Moving time  3 hours 45 minutes

Time  7 hours 48 minutes

Coordinates 4714

Uploaded March 3, 2019

Recorded March 2019

-
-
1,113 f
268 f
0
4.8
9.5
19.01 mi

Viewed 21 times, downloaded 3 times

near Sant Cugat del Vallès, Catalunya (España)

Aquesta ruta va dirigida a totes aquelles persones que volen passar un bon dia al medi natural amb la bicicleta. Trobem que és una bona manera de fer esport molt entretinguda i divertida.
La ruta és pel parc de Collserola, concretament per la part que està delimitada pel Papiol, Valldoreix, Rubí, Castellbisbal i Molins de Rei. Durant la ruta que durarà entre 5-6 hores podrem veure des de diferents punts el Puig Madrona, coneixerem noves plantes, animals i geologia que es troben al parc de Collserola. És una ruta interessant per fer amb família i amics. I aquesta està recomanada per majors de 12 anys degut el gran desnivell que hi ha al llarg de la ruta.
Train stop

Estació Valldoreix

Intersection

Plaça Mas Roig

Aquí ens trobem una rotonda on hem d'agafar la segona sortida. Intentem ajustar les marches abans de sortir de la rotonda ja que hi ha una baixada i segueix una pujada fins aribar al final del tram de carretera.
Intersection

Avinguda de Can Monmany

Ens trobem a la última difurcació abans de començar el tram de muntanya. Seguirem per l'avinguda Can monmany.
Intersection

Començament muntanya.

Ens endinsem al parc de Collserola. Ens trobarem tres camins davant. Nosaltres agafarem el camí de ma dreta per continuar la ruta en direcció la Font de Can Barba.
Intersection

Peu 249m

Deixem ma esquerra la pujada que ens portaria al turó 249m. Començarem a baixar a poc a poc pel cooriol tècnic que trobarem a ma dreta fins arribar a un camí que creua.
fountain

Font de Can Barba

Ens trobem a la font de Can Barba. Podem deixar les bicicletes a d'alt ja que amb elles és dificil accedir per la pendent pronunciada i tècnica. La font està molt a prop de la Masia de can barba i l'utilitzaven a l'antiguitat per regar l'hort. L'entrada està formada per un arc de mitja volta que dóna accés a un petit recinte on hi ha el doll. De la paret frontal en surt el tub que raja aigua abundant a la bassa a nivell de terra. Està situada tocant a la llera del torrent en una zona d'ombra sota uns grans plàtans. A prop hi ha dos embassaments que abans recollien l'aigua de la font. Uns 150 metres aigües avall i a l'esquerra del torrent hi ha un gran dipòsit on arriba l'aigua de la font per una canonada soterrada. Si us hi fixeu podem veure com hi ha un plataner. Aquest arbre molt gran i caracteristic a més a més de ser un arbre autocton de Collserola, ja que per ells mateixos no creien per aquesta zona.
Information

Hípica Via Dufesne

Aquest camí ens dirigeix a la Hípica Via Dufresne, tot i que nopsaltres no hi entrarem. Seguirem pel mateix carrer que veniem.
Building of interest

Can Barba

Coneguda també com a Can Barba de Madrona, la masia està situada a la falda del Puig Madrona, en el camí que va cap a Can Domènech. Can Barba pertanyia al terme de Canals, actual Valldoreix, i era parròquia de Santa Eulàlia del Papiol fins al 1823 en què va passar a la de Sant Cebrià de Valldoreix, juntament amb la de Can Domènech. Els primers documents que ens parlen de l'existència de la masia daten del s. XIII, amb la presència del primer propietari, Guillem Barba. Durant la Guerra del Francès (1808-1812), la masia va ser saquejada i destruïda per les tropes napoleòniques. Al llarg del s. XIX els membres de la família es van unir a la causa carlina, formant part de diverses partides que van assaltar altres masies de la zona, com can Monmany. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la masia va ser confiscada i es va convertir en dipòsit d'armes i polvorí. Quan l'exèrcit republicà reculava les seves posicions, el polvorí va ser dinamitat el 24 de gener de 1939, quedant en peus la casa dels masovers, la capella, uns dormitoris i un menjador. L'any 1940 es van fer càrrec de la masoveria una família de Rubí que van muntar una granja de perdius, guatlles i faisans. En l'actualitat pertany a la Companyia de Jesús, per donació del pare Jacint Alegre Pujals, fundador del Cottolengo de Barcelona.
Information

