Time  5 hours 52 minutes

Coordinates 2898

Uploaded June 7, 2016

Recorded June 2016

-
-
4,216 f
3,507 f
0
5.4
11
21.58 mi

Viewed 2534 times, downloaded 63 times

near Puigcerdà, Catalunya (España)

Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos.

Para nosotros gente de llano y playa, a nivel del mar, con una altura máxima habitual de 100 metros, llegar a Puigcerdá y empezar una serie de rutas por esta zona, a una altura mínima de 1.000 metros, nos crea en principio una sensación rara, no andamos a la misma velocidad y nos cansamos más. Estas mismas rutas que hemos empezado en Puigcerdá de tan pocos kilómetros hubieran sido mucho más fáciles al lado del mar.

Antes de iniciar la visita por la Cerdanya, llevábamos recorridos 198 pueblos de la Provincia de Girona, y nos quedaban 24, a partir de hoy quedarán 10 menos. La distancia a nuestra residencia ha motivado el retraso en visitar esta comarca.

Primera Salida.

Desde Puigcerda, salimos por el Sur y vamos a buscar Fontanals de la Cerdanya o lo que es lo mismo los pueblos de Queixans y Urtx, los visitamos y continuamos por la GIV-4033 hacia el Castillo que hay a la entrada de la carretera que va a La Molina, para luego llegar a Alp.

Aquí descubrimos un camino que siguiendo a distancia la E-9 llegamos a la GI-404 que te lleva a Das, y que pasando por el centro del pueblo hacia el Oeste y el Sur conduce a Urus.

Desde aquí nos acercamos a la E-9, la pasamos y a unos 100 metros a la izquierda empieza un camino rural,que por campos,senderos y prados, no sin dejar de cruzar alambres eléctricos termina en Prats.

Seguimos hacia Sanavastre y Soriguerola, donde hay un letrero que te indica Queixans por el Segre, pero en tiempo de deshielos mejor no seguirlo y continuar siguiendo los letreros informativos a Puigcerdá, principio y fin de esta ruta por tierras ceretanas.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Ruta que forma part del recorregut per tots els pobles de la Província de Girona, amb l'objecte de conèixer els seus llocs més interessants, fotografiar-los i documentar-los.

Per a nosaltres gent de pla i platja, a nivell del mar, amb una alçada màxima habitual de 100 metres, arribar a Puigcerdà i començar un seguit de rutes per aquesta zona, a una alçada mínima de 1.000 metres, ens crea en principi una sensació estranya , no anem a la mateixa velocitat i ens cansem més. Aquestes mateixes rutes que hem començat a Puigcerdà de tan pocs quilòmetres haurien estat molt més fàcils al costat del mar.

Abans d'iniciar la visita per la Cerdanya, portàvem recorreguts 198 pobles de la Província de Girona, i ens quedaven 24, a partir d'avui quedaran 10 menys. La distància a la nostra residència ha motivat el retard en visitar aquest comarca.

Primera Sortida.

Des Puigcerdà, vam sortir pel Sud i anem a buscar Fontanals de la Cerdanya o el que és el mateix els pobles de Queixans i Urtx, els vam visitar i vam continuar per la GIV-4033 cap al Castell que hi ha a l'entrada de la carretera que va a la Molina, per després arribar a Alp.

Aquí vam descobrir un camí que seguint a distància la E-9 arribem a la GI-404 que et porta a Das, i que passant pel centre del poble cap a l'Oest i el Sud condueix a Urus.

Des d'aquí ens acostem a l'E-9, la passem i a uns 100 metres a l'esquerra comença un camí rural, que per camps, corriols i prats, no sense deixar de creuar filferros elèctrics acaba a Prats.

Seguim cap a Sanavastre i Soriguerola, on hi ha un rètol que t'indica Queixans pel Segre, però en temps de desglaços millor no seguir-lo i continuar seguint els rètols informatius a Puigcerdà, principi i fi d'aquesta ruta per terres ceretanes.
Photo

