Time  2 hours 39 minutes

Coordinates 3338

Uploaded January 13, 2014

Recorded January 2014

-
-
1,673 f
13 f
0
7.8
16
31.36 mi

Viewed 4991 times, downloaded 216 times

near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Esta ruta pretende y consigue atravesar por el centro la zona boscosa de Les Gavarres, recorrido de más de 50 kms, en los que se disfruta del bosque, y la soledad de una naturaleza silenciada, en la que solo se oye el canto de los pájaros.Se circula por caminos sin asfaltar y es una ruta de dificultad moderada, ideal para hacer con la familia y descubrir la belleza que transmite esta parte de nuestra región, un pequeño pulmón de los muchos que tenemos en la provincia de Girona, sin duda una de las más hermosas del continente.

Desde Masnou el mar, atravesamos la riera dels Molins,el mirador de Puig d'arques, su corazón el restaurante Els Metges, la Font de L'alsina, Sant Mateu de Montnegre y la llegada a Celrá.

Se sale de Santa Cristina d'aro,intentando siempre evitar caminos principales o asfaltados,pasando por la derecha de la via verde,carril bici, antiguo trayecto del ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guixols.

En Castell d'aro se pasa al otro lado de la crta. GI-662, y se llega a las Rocas Martinas, y se pasa frente al Picht & Put de Platja D'aro.

Se sube por la carretera a Masnou para llegar al otro lado de las montañas que protegen el litoral y se baja hasta la riera dels Molins.

Aquí tomamos la crta.GIV-6612, que dejaremos en la subida a Can Roselló y por donde llegaremos al Puig D'arques.

Del Puig a Els Metges es fácil y está bien indicado.

Aconsejo comer o desayunar en el restaurante.

Fuerte descenso hasta la font de L'alsina, y a la izquierda de la carretera GI-664 a unos 700 metros a la derecha hay un camino que nos llevará a la GI-6641, y a Montnegre.
Por la misma carretera se llega a las cercanías de Sant Mateu de Montnegre,donde se toma el desvío que llega a la crta. dels Angels, donde se encuentra y bien indicado el camino que nos llevará al fin de la ruta en Celrá.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Aquesta ruta pretén i aconsegueix travessar pel centre la zona boscosa de les Gavarres , recorregut de més de 50 km , en què gaudeix del bosc , i la solitud d'una natura silenciada en què només se sent el cant dels ocells . es circula per camins sense asfaltar i és una ruta de dificultat moderada , ideal per fer amb la família i descobrir la bellesa que transmet aquesta part de la nostra regió , un petit pulmó dels molts que tenim a la província de Girona , sens dubte una de les més belles del continent .
Des Masnou el mar, travessem la riera dels Molins , el mirador de Puig d' Arques , el seu cor el restaurant Els Metges , la Font de l' alsina , Sant Mateu de Montnegre i l'arribada a Celrà .

Se surt de Santa Cristina d'aro , intentant sempre evitar camins principals o asfaltats , passant per la dreta de la via verda , carril bici , antic trajecte del ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guíxols .

A Castell d'aro es passa a l'altre costat de la crta . GI - 662 , i s'arriba a les Roques Martinas , i es passa davant del Picht & Put de Platja D'aro .

Es puja per la carretera a Masnou per arribar a l'altre costat de les muntanyes que protegeixen el litoral i es baixa fins a la riera dels Molins .

Aquí agafem la crta.GIV - 6612 , que deixarem a la pujada a Can Roselló i per on arribarem al Puig d'Arques .

Del Puig a Els Metges és fàcil i està ben indicat .

Aconsello menjar o esmorzar al restaurant .

