Time  4 hours 16 minutes

Coordinates 2525

Uploaded June 9, 2016

Recorded June 2016

-
-
3,990 f
3,399 f
0
4.7
9.4
18.78 mi

Viewed 1448 times, downloaded 12 times

near Puigcerdà, Catalunya (España)

Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos.

Sigo diciendo que para gente de llano y playa, a nivel del mar, con una altura máxima habitual de 100 metros, llegar a Puigcerdá y empezar una serie de rutas por esta zona, a una altura mínima de 1.000 metros, nos crea en principio una sensación rara, no andamos a la misma velocidad y nos cansamos más. Estas mismas rutas que hemos empezado en Puigcerdá de tan pocos kilómetros hubieran sido mucho más fáciles al lado del mar.

Antes de iniciar la visita por la Cerdanya, llevábamos recorridos 198 pueblos de la Provincia de Girona, y nos quedaban 24, a partir de hoy quedarán 10 menos. La distancia a nuestra residencia ha motivado el retraso en visitar esta comarca.
Tercera Salida.

Junio es uno de los mejores meses del año para viajar y más en esta zona, aunque empieza el calor, es soportable y por todas partes puedes ver el deshielo de las montañas, en un lado de la carretera hacia Bolvir desde Puigcerdá bajaba un torrente de agua. Todas las rieras estaban llenas y desaguaban en el río Segre.
Tambien cade destacar la Palanca del Segre, es un puente colgante que solo sirve para peatones y bicicletas y que comunica la zona de Isobol con Sanavastre.

Salida de Puigcerdá hacia Bolvir por la carretera que empieza en el puente Sant Martí que atraviesa el río Aravó al suroeste de la Capital del valle de la Cerdanya.
Desde Bolvir está todo muy bien indicado y se llega a Saga,Ger,All e Isovol donde a la altura del Hotel Ermitatge de Quadres, se cruza en la Palanca para llegar a Sanavastre y por el aeródromo de la Cerdanya a Alp, final de esta ruta.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Ruta que forma part del recorregut per tots els pobles de la Província de Girona, amb l'objecte de conèixer els seus llocs més interessants, fotografiar-los i documentar-los.

Segueixo dient que per a gent de pla i platja, a nivell del mar, amb una alçada màxima habitual de 100 metres, arribar a Puigcerdà i començar un seguit de rutes per aquesta zona, a una alçada mínima de 1.000 metres, ens crea en principi un sensació rara, no anem a la mateixa velocitat i ens cansem més. Aquestes mateixes rutes que hem començat a Puigcerdà de tan pocs quilòmetres haurien estat molt més fàcils al costat del mar.

Abans d'iniciar la visita per la Cerdanya, portàvem recorreguts 198 pobles de la Província de Girona, i ens quedaven 24, a partir d'avui quedaran 10 menys. La distància a la nostra residència ha motivat el retard en visitar aquest comarca.
Tercera Sortida.

El juny és un dels millors mesos de l'any per viatjar i més en aquesta zona, tot i que comença la calor, és suportable i per tot arreu pots veure el desglaç de les muntanyes, en un costat de la carretera cap Bolvir des Puigcerdà baixava un torrent de aigua. Totes les rieres estaven plenes i desguassaven al riu Segre.
També cadena destacar la Palanca del Segre, és un pont penjant que només serveix per a vianants i bicicletes i que comunica la zona d'Isòvol amb Sanavastre.

Sortida de Puigcerdà cap a Bolvir per la carretera que comença al pont Sant Martí que travessa el riu Aravó al sud-oest de la Capital de la vall de la Cerdanya.
Des Bolvir està tot molt ben indicat i s'arriba a Saga, Ger, All i Isòvol on a l'alçada de l'Hotel Ermitatge de Quadres, es creua en la Palanca per arribar a Sanavastre i per l'aeròdrom de la Cerdanya a Alp, final d'aquesta ruta.
Photo

