-
-
384 ft
-7 ft
0
3.8
7.5
15.06 mi

Viewed 60 times, downloaded 6 times

near Palafrugell, Catalunya (España)

Sortim des del carrer del Pi Verd cap a la via del tren petit que ens porta en direcció a la Platja del Castell / Palamós.
Abans d'arribar a la platja del Castell, girem a la dreta en direcció a Palamós / platja de La Fosca. Quan som a la Fosca, agafem el camí de ronda que té força esglaons fins passat el Castell de Sant Esteve de Mar.
Ara tornem pel camí que havíem agafat per anar cap a Palamós, però ara en direcció contraria cap a la platja del Castell. Una vegada som a la platja del Castell, baixem de la bici, ja que la sorra ens impedeix continuar. Voregem la platja en direcció al poblat ibèric, però abans d'arribar, agafem el GR-92 que ens surt a l'esquerra i en pujada.
Aquí anirem pujant i baixant fins arribar a Cap Roig.
Una vegada passat Cap Roig, just quan ens trobem a Calella (el Golfet), girem a l'esquerra direcció Ermedàs i allunyant-nos de Calella.
Seguirem aquest camí fins arribar a Palafrugell i des d'allà fins l'inici de la nostra ruta al carrer del Pi verd.
Waypoint

Palafrugell

Palafrugell és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà. Amb una població censada de 22.860 habitants (2018)[1] és el municipi més poblat de la comarca. El terme municipal limita amb els de Mont-ras, Forallac, Torrent, Regencós i Begur. La vila de Palafrugell és el centre del municipi, on també hi ha els nuclis rurals de Santa Margarida i Ermedàs, el poble de Llofriu, a peus de les Gavarres, juntament amb els nuclis costaners de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida. D'aquesta manera, el municipi viu dividit entre el mar i l'interior, tot i que la importància del seu litoral ha condicionat el desenvolupament social i econòmic, transformant una vila tradicionalment tapera, en un centre turístic i de serveis plenament consolidat. Té algunes cales representatives de la Costa Brava i disposa d'una tradició gastronòmica extensa i d'una riquesa cultural personificada en l'escriptor Josep Pla. Una de les principals fonts de riquesa del municipi ha estat la indústria surera, que actualment encara gaudeix de gran prestigi. Aquesta indústria havia estat enfocada en bona part a l'exportació de taps de suro arreu del món. Palafrugell és una de les destinacions turístiques i de segona residència més gran de les comarques gironines. Això fa que la població al pic de l'estiu se situï al voltant dels 60.000 habitants, pràcticament triplicant la població censada. La franja litoral comprèn 12 km de retallades cales i petites platges.
Waypoint

Palamós

Palamós és un municipi de la comarca del Baix Empordà. El seu port, raó de l'existència del municipi, ha tingut èpoques de gran esplendor, especialment al principi del segle xx, amb la indústria surotapera. Ara, el conjunt portuari aglutina tres importants sectors: el pesquer, el comercial i el turístic.
Beach

Cala Margarida

Beach

La Fosca

Castle

Castell de Sant Esteve de Mar

El castell de Sant Esteve de Mar és un castell situat dalt d'un penya-segat al terme municipal de Palamós, al Baix Empordà, entre la platja de la Fosca i la cala de s'Alguer.[1] Només se'n conserven algunes bases de torre i alguns murs. S'hi accedeix des d'un camí que surt des de la platja de la Fosca.
Beach

S'Alguer

S'Alguer és una cala de la Costa Brava al terme municipal de Palamós (al Baix Empordà). Amb la seva urbanització arran de mar, conforma un conjunt històric declarat bé cultural d'interès nacional. La cala S'Alguer és un tradicional veïnat de pescadors, entre el lloc de la Fosca i la Platja de Castell, vora l'antic castell de Sant Esteve de Mar. Arrenglerades davant del mar i arrecerades sota la zona boscosa que els fa d'aixopluc, hi ha les barraques de pescadors, antigues construccions destinades a guardar les barques i els atuells de pesca, que conserven tot el seu encant com a bell testimoni d'una activitat humana intrínsecament relacionada amb el mar. Aquestes construccions, amb parets de pedra i voltes de ceràmica a la catalana amb tres guixos de maó, disposen de terrasses i rampes naturals per varar-hi les barques. Són un important exemple d'arquitectura popular i tradicional plenament integrada en el paisatge.
Beach