Fort descens fins a la font de l' alsina , ia l'esquerra de la carretera GI - 664 a uns 700 metres a la dreta hi ha un camí que ens portarà a la GI - 6641 , hi ha Montnegre .
Per la mateixa carretera s'arriba a les rodalies de Sant Mateu de Montnegre , on es pren la desviació que arriba a la crta . dels Àngels , on es troba i ben indicat el camí que ens portarà a la fi de la ruta a Celrà .
Photo

Pineda

Pineda
Photo

Riera dels Molins

La Riera dels Molins o la Riera de Cabañas es un arroyo de la cuenca de Calonge en Catalunya. Nace en la Sierra del Escorpí en el Macizo de las Gavarres cerca del Dolmen de la Cueva d'en Daina y del término municipal de Romanyà y desemboca en la Riera de Calonge en Calonge. Es un río de tipo estacional que a menudo se seca en verano. Su nombre proviene de los cinco molinos que se encuentran en sus márgenes. La presencia de tantos molinos en un arroyo que hoy se seca casi todo el año puede sorprender. Antes de la sobreexplotación de las aguas, el manto freático era más alto y el caudal en otoño, la estación a la que había que moler las cosechas, era suficiente para accionar tanto de molinos. Su nombre alternativo proviene del Vizcondado de Cabanyes, un título concedido en 1892 a José Bonifacio Vilanova de Cabanyes y Bou.
Photo

