Time  5 hours 18 minutes

Coordinates 2831

Uploaded May 6, 2016

Recorded May 2016

-
-
1,304 f
187 f
0
5.6
11
22.48 mi

Viewed 70 times, downloaded 0 times

near Horta, Catalunya (España)

Sortida del Club Ciclista Horta per Collserola.
Sortim dels Mistos cap a la plaça Karl Marx per l'AV Vidal i Barraquer, plaça de Botticelli per agafar l'Av del Estatut de Catalunya, a l'alçada del Bar Soto agafem el carrer de la dreta per anar cap a Pg. Valldaura, Pg. Vall d'Hebron i arriben a la Plaça de Karl Marx, continuem per El Camí antic de Sant Llàtzer,girem a la dreta per continuar per la Ctra. Alta de les Roquetes i girar a l'esquerra per agafar la pista que puja fins el Coll de l Ventosa passant per Can Mas Deu.
Creuem la Ctra. del Cementiri de Collserola i continuem per la pista per creua la BV1415 per el Pont del Forat del Vent. Seguim per la pista per arribar a Vista Rica passant per el pas del Rei. Aquí comencem a baixar per anar a Sant Medir, passem per Can Gener i seguim la Riera de Sant Medir fins a Can Borrell. Ara ens dirigim cap el Pi d'en Xandri i una mica abans d'arribar , agafem la pista de la dreta i farem uns corriols que ens portaran a Montflorit.
Després d'esmorzar sortim per la BV1415, creuem una urbanització gairebé fins arribar a la torre de guaita, agafem un corriol fins arribar a la pista, girem a l'esquerra i anem cap a Can Catà, tornem al Coll de la Ventosa i ara seguim per la Font de Santa Eulàlia i arribem a Bcn.

IBP:75

Salida del Club Ciclista Horta por Collserola.
Salimos Els Mistos i vamos hacia la plaza Karl Marx para el AV Vidal y Barraquer, Plaza de Botticelli para coger la Av del Estatut de Catalunya y a la altura del Bar Soto tomamos la calle de la derecha para ir hacia Pg. Valldaura, Pg. Vall d'Hebron y llegan a la Plaza de Karl Marx, continuamos por el Cami antic de Sant LLàtzer, giramos a la derecha para continuar por la Ctra. Alta de Roquetes y girar a la izquierda para tomar la pista que sube hasta el Coll de la Ventosa pasando por Can Masdeu.
Cruzamos la Ctra. del Cementerio de Collserola y continuamos por la pista para cruza la BV1415 por el Puente del Forat del Vent. Seguimos por la pista para llegar a Vista Rica pasando por el Pas del Rei. Aquí empezamos a bajar para ir a Sant Medir, pasamos por Can Gener y seguimos la Riera de Sant Medir hasta Can Borrell. Ahora nos dirigimos hacia el Pi d'en Xandri y un poco antes de llegar, tomamos la pista de la derecha y haremos unos senderos que nos llevarán a Montflorit.
Después del desayuno salimos por la BV1415, cruzamos una urbanización casi hasta llegar a la torre de vigilancia, tomamos un sendero hasta llegar a la pista, giramos a la izquierda y vamos hacia Can Catà, volvemos al Coll de la Ventosa y ahora seguimos por la Fuente de Santa Eulalia y llegamos a Bcn.

IBP:75
Waypoint

Can Borrell

Masia Restaurant
Waypoint

Can Catà

Can Catà és una masia de la serra de Collserola a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una masia amb disposició característica dels segles XV i XVI amb els portals d'entrada a punt rodó i la teulada amb pendent als costats. La façana és orientada a migdia i fou reformada a inicis del segle XX. Mostra l'estructura formada per la planta baixa, pis i golfes en les que s'ha fet una galeria de dos arcs. La façana és coronada per un frontó amb formes motllurades circulars i els balcons tenen baranes amb balustrada. Les finestres són coronades amb cornises. Té uns jardins d'estil neoclàssic dissenyats (al segle XX) per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (o per Leopoldo Gil Nebot).
Waypoint

Can Ferrer

Waypoint

Can Gener

Masia del segle XV de grans dimensions amb vistoses golfes - galeria. Restaurada i molt modificada. La trobem a la vall de Sant Medir en terme de Sant Cugat del Vallès.
Waypoint