Queixans

Queixans es la entidad de población más grande del municipio de Fontanals de Cerdanya, en la Baja Cerdaña. Destaca como punto de referencia entre Alp y Puigcerdà, con un apeadero abandonado a la línea Ripoll-Puigcerdà. Últimamente ha crecido mucho, incluyendo varias urbanizaciones de casas pareadas y bloques de apartamentos de montaña, hasta triplicar el tamaño del casco antiguo. En 2005 tenía 169 habitantes. Queixans és l'entitat de població més gran del municipi de Fontanals de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya. Destaca com a punt de referència entre Alp i Puigcerdà, amb un baixador abandonat a la línia Ripoll-Puigcerdà. Darrerament ha crescut molt, incloent diverses urbanitzacions de cases aparellades i blocs d'apartaments de muntanya, fins a triplicar la mida del nucli antic. El 2005 tenia 169 habitants.
Photo

Urtx

Urtx es una entidad de población del municipio de Fontanals de Cerdanya, y es el principal. En 2005 tenía 82 habitantes. Fue el centro del vizcondado de Urtx. Su iglesia románica es Sant Martí de Urtx. En su famosa fuente circula una de las aguas más saludables y más famosas a nivel comarcal. El lugar de Urtx se menciona ya en el siglo XI cuando se convierte en un feudo de los condes de Cerdanya. En 1081 Bernardo, hijo de Bernat II de Cerdaña y de Conflent, y hermano del vizconde Ramón II de Cerdanya, adopta el título de Vizconde de Urtx. El Linaje de los Urtx poseyó la señoría de Urtx con el término de Queixans y la señoría del valle de Toses. Un personaje notable de esta saga fue Pere de Urtx, Obispo de Urgell (1269-93), Su hermano, Ramón II de Urtx, recibió del rey Jaime de Mallorcatotes las jurisdicciones de Urtx, salvo la pena de muerte. Ramón II de Urtx fue el padre de Hugo de Mataplana, el cual, casado con Sibila de Pallars, fue tronco de la tercera dinastía de los condes de Pallars. En 1560 pertenecía al Colegio de Presbíteros de Santa María de Puigcerdà. En el s.XVII-XVIII tenemos registrada la baronía de Estoll, Mosoll y Escadarcs. Con el Tratado de los Pirineos, en 1659, los pueblos de Urtx y Queixans quedan en la parte catalana de la nueva frontera. Urtx és una entitat de població del municipi de Fontanals de Cerdanya, i és el principal. En 2005 tenia 82 habitants. Va ser el centre del vescomtat d'Urtx. La seva església romànica és Sant Martí d'Urtx. En la seva famosa font circula una de les aigües més saludables i més famoses a nivell comarcal. El lloc d'Urtx s'esmenta ja al segle XI quan es converteix en un feu dels comtes de Cerdanya. En 1081 Bernat, fill de Bernat II de Cerdanya i de Conflent, i germà del vescomte Ramon II de Cerdanya, adopta el títol de Vescomte d'Urtx. El Llinatge dels Urtx va posseir la senyoria d'Urtx amb el terme de Queixans i la senyoria de la vall de Toses. Un personatge notable d'aquesta saga va ser Pere d'Urtx, bisbe d'Urgell (1269-1293), El seu germà, Ramon II d'Urtx, va rebre del rei Jaume de Mallorcatotes les jurisdiccions d'Urtx, llevat de la pena de mort. Ramon II d'Urtx va ser el pare de Hug de Mataplana, el qual, casat amb Sibil·la de Pallars, va ser tronc de la tercera dinastia dels comtes de Pallars. En 1560 pertanyia al Col·legi de Preveres de Santa Maria de Puigcerdà. Al s.XVII-XVIII tenim registrada la baronia d'Estoll, Mosoll i Escadarcs. Amb el Tractat dels Pirineus, el 1659, els pobles d'Urtx i Queixans queden a la part catalana de la nova frontera.
Photo