Puig d'arques al fonfo

Puig d'arques
Photo

Els metges

Els metges
Photo

La font de L'Alsina

La font de L'Alsina
Information

Info Cruce

Cruce
Information

Info

Photo

Entrada a Celra y la Iglesia

El municipio de Celrá está situado al nordeste de la comarca del Gironés. Limita al norte con el río Ter, al sur y oeste con Girona y por el este con los municipios de Bordils y Juyá. Se distinguen dos zonas: una de montañosa, al sur y dentro del macizo de les Gavarres, con el punto más alto en el Puig d’en Batet (420 m) y otra de llana (Pla de Celrà) formada por los aluviones del río Ter y de sus afluentes. El Ter recibe aguas de los arroyos de Palagret (que recoge las aguas de los torrentes de Goda, Infern, Bou Vell y Mavalls), Vermell, Palahines, Llop, Valltorta y Farreres. Al igual que otras poblaciones de la comarca, goza de un clima templado, con unos inviernos no excesivamente fríos y con veranos secos y calurosos. La pluviosidad anual ronda los 500-600 ml, y se concentra en los meses de mayo, octubre y noviembre. El nombre de la población ha tenido diferentes variantes, del Celerano del año 922, el Salrà de los siglos XVII al XIX, hasta el Celrá actual. El símbolo de la población es un sol, sin conocer con exactitud su relación con el nombre del municipio. No obstante, desde el siglo XVII hasta la actualidad, el sol ha figurado en los documentos oficiales del Ayuntamiento. En la fachada de la iglesia, acabada el 1803, figura esculpido dicho astro. Las primeras cifras poblacionales las encontramos en un censo del 1359, que le atribuía una población de 400 habitantes. Durante los tres siglos siguientes, se mantuvo estable, hasta llegar al censo de Floridablanca de 1787 que le atribuye 844 habitantes. Entre el Censo de 1857 y el anterior, el municipio de Campdurà se integra a Celrà.2 Con la implantación de nuevas empresas en el Polígono Industrial, se produce un aumento, que desde el año 2007 supera los cuatro mil habitantes. Se han encontrado restos de la civilización ibérica y romana en diferentes puntos del municipio. Durante el proceso de feudalización, se distinguen tres dominios señoriales: el castillo de Celrá, el de Barbavella y el de Palagret. Cada uno de ellos estableció en su jurisdicción familias para trabajar las tierras, las cuales, en contrapartida estaban obligadas a pagar censos y otras prestaciones a su señor. De la documentación de la época encontramos la existencia de diferentes molinos harineros hidráulicos, que aprovechaban las aguas del río Ter y de sus afluentes. El municipio tuvo un lugar destacado durante la Guerra de los Remences, al producirse en Celrá la primera reunión del sindicato remença el 13 de octubre de 1448, en el cementerio municipal. Durante la Guerra Civil Catalana (1462-1472), el pueblo fue expugnado y tomado al asalto el 20 de agosto de 1462. A principios del siglo XIX, a causa de su proximidad con la ciudad de Gerona, sufre las consecuencias de la invasión napoleónica. Fue ocupado por las tropas francesas en dos ocasiones. Muchos celranenses acudieron en defensa de la capital, donde 23 perdieron la vida. La Guerra Civil Española (1936-1939) dejó su huella con la construcción de un aeródromo militar, que durante los años que estuvo en funcionamiento se convirtió en un importante objetivo militar, motivo por el que sufrió diez bombardeos, con las consiguientes pérdidas en vidas humanas. El castillo de Celrá.- La fortificación que recibió en un principio el nombre del pueblo, ha sido conocida históricamente con el nombre de las familias que han adquirido la propiedad a lo largo de los siglos: Aguiló, Escala, Foixà y Serra. El edificio, del que se tienen noticias del siglo X y XI, ha sufrido profundas renovaciones, y en la actualidad comprende una torre circular dentro de un recinto cuadrangular. La población, ha conocido a lo largo de los últimos siglos diferentes industrias que han contribuido a su desarrollo económico. Las más importantes han sido: Hornos de cal viva y ladrillerías.- Hasta mediados del siglo XX, la cal viva fue un material muy utilizado en la construcción. Su uso fundamental era la de unir materiales, revocar y encalar paredes. Actualmente quedan los restos de cuatro hornos de cal viva. Los materiales de construcción, ladrillos y tejas, se fabricaban en seis ladrillerías, de las que actualmente sólo queda la chimenea de una de ellas. Fábrica Pagans.- Dedicada a la producción de productos químicos y extractos tánicos para el curtido de pieles. Se funda en 1902 y mantuvo su producción durante 100 años. Actualmente, sus instalaciones, de arquitectura modernista, se utilizan como dependencias municipales. Los ferrocarriles.