Coordinates 2491

Uploaded March 8, 2020

-
-
9,671 f
4,540 f
0
3.4
6.8
13.57 mi

Viewed 54 times, downloaded 4 times

near Tabescán, Catalunya (España)

Extraordinària circumval•lació, des del pla de Boavi, que ens permetrà conèixer la vall de Canedo on hi trobarem el solitari, amagat, desconegut i gran estany de Canedo. Seguidament ens enfilarem a dos dels gegants de zona, com son els pics del Estanys i de Baborte, que superen àmpliament els 2900 metres, per a continuació seguir la llarga carena que ens portarà al coll de Sellente.
Des d’aquest coll, abans d’emprendre la davallada per la vall de Sellente i que ens tornarà a Boavi, tindrem la oportunitat d’assolir el proper cim dels Tres Pics.
Una excursió que s’aparta de les clàssiques de la zona, com poden ser les ascensions al Sotllo i a la Pica d’Estats i que deixen altres cims i valls només a l’abast dels amants dels racons solitaris, i no per això menys atractius i bonics.
Aquesta excursió l’he realitzat tres vegades, concretament el 17 d’agost del 1976, el 21 d’agost del 1983 i el 20 de juliol del 2008; en altres dates també he realitzat diverses combinacions d’ascensions a aquests cims amb d’altres.
Tanmateix és obvi, però cal remarcar-ho, que el traçat està realitzat des de l’ordinador, per aquesta raó pot ser que sobre el terreny el recorregut no s’ajusti exactament a la realitat, però és un itinerari molt evident, i tret del bonic bosc de Boavi, tota la resta la realitzarem per terreny descobert i amb un camí molt ben traçat per la vall de Sellente i molt evident per la de Canedo i per les carenes.
Aquest itinerari també el podeu trobar a les guies “Pallars-Alt Urgell”, itinerari 105 i a la “Mont-roig – Certascan”, itineraris nº 22 i 23.
Aquesta zona de Canedo i Sellente, juntament amb la de Broate, Coma de Sotllo, Becero, Llagona i Bedet, és un dels tresors amagats de les valls de Cardós i Farrera, ja que a la primera els pics de Certascan i Mont-roig s’emporten gran part dels excursionistes i òbviament a la Vallferrera la Pica d’Estats n’acapara pràcticament tots els visitants.
És una excursió d’alta muntanya, on cal anar preparat i tenir coneixements de muntanya. No és una caminada difícil, però ens trobarem amb dos indrets on cal grimpar una mica, i per tant posar-hi més atenció.
Aquests indrets son la part final de la pujada al pic dels Estanys des del coll de Canedo o de Pedres Blanques, així com la unió dels dos talls de l’esmentat coll grimpant el bony que els separa (anomenat agulla de Canedo), si decidim unir-los per la cresta; però si decidim rodejar aquest bony, tant per un vessant, com per l’altre, no tindrem cap problema.
També durant la llarga cresta que uneix el pic de Baborte amb el coll de Sellente, hi ha un sector que aquesta s’estreny una mica, però sense cap dificultat.
Cal recordar que estem a l’alta muntanya, on les congestes, segons la innivació hivernal, poden durar fins a finals de juliol i per tant potser caldrà portar material adequat; concretament durant l’excursió del 20 de juliol del 2008 l’estany de Canedo estava pràcticament glaçat.
Malgrat la proximitat del pic de Sotllo, el pic dels Estanys té una gran panoràmica sobre els estanys: Closell, Naorte, Certascan, Romedo de Dalt, Colatx, Senó, Guiló, Canedo, Broate, Becero, dels de la coma de Sotllo i del mateix estany de Sotllo.
El refugi de Broate no es veu pels pèls des de dalt el pic.
La panoràmica des del pic de Baborte i durant tota la davalla al coll de Sellente també és extraordinària i ens permet veure la gran conca lacustre de Baborte des de diferents angles, així com el refugi de Baborte; també veurem els estanys Fondo ó Fons, Sotllo, el Més Alt de Catalunya, i els de la coma de Sotllo, però encara hi ha més estanys per contemplar, un d'ells és l'estany de Canedo, situat en un des indrets més amagats d'aquestes valls; també podrem gaudir dels estanys de Certascan, Punturri, Romedo de Baix, Romedo de Dalt, Senó, Colatx, Naorte, Closell, Becero.
Obviament també gaudirem d'una perspectiva més amplia de la Pica d'Estats. Posats a filar prim, si arribem aviat al pic de Baborte veurem brillar un puntet blanc que ens assenyala la situació del llunyà refugi de Baiau, i si el dia és clar i net, també gaudirem de tot el massís de la Maladeta i de les muntanyes d’Espot
A tota aquesta basta panoràmica de la que anirem gaudint durant tota l’excursió, dalt del pic de Tres pics hi afegirem els estanys de la Llagona, el de Becero i encara que sembli impossible també es veu l'estany d'Aixeus.
En la descripció de la panoràmica m’he centrat bàsicament en anomenar els estanys, que potser és el que costa més de distingir i més si no es coneix bé la contrada; i només he esmentat de passada el massís de la Maladeta i les muntanyes d’Espot, però seria una llista molt llarga esmentar tots els cims que es veuen durant tot el recorregut, perquè des de la Maladeta al Carlit es veuen pràcticament tots!

