-
-
6,910 ft
2,487 ft
0
11
22
43.07 mi

Viewed 14 times, downloaded 3 times

near Prullans, Catalunya (España)

Etapa 4 de la Vielha Premià
Waypoint

Sant Esteve de Prullans

Sant Esteve de Prullans és una església del municipi de Prullans inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església d'una sola nau amb dues capelles a manera de creuer. La volta de la nau central és de canó apuntat, i les de les capelles l'una és d'aresta i l'altre de canó. Absis semicircular, amb dues obertures de doble esqueixada. Els murs són de carreus de pedra. Cor alt als peus de fusta. Portada als peus de mig punt amb porta de fusta antiga, farratges d'espiral i forrellat amb decoració geomètrica. Al mateix pla que la façana, orientada a ponent, s'hi troba la torre campanar de secció quadrangular, construïda amb carreus de pedra.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Església de Santa Maria i Sant Jaume

L'església de Santa Maria i Sant Jaume és una obra de Bellver de Cerdanya inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es tracta d'una construcció de pedra i maçoneria amb una coberta a dues aigües amb embigat de fusta. Presenta una sola nau amb arcs formers que conformen tres capelles a cada costat. Quatre de les capelles laterals tenen volta de canó i dues volta d'aresta. A la façana hi ha un òcul i una obertura al costat de l'Evangeli. La portada és d'arc apuntat amb dovelles de pedra, de construcció recent.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Casa de la Duana

La Casa de la Duana és una casa de Bellver de Cerdanya amb dues façanes fent cantonada al carrer de l'Església i a la plaça 27 d'abril, abans Major.

És una construcció de planta baixa i dos pisos. La planta baixa és porticada amb dues arcades a cada façana. A la façana de la plaça Major, a la primera planta hi ha una obertura amb balcó de llosa de pedra i barana de ferro i una finestra amb porticó. A la segona planta presenta dues petites obertures coincidint amb l'eix de les obertures inferiors, emmarcades amb maó. A la façana del Carrer de l'Església hi ha una petita obertura a la primera planta. La porxada de la planta baixa permet una visió molt interessant del carrer Maties Piu i Ubach que, gràcies al seu desnivell, ofereix una panoràmica paisatgística de fons.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Torre de la Presó

La Torre de la Presó és un monument del municipi de Bellver de Cerdanya declarat bé cultural d'interès nacional.

La torre, situada a l'est, al costat d'un dels portals de la vila closa , és una construcció de planta lleugerament rectangular, de 2,20 X 2,95 m, i una alçada aproximada de 15 metres. El gruix dels murs és d'uns 110 cm. La porta és situada a uns 7 m del nivell exterior del sòl. A la cara exterior hi ha un talús. A l'interior, la torre té tres nivells, com tindria en origen però l'alçada dels respectius sostres deu haver variat. A les tres cares exteriors hi ha diverses espitlleres, construïdes en èpoques diferents. Les més antigues són com les de la muralla. Protegides per carreus tallats com els dels caires de la torre. L'aparell de la resta del mur és de pedres petites poc treballades i sense escairar. A la part inferior dels murs hi ha carreus petits, més o menys escairats. En alguna zona es veuen clarament les reconstruccions. La datació s'estableix d'ençà el segle XIII al segle XVII.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Dispensari Mèdic Municipal Sant Josep

El Dispensari Mèdic Municipal Sant Josep és una obra de Bellver de Cerdanya inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es tracta d'un edifici de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos d'alçada. El segon pis té la planta de creu, al centre de la qual s'aixeca un mirador a manera de cimbori, amb coberta de forma piramidal. Les cobertes dels quatre braços de la creu són a dues aigües. A la façana del primer pis hi ha una balustrada. Al pis superior hi ha un balcó amb baranes de ferro.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Santa Maria de Talló

L'església de Santa Maria de Talló, es troba a la pedania de Talló, en el terme municipal de Bellver de Cerdanya, a la ribera esquerra del riu Segre dintre de la comarca de la Baixa Cerdanya. Coneguda antigament amb el nom de Santa Maria Cabanaria . A partir de l'any 1842 és Santuari i va ser declarat el 1993 bé cultural d'interès nacional.
Construcció de pedra d'una sola nau amb volta de canó apuntat amb arcades laterals també apuntades, reforçada per uns arcs torals sostinguts per unes pilastres que coincideixen amb uns contraforts exteriors de secció circular. La capçalera està tancada per un absis semicircular amb ric aparell de petits carreus, decorat exteriorment amb arcuacions llombardes.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Pont del Diable