- La llegada del ferrocarril el año 1877 favoreció notablemente las comunicaciones de la población y la llegada de productos para las industrias locales. Asimismo, en 1921 se inaugura otra estación de un ferrocarril de vía estrecha que comunicaba Gerona con Palamós y que se clausura definitivamente en 1956. El municipi de Celrà està situat al nord-est de la comarca del Gironès . Limita al nord amb el riu Ter , al sud i oest amb Girona i per l'est amb els municipis de Bordils i Juyá . Es distingeixen dues zones : una de muntanyosa , al sud i dins del massís de les Gavarres , amb el punt més alt al Puig d'en Batet ( 420 m ) i una altra de plana ( Pla de Celrà ) formada pels al · luvions del riu Ter i dels seus afluents . El Ter rep aigües dels rierols de Palagret ( que recull les aigües dels torrents de Goda , Infern , Bou Vell i Mavalls ) , Vermell , Palahines , Llop , Valltorta i Farreres . Igual que altres poblacions de la comarca , gaudeix d'un clima temperat , amb uns hiverns no excessivament freds i amb estius secs i calorosos . La pluviositat anual ronda els 500-600 ml , i es concentra en els mesos de maig , octubre i novembre. El nom de la població ha tingut diferents variants , de l' Celerano de l'any 922 , el Salrà dels segles XVII al XIX , fins al Celrà actual . El símbol de la població és un sol , sense conèixer amb exactitud la seva relació amb el nom del municipi . No obstant això , des del segle XVII fins a l'actualitat , el sol ha figurat en els documents oficials de l'Ajuntament . A la façana de l'església, acabada el 1803 , figura esculpit dit astre . Les primeres xifres poblacionals les trobem en un cens del 1359 , que li atribuïa una població de 400 habitants . Durant els tres segles següents , es va mantenir estable , fins a arribar al cens de Floridablanca de 1787 que li atribueix 844 habitants . Entre el Cens de 1857 i l'anterior , el municipi de Campdurà s'integra a Celrà.2 Amb la implantació de noves empreses al polígon industrial , es produeix un augment , que des de l'any 2007 supera els quatre mil habitants . S'han trobat restes de la civilització ibèrica i romana en diferents punts del municipi . Durant el procés de feudalització , es distingeixen tres dominis senyorials : el castell de Celrà , el de Barbavella i el de Palagret . Cadascun d'ells va establir en la seva jurisdicció famílies per treballar les terres , les quals, en contrapartida estaven obligades a pagar censos i altres prestacions al seu senyor . De la documentació de l'època trobem l'existència de diferents molins fariners hidràulics , que aprofitaven les aigües del riu Ter i dels seus afluents . El municipi va tenir un lloc destacat durant la Guerra dels Remences , en produir-se en Celrà la primera reunió del sindicat remença el 13 d'octubre de 1448, al cementiri municipal . Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) , el poble va ser expugnado i pres a l'assalt el 20 agost 1462 . A principis del segle XIX , a causa de la seva proximitat amb la ciutat de Girona , pateix les conseqüències de la invasió napoleònica . Va ser ocupat per les tropes franceses en dues ocasions . Molts celranenses van acudir en defensa de la capital, on 23 van perdre la vida . La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va deixar la seva empremta amb la construcció d'un aeròdrom militar , que durant els anys que va estar en funcionament es va convertir en un important objectiu militar , motiu pel qual va patir 10 bombardeigs , amb les consegüents pèrdues en vides humanes . El castell de Celrà . - La fortificació que va rebre al principi el nom del poble , ha estat coneguda històricament amb el nom de les famílies que han adquirit la propietat al llarg dels segles : Aguiló , Escala, Foixà i Serra . L'edifici, del qual es tenen notícies del segle X i XI , ha sofert profundes renovacions , i en l'actualitat comprèn una torre circular dins d'un recinte quadrangular . La població , ha conegut al llarg dels últims segles diferents indústries que han contribuït al seu desenvolupament econòmic . Les més importants han estat: Forns de calç viva i LADRILLERÍAS . - Fins a mitjan segle XX , la calç viva va ser un material molt utilitzat en la construcció . El seu ús fonamental era la d'unir materials , revocar i emblanquinar parets . Actualment queden les restes de quatre forns de calç viva. Els materials de construcció , maons i teules , es fabricaven en sis LADRILLERÍAS , de les quals actualment només queda la xemeneia d'una d'elles . Fàbrica Pagans . - Dedicada a la producció de productes químics i extractes tànics per a l'adob de pells . Es funda en 1902 i va mantenir la seva producció durant 100 anys . Actualment , les seves instal · lacions , d'arquitectura modernista , s'utilitzen com a dependències municipals . Els ferrocarrils . - L'arribada del ferrocarril l'any 1877 va afavorir notablement les comunicacions de la població i l'arribada de productes per a les indústries locals . Així mateix , el 1921 s'inaugura una altra estació d'un ferrocarril de via estreta que comunicava Girona amb Palamós i que es clausura definitivament el 1956 .
Photo