Per a començar la caminada ens hem de situar a la vall de Cardós, i arribar fins el poble de Tavascan, allà arrenca la pista al pla de Boavi. És una pista en un estat de conservació deplorable, que sembla fet expressament; però amb paciència i poca velocitat encara es pot anar seguint amb vehicles normals, però que no siguin excessivament baixos.
Seran uns sis quilòmetres de patiment fins arribar a la presa de Montalto; just passada la presa, a la dreta hi ha un aparcament, darrerament s’ha n’ha habilitat un altre a l’esquerra, just abans d’arribar a l’esmentada presa; si es continua per la pista fins a la tanca que barra el pas al pla de Boavi, també hi ha un petit espai per a deixar-hi el vehicle.
A la presa de Montalto és on hi ha la cruïlla de pistes, la de Boavi, que segueix recta i la dels estanys de Certascan i Romedo que surt a l’esquerra (totes dues tancades al pas de vehicles).
La presa de Montalto és la que recull l’aigua de la Vall Farrera, que és desviada a l’indret de la Farga i per un túnel subterrani arriba a la de Cardós. Per aquesta raó cap estany de la Vall Ferrera té resclosa i en canvi molts de la de Cardós si que en tenen.

Comencem a caminar a la resclosa de Montalto i seguim la pista, arribem a l’últim aparcament i a la barrera i seguim la pista que travessa el bonic pla fins arribar a la seva capçalera on hi ha una sòlida palanca per a travessar el torrent i un magnífic exemplar de pi de 5 soques.
En aquest indret, sense travessar la palanca, arrenca un corriol que mena fins els estanys de Romedo; però nosaltres travessarem la palanca i començarem a guanyar alçada, en amplies llaçades, pel magnífic bosc de Boavi.
El torrent que acabem de travessar és el resultant de la unió dels torrents de Romedo i de Broate.
Hem guanyat força alçada i sortim del bosc i arribem a la cruïlla amb el torrent de Sellente..
Creuem el torrent per un precari pont de troncs i pocs metres després arribem a la cruïlla que separa els camins a la vall i refugi de Broate, a l’esquerra; i el camí a la vall de Sellente a la dreta.
Si teníem alguna possibilitat de trobar algú per Boavi i el camí del bosc, a partir d’ara, que abandonem el camí de Broate, aquesta possibilitat ha quedat reduïda a la mínima expressió.
Efectivament, girarem a la dreta i seguirem el camí que va remuntant el torrent de Sellente pel seu marge dret en el sentit de l’aigua, per tant el torrent també queda a la nostra dreta.
Anem pujant progressivament. Més amunt el camí es desdibuixa però les fites ens assenyalen la direcció correcte per a seguir pujant.
Aquestes també ens indicaran l’indret exacte per on hem de tornar a creuar el torrent, que ara ens quedarà a la nostra esquerra.
A partir d’aquí el sender torna a ser evident i guanyem alçada en curtes llaçades.
La vall comença a eixamplar-se i entrem al gran i bonic planell de Sant Pau.
Una mica enlairada i amagada a la dreta queda la cabana de pastors de Sellente.
Aquest pla és una extensa i plana prada, indret molt indicat si volem fer l’excursió en dues jornades, ja que també és el punt on es separen els itineraris d’anada i de tornada.
En aquest indret veurem a la nostra esquerra el torrent i la petita vall de la Ribera de Canedo, hem de travessar el pla i novament el torrent per a situar-nos a l’entrada d’aquesta vall.
A partir d’aquí no hi ha camí, i haurem d’anar pujant per on ens sembli millor. A l’inici cal deixar el torrent a la nostra dreta, que segons la temporada pot baixar amb força cabdal.
A l’inici el pendent és força pronunciat i una mica engorjat; però això només ho és durant la primera part, però a mesura que anem pujant la vall es va obrint i segurament haurem de travessar el torrent varies vegades, segons veiem per on hi ha el millor pas. L’herbei inicial anirà deixant pas al pedregar, i potser a les congestes.
Precisament abans d’abandonar la zona herbada passarem pel costat de les ruïnes de l’antiga cabana de pastors de Canedo.
També començarem a veure el coll de Canedo o de Pedres Blanques amb un gran promontori que el parteix en dues parts (anomenat agulla de Canedo).
Vull fer una petita observació sobre aquest coll que esmento com de Canedo o de Pedres Blanques, partit per un promontori, però també hi ha qui separa els dos noms;
anomenant com a coll de Pedres Blanques el que separa el promontori del pic dels Estanys; i com a coll de Canedo el que separa el promontori del pic de Baborte. Personalment crec que no és ben bé correcte, ja que el doble coll dona a la mateixa coma pels dos vessants, i que el nom de coll de Pedres Blanques ve de mapes antics i poc concrets amb la toponímia d’aquesta zona, (llavors encara més desconeguda) i que el nom de coll de Pedres Blanques és un error, ja que el cim de Pedres Blanques queda apartat, amb el pic de Baborte al mig; així, per acabar de rematar la meva opinió personal, crec que el nom del coll hauria de ser de Canedo, ó “d’Estanys”, però en cap cas de Pedres Blanques.