El Pont del Diable és un antic pont d'un camí ral al riu Segre a prop d'Isòvol. La construcció és en estat ruinós però es planifica la restauració de l'entorn. És un bé patrimonial inventariat. Segons la llegenda, el diable va construir-lo en canvi de l'ànima d'una noia.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Molí de Prats

El Molí de Prats és un molí del municipi de Prats i Sansor que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Té un bon estat de conservació. L'edifici de planta poligonal, és format per construccions en unió que en origen van tenir una funció per separat, la principal com a molí. Actualment s'utilitza com a habitatge, si bé els propietaris no hi tenen la seva residència habitual. La construcció en maçoneria, algunes parts amb teulades d'una o dues vessants, conserva el seu aspecte original gràcies a alguns elements originals: a la façana principal es conserva una arcada que dóna accés a un porxo d'entrada a l'habitatge, és un arc de mig punt de sardinell. A l'interior, es conserven diferents elements originals del molí, com ara diverses moles, la grua o agafador de les moles, la sitja pel blat, i eines de mà diverses relacionades amb el funcionament del molí. A l'exterior, la séquia està en molt bon estat i és operativa actualment, així com la roda metàl·lica que fa moure l'eix del molí.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Santa Maria de Quadres

Santa Maria de Quadres és una església del municipi d'Isòvol protegida com a bé cultural d'interès local.

És una església d'origen romànic, però molt ampliada el segle XVIII. D'una nau amb volta de canó, tancada per un absis semicircular llis. L'espadanya és petita, amb un sol buit que dóna cabuda a una campana. Els murs són construïts amb parament de carreus ben tallats, i es corresponen al segle XII. També trobem una finestra doble esqueixada i un arc monolític a primer terme de la nau, sobre un sòcol de filades de carreus . En l'absis es veu com canvia la fàbrica: hi ha carreus poc treballats en el basament i més amunt són còdols o pedra i morter. A causa de les riuades va anar quedant cada cop més enfonsada, cosa que va fer que es construís una de nova més elevada. El recinte del santuari tenia una portalada ornamentada amb motius escultòrics molt semblants als de la porta de l'església de Ger, que és del 1740. A l'últim quart del segle XX la portalada va ser adquirida per un particular i traslladada a Ventajola.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre

Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre és una església romànica del poble de Sanavastre, al municipi de Das, a la Cerdanya. Està protegida com a bé cultural d'interès local. És d'una sola nau, amb arc de canó i dues capelles laterals de mig punt. No forma absis. Al costat dret de l'altar hi ha la sagristia. El cor és de fusta i dóna accés al campanar, que està situat a la façana oest i és en forma d'espadanya, amb dues obertures de mig punt. A mitjana alçada s'obre, tanmateix, un ull on hi ha esculpides boletes. L'interior està enguixat, excepte un tros que està repicat. La porta s'obre al costat sud. Consta com a parròquia en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del 839. Va ser una de les esglésies més batudes el 1198 pels partidaris del comte de Foix i Arnald de Castellbò, que se'n van endur els béns més preuats.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Santa Maria de Mosoll

Santa Maria de Mosoll és una església romànica situada a l'entitat de població de Mosoll, pertanyent al municipi de Das, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
L'església surt documentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de final del segle X. Va pertànyer al monestir de Sant Martí del Canigó i va patir, com tantes altres esglésies de la Cerdanya, el saqueig i incendi per part de les tropes càtares del comte de Foix i el vescomte de Castellbò el 1198.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Sant Pere d'Alp

Sant Pere d'Alp és una església d'Alp inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És un edifici força transformat, tot i que conserva els fonaments i part dels murs d'una construcció alt-medieval. L'estructura originària correspon a un edifici de planta basilical amb tres naus, de la qual es va suprimir la capçalera i es va substituir pel presbiteri actual, es va sobrealçar la nau central i es van obrir els murs laterals per a construir diverses capelles.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Font de Sant Isidre

La font de Sant Isidre és una font del nucli d'Alp inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La font es troba en una petita arcada de mig punt que s'obre en una paret, on també s'hi observa, en un pla superior, una fornícula amb la imatge de Sant Isidre. El canó de la font és de metall i representa el cap d'un animal. L'obertura està flanquejada per dues pedres que sobresurten, on hi ha una cara humana esculpida.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Masella

Masella és una estació d'esquí alpí situada al vessant nord de la Tosa d'Alp, al sud de la Baixa Cerdanya, inaugurada l'any 1967. L' any 2017 va celebrar els 50 anys des de l'obertura de l'estació i en motiu de la celebració, obrint les pistes la primera setmana de Novembre, cosa que la feia la primera estació oberta dels pirineus en el 2017.