Castell d'aro

Castell d'Aro es un municipio español de la comarca del Bajo Ampurdán, formado por Castillo de Aro, Playa de Aro y S'Agaró. Está situado en la provincia de Girona, en la comunidad autónoma de Catalunya.Castell d'Aro está situado en plena Costa Brava. Limita al norte con Calonge, a poniente limita con Santa Cristina de Aro, al sur con San Feliu de Guíxols y a levante, con el litoral. Castillo de Aro se extiende por el extremo oriental del Valle de Aro, una estrecha llanura drenada por el río Ridaura y situada entre la Sierra de Cadiretes y las montañas meridionales del macizo de las Gavarres. A partir del siglo IX, después de recuperar los territorios a los sarracenos, se inicia la repoblación en el Valle de Aro. Los primeros colonizadores fueron campesinos. En el año 881, el rey Carlomagno ofrece al obispo de Gerona el territorio del Valle de Aro. El origen de Castillo de Aro se encuentra en el Castillo de Benedormiens. El castillo aparece documentado en 1041, cuando las autoridades religiosas, los caballeros del territorio y los nobles libran al monasterio de San Felíu de Guixols la custodia del castillo con la obligación de proteger todo el Valle de Aro. Durante siglos solo existía un único municipio, en 1858 se separan en dos, uno con Romanyá, Bell–lloc, Santa Cristina de Aro y Solius; y otro con Castillo de Aro y Fanals de Aro, configurando así el nacimiento de las dos ciudades actuales, Santa Cristina de Aro y Castillo de Aro. En 1970 el Ayuntamiento, propietario del Castillo de Benedormiens de Castillo de Aro, encargó su primera restauración. Se conservó la parte más antigua, que data del siglo XII. Castell D'Aro és un municipi espanyol de la comarca del Baix Empordà, format per Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró. Està situat a la província de Girona, en la comunitat autònoma de Catalunya.Castell d'Aro està situat a la Costa Brava. Limita al nord amb Calonge, a ponent limita amb Santa Cristina d'Aro, al sud amb Sant Feliu de Guíxols ia llevant, amb el litoral. Castell d'Aro s'estén per l'extrem oriental de la Vall d'Aro, una estreta plana drenada pel riu Ridaura i situada entre la Serra de Cadiretes i les muntanyes meridionals del massís de les Gavarres. A partir del segle IX, després de recuperar els territoris als sarraïns, s'inicia la repoblació a la Vall d'Aro. Els primers colonitzadors van ser camperols. L'any 881, el rei Carlomagno ofereix al bisbe de Girona el territori de la Vall d'Aro. L'origen de Castell d'Aro es troba al Castell de Benedormiens. El castell apareix documentat en 1041, quan les autoritats religioses, els cavallers del territori i els nobles lliuren al monestir de Sant Feliu de Guíxols la custòdia del castell amb l'obligació de protegir tota la Vall d'Aro. Durant segles només existia un únic municipi, el 1858 es separen en dos, un amb Romanyà, Bell-lloc, Santa Cristina d'Aro i Solius; i un altre amb Castell d'Aro i Fanals d'Aro, configurant així el naixement de les dues ciutats actuals, Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro. El 1970 l'Ajuntament, propietari del Castell de Benedormiens de Castell d'Aro, va encarregar la seva primera restauració. Es va conservar la part més antiga, que data del segle XII.
Photo

Platja D'aro

Playa de Aro es una entidad de población del municipio bajo-ampurdanés de Castell d'Aro. Actualmente Playa de Aro es el núcleo de población principal del municipio, donde tiene su sede el ayuntamiento. En 2005 tenía 6.467 habitantes, pero durante la temporada estival llega a las 90.000 personas. [1] Playa de Aro (Platja d'Aro) era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses. Platja d'Aro és una entitat de població del municipi sota-empordanès de Castell d'Aro. Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi, on té la seu l'ajuntament. El 2005 tenia 6.467 habitants, però durant la temporada estival arriba a les 90.000 persones. [1] Platja d'Aro (Platja d'Aro) era originalment un petit poble de pescadors a la carretera de Palamós a Sant Feliu de Guíxols localitzat en una gran platja de 2 km. Ara està explotat turísticament i està ple d'hotels i altres locals per a ús vacacional. És un dels destinacions turístiques i de tercera residència més importants de les comarques gironines.

1 comment

  • titoleon Jun 13, 2019

    Una ruta preciosa la acabo de hacer 13-6-2019 es necesario un 4x4 para pasar por algunos puntos un todo camino no podría pasar por altura algo cerrada por la vegetación pero se pasa bien

You can or this trail