Tornant a la nostra progressió per la ribera de Canedo, ens anem apropant a la base del coll; preguem perquè hi hagi encara alguna congesta, perquè sinó “menjarem” tartera força estona.
Si ens hi fixem, a la nostra esquerra veurem una antiga morrena molt ben delimitada, a mesura que anem pujant, aquesta morrena ens queda sempre a l’esquerra, veurem que amaga el gran, bonic i potser glaçat estany de Canedo.
És un estany, repeteixo molt bonic i desconegut, i que difícilment és visible des de altres indrets, per exemple tan des del pic dels Estanys, com des del de Baborte no es veu. En el primer deixarem de veure’l a partir de l’avant-cim i el mateix passa amb el de Baborte. També el veurem durant la primera part de la davallada de la carena del Baborte al coll de Sellente.
Inclús des del pic de Becero, que queda al davant mateix de la Ribera de Canedo i que per tant és un magnífic mirador d’aquesta reclosa vall, l’estany no és veu, ja que la pròpia morrena l’amaga; si el pic de Becero fos uns metres més alt segurament l’estany ja es veuria.
Per aquestes raons recomano apartar-se uns metres del recorregut per anar a “tocar l’aigua”, i segurament us afegir-ho als pocs mortals que ho hagin fet.
Per anar al pic dels Estanys hem d’encarar la pujada a la part de la nostra esquerra del coll de Canedo.
Tartera amunt, o congesta (en aquest cas, potser millor els grampons) i acabem d’arribar al coll.
Si fins ara gaudíem de la vista de l’estany de Canedo, de sobte s’obre als nostres ulls la coma dels Estanyets de Sotllo; un altre racó amagat de la zona i també d’extraordinària bellesa.
Un cercle lacustre carregat de petits estanys que queda encerclat pels pics de Sotllo, Estanys, Baborte i Pedres Blanques.
La pujada al pic dels Estanys és fàcil en línies generals. Hem d’anar remuntant la carena sempre pel vessant de Canedo o per la pròpia carena, en algun moment potser ens haurem d’ajudar una mica de les mans, però sense cap mena de complicació; d’aquesta manera arribarem a un avant-cim.
Ara veiem per primera vegada la punta més alta del pic dels Estanys, ja que fins ara havíem vist aquest avant-cim.
Per acabar-hi d’arribar haurem de desgrimpar uns metres fins una propera bretxa.
Una curta canaleta amb molt bones preses ens permet arribar-hi.
Una vegada a la bretxa reprenem fàcilment la pujada final fins el cim.
El cim, la bretxa i l’avant-cim son els que donen la típica imatge de ferradura al cim vist des de la Coma de Sotllo
Si volem seguir la cresta fins el pic de Sotllo us deixo aquests dos enllaços, el del meu mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2017/04/pont-de-la-molinassa-vallferrera-i-pics.html
i el del wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pont-de-la-molinassa-vallferrera-i-pics-dels-estanys-i-sotllo-per-la-cresta-10637774
Una vegada hagem descansat i gaudit de la panoràmica tornarem sobre les nostres passes; ara la desgrimpada de la bretxa es converteix en curta i fàcil grimpada i poc després arribarem de nou al coll de Canedo.
Aquí se’ns presenten tres possibilitats:
A: grimpar el bony
B: vorejar el bony per la dreta (vessant de Canedo)
C: vorejar el bony per l’esquerra (vessant de la Coma de Sotllo)
L’opció A és la més elegant i curta a la vegada que presenta alguna dificultat.
L’opció B és la més fàcil i llarga
L’opció C: és la solució intermèdia en temps, però el pendent tant d’herbei o de neu és força inclinat.
Només puc fer el traçat d’una, i escolliré la B (la més fàcil) ja que no m’atreveixo a fer el traçat des de l’ordinador de la grimpada de l’opció A, ja que no podré precisar amb exactitud el traçat correcte; però la puc descriure una mica, ja que l’he fet en les dues direccions més d’una vegada: la part més “complicada” és la sortida del coll on estem, la davallada per l’altre costat és molt més fàcil. Primer hem de sortir lleugerament decantats pel vessant de la Coma de Sotllo, però ràpidament ens hem de situar al fil de la cresta, ja que serà molt més fàcil trobar-hi millors passos.
La sortida del coll impressiona una mica i és on cal fer la grimpada més forta, però aquesta primera grimpada és molt curta i la resta ja és més fàcil. 10 minuts entre una part del coll i l’altre tampoc dona per a gaire cosa més.
Si malgrat tot preferim rodejar-lo per la dreta, haurem de baixar uns 75 metres per la tartera del camí de pujada, fins que veiem que podem començar a contornejar el bony, i remuntar, igualment per tartera per tal d’assolir la segona part del coll, que és uns metres més baixa que la primera.