Puigcerda

Puigcerda
Photo

Bolvir

Bolvir es un municipio de la comarca de la Baja Cerdaña en la provincia de Girona, Catalunya. Está situado a 1.148 m de altitud respecto del mar Mediterráneo, muy cerca de la frontera francesa y sobre terrenos que corresponden a laderas de las estribaciones pirenaicas, en una zona muy soleada a la que denominan La Solana. Hacia abajo, hacia el río Segre y en terrenos más suaves, radica otra pequeña parte del municipio denominada Talltorta. Predominan las segundas residencias en edificaciones con acabados de piedra y madera. El municipio, que tiene una superficie de 10,66 km²,3 cuenta según el padrón municipal para 2014 del INE con 373 habitantes y una densidad de 34,99 hab./km². Bolvir és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Girona, Catalunya. Està situat a 1.148 m d'altitud respecte del mar Mediterrani, molt a prop de la frontera francesa i sobre terrenys que corresponen a vessants de les estribacions pirinenques, en una zona molt assolellada a la que anomenen la Solana. Cap avall, cap al riu Segre i en terrenys més suaus, radica una altra petita part del municipi anomenada Talltorta. Predominen les segones residències en edificacions amb acabats de pedra i fusta. El municipi, que té una superfície de 10,66 km², 3 compta segons el padró municipal per al 2014 de l'INE amb 373 habitants i una densitat de 34,99 km².
Photo

Saga

Photo

Ger

Ger es un municipio de origen medieval. Ya es citado en 839 en el acta de consagración de la Seo de Urgel con el nombre de: Geri. Fue posesión del monasterio de Sant Sadurní de Tavèrnoles y del monasterio de Cuixà. En 1860 Ger llegó a una población de 622 habitantes Ger és un municipi d’origen medieval. Ja és citat l’any 839 en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell amb el nom de: GERI. Fou possessió del monestir de Sant sadurní de Tavèrnoles i del monestir de Cuixà. L’any 1860 Ger arribà a una població de 622 habitants.
Photo

All

El municipio está situado en el lado derecho del Segre y el lugar de desagüe del río Duran, que forma parte del llamado estrecho de Isòvol. Hace de límite natural entre la Baja Cerdaña y la Pequeña Cerdanya. Forma la parte baja de Valltova o valle del Duran y tiene como accidentes más destacados y característicos el cerro de Isòvol (1.288 m) y, parcialmente, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu pasa por los pueblos de All y Isòvol, y de este sale el desvío hacia Olopte (GIV-4032). La superficie del término es, casi exclusivamente, de cultivo y, en su mayoría, de regadío. Dominan los prados, seguidos del barbecho, los forrajes y el trigo. De bosque como tal, sólo hay 28 ha, representadas por el pino rojo -zona de Olopte-. En las costas occidentales, se encuentra pinocha .La resto la integran el matorral y las asociaciones pasto-matorral y matorral-pino negro, esta última en un área reducida. Forman parte del término los pueblos de Isòvol, Olopte y All, Su poblamiento prehistórico -neolític y edad del bronce- es bien conocido y relevante, aunque bastante restringido a las cuevas. Hasta el 1716 perteneció a la veguería de Cerdanya, y desde entonces hasta el 1833, en el corregimiento de Puigcerdà, excepto en el período 1812-13, en que fue del departamento del Segre, francés. Desde entonces es de la provincia de Girona. Su actividad productiva principal es la ganadería. Destaca el ganado vacuno y las vacas de leche por encima de un número relevante de ganado porcino, frente a uno reducido de caballos y yeguas. Tiene por mercado agrícola principal y área comercial Puigcerdà, y por mercado secundario, la Seo de Urgel. Antiguamente -como mínimo desde la edad media- se hacían extracciones de mármol gris y rojo (en realidad, calizas); así, algunos de los edificios poseía más importantes de la comarca -portalades de iglesias, cantoneras de torres de vigilancia, etc.- están levantados o acabados con este material. Actualmente, en la orilla del Segre extraen áridos, y al cerro de Isòvol, piedra para la construcción. El municipi està situat al costat dret del Segre i el lloc de desguàs del riu Duran, que forma part de l'anomenat estret d'Isòvol. Fa de límit natural entre la Baixa Cerdanya i la Petita Cerdanya. Fa la part baixa de Valltova o vall del Duran i té com a accidents més destacats i característics el turó d'Isòvol (1.288 m) i, parcialment, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu passa pels pobles d'All i Isòvol, i d'aquesta surt el desviament cap a Olopte (GIV-4032). La superfície del terme és, quasi exclusivament, de conreu i, majoritàriament, de regadiu. Dominen els prats, seguits del guaret, els farratges i el blat. De bosc com a tal, només hi ha 28 ha, representades pel pi roig -zona d'Olopte-. A les costes occidentals, es troba pinassa .La resta la integren el matollar i les associacions pastura-matollar i matollar-pi negre, aquesta última en una àrea reduïda. Formen part del terme els pobles d'Isòvol, Olopte i All, La seva poblament prehistòric -neolític i edat del bronze- és ben conegut i rellevant, encara que bastant restringit a les coves. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-1813, en què va ser del departament del Segre, francès. Des de llavors és de la província de Girona. seva activitat productiva principal és la ramaderia. Destaca el bestiar boví i les vaques de llet per sobre d'un nombre rellevant de bestiar porcí, davant d'un reduït de cavalls i eugues. Té per mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà, i per mercat secundari, la Seu d'Urgell. Antigament -com a mínim des de l'edat mitjana- es feien extraccions de marbre gris i vermell (en realitat, calcàries); així, alguns dels edifics més importants de la comarca -portalades d'esglésies, cantoneres de torres de vigilància, etc. estan aixecats o acabats amb aquest material. Actualment, a la riba del Segre s'extreuen àrids, i al turó d'Isòvol, pedra per a la construcció
Photo