Castillo

Photo

Alp

Alp es un municipio de Catalunya de la comarca Baja Cerdaña en la provincia de Girona, situado al sureste de la comarca y en el límite con las del Ripollés y del Berguedá. Incluye los núcleos de Masella y La Molina. Alp ya se encuentra documentado como parroquia en el acto de consagración de la Catedral de Urgel. Hacia 863-864 se detuvo el monje Eudald de Conques, acompañado del conde Salomón de Cerdaña, con relíquias de San Vicente de Huesca, diácano de Huesca que a principios del siglo IV fue martirizado en Valencia. Estas reliquias eran trasladadas desde Zaragoza a Castras. Parece que Alp formó parte de la baronía de Urtx, que poseyeron los vizcondes de Cerdaña y después los de Castellbò y también los Urtx, denominados vizcondes de Urtx al traspaso del siglo XI a XII . En el 1316 el rey adquirió de Ramón de Urtx la mayor parte del término de Alp. La que pertenecía a los vizcondes de Castellbò fue dada el 1346 por Ricardo Bernat de Foix a Sicart de Llordat. La parte del rey, dónde había comprendidos los lugares de Saltèguet, Oveja y Segramorta, fue vendida por Pedro III en el 1368 a Jaime de Pallars, señor de Mataplana, el cual en el 1373 la vendió a Juan de Lussana o de Laçana y finalmente el heredero y hermano de éste, Pedro, en el 1893, la vendió a la villa de Puigcerdà. De este modo Alp se convirtió en lugar real, de la vaguería de Puigcerdà. Al inicio de la década de los años 20 del siglo XX, se creó La Molina la primera estación de esquí de España, y en el año 1911 se celebró la primera competición oficial de esquí en La Molina. El año 1922 el tren llegó a La Molina. En el año 1967 se creó la estación de esquí de La Masella. Alp és un municipi de Catalunya de la comarca Baixa Cerdanya a la província de Girona, situat al sud-est de la comarca i en el límit amb les del Ripollès i del Berguedà. Inclou els nuclis de Masella i La Molina. Alp ja es troba documentat com a parròquia en l'acte de consagració de la catedral d'Urgell. Cap a 863-864 es va aturar el monjo Eudald de Conques, acompanyat del comte Salomó de Cerdanya, amb relíquies de Sant Vicenç d'Osca, diácano d'Osca que a principis del segle IV va ser martiritzat a València. Aquestes relíquies eren traslladades des de Saragossa a Castres. Sembla que Alp va formar part de la baronia d'Urtx, que van posseir els vescomtes de Cerdanya i després els de Castellbò i també els Urtx, denominats vescomtes d'Urtx al traspàs del segle XI a XII. Al 1316 el rei va adquirir de Ramon d'Urtx la major part del terme d'Alp. La qual pertanyia als vescomtes de Castellbò va ser donada el 1346 per Ricardo Bernat de Foix a Sicart de Llordat. La part del rei, on hi havia compresos els llocs de Saltèguet, Ovella i Segramorta, va ser venuda per Pere III al 1368 a Jaume de Pallars, senyor de Mataplana, el qual en el 1373 la va vendre a Joan de Lussana o de Laçana i finalment l'hereu i germà d'aquest, Pere, al 1893, la va vendre a la vila de Puigcerdà. D'aquesta manera Alp es va convertir en lloc real, de la ganduleria de Puigcerdà. A l'inici de la dècada dels anys 20 del segle XX, es va crear la Molina la primera estació d'esquí d'Espanya, i l'any 1911 es va celebrar la primera competició oficial d'esquí a La Molina. L'any 1922 el tren va arribar a la Molina. L'any 1967 es va crear l'estació d'esquí de La Masella.
Photo

Das

Das es un municipio de la comarca de la Baja Cerdaña. La población ha aumentado mucho en los últimos años, especialmente por la llegada de personas que instalan su segunda residencia. La fortificación de la Torreta data de la época romana. Además, hay un asentamiento prehistórico. En el siglo X, Das, en los documentos escritos en latín, era llamado Villa Adatio. Al sur del término (en la zona más alta) hay situada una parte de la estación de esquí de Masella. El municipio incluye los núcleos de Mosoll, Sanavastre y Tartera. Das és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. La població ha augmentat molt els darrers anys, especialment per l'arribada de persones que hi instal·len la seva segona residència. La fortificació de la Torreta data de l'època romana. A més, hi ha un assentament prehistòric. Al segle X, Das, en els documents escrits en llatí, era anomenat Villa Adatio. Al sud del terme (a la zona més alta) hi ha situada una part de l'estació d'esquí de Masella. El municipi inclou els nuclis de Mosoll, Sanavastre i Tartera
Photo

Font gran

Font gran
Photo

Urus

Urús es un municipio español de la comarca de la Baja Cerdaña, en la provincia de Gerona, situado al sur de la comarca y en el límite con la del Berguedá. Ganadería y explotación forestal. Turismo y viviendas de segunda residencia. Lugares de interés. Iglesia de San Clemente, de origen románico.] La pronunciación popular del nombre de la población es Grus, topónimo que, además, fue oficial en la década de 1930. Urús és un municipi espanyol de la comarca de la Baixa Cerdanya, a la província de Girona, situat al sud de la comarca i en el límit amb la del Berguedà. Ramaderia i explotació forestal. Turisme i habitatges de segona residència. Llocs d'interès. Església de Sant Climent, d'origen romànic.] La pronunciació popular del nom de la població és Grus, topònim que, a més, va ser oficial en la dècada de 1930.
Photo