Can Masdéu

Can Masdeu es un centro social ocupado,1 residencia y huerto comunitario en el parque Collserola a las afueras de Barcelona. El edificio era un antiguo hospital de leprosos abandonado durante 53 años antes de su desahucio final. El sitio fue famoso en 2002 cuando los ocupantes resistieron a su desalojo encadenándose y subiendo sobre trípodes. Durante una oposición que duró tres días, la policía fue incapaz de desalojar a los ocupantes, lo que llevó a un juicio: tres años los propietarios ganaron el juicio pero no ha habido orden de desalojo hasta el momento. La mayoría de los domingos el centro se abre y hay una participación de entre 100 y 300 personas en actividades relacionadas con ecología, activismo y autogestión. edificio principal yaciendo en una colina de la solana de Collserola tiene cuatro plantas y docenas de habitaciones y salas. Can Masdeu se sitúa cerca de el estación de Metro L3 Canyelles en Barcelona. Al principio de la pista de tierra hay indicación que pone "Valle de Can Mas Deu" a 500 m de la casa. El edificio fue construido sobre una ruina Romana y rodeado por viña hasta a la aparición de la filoxera. Luego la ciudad de Barcelona se expandió hasta Nou Barris. La masía fue construida en el siglo XVII, a principios del siglo XX, se reconstruye como convento y poco más tarde se convierte en hospital de leprosos. En 1948 se cierra y abandona; el miedo a la lepra puede haber sido un factor del abandono durante tantos años.
Intersection

Coll de la Ventosa

Parc de Collserola
Waypoint

Els Mistos

Els mistos és una escultura de grans dimensions feta per Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen el 1987 i que actualment es troba a la cruïlla de l'Avinguda Cardenal Vidal i Barraquer / carrer del Pare Mariana, al barceloní Parc de la Vall d'Hebron, al districte d'Horta-Guinardó. L'escultura representa una capsa de mistos caiguda a terra, que en conté cinc que apunten cap amunt, un dels quals està encès. Al voltant de la capsa hi ha quatre mistos més escampats en diversos punts, que ja han estat utilitzats. Estan pintats en colors vius, negre, groc, vermell i blau. L'escultura reposa sobre una base de formigó i, a més del depurat treball de cada peça, destaca per la seva reeixida integració a l'entorn. Les mesures són 20,73 x 10,06 x 13,21 metres. Els materials són acer i fibra de vidre. Es va inaugurar el gener de 1992, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona. És una obra de l'escultor i dissenyador pop nord-americà Claes Oldenburg i de la crítica d'art i restauradora Coosje van Bruggen. El 1987 van rebre l'encàrrec de realitzar una escultura per a l'àrea Olímpica de la Vall d'Hebrón de la ciutat de Barcelona, i van dissenyar aquest grup escultòric gegant, que parteix d'objectes quotidians i petits, reproduïts a gran escala. Aquest objecte sobredimensionat és una sacralització d'un objecte banal i quotidià, freqüent en l'obra de l'artista i en el Pop Art nord-americà. Les obres monumentals de Claes Oldenburg es caracteritzen per aquesta transgressió de les mides i dels materials dels objectes que representa i reflecteix la concepció de l'artista.
Sacred architecture