El Castell

La zona humida de Platja Castell o llacuna de la platja de Castell és una zona humida litoral única en tota aquesta àrea de la Costa Brava, pel fet de conservar encara el caràcter agrícola i forestal. Originàriament, la riera d'Aubi passava pel bell mig de la població de Palamós. En períodes de fortes precipitacions la riera sovint sortia de llera provocant inundacions. Per aquest motiu, l'any 1924 s’excavà una nova llera per desviar-ne les aigües. La nova llera es desvià cap al nord, cap a la platja de Castell, aprofitant el curs d’un torrent preexistent i que ja formava una llacuna de rambla en la seva desembocadura. Després la riera va passar a formar en la seva desembocadura una llacuna de rambla ocupada per un canyar i per un canyissar. Aigües amunt, remuntant el curs de l’aigua, la vegetació esdevé més forestal. Aigües avall en canvi, a la zona de dunes, hi subsisteix una petita comunitat de dunes amb borró (Ammophila arenaria) que es troba protegida de la platja per una tanca i una senyalització de prohibit el pas. La zona destaca per la presència d’una ictiofauna típica de les desembocadures de rius i rieres com les anguiles (Anguilla anguilla), llisses (Mugil sp.), etc, així com per una avifauna que en períodes de migració i a l'hivern és força abundantL L'espai és un punt d’acollida per a moltes espècies, complementari a les zones humides de les planes empordaneses. Destaquen, per la seva peculiaritat, espècies com el corriol gran (Charadrius hiaticula), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), el corriol petit (Charadrius dubius), la gamba roja (Tringa totanus), el becadell (Gallinago gallinago), etc. Des del punt de vista urbanístic, aquest espai estava qualificat com a sòl urbanitzable. La pressió popular, però, va motivar que l’ajuntament de Palamós convoqués un referèndum per a decidir-ne el futur, que es va celebrar l'any 1994. El referèndum fou guanyat pels partidaris de requalificar urbanísticament platja Castell com a sòl no urbanitzable. Després d'un llarg procés judicial, el 2001 es va declarar ferma la sentència que declarava Castell com a sòl no urbanitzable. La Generalitat de Catalunya va comprar les finques Plana i Paratge de Castell els anys 2000 i 2002. L'any 2003 es va incorporar al PEIN dins l'espai "Castell-Cap Roig". Els principals impactes a aquest espai provenen de la presència de turistes durant els mesos estivals (deixalles, sobrefreqüentació, etc.). Així mateix, i per tal de no perdre espai útil per als banyistes que prenen el sol a la platja, la zona humida és parcialment colgada amb sorra. L’espai forma part de l’espai del PEIN «Castell-Cap Roig» i també de l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120015 «Litoral del Baix Empordà». També cal destacar que existeix un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Castell-Cap Roig aprovat definitivament l'any 2006 (Resolució MAH/2222/2006). El 2020 es va aprovar un projecte per la millora i consolidació de les dunes.
Archaeological site

Poblat Ibèric del Castell

El poblat ibèric de Castell, a Palamós, és un assentament dels indigets que data del segle vi aC fins a l'època romana i que va tenir la seva màxima esplendor durant els segles IV i III aC. Descobert per Lluís Barceló i Bou, conservador de l'arxiu històric de Palamós, i excavat el 1945-55 per M. Oliva, els materials que s'hi han trobat són, en una bona part, al Museu Arqueològic de Girona. El 1996 fou declarat bé d'interès nacional.
Panorama

La Foradada

Beach

Cala Canyers

Beach

Cala Corbs

Beach

Cala Estreta

Cala Estreta és una cala inclosa a l'espai d'interès natural (PEIN) de Castell-Cap Roig al terme municipal de Palamós (Baix Empordà). Aquesta cala és considerada com una de les més emblemàtiques i belles de tota la Costa Brava degut al seu alt valor paisatgístic i natural. És una zona de sorra gruixuda i d'aigües cristal·lines i disposa d'un petit antic refugi de pescadors del s. XVI restaurat fa pocs anys. Té una longitud aproximada d'uns 560 metres, disposats en una petita caleta on hi ha l'antic refugi i tres platges més, formant totes juntes Cala Estreta. El seu nom sorgeix degut a la poca amplada, la qual va variant, i on en alguns trams l'aigua envaeix la sorra quan la mar està moguda. És permesa la pràctica del nudisme.
Panorama

Mirador de les Formigues

Beach

Cala del Crit

La cala del Crit és una de les poques cales que pertany al terme municipal de Mont-ras (Baix Empordà). L'accés a la platja s'ha de fer a peu. La cala del Crit és una platja de sorra barrejada amb còdols. Els esculls dificulten l'arribada de barques. Al costat de l'escalinata, hi ha tres barraques. Juntament amb els Canyers, Cala Estreta, Cap de Planes i el Vedell, el Crit està protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom genèric de Muntanyes de Begur.
Castle

