Moving time  one hour 57 minutes

Time  3 hours 42 minutes

Coordinates 4506

Uploaded November 18, 2019

Recorded November 2019

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
1,406 ft
10 ft
0
5.8
12
23.06 mi

Viewed 186 times, downloaded 13 times

near Maçanet de la Selva, Catalunya (España)

>> Català:

Aquesta ruta és continuació d'aquesta altra:

"Santa Coloma Farners - Castell Farners - Sant Pere Cercada - Castell Argimon - Castell Torcafelló - Maçanet Selva (La Selva)". La trobareu en aquest link:

https://es.wikiloc.com/rutas-todo-terreno/santa-coloma-farners-castell-farners-sant-pere-cercada-castell-argimon-castell-torcafello-macanet-s-34545417

Juntes fan un recorregut total de 84 Km. i 1911 m. de desnivell+.

Aquesta és una proposta que combina camins de muntanya i asfalt més o menys a parts iguals. No per això està exempta d'atractius que veure.

La ruta comença just on acaba l'anterior, a peus del Castell de Torcafelló, prop de la població de Maçanet de la Selva. Trobareu documentació i fotos d'aquest castell en la ruta anterior.

El primer tram per pistes va de Maçanet de la Selva a Tordera i discorre pels boscos d'alzinar i cireres d'arboç de la Vall-Lloparda. Un paratge bonic i de bon fer per pistes d'argila i saulò.

El segon tram és per carretera i va de Tordera a la Roca-rossa. Per a arribar-hi aquest lloc ens endinsarem pel Parc Natural del Montnegre.

En Roca-rossa visitarem el Monestir de Santa María de Roca-rossa i els voltants. Tant aquest com les cases que l'envolten és troben en un estat molt deteriorat, esperant un pla d'acció que els retorni la vida que van perdre amb el pas del temps i l'oblit.

El tercer tram de la ruta va de Roca-rossa a Fogars de la Selva per camins de muntanya. Prestarem especial atenció al primer quilòmetre pels desnivells pronunciats que ens trobarem, un 20% de mitjana, però amb algun tram puntual de més del 30%, en especial amb terreny moll. La resta del camí és bo, sembla que l'han condicionat recentment.

El quart i darrer tram va de Fogars de la Selva a Hostalric en un curt tram per carretera.
Hostalric és una població d'origen medieval que conserva en molt bon estat les seves muralles i el castell. El seu origen es remunta a un hostal ubicat en el camí de França, antic traçat de la calçada romana i documentat en el S. XI.
Hem descobert amb gran sorpresa els habitants que viuen en aquesta gran fortalesa, soldats i follets campant feliços pels voltants del castell (hi ha fotos que així ho testifiquen).

En el peu de les fotos trobareu molta més informació d'interés. Consulteu-la!

Ruta feta amb un Land Rover Discovery Td5.

Estic segur que aquesta proposta de ruta combinada us agradarà. Recomano fer les dues rutes juntes en una, de Santa Coloma de Farners a Hostalric.

Salut i rutes en 4x4!

>> Castellano:

Esta ruta es continuación de esta otra:

"Santa Coloma Farners - Castell Farners - Sant Pere Buscada - Castell Argimon - Castell Torcafelló - Maçanet Selva (La Selva)". La encontraréis en este link:

https://es.wikiloc.com/rutas-todo-terreno/santa-coloma-farners-castell-farners-sant-pere-cercada-castell-argimon-castell-torcafello-macanet-s-34545417

Juntas hacen un recorrido total de 84 Km. y 1911 m. de desnivel+.

Esta es una propuesta que combina caminos de montaña y asfalto más o menos a partes iguales. No por eso está exenta de atractivos que ver.

La ruta comienza justo donde acaba la anterior, a pies del Castell de Torcafelló, cerca de la población de Maçanet de la Selva. Encontraréis documentación y fotos de este castillo en la ruta anterior.

El primer tramo por pistas va de Maçanet de la Selva a Tordera y discurre por los bosques de encinar y madroño de la Vall-Lloparda. Un paraje bonito y de buen hacer por pistas de arcilla y arenisca.

El segundo tramo es por carretera y va de Tordera a la Roca-rossa. Para llegar este lugar nos adentraremos por el Parque Natural del Montnegre.

En Roca-rossa visitaremos el Monestir de Santa María de Roca-rossa y los alrededores. Tanto este como las casas que lo rodean es encuentran en un estado muy deteriorado, esperando un plan de acción que les devuelva la vida que perdieron con el paso del tiempo y el olvido.