Es troba unida a la Molina amb la qual formen el domini esquiable d'Alp 2500. Comparteixen la pista "2 estacions".


Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Alp 2.500

Alp 2500 és la unió de dues estacions d'esquí alpí: La Molina i La Masella, ambdues al terme municipal d'Alp, a la Cerdanya. Es pot participar de les activitats de cada estació per separat o bé de la combinació de les dues amb un forfet comú. L'agrupació va sorgir per fer front a les altres estacions del Pirineu. Les dues estacions formen un gran domini de 135 km de pistes, l'àrea esquiable amb més kilòmetres de Catalunya.


Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

GR 4

El GR 4 és un sender de gran recorregut que va de Puigcerdà al monestir de Montserrat. Té una distància de 162 km, dividits per la FEEC en 11 etapes d'entre 8,5 i 19,3 km. Té dues variants el GR 4-2 i el GR 4-3. Aquest sender va ser homologat el 1978 i la seva guia va ser editada el 2007. Forma part del Sender Europeu de Gran Recorregut E4, que uneix Tarifa amb Xipre passant per diversos països d'Europa.
L'itinerari comença a la frontera entre Espanya i França i, concretament al pont sobre el riu Reür que es troba a la sortida de la població de la Guingueta d'Ix , a menys d'un quilòmetre de Puigcerdà. Aquí enllaça amb el Sender del Pirineu . Després de travessar la plana cerdanesa, el camí s'enfila fins al coll de Pal , punt culminant de tot el sender.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Coll de Pal

El Coll de Pal és un coll de muntanya a 2.106 metres d'alçada sobre el nivell del mar que fa de divisòria entre el Puigllançada i la Tosa d'Alp, separant les valls del Riutort, tributari del riu Llobregat, a la conca del mateix nom; i del torrent de la Ringueta, tributari de la Ribera d'Alp, a la conca del Segre.

El topònim “Coll de Pal” probablement deriva de l’arrel pre-romana “pal” o “pala”, que significaria “vessant llis i molt vertical” o “prat inclinat i escarpat”. És una terminologia característica del Pirineu occità i català, així com de la zona alpina.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Casa del Pla d'Erols

La Casa del Pla d'Erols és una obra de Guardiola de Berguedà inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Masia de tipus tradicional, estructurada en planta baixa i dos pisos superiors amb parament de pedra sense treballar i coberta a dues aigües amb teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures són allindades i distribuïdes de forma regular a la façana, atorgant així cert caràcter d'homogeneïtat al conjunt. Té algun edifici annex de característiques similars que s'usava com a pallissa. Està situada a uns 1500m. d'alçada, en uns plans en altells oberts a dos sectors amb amplies panoràmiques, tradicional lloc de pastures.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Fàbrica de Ciment Asland

La Fàbrica de Ciment Asland, actualment convertida en Museu del Ciment Asland, és una fàbrica modernista del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug . Propietat de la Generalitat de Catalunya per la cessió de l'empresa Asland, va ser promoguda l'any 1901 per l'industrial Eusebi Güell i Bacigalupi. Va ser la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya i la primera que instal·là forns rotatoris a l'Estat Espanyol. Restà operativa fins a l'any 1975. Actualment és un museu inaugurat l'any 1992, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. L'any 2005 l'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
La fàbrica de ciment del Clot del Moro fou la primera planta dedicada a l'obtenció de ciment portland de la península. Endegada per Eusebi Güell i Bacigalupi, primer comte de Güell, que fundà la Societat "Companyia General d'Asfalts i Portland, S.A. Güell escollí aquests terrenys a prop de les Fonts del Llobregat davant la possibilitat d'aprofitar les terres calisses impregnades de matèries bituminoses d'aquesta zona, que en aquells moments semblaven òptimes per a l'obtenció de ciment portland. La fàbrica obtingué la concessió d'un salt d'aigua del riu Llobregat i a partir de 1914 d'una línia de ferrocarril propi, des de Guardiola de Berguedà. Eusebi Güell fou el veritable impulsor d'aquesta obra, així com d'altres activitats industrials com la colònia Güell i també fou mecenes de Gaudí i del poeta López Picó.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Jardins Artigas

