Download

Distance

31.12 mi

Elevation gain

2,244 ft

Technical difficulty

Moderate

Elevation loss

1,854 ft

Max elevation

934 ft

Trailrank

41

Min elevation

131 ft

Trail type

One Way

Coordinates

998

Uploaded

May 16, 2021

Recorded

May 2021
Be the first to clap
2 comments
Share
-
-
934 ft
131 ft
31.12 mi

Viewed 16 times, downloaded 0 times

near Casas Alfás, Valencia (España)

Iniciem la nostra ruta a Pedreguer, a la comarca de la Marina Alta. Allí calfarem motors visitant la seua trama urbana, la qual ens deleita amb una personalitat molt particular.

La ruta de l'arquitectura eclèctica i modernista de Pedreguer permet visitar el seu centre urbà i gaudir de les arquitectures del primer terç del segle XX. També es poden veure construccions del segle XIX, relacionades amb el neoclassicisme acadèmic, com l’edifici de la Casa de Cultura o Escoles Velles, i la nova arquitectura del ferro amb el mercat dels Pòrxens.

Les arquitectures de principis del segle XX:

La major part d’aquestes arquitectures es van realitzar en les dècades de 1920 i 1930, però l’edifici del Repés és de 1905 o la casa del metge A. Pons és de 1912-13. L’arquitectura modernista de Pedreguer presenta un caràcter més popular i local, lluny de la puresa conceptual de València, Alcoi o Novelda. Però, amb tot, hi trobem exemples molt reeixits com la casa de Teresa Ferrer o les dues de l’enginyer Jeremías Andrés. A diferència de l’arquitectura tradicional, ara s’apliquen noves tècniques com l’ús del formigó, el ferro o la pedra artificial que, poc a poc, anirà substituint la pedra picada.

L’arquitectura historicista:

Naix en el s. XIX i pretenia recuperar l’esplendor de l’arquitectura dels temps passats, però afegint nous elements. Inclou corrents com el neobizantí o el neomudèjar. El neogòtic fou el més reeixit, un exemple el trobem al c/ Gabriel Miró 9.

Les cases de la plaça Doctor Calatayud 9 o del c/ Mestre Serrano 16 es poden incloure dins del neobarroc. L’edifici de l’Av. d’Alacant 7 és de 1935 i va pertànyer als Gilabert, una família dedicada a la indústria del barret. L’autor és el mestre d’obres Josep Sendra.

L’edifici de l’Ajuntament té formes neoherrerianes. La reforma és de 1958 i respon perfectament a l’arquitectura franquista.

L’arquitectura eclèctica:

Parteix de l’historicisme, però es dedica principalment a la combinació de diferents corrents arquitectònics. Així, l’edifici del Repés , en la plaça Major, és el màxim representant d’aquest estil a Pedreguer. Combina l’arquitectura grega clàssica amb elements del romànic. El Repés estava dedicat a albergar la policia local de llavors i a la custòdia de les peses i mesures oficials, d’ací el seu nom.

Altres edificis eclèctics són els de la plaça Major 16 (9), el c/ Mare de Deu dels Desemparats 1 i el c/ Roser 11. Utilitzen morters de colors en la decoració de la façana.

L’arquitectura modernista:

El Modernisme designa una corrent de renovació artística desenvolupada a finals del segle XIX i principis del segle XX. També s’anomena Modern Style, Art Nouveau, Sezessionstil o Jugendstil. La intenció era crear un art nou, jove, lliure i modern, que representara una ruptura amb els estils dominants en l’època, com els de tradició academicista (historicisme o eclecticisme) o els rupturistes (realisme o impressionisme). Es caracteritza pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, el dinamisme de les formes, etc.

La casa del c/ Sant Valerià 1 era propietat del metge i alcalde Antonio Pons, està influenciada per l’arquitectura proposada en l’Exposició Regional Valenciana de 1909. Antonio Leyda també va ser metge i alcalde, vivia en el c/ Sant Doménec 20, on destaquen les ornamentacions. Són interessants l’edifici de la Glorieta de la Creu 3 i el conjunt de cases del c/ Mestre Serrano 8, 10, 12 i 14. Així com el magatzem del c/ Avenir 5.
L’enginyer i alcalde Jeremías Andrés tenia una casa al c/ Major 12 i altra al c/ Mestre Serrano 25. La segona, amb una torre, és de 1932.

