Time  10 hours 7 minutes

Coordinates 3959

Uploaded March 9, 2015

Recorded December 2014

-
-
5,087 f
2,491 f
0
7.5
15
29.82 mi

Viewed 1327 times, downloaded 63 times

near Vallfogona, Catalunya (España)

Sortida llarga i exigent per la Serra de Milany i que degut a l’època que l’he feta l’ha fet especialment dura degut a la gran quantitat de fang que dificulta molt el poder avançar, ara bé, els llocs per on transcorre i els paisatges s’ho valen i molt.

Surto de bon matí acompanyat per la boira i el gel a la calçada del poble de Vallfogona de Ripollès en direcció a la carretera que va a Ripoll.

Passats uns 200m agafo la pista cimentada de baixada que passa pel mig del mas El Rauric i va planejant fins a Can Muntada. Segueixo avall fins al pont de la Riera de Vallfogona.

El creuo i començo el que serà la pujada dura i continuada fins al punt més alt de la ruta. Només començar ja trobo unes fortes rampes cimentades que hem porten fins a Can Cuc, després cap a Plana Codolera i més endavant a Plana Batallera. Segueixo endavant amb molta fred i la pista ben gebrada fins al següent encreuament on giro a l’esquerra en direcció a Can Sargatal.

Continuo pujant, a estones més a estones menys amb unes magnífiques vistes i la boira que m’acompanyava va quedant per sota. Passo a tocar de Can Villaura i una mica més amunt arribo a Can Sargatal. Aquí la pista es fa una mica més trencada i amb la forta pendent costa de pujar.

Arribo a un petit descampat on aprofito per fer unes fotos i segueixo pujant fins a la casa de Les Artigues. M’hi desvio passant per sobre la cadena tal com m’indicava el camí del mapa però un cop passada la casa el camí es converteix en corriol no ciclable i decideixo recular i agafar la pista que va a sortir allà mateix i almenys es pot ciclar.

Segueixo pujant de forma continuada amb moltes branques al mig del camí degut a la forta ventada dels dies anteriors i ja arribo al Castell de Milany. Per pujar cal deixar la bici a sota i buscar un petit corriol que surt a mà esquerra i amb una petita grimpada ja som a les restes del Castell on han fet un esplèndid mirador i on es pot gaudir d’unes fantàstiques vistes.

El vent apreta una mica i fa molt fred així que després de les fotos baixo a buscar la bici i ràpidament hem dirigeixo cap al Coll de Milany per encarar la baixada. Aquest tram en teoria havia d’ésser molt fàcil però, com podeu veure per les fotos, la cosa es complica perquè hi ha unes quantitats de fang impressionats amb unes roderes molt fondes que fan que s’hagi d’anar baixant de la bici i intentant passar pel millor lloc possible.

Aquesta serà gairebé la tònica de la ruta a partir d’aquí perquè al ser una zona obaga fa que hi hagi molt de fang i exceptuant petits trams toca agafar-s’ho amb calma.

Un cop arribo a la Casa de Milany, faig una petita volta fins a apropar-me a l’Ermita de la Mare de Déu de la Cau encara que després tindré que desfer aquest petit tram per poder anar a un altre dels llocs que vull visitar, El Morro del Quer.

L’Ermita està situada enmig d’un gran prat i quan es veu l’edificació no sembla que sigui una ermita. També hi ha una creu en l’extrem del prat. Des d’aquí hi ha unes magnífiques vistes. Aprofito per fer un mos a dins i canviar-me de roba. Desfaig el camí fet fins a la casa de Milany i després de creuar la Riera de Milany hem desvio per un corriol lateral totalment ciclable encara que amb molta fullaraca i petites branques per l’episodi dels dies passats de fortes ventades que hem porta planejant fins al fantàstic mirador del Morro del Quer.
És un lloc fantàstic, amb unes vistes impressionats on podem veure per on transcorre la resta de la ruta que faré. A Sota mateix del cingle es pot veure la casa de Massats per on passaré més endavant.

Després de les fotos segueixo baixant pel corriol amb força fang fins arribar al Coll del Barretó, confluència de pistes. A tocar d’on som hi ha l’Ermita de Sant Jaume i també davant nostre tenim el Puig de Sant Jaume, que deixo per un altre dia la visita.

Segueixo baixant per una imponent fageda, on cal anar amb compte per la gran quantitat de fulles que amaguen rocs i troncs fins a sortir al Pla Marenyol, uns magnífics prats on continuem gaudint d’unes magnífiques vistes i podem veure el Morro del Quer on era fa un instant.

Segueixo avall, entre mig de fulles i branques fins a passar per un revolt on hi ha el trencant que hem d’agafar. Compte de passar-lo perquè estar al mig de la baixada.

Just a l’entrada hi ha un rètol que posa camí sense sortida. No cal fer cas perquè tot el camí és completament ciclable encara que com ja he dit amb molt de fang.

El segueixo fins a passar al costat de la Casa de Massats i després de fer una baixada curta i pedregosa amb un parell de paelles encarem una lleugera pujada molt i molt enfangada fins a creuar un altre cop la Riera de Milany.
Ja falta poc per arribar en un lloc que val molt la pena visitar. Són les Baumes del Teixidor. Queden una mica amagades i cal agafar un corriol que surt a mà esquerra, més o menys ciclable depenent de la tècnica. És molt curt i només cal vigilar perquè hi ha molta humitat i aigua i les pedres patinen molt.

Després de fer unes fotos i un mos desfaig el corriol fins a la pista i segueixo amunt fins a la Casa del Teixidor. Ara comença un tram des pista bona de baixada, amb forta pendent fins que arribo a l’Hostal, als peus de l’Ermita de Sant Bartomeu i el Castell de Llaés.

Aquí agafo la pista de la dreta i toca tornar a pujar fins a passar pel costat de la casa del Salt. Continuo pujant fins al Pla de Ribarosa i encara ens queda una fortíssima rampa que puja en direcció a la casa El Puig. Aquí, si ens fixem al terra en la roca vermellosa per on passem podrem veure tota una sèrie de restes fòssils en forma de petxines.

Després d’aquesta rampa ja torna la baixada cap al Pla d’En Ripoll i ja no pararé de baixar per una pista força bona, encara que cal anar amb compte amb els trencaaigües, fins a creuar el pont de la riera de Vallfogona.
Ara tenim un tram de pista cimentada que anirà planejant una bona estona. Passo al costat del Molí de les Tenes i la Barraca de Sant Bernabé. Segueixo endavant i després d’una curta pujada i passar al costat de Cal Campo arribo a un encreuament on giro a la dreta per deixar la pista cimentada i agafar un corriol cap al Montorro.

Passo per darrera del Montorro, on el corriol es va fent més estret i trencat, encara que totalment ciclable fins a sortir al costat de l’Hostal de Sant Eudald.

Creuo el pont i agafo el camí a l’esquerra que va seguint paral.lel a la Riera de Vallfogona. Passo pel Molí de la Tolosa, a tocar de Can Mallenga i Cal Mestre i segueixo endavant per trams més bons i altres més dolents amb molt de fang un altre cop fins que arribo al pont on he creuat a l’anada.
Ara ja només queda desfer el camí passant un altre cop per Can Muntada i El Rauric amb la diferència que ara ens ve de pujada i després dels quilòmetre ja fets es fa molt feixuga.

Arribo a Vallfogona just quan es fa fosc, m’ho he agafat amb molta calma i a més els trams amb fang es fan molt a poc a poc. És una ruta per gaudir dels llocs per on transcorre. Val molt la pena.

Comments

    You can or this trail