El tercer tramo de la ruta va de Roca-rossa en Fogars de la Selva por caminos de montaña. Prestaremos especial atención al primer kilómetro por los desniveles pronunciados que nos encontraremos, un 20% de media, pero con algún tramo puntual de más del 30%, en especial con terreno mojado. El resto del camino es bueno, parece que lo han condicionado recientemente.

El cuarto y último tramo va de Fogars de la Selva en Hostalric en un corto tramo por carretera.
Hostalric es una población de origen medieval que conserva en muy buen estado sus murallas y el castillo. Su origen se remonta a un hostal ubicado en el camino de Francia, antiguo trazado de la calzada romana y documentado en el S. XI.
Hemos descubierto con gran sorpresa los habitantes que viven en esta gran fortaleza, soldados y duendes campando felices por los alrededores del castillo (hay fotos que así lo atestiguan).

En el pie de las fotos encontraréis mucha más información de interés. Consultadla!

Ruta hecha con un Land Rover Discovery Td5.

Estoy seguro que esta propuesta de ruta combinada os gustará. Recomiendo hacer las dos rutas en una sola, de Santa Coloma de Farners a Hostalric.

Salud y rutas en 4x4!
Parking

Inici ruta. Maçanet Selva - Castell Torcafelló (133 m)

> L'informació i fotos del Castell de Torcafelló les trobareu en aquesta ruta anterior (que enllaça amb aquesta i fan una sola ruta): "Santa Coloma Farners - Castell Farners - Sant Pere Cercada - Castell Argimon - Castell Torcafelló - Maçanet Selva (La Selva)" La podeu consultar en aquest link de Wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-todo-terreno/santa-coloma-farners-castell-farners-sant-pere-cercada-castell-argimon-castell-torcafello-macanet-s-34545417
Intersection

Rotonda entrada Maçanet Selva (105 m)

Girem a la dreta, pel camí de terra que surt de la mateixa rotonda. El camí és un tant irregular i pedregós fins arribar al pont de l'autopista. Si ho voleu evitar, continueu pel primer carrer a la dreta de la rotonda i tot seguit pel Camí de Puig Marí fins retrobar el track en el pont esmentat abans.
Bridge

Creuem el pont de l'AP-7 (112 m)

Ens trobem en el Km. 87 de l'Autopista AP-7 (E-15)
Summit

Turó i Torre de Telegrafia Òptica de Puigmarí (155 m)

> Documentació: "Torre de Telegrafia Òptica de Puigmarí – Maçanet de la Selva / Selva. Situació: En terrenys de Maçanet de la Selva, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona). Època: Segle XIX. És la Torre nº 212 de la línia de Telegrafia Òptica Civil, del ramal La Jonquera – Barcelona. Protecció: A dia d'avui, a la pàgina web de Patrimoni.Gencat, no hi apareix cap informació: Estat: Bo, restaurada. No és accessible lliurament, tot i que és visitable, segons el cartell exposat a la porta d'entrada a la torre. Altres: De la pàgina web de l'Ajuntament de Maçanet de la Selva, ens complau extreure la següent informació (Març 2017): “Per afavorir la comunicació, l'Estat va iniciar l'any 1844 la construcció de dues xarxes de línies de telegrafia òptica, una de militar i l'altra, civil, però aquest sistema de comunicació va tenir una vida curta ja que aviat va ser substituït per la telegrafia elèctrica. Les torres de la línia civil, que resseguien bona part de la costa catalana i que van ser ubicades per Ildefons Cerdà, s'estenien des de Sant Carles de la Ràpita fins a la Jonquera. La Torre de Puigmarí, a 236 metres d'altitud, tenia assignat el número 212 de la línia. La torre anterior, situada a 11,6 km, és la de Montagut (a Santa Susanna) i la posterior la de Puigsardina (a Riudarenes) a 6 km. El Taller d'Història en va començar la reconstrucció total l'any 2011.” Font: https://www.catalunyamedieval.es/torre-de-telegrafia-optica-de-puigmari-macanet-de-la-selva-selva/
Intersection

Continuem per la dreta (199 m)

Intersection

Per la dreta (175 m)

Circulem pel Camí de la Dona Morta
Intersection

Girem a l'esquerra (158 m)

panorama

Panoràmica en el Camí de Can Peira (80 m)

Intersection

Arribem a la Carretera GI-512 (C-747), Km. 2 (47 m)