Modernisme d’arrel medievalista:

L’edifici del c/ Empecinado 14 era de Teresa Ferrer, germana major de Rosario Ferrer, una distingida artista del món de la lírica. Gran part de la seua carrera la va desenvolupar en els millors teatres de Barcelona. La casa respon a un model de Modernisme relacionat amb el corrent medievalista. Destaca el remat superior en forma de barbacana, l’ús de la rajola i del taulellet verd, així com la composició de la façana allunyada de l’arquitectura tradicional. Les formes són totalment originals a Pedreguer i a la comarca. Ara per ara en desconeixem l’autoria però sospitem que l’arquitecte era català.

L’arquitectura de l’art déco:

L’art déco va tenir com objecte les arts decoratives com ara el disseny d’interiors, el gràfic i industrial, la pintura, el gravat, l’escultura, la indumentària, el cinema … i l’arquitectura. El moment àlgid es va produir en la dècada de 1920. Va representar una certa reacció al Modernisme i es va inspirar en les primeres avantguardes com el constructivisme, el cubisme, el futurisme o el racionalisme de la Bauhaus. Entre altres coses, preferia les línies simples i les formes geomètriques, la simetria i els colors plans. Un exemple d’aquesta arquitectura el tenim a l’edifici del c/ Bonaventura Costa 13.

Una volta travessat el centre urbà de Pedreguer canviem l'enfoc de la ruta i passem del modernisme a la procucció de panses sense canviar d'època, les quals cubriren la totalitat de la Marina Alta i, concretament en esta ruta, les valls de la Rectoria i de Pop.

Hi ha que recalcar que en aquesta ruta no estan tots els riuraus que són però si són tots els que estan, la qual cosa ens permet realitzar-la en un mateix dia.

Els riuraus són construccións utilitzades principalment per a l'elaboració de la pansa, els quals varen sorgir entre finals del segle XIX i principis del XX.

La versió més acceptada afirma que el riurau naix probablement a les antigues cases rurals del segle XVIII, on sorgiria com un annex a la façana davantera de la casa per fer vida a l'exterior. Fins a la segona meitat del segle XVIII, les activitats domèstiques en l'habitatge rural es desenvolupaven sobretot al seu interior. Des d'aleshores, aquestes activitats anaren obrint-se cap a l'exterior, amb estructures provisionals d'ombratge posteriorment consolidades. És el naixement del riurau.

I és que el tret definitori del riurau, la galeria d'arcs de mig punt, carpanells o d'altre tipus, no sempre està present. És a dir, pot haver-hi pansa sense riurau, però no riurau sense pansa. Són casos minoritaris, però en algunes ocasions la pansa no era guardada dins de l'espai porticat sinó que, mitjançant una estructura de fusta (pinatells i serandes) i veles de tela (bous), els canyissos plens de pansa s'apilaven en la mateixa era uns damunt els altres, i eren coberts pels bous per tal de ser protegits en cas de pluja.

El riurau esdevé un espai allargat o nau entre dos murs de càrrega paral•lels, amb una única coberta inclinada, on s'han obert en el mur frontal una successió d‟arcs. Són construccions ben definides i singulars amb l'objectiu de protegir el raïm escaldat de la pluja. Una nau rectangular oberta a l'exterior per grans arcs a manera de porxada.

La definició clàssica de riurau ens parla que són orientats al sud, encara que, tal com fan en la resta d'aspectes, hi han zones en la que hi ha una total adaptació al medi que els envolta.

La dècada de 1890, amb la crisi de la pansa de Màlaga a causa de la fil•loxera, li donarà una nova espenta, amb la qual cosa sorgirien un bon nombre de riuraus a la comarca. Els alts preus de la pansa pagats al nord d'Europa i a Nord-Amèrica permetran el desenvolupament de noves parcel•les per tal de plantar-hi les vinyes. Així, les panses escaldades obtingudes a la Marina, viatjarien per tot Europa i així acompanyaven postres i plats com els panettones italians, el stollen alemany, el kulich rus o el pudding i plumcake britànics.

L'arribada de la plaga de l'any deu i la competència de la pansa de Corint, més barata i sense pinyol, donaran pas a una decadència progressiva de la pansa, que farà que als inicis de la II República els ceps de moscatell quasi hagen desaparegut de les nostres terres, orientant aquestes cap a altres conreus més rendibles, com el nou fruit daurat: la taronja.
Des d'aleshores, els riuraus van començar un camí sense retorn cap a l'oblit i la desaparició. Uns van veure cegats els seus ulls i es van reconvertir en cotxeres, casetes per a guardar les ferramentes del camp o cases d'estiueig.