L’opció de rodejar-lo per l’esquerra, jo no l’aconsellaria si encara hi ha neu, perquè la sortida del coll és una canal força dreta; si no hi ha neu, podem rodejar-lo per on ens vingui de gust. A la dreta tindrem tartera i poca inclinació, mentre que a l’esquerra tindrem glever i força inclinació.
Una vegada situats en la segona obertura del coll de Canedo, haurem d’anar remuntant l’ample llom de la carena. No hi ha un camí clar, però podem trobar-hi alguna fita i més o menys la pujada és molt evident i fàcil; rés a veure amb la pujada final al pic dels Estanys.
El cim del pic de Baborte és una amplia plataforma, i segons per on ens moguem podrem gaudir de diferents perspectives, per exemple per veure l’estany de Canedo haurem d’anar a un extrem, per veure l’estany de Sotllo i el Fons, haurem d’anar a l’altre punta, i per veure’n els del cercle de Baborte haurem d’anar a la dreta i per veure els de la Coma de Sotllo, haurem d’anar a l’esquerra.
Si fa bo i no fa vent, és un cim per fer-hi una llarga estada.
Bàsicament el pic de Baborte es pot assolir per tres costats, la via que podríem anomenar com a “via normal”, àmpliament fitada i amb corriol molt ben marcat, hi puja des del coll de Baborte; nosaltres hi hem pujat des del coll de Canedo i en marxarem en direcció al de Sellente; és a dir: “rés de vies normals”.
De les nou vegades que he pujat a aquest cim (sis al pic dels Estanys), en guardo un record entranyable de la primera, el ja molt llunyà 13 d’agost del 1968, quan fent un campament d’estiu de l’Agrupament Escolta Enric Borràs, hi vàrem arribar a les vuit de la tarda, després d’haver plantat la tenda, al llavors solitari i pràcticament desconegut, estany de Baborte.
Veníem del pla de Boet i d’haver pujat a la Pica d’Estats, vàrem arribar a l’estany de Baborte, amb la tenda ja plantada, per “passar l’estona” ens enfilarem als pics de Llats, Lari i Pedresblanques. A mitja tarda, com que “ens sobrava temps” allò del “vinga, va, hi pugem o no?” doncs va ser que si; cap el coll de Sellente, llarga carena (que farem ara per baixar-ne), pic de Baborte, coll de Baborte i de nou tenda a l’estany.
Per cert en les meves anotacions d’aquell campament, tinc anotat: “Coll de Pedresblanques o de Baborte”. Reafirmant així la meva teoria que dir-ne coll de Pedresblanques al que hi ha entre els pics de Baborte i l’Estanys és un error.
Dissortadament, tard o d’hora haurem d’abandonar aquesta magnifica talaia que és el pìc de Baborte, ho farem per la dreta, per a seguir la carena que mena vers el coll de Sellente. No hi ha ni fites, ni corriol, ni rés, però es tracta d’anar seguint el llom de la carena que durant els primers metres és força ampla i paulatinament es va estrenyent, i haurem de superar diferents bonys, alguns d’aparença respectable, però que pel vessant de Sellente sempre hi trobarem el pas fàcil per a superar-los; aquesta llarga carena també ens permet veure la gran conca lacustre de Baborte i el seu refugi des de diferents angles, i durant els primers metres, també veurem l’estany de Canedo
Finalment arribem a l’ampli coll de Sellente, a cavall de les valls de Baborte i de Sellente.
Aquí podem deixar el patracols i girar a l’esquerra per a arribar-nos en poca estona fins el pic de Tres Pics.
És recomanable passejar-se per les tres cotes d’aquest cim, ja que cada una ens ofereix petites diferencies entre la gran panoràmica que s’hi domina.
Aquest cim que queda situat com la proa d’un vaixell a sobre la Vallferrera, precisament on aquesta descriu un angle de 90 graus, per tant la dominarem sencera, des d’Àreu fins el port de Boet.
Gaudim àmpliament de la vista i tornem al coll de Sellente, i una vegada allí, recuperem els patracols que hi hàgim deixat i emprenem la baixada per la vall de Sellente, tot seguint el marcat camí.
En principi el camí s’apropa al coll de Becero, però sense arribar-hi comença a perdre alçada en marcades llaçades.
En un replà hi ha les restes d’una cabana dels enginyers que varen estudiar la possibilitat de fer una presa a l’estany de Baborte,(estudi que afortunadament no va prosperar).
Cabana que ens demostra que no fa gaires anys, era més pràctic anar a l’estany de Baborte des de Boavi (vall de Cardós), que des de la pròpia Vallferrera.
Seguim baixant i, després d’unes amplies llaçades, arribem de nou a l’extens planell de Sant Pau, on retrobem l’itinerari de pujada.
A continuació només ens queda seguir-lo per tal d’arribar novament al pla de Boavi i a la resclosa de Montalto, donant per acabada aquesta fantàstica circumval•lació.