Cap Roig

El Castell de Cap Roig és una residència d'estil historicista protegida com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Palafrugell (Baix Empordà). Popularment és anomenat Cal Rus per la nacionalitat del seu promotor. El castell de Cap Roig es troba en una gran finca situada a la banda de migdia del terme de Palafrugell. Es tracta d'un conjunt format per un edifici principal i altres dependències auxiliars, per bastir el qual s'aprofitaren elements antics. De fet, la construcció intenta reunir en un espai unitari diversos elements característics de l'època medieval: castell, claustre, torre, església, ... L'efecte és pintoresc dintre de l'eclecticisme. Unes escales baixen fins a la Cala d'en Massoni on hi ha l'embarcador i les estructures annexes, conegut popularment com «el Banyador de la russa».
Beach

El Golfet

La platja del Golfet està situada al sud de Calella de Palafrugell (Palafrugell, Baix Empordà) i abans del cap Roig. Té una llargada de 75 metres i de 20, d'amplada. Està composta de sorra granada i s'hi pot accedir a peu a través d'un tram d'escales o del camí de ronda. Registra un alt grau d'ocupació a l'estiu. Antigament es coneixia com a Cau Toixó, degut al notable presència d'aquests mamífers, que solen viure encauats i que surten de nit a buscar menjar. Amb l'arribada del turisme es va reemplaçar la denominació per Golfet, que resultava més moderna i designava tota la badia en general, des de la punta dels Forcats fins al cap Roig. Sembla que Golfet era emprat per la gent marinera i Cau Toixó per la de procedència terrassana. En un origen i fins a principis dels 60 la Cala del Golfet només tenia accés per mar i era un penya-segat amb roques procedents dels esllavissaments, com moltes de les cales de la zona. Va ser a principis dels seixanta quan l'empresari local de la construcció Antonio Cruz Conesa, aprofitant la urbanització de la zona del Golfet, va demanar a l'administració permís per avocar centenars de camions amb sorra gresa perquè amb l'ajut dels temporals s'anés formant una platja tal com finalment va succeir. D'aquesta manera, els turistes i habitants de la zona no s'haurien de desplaçar fins a les platges de Calella de Palafrugell. Durant molts anys es podia apreciar restes de la muntanya de sorra que s'havia anat avocant des del mirador i que actualment en queden pocs indicis. Mentre s'anava formant i ampliant la platja del Golfet l'empresari Antonio Cruz va finançar i construir el mirador i les escales d'accés a la cala, així com el camí de ronda fins a Calella de Palafrugell, per tal de facilitar l'accés a tothom. A principis del 2000 l'accés a les escales del mirador va ser barrat degut al risc d'esllavissades, un perill que ha anat en augment al llarg del tot el litoral en les darreres dècades degut a la invasió del pi blanc (Pinus Halepensis), una espècie capaç de créixer arran de mar, en els indrets i en les situacions més extremes. Al ser una badia molt tancada és molt difícil que la sorra desaparegui amb els corrents marins i els temporals, tot i així el temporal del 28 de desembre de 2008 va deixar la platja com en el seu estat original, sense sorra, i es podia arribar nedant o navegant fins al peu mateix del penya-segat. Per sort, la sorra va tornar a formar la platja amb els posteriors temporals d'aquell mateix any
Waypoint

Calella de Palafrugell

Calella de Palafrugell és una població del municipi baixempordanès de Palafrugell. El 2009 tenia 400 habitants. Entre les platges de Calella de Palafrugell destaquen la platja del Canadell, la platja del Port Bo o la platja d'en Calau. La localitat és una de les poques de la Costa Brava que encara conserven l'encant que es respirava als pobles de la zona abans que hi arribés el turisme de masses (carrers estrets, cases emblanquinades de coberta inclinada de teula).
Waypoint

Ermedàs

Ermedàs és una petita i antiga població situada al sud del municipi de Palafrugell. El 2009 tenia 46 habitants distribuïts pels masos i cases del seu voltant. Ermedàs fou essencialment agrícola, amb antigues masies que eren al mateix temps cases de labor i fortaleses defensives contra els atacs dels pirates, exemplars rurals d'arquitectura pràctica civil i militar, entre les quals destaquen Torre Roja, el Mas Fina, el Mas Petit d'en Caixa i el Mas Sureda, tots ells presidits amb torres de defensa.

Comments

    You can or this trail