Continuem per l'esquerra, direcció Blanes. Arribarem a la rotonda de la N-II i continuarem per la dreta, direcció Malgrat de Mar. En la 2a rotonda sortirem de la N-II per la primera sortida, a la dreta. Tenim un tram de carretera fins arribar a la Roca-rossa, uns 14 Km. i 355 m. de desnivell+
Castle

Castell Medieval Comte de Valltordera (24 m)

> Tot i que ho sembla, no es tracta d'un castell medieval de veritat. Va ser construït en el S.XX i el seu ús és d'activitats d'oci, festivals, balls, tornejos medievals amb cavallers i cavalls de veritat, etc. Per a tenir una idea d'allò que ofereix, veieu aquest vídeo: https://youtu.be/u85lU8rwd8M
Intersection

Girem a l'esquerra (43 m)

Continuarem ruta pel Camí vell de Vallmanya
Intersection

Arribem a la Carretera d'Hortsavinyà (67 m)

Continuarem per l'esquerra, més endavant per la Pujada Llarga d'en Camps i seguidament pel Camí Ral del Monestir fins arribar al Monestir de Roca-rossa
Building of interest

Monestir Santa María de Roca-rossa (413 m)

> Documentació: "Canònica de Santa Maria de Roca-rossa. Monestir de Roca-rossa és una obra del municipi de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local. La Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al Massís del Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle xii sota l'orde de Sant Agustí,[1] bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l'any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona cedí l'alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, perquè hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau. En la documentació, només apareix Santa Maria com una església o santuari i no és fins al 1177 quan consta l'existència del monestir amb una comunitat de religiosos. Sembla que els monjos de l'abadia agustiniana de Santa Maria de Vilabertran tingueren una intervenció directa en la fundació del priorat de Roca Rossa. Amb tot però, es desconeix si l'església de Santa Maria de Roca Rossa fou consagrada. La seva breu etapa d'esplendor fou entre els darrers anys del segle xii i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. La comunitat agustiniana de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat de fins a sis canonges amb el prior en el seu millor moment. El 1592, el priorat de Roca Rossa passa a formar part de la nova diòcesi de Solsona. Amb la mort del darrer prior el 1630 s'incorpora definitivament a aquella seu episcopal. Els canonges de Solsona s'encarregaren de cobrar les rendes del priorat de Roca Rossa però pràcticament abandonaren el manteniment dels seus edificis monàstics. El 1667 ja no hi havia cap sacerdot i la mateixa església era un magatzem de fusta. Al segle XVIII l'església tenia culte ocasional i damunt les restes dels antics edificis s'aixecà una masia. L'església es va mantenir sencera fins a mitjan segle xx quan va començar l'espoliació i degradació definitiva fins avui que ja s'ha ensorrat part de la volta. Descripció: Les restes de l'antic monestir de de Santa Maria de Roca Rossa es troben en una zona boscosa del massís de Montnegre actualment poblat per urbanitzacions modernes i molt proper a un camp d'esports. A més d'haver sofert la degradació pròpia de l'abandonament, en els últims temps ha estat objecte de l'espoli sistemàtic donada la seva accessibilitat. Del conjunt monacal: claustre, refetor, sala capitular, hostatgeria, alberg, etc. en queden restes cobertes sota la vegetació i l'església que es conserva, malgrat tot dempeus, gràcies a la qualitat de la seva factura.[2] El temple és una construcció molt notable d'una sola nau molt llarga amb volta apuntada, parcialment esfondrada, i absis semicircular. La coberta de volta apuntada, feta amb lloses disposades en plec de llibre, arrenca d'una cornisa que recorre tot l'absis i les parets laterals. L'absis té una finestra central de doble esqueixada i conserva la coberta ametllada. A la façana de ponent hi havia la portalada d'accés dovellada que ha estat arrencada. Hi ha quatre finestres: tres de doble esqueixada i una d'arc de mig punt dovellat. Al mur de migdia hi ha una porta originalment adovellada i posteriorment allindanada que devia comunicar amb el claustre del que es pot veure la marca de la coberta i els forats de l'embigat de la galeria nord adossada al mur de l'església. L'aparell és de carreus, regulars i ben escairats, que segueixen filades ordenades.[2] Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva una làpida sepulcral de Ramon Gasc provinent d'aquesta església.[2] Història: Diu el "Llibre dels Fets d'armes de Catalunya" que en temps del comte Ramon Berenguer III fou trobada una verge a la muntanya de Roca-rossa i en el mateix lloc s'edificà una església, convertida en monestir més endavant, que fou consagrat pel bisbe de Girona, Berenguer de Llers. El fundador fou Gerald de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell, qui cedí l'alou de Fredera al primer abat, anomenat Bernardo, l'any 1145.[2] La data de fundació de la canònica agustiniana és de 1145, en temps de Ramon Berenguer IV, tot i que en algun moment es va pensar que el monestir havia estat adscrit a la regla de Sant Benet en uns inicis.[2] En temps del cronista Boades, 1420, ja es parlava de l'estat d'abandonament del monestir i dos segles més tard Gaspar Roig digué: "Han dejado caer toda aquella casa, que no hay sino paredones descubiertos, y hubiese parecido ruina la iglesia a no ser obra tan fuerte como es, pero en ella apenas se celebra la misa".[2] Al segle XVI, amb la supressió de les canòniques augustinianes, i concretament el 1552, passà a dependre de la seu de Solsona. En aquest temps començà de degradar-se tot el conjunt monàstic menys l'església, que era una obra forta de carreus ben escairats. Durant un temps continuà la dependència de Solsona, fins que el 1593 fou abandonat i no reprengué la seva activitat monàstica sinó amb l'establiment que hi féu Gerard Bernat de Blanes d'uns monjos de l'orde de Sant Agustí al segle XVII.[2] L'estat actual del monestir és francament lamentable, ja que sobre les cel·les s'havia edificat una masia que en aquests moments és abandonada i continua degradant-se alhora que ho fa el propi monestir, del qual resta tan sols l'església.[2]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Canònica_de_Santa_Maria_de_Roca-rossa
Ruins