HORARIS:
De l’aparcament de Montalto al final del pla de Boavi: 40mn
Del final del pla de Boavi a la cruïlla amb el torrent de Sellente: 35mn
De la cruïlla al planell de Sant Pau: 1h
Del planell de Sant Pau a les ruïnes de la cabana de Canedo: 30mn
De les ruïnes de la cabana de Canedo a l’estany de Canedo: 40mn
De l’estany de Canedo a coll de Canedo: 25mn
Del coll de Canedo al pic dels Estanys: 35mn
Del pic dels Estanys novament al coll de Canedo: 20mn
Del primer coll de Canedo al segon: 10mn grimpant el bony, (20mn si el revoltem per la dreta)
Del segon coll de Canedo al pic de Baborte: 30mn
Del pic de Baborte al coll de Sellente: 1h
Del coll de Sellente al pic de Tres Pics: 25mn
Del pic de Tres Pics novament al coll de Sellente: 10mn
Del coll de Sellente al planell de Sant Pau: 35mn
Del planell de Sant Pau a Boavi: 1h 15mn
De Boavi a l’aparcament de Montalto: 30mn
TOTAL: 9h 10mn (10 mn més si revolten el bony del coll de Canedo)

NOTA: Per últim, tornar a recordar que el traçat és fet des de l’ordinador, per tant, tot i que he procurat ajustar-lo al màxim, pot ser que el recorregut real no encaixi totalment amb el traçat; però també, repeteixo, que tot l’itinerari és evident, i on no hi ha camí, al ser un espai obert, sense arbres, el traçat o és obligatori o podem caminar per on ens plagui, i si hi ha congestes, ja no cal ni esmentar-ho.