Eixim de Pedreguer, tot visitant el riurau dels Rosers, i iniciem la nostra ruta pansera endinsant-nos en la subcomarca de la Vall de la Rectoria.

Entrarem per Beniarbeig, tot visitant el seu riurau i la casa modernista en la que, actualment, és el centre social i la casa de correus del poble. Tot seguit arribem a Sanet i Negrals en el qual destaca el palau dels senyos de Merita. Després per Benimeli, Ràfol d'Almúnia i Sagra, tot visitant els riuraus que encara queden en peu.

Eixim de la vall de la Recotria per a arribar als peus de la vall de Laguar, concretament a la localitat d'Orba, antiga baronia dels comtes d'Oliva i de la casa dels Borja. A banda dels sequers que encara queden en peu repartits pel poble, ací podem visitar el museu del fang. Antic edifici de finals del segle XVI construit pels comtes d'Oliva. Si bé és cert que no residirien personalment a la casa, sinó que serviria com a seu del batlle, que era l’encarregat de l’administració senyorial, i també dels arrendadors dels drets dominicals, que solien ser forasters. A l’igual que la baronia d’Orba, la casa prompte passaria a mans del ducat de Gandia i finalment a les del ducat d’Osuna, cap a mitjans del segle XVIII. Val a dir, però, que la casa original estaria conformada per aquesta i altres que actualment ocupen l’illa, de manera que ací es trobarien l’almàssera, el graner, els estables i la presó. Fins i tot serviria com a alberg per a vianants l’any 1770. Després de la desaparició del règim senyorial, va passar a mans privades patint diverses particions i no seria fins al 1989 que l’Ajuntament d’Orba adquiriria la propietat de l’edifici.

Ara, invocant el seu passat històric, la Casa de la Senyoria vol emparar un dels majors trets d’identitat del poble d’Orba: la història de la seua terrisseria, la memòria del fang.

Una volta abandonada Orba canviem de vall i entrem a la vall de Pop per Parcent, on destaca el seu museu etnològic (antiga almàssera) i la necròplis morisca al carrer l'Era.

Continuem la ruta entre cireres i atmetlers fins Xaló, antic senyoriu d'Ausiàs March i Joanot Martorell.En la Plaça Major es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que va ser reconstruida al segle XIX. Aquesta és la mateixa plaça on es conta que Ausiàs March va prometre als seus vasalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.

Com a tret históric a destacar, uns anys després de la desamortització de Mendizábal el 1835, concretament a la segona meitat del segle, dos families d'aquesta localitat d'origen mallorquí, els Ferrer i els Mestre, varen adquirir l'heretat de la Drova, a la veina comarca de la Safor, i desenvoluparen la producció de panses a aquesta zona.

La tradició de l'escaldat del raïm també viatjaria amb ells, puix a mitjans del segle XIX, quan ells arriben a la Drova, Xaló i Llíber eren ja zones quasi exclusives del conreu de moscatell per a fer pansa, un procés on tota la família participava i sobre el qual girava gran part de l'economia local, amb l'elaboració de canyissos, cabassos de llata, caixes per emmagatzematge, selecció, transport, etc.

Un altre tret a destacar de Xaló, a banda dels seus riuraus i sequers, són el seu museu etnològic, l'antic trinquet i la bassa dels arcs o Sapena, la qual rep aquest nom del mestre que la va construir, i que tenia com a objectiu arreplegar l'aigua per a poder regar. La funció dels arcs, a banda d'estética, era suportar la coberta de canyes per a poder preservar millor l'aigua.

Proseguim la nostra ruta comarca avall visitant els riuraus de Llíber i Senija per a acabar la nostra ruta a Benissa, on recorrerem el seu centre històric per a visitar:

-Mirador dels Molins: On es pot divisar la mar amb el Penyó d'Ifach

-Convent dels Pares Franciscans: En l'any 1611 un grup de Franciscans es va assentar en Benissa i dos anys més tard, el 23 de setembre de 1613, s'inaugurava el Convent de la Inmaculada Concepció.

En aquells temps, la fundació del convent va suposar l'extensió del municipi cap a l'oest, així com disposar d'un nou baluart d'on protegir-se dels atacs pirates, molt habituals en aquesta època.