Olopte

El municipio está situado en el lado derecho del Segre y el lugar de desagüe del río Duran, que forma parte del llamado estrecho de Isòvol. Hace de límite natural entre la Baja Cerdaña y la Pequeña Cerdanya. Forma la parte baja de Valltova o valle del Duran y tiene como accidentes más destacados y característicos el cerro de Isòvol (1.288 m) y, parcialmente, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu pasa por los pueblos de All y Isòvol, y de este sale el desvío hacia Olopte (GIV-4032). La superficie del término es, casi exclusivamente, de cultivo y, en su mayoría, de regadío. Dominan los prados, seguidos del barbecho, los forrajes y el trigo. De bosque como tal, sólo hay 28 ha, representadas por el pino rojo -zona de Olopte-. En las costas occidentales, se encuentra pinocha .La resto la integran el matorral y las asociaciones pasto-matorral y matorral-pino negro, esta última en un área reducida. Forman parte del término los pueblos de Isòvol, Olopte y All, Su poblamiento prehistórico -neolític y edad del bronce- es bien conocido y relevante, aunque bastante restringido a las cuevas. Hasta el 1716 perteneció a la veguería de Cerdanya, y desde entonces hasta el 1833, en el corregimiento de Puigcerdà, excepto en el período 1812-13, en que fue del departamento del Segre, francés. Desde entonces es de la provincia de Girona. Su actividad productiva principal es la ganadería. Destaca el ganado vacuno y las vacas de leche por encima de un número relevante de ganado porcino, frente a uno reducido de caballos y yeguas. Tiene por mercado agrícola principal y área comercial Puigcerdà, y por mercado secundario, la Seo de Urgel. Antiguamente -como mínimo desde la edad media- se hacían extracciones de mármol gris y rojo (en realidad, calizas); así, algunos de los edificios poseía más importantes de la comarca -portalades de iglesias, cantoneras de torres de vigilancia, etc.- están levantados o acabados con este material. Actualmente, en la orilla del Segre extraen áridos, y al cerro de Isòvol, piedra para la construcción. El municipi està situat al costat dret del Segre i el lloc de desguàs del riu Duran, que forma part de l'anomenat estret d'Isòvol. Fa de límit natural entre la Baixa Cerdanya i la Petita Cerdanya. Fa la part baixa de Valltova o vall del Duran i té com a accidents més destacats i característics el turó d'Isòvol (1.288 m) i, parcialment, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu passa pels pobles d'All i Isòvol, i d'aquesta surt el desviament cap a Olopte (GIV-4032). La superfície del terme és, quasi exclusivament, de conreu i, majoritàriament, de regadiu. Dominen els prats, seguits del guaret, els farratges i el blat. De bosc com a tal, només hi ha 28 ha, representades pel pi roig -zona d'Olopte-. A les costes occidentals, es troba pinassa .La resta la integren el matollar i les associacions pastura-matollar i matollar-pi negre, aquesta última en una àrea reduïda. Formen part del terme els pobles d'Isòvol, Olopte i All, La seva poblament prehistòric -neolític i edat del bronze- és ben conegut i rellevant, encara que bastant restringit a les coves. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-1813, en què va ser del departament del Segre, francès. Des de llavors és de la província de Girona. seva activitat productiva principal és la ramaderia. Destaca el bestiar boví i les vaques de llet per sobre d'un nombre rellevant de bestiar porcí, davant d'un reduït de cavalls i eugues. Té per mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà, i per mercat secundari, la Seu d'Urgell. Antigament -com a mínim des de l'edat mitjana- es feien extraccions de marbre gris i vermell (en realitat, calcàries); així, alguns dels edifics més importants de la comarca -portalades d'esglésies, cantoneres de torres de vigilància, etc. estan aixecats o acabats amb aquest material. Actualment, a la riba del Segre s'extreuen àrids, i al turó d'Isòvol, pedra per a la construcció
Photo