Edificis del Monestir en ruïnes (413 m)

Risk

Girem a la dreta (433 m)

--> Important! Tram llarg de fortes pendents amb una mitjana del 20% de desnivell negatiu (-200 m. en 1 Km.). Hi ha trams que superen el 30% de desnivell! Compte amb terreny moll.
Intersection

Cruïlla en el Collet de la Mina d'Or (274 m)

Continuem per la dreta. Ens espera un tram curt amb fort desnivell+. Compte amb terreny moll. La resta bé.
Photo

Detall del camí (302 m)

Photo

Camí en els 'Pins dels Salvatges' (91 m)

A l'esquerra hi ha el Torrent de la Mina d'Or
Intersection

Arribem a la Carretera BV-5122, Km. 5 (105 m)

Continuarem per l'esquerra, direcció Hostalric
Photo

Hostalric. Plaça dels Bous (88 m)

Parking

Aparcament. Carrer Via Romana (111 m)

Castle

Muralla i la Porta de Barcelona (109 m)

> Documentació: "Castell d'Hostalric. El Castell-Fortalesa d'Hostalric és una fortificació d'origen medieval del municipi d'Hostalric (Selva). Està situat sobre un cingle estret de pedra basàltica a la riba esquerra del riu Tordera, a la seva confluència amb la riera d'Arbúcies. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El Castell-Fortalesa d'Hostalric és visitable. Consulta'n els horaris d'obertura. Del recinte emmurallat d'Hostalric es conserven uns 600 metres aproximadament, bàsicament els trams nord i oest amb el Portal de Barcelona a l'oest (reconstruït l'any 1969), que es troba protegit per la torre de l'Ararà. Des d'aquí fins a la Plaça dels Bous (on antigament hi havia el Portal de Girona), trobem altres torres, quasi totes semicilíndriques amb marlets: La torre dels Bous o d'en Riera (torre en la qual hi ha una part adossada de Can Elias), la Torre dels Cabrera, la Torre d'Arenes, Torre Baylina; Torre d'en Caís i Torre Tuies Negres. En els trams de muralla que hi ha entre la Torre dels Bous i part de la Torre Tuies Negres, trobem un conjunt de garatges i terrats.[1]Molt a prop del portal de Barcelona hi ha la Torre d'Ararà o dels presos (segle XIV- XV). Aquesta torre és més elevada que les altres, que trobem en el pany nord de la muralla. L'escarpa de la base és molt acusada, i a diferència de les altres torres que, estan coronades per merlets, està coronada per matacans. Damunt la planta baixa, coberta amb volta, trobem l'accés des del camí de ronda. Aquí trobem l'accés que s'ha adequat, a partir d'una escala, per poder pujar a la part superior de la torre. Sembla que antigament, hi havia hagut altres pisos, fets de fusta. L'altura de la torre s'explica pel fet que, és una torre d'angle i perquè a més, dominava el portal d'entrada a Hostalric pel camí de Barcelona. També cal destacar el seu sistema de defenses.[1] El portal de Barcelona (segle XIV- XV), va ser restaurat l'any 1969 i va perdre la seva estructura original, doncs va ser desplaçat lleugerament de la seva ubicació original. Està conformada per un arc de mig punt adovellat, sobre el qual trobem uns marlets defensius. A la part dreta, destaca una torre circular, i part de la muralla.[1] El portal de les Hortes, situat al sud- est (s.XIV), té un arc de mig punt amb dovelles. Per la part que dóna al carrer del Forn, és en arc carpanell. Aquest portal és l'únic que s'ha conservat en el seu estat originàri. Adossada al portal hi ha "Can Llibre" i la casa del carrer del Forn, 11 (consultar fitxes corresponents).[1] Desplaçada actualment del nucli emmurallat, trobem la Torre dels Frares (segle XIII), que té una altura i un volum major respecte les altres torres. El nom li ve donat pel fet que al seu davant, a l'actual Casa de la Vila, hi ha via un convent de mínims dels frares de l'orde de Sant Francesc de Paula. La torre (recentment restaurada i adequada com a indret expositiu de la història d'Hostalric i també com a mirador), fa 33 metres d'alçada, i està organitzada internament en tres plantes cobertes per volta de cúpula. L'accés es feia per la planta intermèdia a través d'una porta oberta sobre el camí de ronda de la muralla. Des d'aquí, a través d'una escala de cargol enbeguda al mur, s'arribava a la part superior. En aquesta torre s'aprecien diferents etapes constructives.