Els Jardins de ca l'Artigas o Jardins Artigas són uns jardins del municipi de la Pobla de Lillet , que van construir-se entre 1905 i 1906 i foren dissenyats per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí. Aquests jardins són una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Jardí construït al volt d'una font, el riu Llobregat i una fàbrica, i promogut per l'amo d'aquesta, el senyor Artigas. El jardí té com a bases fonamental els dos penya segats a banda a banda del riu que van quedar units per dos ponts: un en forma d'arc coix i porta a un pavelló i l'altre amb coberta de pèrgola feta amb formigó recobert amb pedra.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Hostal Cal Pericas

A Cal Pericas us oferim serveis d’hostal i de restaurant des de 1856. Actualment situat al bell mig de la Pobla de Lillet, disposem d'habitacions equipades amb bany complet propi, televisió i calefacció. Podeu optar per la mitja pensió o la pensió alimentària completa que us servirem al nostre restaurant. Recentment reformat, al restaurant us oferim menú de setmana i de cap de setmana, amb una gran varietat de plats cuinats amb productes de proximitat i de temporada. També disposem de carta de suggeriments per degustar les especialitats de la casa més elaborades. Esperem conèixer-vos ben aviat!

Autor: Aleix García Casals
Més informació
Waypoint

Castell de la Pobla de Lillet

Castell de la Pobla de Lillet és una fortalesa construïda pels Mataplana l'any 1293 a la Pobla de Lillet, al Berguedà. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
El castell dels Mataplana es va construir en una illa dins del riu Llobregat, en d'intersecció amb el riu Arija. El castell va ser pràcticament destruït en un incendi i sobre les seves restes es va construir entre els anys 1716 i 1719 l'església de Santa Maria de Lillet i la rectoria, aquesta última potser aprofitant part del que quedava d'una de les tres ales de l'antic castell. La rectoria es va restaurar per convertir-la en una casa pel turisme rural. Les restes del recinte emmurallat que envoltava la població no són visibles. Es trobarien al subsòl o integrades en els murs d'algunes de les cases del poble.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

Camí d'accés a la Serra del Catllaràs

Es tracta d'un massís situat a cavall del mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l'alt Berguedà i al sud de la Serra del Cadí-Moixeró. L'important gradient altitudinal porta a una gran diversitat d'ambients en un únic espai. Hi trobem representades formacions d'alzinar en petits fragments que ocupen els solells, importants rouredes i pinedes calcícoles, que es distribueixen ocupant els solells i els fons de vall. Dins de la serra, podem visitar el Xalet del Catllaràs, dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudi, i accesos d'antigues mines.

Autor: Aleix García Casals
Més informació
Waypoint

Castell de Lillet

Castell de Lillet és una castell del municipi de la Pobla de Lillet declarada bé cultural d'interès nacional. El castell dominava, juntament amb el castell de la Pobla, la vall del mateix nom. Les restes estan situades sobre un gran penyal, prop del torrent de Junyent a l'esquerra de l'Arija en el municipi de la Pobla de Lillet.

Al capdamunt del tossal hi ha les restes d'un mur que fa 6 metres de llarg i 3 metres d'alçada en el punt més alt. L'aparell és força regular, de pedres petites i ben treballades. Aquest mur conserva les restes d'un contrafort, una filada de pedres que a uns 2 m de terra semblen indicar l'existència d'un segon pis i d'una finestra apuntada que fa 1 m d'alt per 80 cm d'ample i 90 de fons. Aquesta finestra devia controlar l'antic camí que pel coll de la Creueta portava des del Berguedà a la Cerdanya. En el lloc d'encreuament d'aquest camí amb la vall de Lillet els Mataplana decidiren bastir una població i una nova fortalesa. Aquesta fou la causa de l'abandonament del castell de Lillet, que es conservà en la toponímia com a Lillet Vell i fos construït un castell nou que rebé el nom de castell de la Pobla. Al segle XIX, en el lloc més alt del penyal, es va col·locar una gran creu de ferro.

Autor: Wikipedia
Més informació
Waypoint

la Pobla de Lillet

És situada a la Vall de Lillet, en ple vessant prepirinenc, a 10 km de les fonts del Llobregat. Està situat a 843 metres d'altitud. De Castellar de n'Hug la separen el puig de Sant Eloi i les carenes de Comes. Més enllà, les serres del Cadí i el Moixeró. A l'oest confronta amb Sant Julià de Cerdanyola i Guardiola de Berguedà i les cingleres del Banyadó de Cerdanyola. Al sud hi té el Catllaràs i la serra de Falgars. I a l'est la serralada de Moreu, amb les roques del Bruc, la muntanya de Maranges i els Rasos de Tubau.

Autor: Wikipedia
Més informació

Comments

    You can or this trail