Isovol

El municipio está situado en el lado derecho del Segre y el lugar de desagüe del río Duran, que forma parte del llamado estrecho de Isòvol. Hace de límite natural entre la Baja Cerdaña y la Pequeña Cerdanya. Forma la parte baja de Valltova o valle del Duran y tiene como accidentes más destacados y característicos el cerro de Isòvol (1.288 m) y, parcialmente, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu pasa por los pueblos de All y Isòvol, y de este sale el desvío hacia Olopte (GIV-4032). La superficie del término es, casi exclusivamente, de cultivo y, en su mayoría, de regadío. Dominan los prados, seguidos del barbecho, los forrajes y el trigo. De bosque como tal, sólo hay 28 ha, representadas por el pino rojo -zona de Olopte-. En las costas occidentales, se encuentra pinocha .La resto la integran el matorral y las asociaciones pasto-matorral y matorral-pino negro, esta última en un área reducida. Forman parte del término los pueblos de Isòvol, Olopte y All, Su poblamiento prehistórico -neolític y edad del bronce- es bien conocido y relevante, aunque bastante restringido a las cuevas. Hasta el 1716 perteneció a la veguería de Cerdanya, y desde entonces hasta el 1833, en el corregimiento de Puigcerdà, excepto en el período 1812-13, en que fue del departamento del Segre, francés. Desde entonces es de la provincia de Girona. Su actividad productiva principal es la ganadería. Destaca el ganado vacuno y las vacas de leche por encima de un número relevante de ganado porcino, frente a uno reducido de caballos y yeguas. Tiene por mercado agrícola principal y área comercial Puigcerdà, y por mercado secundario, la Seo de Urgel. Antiguamente -como mínimo desde la edad media- se hacían extracciones de mármol gris y rojo (en realidad, calizas); así, algunos de los edificios poseía más importantes de la comarca -portalades de iglesias, cantoneras de torres de vigilancia, etc.- están levantados o acabados con este material. Actualmente, en la orilla del Segre extraen áridos, y al cerro de Isòvol, piedra para la construcción. El municipi està situat al costat dret del Segre i el lloc de desguàs del riu Duran, que forma part de l'anomenat estret d'Isòvol. Fa de límit natural entre la Baixa Cerdanya i la Petita Cerdanya. Fa la part baixa de Valltova o vall del Duran i té com a accidents més destacats i característics el turó d'Isòvol (1.288 m) i, parcialment, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu passa pels pobles d'All i Isòvol, i d'aquesta surt el desviament cap a Olopte (GIV-4032). La superfície del terme és, quasi exclusivament, de conreu i, majoritàriament, de regadiu. Dominen els prats, seguits del guaret, els farratges i el blat. De bosc com a tal, només hi ha 28 ha, representades pel pi roig -zona d'Olopte-. A les costes occidentals, es troba pinassa .La resta la integren el matollar i les associacions pastura-matollar i matollar-pi negre, aquesta última en una àrea reduïda. Formen part del terme els pobles d'Isòvol, Olopte i All, La seva poblament prehistòric -neolític i edat del bronze- és ben conegut i rellevant, encara que bastant restringit a les coves. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-1813, en què va ser del departament del Segre, francès. Des de llavors és de la província de Girona. seva activitat productiva principal és la ramaderia. Destaca el bestiar boví i les vaques de llet per sobre d'un nombre rellevant de bestiar porcí, davant d'un reduït de cavalls i eugues. Té per mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà, i per mercat secundari, la Seu d'Urgell. Antigament -com a mínim des de l'edat mitjana- es feien extraccions de marbre gris i vermell (en realitat, calcàries); així, alguns dels edifics més importants de la comarca -portalades d'esglésies, cantoneres de torres de vigilància, etc. estan aixecats o acabats amb aquest material. Actualment, a la riba del Segre s'extreuen àrids, i al turó d'Isòvol, pedra per a la construcció
Photo

El segre

Photo

Paso del Segre

Paso del Segre
Photo

Alp

Alp

Comments

    You can or this trail