Hípica Can Domènec

Ens trobem a l'entrada de la hípica Can Domènec. Dins la hípica hi ha una masia que no s’ha sap ben bé quan va ser construït. Però pel que se sap, suposen que va ser construït a finals del s. XV o principis del s. XVI. Can domenech té un rellotge de sol de l’any 1868 que assenyala la data de quan van tenir lloc les reformes de la masia. En el 1909 es va tancar amb una tanca, el camí que va passava per davant de la casa. Actualment la masia s’ha convertit en una hípica anomada Can Domenec Dunfoy.
Intersection

Can esteve

En aquest punt hem de vigilar no saltar-nos el camí ja que queda una mica amagat. Entrarem pel camí que trobarem a ma esquerra que posa camí particular. S'ha de vigilar el primer tram no relliscar amb les pedres que hi ha unja mica més endevant.
Information

Cabana del pastor

Ens trobem a una cabana de Pastor situada al parc de Collserola. Les cabanyes de pastor o barraques de pastor (a l'Alt Conflent coves) són construccions que trobem des de l'època medieval però la tècnica que utilitzen de la pedra seca que és un mètode mil·lenari el terme orri no s'ha de confondre amb la cabana de pastor. Aquestes construccions són l'exemple més senzill del que s'anomena arquitectura tradicional, és molt característic dels països de la mediterrània, això fa que en podem trobar a molts punts. Per a poder determinar els orígens d'aquestes construccions no s'han posat d'acord ni els arqueòlegs, ni els historiadors, només s'ha pogut arribar a la conclusió que és una tècnica que s'ha utilitzat des de l'aparició de l'home. Abans que l'home fos sedentari ja s'utilitzaven construccions més senzilles però a mesura que l'home va anar configurant els seus poblats va començar a buscar estratègies per refugiar-se del mal temps i per poder guardar el bestiar és aquí quan comencen aparèixer les cabanyes utilitzades sempre amb la ramaderia. Actualment moltes d'aquestes cabanyes estan en desús i moltes han desaparegut, tot i que n'hi ha que es conserven en la seva totalitat. Això és causat per la mateixa erosió del medi, la fragilitat d'aquestes cabanyes, i el fet que estiguin exposades a la pròpia acció de l'home amb la transformació del camp, moltes d'aquestes s'han tirat a terra. Les pedres més utilitzades són les calcàries, les pissarres o els esquists A més a més aprofitem la parada per explicar unes quantes plantes que ens trobem durant tot el recorregut.
Intersection

Liquen

Seguirem el camí recte però parem per observar el liquen que ens troben a la paret. Un líquen és una simbiosi entre un fong i una alga, per tal conviuen junts i s'alimenten l'ún de l'altre. Quan ens trobem un líquen és un indisi d'aire pur.
fountain

Font de les escletxes

Ens trobem a la Font de les escletxes. Aprofitem i omplim les cantimplores/bidons ja que més endevant no trobarem aigua. És una construcció moderna de paret de pedra. Formada per un frontal ample i alt, el costat dret del qual continua amb un seient també de pedra. Té una aixeta de bronze amb polsador que està connectada a la xarxa municipal. Està situada a la vora del camí.
Information