Ermita de Sant Medir

Ermita de Sant Medir és una església de la serra de Collserola, al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). És a prop de l'antic camí romà d'Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que —passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)— entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir). Cada 3 de març s'hi celebra el tradicional aplec de Sant Medir. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una capella romànica restaurada que manté la seva estructura la seva estructura primitiva. Es una construcció de planta rectangular amb volta de canó i està orientada a llevant. Per damunt de la façana s'aixeca un campanar de doble espadanya. La porta és de punt rodó i està adovellada. Al damunt s'hi ha fet una inscripció amb pedra i un baix relleu d'una figura. Les parets exteriors són arrebossades en blanc i no té absis a l'exterior. Existia ja al 1046 però documentalment consta des de 1120. La tradició i el culte començà al segle XI. Al 1024 consta la compra d'una vinya i uns boscos situats a la vall de Sant Medir i de l'establiment d'un alou al 1046. Documents antics l'anomenen Sant Emeteri, però es catalanitzà a "Medir". A l'edat mitjana formà parròquia amb Sant Adjutori i amb Sant Vicenç. Hi tenia jurisdicció civil el monestir de Sant Cugat fins al segle XIV que esdevingué l'organització municipal de Sant Cugat. Els monjos en tingueren cura fins al 1446. La popularització de la llegenda de sant Medir de Barcelona convertí l'ermita en destí de pelegrins. El 1802 s'hi celebrà el primer aplec de Sant Medir i a partir de 1846 s'hi van afegir romeus de la vila barcelonina de Gràcia. Des de llavors, és la destinació de la romeria de la Festa de Sant Medir cada 3 de març. El juliol de 1936 l'ermita va ser saquejada i incendiada. A l'interior hi ha uns esbossos originals de l'any 1948 de les pintures murals que l'artista local Josep Grau-Garriga va projectar i que no es van portar a terme. En el transcurs de 25 anys fins al 2007 la penya Regalèssia de Sant Cugat junt amb tècnics del museu del monestir van dur a terme diverses tasques de restauració a l'edifici, com l'arranjament de la teulada i el restauració del paviment del segle XVII.
fountain

Font de la Vista Rica

fountain

Font de Sta. Eulalia

Font de Sta. Eulalia y su zona de picnic
Waypoint

Hospital de Sant Llàtzer

Hospital de Sant Llàtzer
Bridge

Pont Forat del Vent

Sacred architecture

Sant Iscle de Les Feixes

Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes és una església d'estil romànic del segle XII situada a la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Avui és capella d'una residència de monges que ocupen la veïna casa rectoral del S.XVIII Can Catà, mentre que l'edifici principal forma part del Museu de Cerdanyola i està dins la Ruta del Vallès Natural. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una església d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó i teulada a dues vessants. L'absis és de planta semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera. Tant la nau com l'absis són els originals, en canvi hi ha dues capelles laterals, la sagristia i una petita estança prop de la pica baptismal que corresponen a una modificació posterior. Els paraments de l'edifici són llisos tan per dins com per fora, només hi ha dos fragments de cornisa a cada costat de la nau. L'aparell dels murs és de pedres de riu trencades i disposades en filades horitzontals. A les cantonades hi ha carreus grans ben treballats. Al mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures. Pertany al primer perìode romànic i per la seva estructura es pot classificar dins de les esglésies d'una sola nau i un absis. El treball de la pedra i la manca d'ornamentació fan pensar que es tracta d'un edifici del segle XII, tot i que la porta és de forma rectangular amb una inscripció de l'any 1577, fruit d'una reforma posterior. En els seus voltants hi varen ser practicades sepultures de tipus olerdolà, amb la diferència d'ésser excavades a terra en lloc d'obertes a la roca. L'altar major és del S.XVII i el sagrari del S.XVIII. Estava decorat amb una pintura romànica que actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona. A principis del segle XX, la façana es va remodelar incorporant decoracions neogòtiques i eixamplant el campanar. Fou edificada sobre una altra església i un cementiri tombes antropomorfes del segle X.[cal citació] El mot topogràfic Facxas ja surt en una escriptura de l'any 964. La primera referència escrita de l'església és de l'any 995. Les referències al temple són nombroses durant tot el segle XI, i el 1082 és citat com a parròquia. En el segle XVI es feren obres. A l'edat mitjana era una parròquia amb pocs recursos i feligresos, però va viure un període de prosperitat durant la segona meitat del segle XV i fins al segle XVII, relacionada amb l'adquisició de masies del terme per ciutadans de Barcelona. És en aquesta època quan es va realitzar certes modificacions que van transformar l'aspecte original de l'edifici romànic, afegint-hi dues capelles laterals per donar-li forma de planta de creu llatina, cobrint l'absis amb un retaule, construint una sagristia i modificant la decoració interior, així com alçant l'espadanya. L'any 1577 s'adquirí la pica baptismal i la llinda del nou portal. L'any 1624 se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada, al S.XIX aquesta s'independitzà i Sant Iscle passà a ser sufragània de Sant Martí de Cerdanyola. La seva ubicació és a prop d'una cruïlla de camins que unien Montcada, Horta i Cerdanyola. La parròquia va quedar suprimida el 1868 dins del context de la desamortització de Mendizábal, data en què es van vendre les terres als propietaris de la masia de Can Catà.

Comments

    You can or this trail