Es tracta d'un edifici d'arquitectura renaixentista, molt sobri i amb robustos murs. En la façana principal, l'accés a l 'esglèsia està compost en forma de retaule. En el cos inferior es situa la porta baix un arc enquadrat per dos columnes sobre pedestal. Mentres que el cos superior el conforma una fornícula -enmarcada per dos pilastres- que alberga una imatge de la Inmaculada i dos piràmides coronades per boles, que denoten la influència de l'arquitectura herreriana.

De l'edifici destaquen la torre campanari i el claustre, ambdós restaurats en 1992. Dins de l'esglèsia trobem un interessant retaule i un xicotet museu on es poden veure records i donacions realitzades pels frailes residents al llarg de la seua història.

-Esglèsia de la Puríssima Xiqueta: En 1902 es van iniciar les obres de construcció del nou temple parroquial i gràcies a les donacions de particulars i a la col.laboració de tots els ciutadans de Benissa es va inaugurar en 1929, tot substituint a la vella fortalesa de Sant Pere Apòstol.

Es tracta d'un edifici d'estil neogòtic de tres naus. En ell destaca la bellesa d'un cimborri central -claraboia a l'interior de l'esglèsia, al centre del creuer- i el seu altar, del que crida l'atenció el relicari que conté un llistó pintat amb la imatge de la Puríssima Xiqueta, atribuida a l'escola del pintor Juan de Juanes.

-Casa museu Abargues: Es tracta d'una casa d'aire senyorial dels segles XVIII-XIX. Sobre el seu portó de l'entrada es pot apreciar una rèplica tallada en pedra de l'escut heràldic familiar en el que destaquen dos albarques, calçat típic que dona nom al llinatge.
L'interior de la casa és una fidel representació de l'ambient nobiliari de l'època.

-Casal dels joves: És l'antic edifici que ocupava l'ajuntament. Es tracta d'una construcció que ha patit nombroses reformes, però l'origen del qual es remonta a meitat dels segle XVI. Inicialment va desempenyar funcions administratives i comercial.Les plantes altes van servir per a emmagatzemar blat (el Pósit) i com a Sala del Consell i Cort de Justícia. Als baixos, oberts com a llotja, es celebraven mercats, mentes que al soterrani es situaven les presons.

-Sede universitaria: Al voltant de l'antiga esglèsia-fortalesa de Sant Pere i al llarg del carrer Puríssima es van construir les cases de les famílies més importants de Benissa, sobretot al segle XVIII. Entre les més interessants destaquen la Casa dels Andrés i la de Pere Bigot, que allotgen en l'actualitat la Sede la Universitat d'Alacant en la Marina Alta.
-Sala del Consell: Este edifici es va constuir a finals del segle XVI en ple casc històric, en l'antic carrer Major. La seua principal funció va ser la contratació i venta de blat. Més tard va canviar les seues funcions a Casa de la Vila, allotjant en les seues estretes sales al Consell, l'arxiu, la presó i els càrrecs administratius de l'època.

-Cases del Batlle: Este doble espai públic ocupa les antigues Cases del Batlle, anomenades així perquè en elles residia l'alcalde de la vila. Es tracten de dos cases senyorials del segle XVI ubicades en els números 38 i 40 del carrer Puríssima.

-Casa de Juan Vives: Conta la tradició popular que els amos d'aquesta casa hospedaren a dos peregrins i aquestos, en mostra d'agraïment a l'hospitalitat rebuda, lis van regalar una imatge miraculosa de la Puríssima Xiqueta. A partir d'aquest moment la familia va començar a constatar que succeïen events realment miraculosos, de forma que li ho van comunicar al retor. I així va ser com, en 1864, la Puríssima Xiqueta va ser oficialment proclamada patrona de Benissa. En el frontispici de la porta de la casa es pot veure una placa de taulells que ens recorda els seus miracles.

-Plaça de l'esglèsia vella: Antigament ací es trobava l'esglèsia-fortalesa de Sant Pere. Va ser construïda al segle XVI per a la celebració del culte cristià, però amb funcions clarament defensives debut a les freqüents incursions pirates que es produïen durant aquest període en tot el litoral mediterrani.

-Ajuntament: El consistori es troba a la Plaça del Portal, nom que fa referència a una de les portes que donava accés al recinte emmurallat de la població. Fins als anys setanta del segle passat, en aquest punt es podien apreciar els vestigis de la muralla i la porta principal a l'entrada de la vila.