També podeu seguir aquest itinerari d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/03/boavi-i-pic-dels-estanys-2953-m-baborte.html

O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"

View more external

Parking

Aparcament

Photo

Barrera

Intersection

Borda de Boavi, i a l'esquerra camí a Certascan

Photo

Pla de Boavi

Bridge

Pi de quatre soques, ceuïlla a Romedo i palanca de Boavi

River

Palanca de Sellente

Information

Cruïlla Broate-Sellente

River

Creuar el torrent de Sellente

Shelter

Cabana de Sellente

River

Tornar a creuar el torrent

Photo

Planell de Sant Pau

Intersection

Cruïlla d'anada i tornada

Lake

Estany de Canedo

Mountain pass

1er Coll de Canedo

Summit

Avant-cim dels pic dels Estanys

Mountain pass

Enforcadura del pic dels Estanys

Summit

Pic dels Estanys

Mountain pass

2on Coll de Canedo

Photo

Mirador de l'estany de Canedo

Summit

Pic de Baborte

Mountain pass

Coll de Sellente

Summit

1ra Cota del Pic de Tres Pics

Summit

2na Cota del Pic de Tres Pics

Summit

3ra Cota del Pic de Tres Pics

Intersection

Cruïlla al coll de Becero

Photo

Ruïnes d'una cabana de la FECSA

Comments

    You can or this trail