansava li feia la pell sense cap contemplació. Només s’amansia —i encara!— quan veia una dona. I temps a venir aquesta debilitat li havia de costar la vida. La seva actitud violenta va anar augmentant, fins que un dia els de Taús van posar fil a l’agulla. Entre tots van decidir que un hereu jove del poble es disfressaria de dona i aniria a veure’l a la torre. I així ho va fer. El moro, quan va veure que s’apropava aquella dona tan bella i tan ben vestida, va córrer al seu encontre i la va abraçar amb passió. A l’instant va notar una fredor estranya i tot seguit va caure rodó, amb un ganivet clavat al mig del ventre, ferit de mort. 4. Castellàs del Cantó. El secret de les encantades. Les encantades eren unes dones molt i molt petitones que vivien amagades al fons d’un toll d’aigua. Tan sols una vegada l’any, la nit de Sant Joan, les encantades gosaven sortir del seu amagatall. Així que es feia fosc, apareixien totes fora de l’aigua i començaven a rentar roba, que estenien en una espluga propera. La gent dels pobles veïns sabia que aquella roba era un tresor. El qui podia pispar una peça de la bugada de les encantades s’assegurava que, en el futur, a casa seva no passarien misèria; encara que, de rics, tampoc no se’n farien. És clar que no era gens fàcil de prendre’ls ni una coixinera ni un mocador, perquè vigilaven la roba amb molt de zel. Tot i així, conten que alguns espavilats ho havien pogut aconseguir. 5. Biscarbó. El tresor del rei d’Anglaterra. A l’Obac hi ha un dolmen. La llosa del Corralet, en diu la gent del poble. Els més vells de Biscarbó explicaven que en temps antics hi va haver una gran guerra i que allà, a la llosa, hi havia enterrat un rei d’Anglaterra que havia mort en combat. Ara expliquen que una vegada van arribar a Biscarbó dos matrimonis amb pics i pales. Van localitzar el dolmen i van posar mans a l’obra. Buscaven un tresor que, segons ells, hi havia amagat just a sota del dolmen. No cal dir que, de seguida, els van aturar de furgar a sota de la llosa. 6. Argestues. La formació del Pirineu. El món era pla com una post de planxar. Déu va decidir posar-hi les muntanyes. Va agafar un sac ple de rocs i, allà on li semblava, deixava anar un roc i, a l’instant, es feia una muntanya. Els rocs d’aquell sac pesaven tant i eren tan punxeguts que el sac es va trencar i tots els rocs que hi quedaven van anar a parar de cop a terra, entre l’Atlàntic i la Mediterrània. Quan Déu va arribar al cel va contemplar aquelles muntanyes i es va sentir tan captivat per la seva bellesa que es va posar a plorar d’emoció. Conten que aquells rocs són les muntanyes dels Pirineus; i les llàgrimes de Déu, els llacs que hi ha escampats arreu de la serralada. Informació facilitada pel: Consell Comarcal de l'Alt Urgell" Font del texte i la foto de la Ruta dels Manirons: http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/ruta-dels-manairons/390.aspx
Archaeological site

Dolmen de Plan Fornesa (1500 m)

panorama

Camí en els Prats del Molí (1412 m)

Intersection

Girem a l'esquerra (1425 m)

Information

Punt d'Informació Brama 2019 (1517 m)

Intersection

Continuem per l'esquerra (1520 m)

Anem a l'Esplà on trobarem una zona de picnic amb taules i bancs de fusta, el Refugi lliure d'Esplà (1527 m), i l'Ermita Mare de Déu d'Esplà
Picnic

Zona de picnic de l'Esplà (1525 m)

Ruins

Trinxeres de la Guerra Civil (1527 m)

Building of interest

Ermita Mare de Déu d'Esplà (1533 m)

Ruins

Front del Pallars. Punt d'observació (1525 m)

Front del Pallars. Restes del punt estratègic d'observació utilitzat en la Guerra Civil per les tropes d'ocupació
Shelter

Refugi d'Esplà (1527 m)

Refugi no guardat i d'accés lliure. Compta amb una llar de foc, una petita taula i un banc i matalassos en l'altell per a dormir (sense llits). Té una capacitat de 6/8 places. Si l'utilitzeu, deixar-lo net i recollit com a benvinguda als que vinguin després.
Wildlife sighting

Obaga del Pouet (1560 m)

Hem retrocedit des de l'Area d'Esplà fins aquest punt estratègic en la Obaga del Pouet per a observar el pas dels cérvols (sense èxit)
panorama

Vistes des del Cap de Roc (1340 m)

panorama

La Noguera Pallaresa i Gerri de la Sal (901 m)

River

Creuem el Riu Major en la Pista de Pentina (576 m)

Farem un tram asfaltat fins arribar al final d'aquesta primera ruta en la Pobla de Segur, mateix lloc del que sortirem per a fer la segona part fins a Organyà

Comments

    You can or this trail