[1] La Torre del Convent, adossada a l'antic convent de mínims (l'actual Casa de la Vila), pren el nom de l'antic convent al que es trobava adossada. La torre circular, de dos pisos interiors, és més baixa que la resta de torres.Sembla que mai fou acabada del tot.[1] Totes les torres són de maçoneria de pedra basàltica. Es feien filades circulars que es fixaven fins a arribar al nivell de la volta, que es construïa amb encanyissat i es deixava una obertura "trapa", on s'accedia a la planta superior. El parament emprat a la Torre dels Frares és més gran que a les altres torres.[1] Castell-Fortalesa: La construcció originària, d'època medieval, no es conserva, ja que va ser enderrocada pel duc de Noailles el 27 de juliol de 1695. L'any següent, es va reconstruir, segons un plànol de Josep Chifrion, però tornà a ser destruït el 1697, pel príncep Darmstadt. Finalment, el 1716 es va iniciar la construcció de l'actual fortalesa, per part del general Verboom i altres enginyers que estaven sota les seves ordres (seguint els models de Vauban). D'aquella fortalesa, aquesta és l'estructura que ens queda: entrada subterrània, portal dels carros, cos de guàrdia, baluard de Santa Tecla, segona porta, polvorí principal, baluard de la dent de serra, el portal principal, la plaça de les armes, la torre del rellotge i el camí de la vila.[1] El castell està conformat per tres baluards, torres de defensa, un fossat i dos revellins.[1] Hi ha un camí que des de la vila condueix al castell. És un camí fortificat, d'origen baix medieval. Els dos murs paral·lels al camí, estaven protegits per dues torres circulars (avui dia, només conserven un petit tram).[1] Història: Recreació històrica del 2016 de l'intent de captura de la fortalesa durant la Guerra dels catalans per part de l'Expedició del Braç Militar. Hostalric està situat sobre un cingle a la riba esquerra de la Tordera. A l'extrem de ponent hi ha el Turó del Castell, d'origen volcànic, que separa la part antiga del poble del nucli nou. A l'Edat Mitjana, Hostalric fou seu administrativa del vescomtat de Cabrera. El castell responia a la tipologia de molts castells gironins de l'època: un petit castell-palau, més funcional que estètic.[1] El recinte emmurallat fou construït per disposició del vescomte Bernat IV de Cabrera a finals del segle XIV.[1] Tenia quatre portes: l'arc de Barcelona (enderrocat a principis del segle XX i reconstruït el 1969 per Joan Bassegoda i Nonell) situat a l'entrada de l'actual barri de la Conna; el de Girona (desaparegut al segle XIX) situat a l'entrada del carrer Major; el Portal dels Ollers o de les Hortes (situat a l'extrem del carrer del Forn) i el de les Vinyes (situat al corredor del Ferrocarril).[1] El 27 de juliol del 1695 el duc de Noailles va enderrocar el castell i un any després fou reconstruït segons plànols de l'enginyer militar Josep Chafrion.[1] Entre el 1719 i el 1754 es construeix l'actual fortalesa militar a càrrec del general d'enginyers de Felip V, Pròsper de Verboom, autor també de la Ciutadella de Barcelona i de la fortificació de la Seu Vella de Lleida. Si bé l'edifici actual és del segle XV, la primera notícia d'una església dedicada a la Mare de Déu en aquest lloc data de l'any 1280.[1] Durant la Guerra de Successió (principis del segle XVIII) la capella de la Mare de Déu dels Socors que hi havia al peu del castell fou destruïda. Per això la imatge de la Verge fou traslladada a l'església parroquial.[1] El 1854 es va substituir l'altar per un de nou.[1] Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort. Molts habitants van haver de fugir, ja que els francesos van cremar el poble. D'altres es van poder refugiar al castell. Aquest estigué assetjat des del 13 de gener fins al mes de maig del 1810.[1] Mantingué la seva condició de fortalesa militar, amb governador i guarnició, fins ben entrat el segle XX. Després passà a propietat municipal i ha estat convertida en restaurant.[1] El conjunt es va declarar Monument històric el 13 de desembre del 1963 i quatre anys més tard començà la restauració.[1] L'any 1967 comencen les obres de rehabilitació del castell. El 1996 el camí del castell va ser excavat.[1" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Hostalric
Cave