Bòbila

A ma dreta ens trobem una bòbila que és una fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial molt antiga. La majoria de les bòbiles es troben a prop de les mines d'argila, que pot ser de caràcter al·luvial o mineral. L'argila se sol explotar a cel obert. Antigament, l'argila es premsava manualment amb motllos i només es feien productes massisos. El funcionament de les bòbiles modernes parteix dels següents tres punts: preparació de la terra, extrusió (productes balmats) o formació (productes massissos) i cocció. Passarem la bòbila fins arribar a les escletxes per parar a esmorzar.
Waypoint

Les escletxes del Papiol

Estem a les escletxes del papiol, aquí pararem a esmorzar. És una zona on la gent acostuma a fer ràpels ja que són unes parets molt adients per fer-ne. Us deixem una mica on estem situats exàctament ara mateix dins l’àrea de Collserola i en el municipi del Papiol, Baix Llobregat, s´hi troben les famoses esquerdes conegudes com les escletxes de Papiol. No son altra cosa que desplaçaments naturals de les capes superiors del sòl com a resultat d'un lliscament dels materials calcaris sobre una base argilosa. Com a resultat final, formen passadissos d'uns vuitanta metres de longitud i una profunditat entre sis i deu metres. Antigament l'àrea d'aquesta zona era molt més extensa, però l'explotació d'una pedrera per fer ciment i la pressió urbana de l'entorn van deteriorant el conjunt, el qual fa preveure que dels set o vuit passadissos longitudinals que hi havien en un principi, dels que actualmente en queden la meitat, en un temps poc llunyà el destí d'aquesta reliquia geológica acabara desapareixent. Dins d'aquestes escletxes sovint s'hi practica l'escalada, principalment a la Rambla que és la que presenta millors possibilitats tant per l'amplada com per l'alçada. Per entrar-hi a peu pla són factibles quatre esquerdes o escletxes. Per una exploració més completa farà falta material i cordes. Quan marxem intentem no deixar deixalles a les escletxes i mantenim el lloc net per les següent persones que hi vagin.
Intersection

Difurcació Ca n'Amigonet

Ens trobem una difurcació. Ens hem de dirigir cap al camí que indica Ca n'Amigonet.
Waypoint

Cabana del pastor

Durant el camí a ma esquerre ens trobem una cabana. Aquesta cabana de pastor no si pot accedir ja que ha estat tapiada. Tot i així podem veure des de fora com segueix les mateixes normes de construcció que les altres cabanes de pastor trobades per la zona.
Waypoint

Ca n'Amigonet

Ca n'Amigonet és una casa que és troba en aquest cami.
Intersection

Quilòmetre 16

Agafem el camí ample per tal de poder continuar la ruta i dirigir-nos a l'Ermita de la Salut.
Waypoint

A prop de la Rierada

Ens trobem a la Rierada. Passem pel començament del nucli de població però no entrem. La Rierada és un nucli de població pertanyent al terme municipal de Molins de Rei. Està situat dins la serra de Collserola i l'any 2005 tenia 129 habitants. Hi passa la riera de Vallvidrera o de la Rierada.
Waypoint

Seguim el camí

Information

Ermita de la Salut

Intersection

Intersecció Puig Madrona.

Ens trobem a la última intersecció abans de pujar el Puig Madrona. Aquí estaria bé parar a treures roba si s'escau, ja que parar a mitja pujada no es bona idea.
Summit

Puig Madrona

El Puig Madrona és un cim de 341 msnm ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta hi ha una torre de vigilància d'incendis de 16 metres d'alçada, i al seu peu hi ha l'ermita de la Salut i el vèrtex geodèsic 286123001. A més es tenen coneixements d'un poblat ibèric a dalt del turó.
Train stop

Fi de ruta Estació de FCG Valldoreix

Aquí finalitza la nostra ruta de BTT. Aquí hi ha un parquing gran on es pot aparcar el octxe. A més a més hi ha una plaça amb bars on es pot pendre alguna cosa al finalitzar la ruta o bé tornar a Sant Cugat.

Comments

    You can or this trail