Per a tornar al punt d'inici de la ruta hi han dos opcions. O bé disposeu d'un altre vehicle o bé podeu agafar el TRAM (la ruta s'allarga desde el centre de Benissa fins la seua estació) i baixar en l'estació de Gata de Gorgos, la qual és la més propera per a tornar en bici fins Pedreguer.

Espere que amb aquesta ruta es puguen recuperar vestigis d'una història molt arrelada a esta zona, vestigis que canvairen tant el paisatge, la forma de vida i el calendari agrícola de la societat de l'època amb l'esperança de que, el poc que ha sobreviscut, puga perdurar per a generacions futures i evitar que es cumplisca la teoria de que "qui perd els orígens perd la identitat".

Bibliografia:
“Panses a l’ombra del Mondúver”, Carlos V. Fuster Montagud
"Panses a la Valldigna", Carlos V. Fuster Montagud
https://pedreguer.es/public/download/1527768115_ruta-modernista.pdf
www.rutadelsriuraus.es
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ruta-dels-riuraus-i-larquitectura-eclectica-i-modernista-de-pedreguer-12139869
https://es-es.facebook.com/pages/category/Museum/Museu-del-Fang-dOrba-721574648197302/
http://valldepop.es/
https://www.benissa.net/
Waypoint

Ajuntament

Waypoint

Ajuntament de Pedreguer

Waypoint

Antiga necròplis morisca

Liera
Waypoint

Antigua casa de Juan Vives

Purissima
Waypoint

Antiguo Trinquet

Waypoint

Avinguda Alacant, 7

Waypoint

Avinguda Alacant, 71

Waypoint

Bassa dels arcs o Sapena

Waypoint

Beniarbeig

Waypoint

Benimeli

Waypoint

Benissa

Waypoint

Bodega Gutiérrez de la Vega

Waypoint

C/del Roser 11

Waypoint

Campos de viñedo

Waypoint

Casa dels Andrés i de Pere Bigot.Seu de l'universitat

Edificio
Waypoint

Casa Museo Abargues

Waypoint

Casa señorial dels Martorell

Edificio
Waypoint

Casal dels Joves

Edificio
Waypoint

Centre Social.Edifici modernista

Ayuntamiento
Waypoint

Convent de la Puríssima

Waypoint

El Ràfol d'Almúnia

El Ràfol D'Almúnia
Waypoint

Escoles Velles Pedreguer

Waypoint

Església de la Puríssima Xiqueta

Waypoint

Església de San Cosme i Damià

2 comments

  • picanyaful May 16, 2021

    Wikiloc només permet un màxim de 25 waypoints. Ací vos deixe els demés punts d'interés:

    -Riurau dels Rosers (km. 3,5)
    -Riurau Beniarbeig (km.8)
    -Palau dels senyors de Merita (km. 11,5)
    -Riurau Benimeli (km.12)
    -Riurau Juan Salvador (km.13)
    -Riurau Tio Argentino (km. 13,5)
    -Riurau Sabata (km. 13,8)
    -Riurau Sagra 1 y 2 ( km.16)
    -Sequer de Sergi Cuello (km.19,5)
    -Sequer de Verdú (km. 19,7)
    -Sequer de Amparín (km. 20,5)
    -Sequer de Vicente de Almàssera (km. 21,2)
    -Museu del fang (km. 22,2)
    -Sequer Juan Rafael i Amparo (km. 22,5)
    -Riurau Onofre (km. 27,5)
    -Riurau Calvari 24 i 26 (km. 28)
    -Museu etnològic (km. 28,6)
    -Riurau Primo (km. 28,8)
    -Riuraus Pous i Quintades (km. 29)
    -Museu etnològic (km. 34)
    -Pou del Tossalet, riurau Giner i sequerets (km. 35)
    -Pou assagador (km. 36,1)
    -Riuraus de la Mercedes, de Charo i Durà (km. 36,2)
    -Bassa dels arcs o Sapena (km. 37,7)
    -Riuraus Llíber i de la Nota (km. 39,1)
    -Riurau i sequer Ganxo (km. 39,4)
    -Riurau Juan José (km. 39,5)
    -Grups de riuraus (km. 39,9)
    -Riurau Cama Roja (km. 44,1)
    -Riurau de Senijola (km. 45,2)

  • picanyaful May 16, 2021

    Si alguna persona vol el track original amb tots els waypoint em pot enviar un missatge per privat.

You can or this trail