Cova del Relliguer (111 m)

> Documentació: "Cova del Relliguer. La Cova del Relliguer és una cova del municipi d'Hostalric (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció: Cova situada al nucli urbà, al carrer del Relliguer.[1] Actualment l'entrada està tapada amb una reixa i l'accés és restringit. Està excavada a la gresa i després de 26 m de recorregut, s'arriba a una petita sala de 6 m de profunditat. La cova és fàcil de veure, però és complicat caminar per l'interior.[1] Història: Es creu que aquest cova podria haver estat utilitzada com a lloc de reunió per les deu famílies jueves que vivien a Hostalric entorn el 1331. Aquestes passaren poc temps a la població a causa de la mala relació amb les famílies cristianes.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_del_Relliguer
Castle

Plaça Darius Pastells (116 m)

En aquesta plaça comencen les escales de pujada a peu al castell
Castle

Camí d'accés a peu al castell (127 m)

Castle

Arribem a les muralles (141 m)

Castle

Accés al castell (152 m)

Castle

Muralla est i vistes a Hostalric (157 m)

Castle

Muralla, baluard i escales (154 m)

Castle

Façana Castell d'Hostalric (160 m)

Castle

Pati d'Armes (159 m)

Castle

Pati inferior i Camí de ronda muralla (154 m)

Us animem a fer aquest recorregut a peu per les muralles i les seves torres de guaita i defensa. L'accés és troba en el nº 124 del Carrer Major, prop de la Porta de Barcelona.
Castle

Soldats i follets, els simpàtics 'habitants' del castell (155 m)

Acomiadem el reportatge amb l'inesperada trobada i "caça" d'aquests simpàtics habitants que vigilen i viuen amagats pels racons i coves del Castell d'Hostalric, des de fa ja centenars d'anys. I també amb una bonica posta de sol. Fins aviat!

4 comments

  • Photo of valen9

    valen9 Feb 18, 2020

    Ruta feta 18/02/2020.
    Els camins estan molt bé aptes per un sub . No he trobat cap dificultat ni fa falta reductora en cap joc , jo la catalogaria de fàcil , si es cert que hi ha algun tros de camí amb pedra però si condueixes lent i deixes que el cotxe vagi fent ,no té cap dificultat.

  • Photo of valen9

    valen9 Feb 18, 2020

    I have followed this trail  verified  View more

    Ruta feta 18/02/2020. Cap dificultat , apte per subs.

  • Photo of Joan Rover

    Joan Rover Feb 18, 2020

    Hola valen9! Moltes gràcies per escollir la ruta i pels comentaris i valoració de la mateixa després de la teva experiència.
    Com bé dius, la ruta no té gaires dificultats, però sent prudents, l'he qualificada de "Moderada" pels desnivells del tram posterior al Monestir Roca-rossa, especialment amb terreny moll.
    Has fet la ruta anterior que connecta amb aquesta? Crec que t'agradarà!
    Gràcies de nou per la teva aportació. Fins molt aviat!
    Joan Rover

  • Photo of valen9

    valen9 Feb 18, 2020

    He fet només aquest tram per proximitat. He vist que consta de 2 parts , quant tingui un altre estona ja la faré.

    TD5 POWER jejeje😜

You can or this trail