Prats

Prats
Photo

Sanavastre

Sanavastre
Photo

Puigcerda

Puigcerdá es un pueblo,capital de la comarca catalana de la Baja Cerdaña, en la provincia de Girona. Se sitúa en la ribera del río Segre, a unos 1.200 m sobre el nivel del mar, y cercano a la frontera con Francia. Hay tendencia a creer que Puigcerdà fue fundada por Alfonso I El Casto entorno al año 1177; estos hechos, se basan en un documento que por utilidad y conveniencia de toda la Cerdaña, el monarca hace trasladar la capital de la Cerdaña de Hix a Montcerdà y que comparece Arnald de Perexens, Obispo de Urgell; éste le ruega que le asigne y le dé un sitio donde construir la iglesia y casas para honrar a Dios y a Santa María de Urgell. El Rey con el consejo y otros Obispos y barones lo concede. Aunque este documento parece dejar claro que el monarca dio un estatus jurídico a una nueva población, podría hablarse de una repoblación, ya que resulta muy probable que el lugar ya estuviese poblado con anterioridad tal y como dice Mossèn Jaume Martí; el cual se basa en noticias antiguas y descubrimientos arqueológicos que llegan a datar del 1094. Son diversas las citas antiguas de un "Oppidum Ceretanum" o "Podio Cerdano", las cuales por su significado solo pueden referirse a esta villa de Puigcerdà ya que es la única población de Cerdaña que ha mantenido su raíz de la denominación inicial; identificándose por tanto con todas estas noticias. Es probable que por tratarse de un lugar fortificado (Oppidum) hubiese sido destruido en diversas ocasiones. En 1270 se inicia el amurallado y fortificación de la villa. Por un documento del año 1342 se sabe que la muralla que rodeaba la ciudad llegó a tener hasta nueve puertas. En los años 1281 y 1309 sufrió unos grandes incendios que causaron grandes daños a la ciudad, y en 1428 tuvo lugar un gran terremoto que destruyó nuevamente parte de la ciudad. Tiene un gran lago artificial cuya concesión para construirlo dio el rey Sancho I de Mallorca en el año 1260, y cuyo fin era para el regadío de las tierras de su término. El clima de Puigcerdá es mediterráneo pirenaico, con inviernos muy fríos con temperaturas medias de 2ºC y -3ºC, y veranos suaves, con temperaturas oscilando entre los 12ºC y los 21ºC. La precipitación media en la llanura es de unos 700mm. La nieve es muy común durante el invierno, dejando a veces varios episodios con espesores importantes. Puede helar durante todo el año, y durante el invierno hiela casi a diario. Cabe a destacar la gran amplitud térmica que hay durante el año y, especialmente, durante el verano, cuando a veces pueden haber más de 20ºC de amplitud. Puigcerdà és un poble, capital de la comarca de la Baixa Cerdanya, a la província de Girona. Se situa a la riba del riu Segre, a uns 1.200 m sobre el nivell del mar, i proper a la frontera amb França. Hi ha tendència a creure que Puigcerdà va ser fundada per Alfons I el Cast entorn a l'any 1177; aquests fets, es basen en un document que per utilitat i conveniència de tota la Cerdanya, el monarca fa traslladar la capital de la Cerdanya de Hix a Montcerdà i que compareix Arnald de Perexens, Bisbe d'Urgell; aquest li prega que li assigni i li doni un lloc on construir l'església i cases per honrar a Déu i als Santa Maria d'Urgell. El Rei amb el consell i altres Bisbes i barons el concedeix. Encara que aquest document sembla deixar clar que el monarca va donar un estatus jurídic a una nova població, podria parlar d'una repoblació, ja que resulta molt probable que el lloc ja estigués poblat amb anterioritat tal com diu Mossèn Jaume Martí; el qual es basa en notícies antigues i descobriments arqueològics que arriben a datar del 1094. Són diverses les cites antigues d'un "Oppidum Ceretanum" o "Podi cerdà", les quals pel seu significat només poden referir-se a aquesta vila de Puigcerdà ja que és l'única població de Cerdanya que ha mantingut la seva arrel de la denominació inicial; identificant per tant amb totes aquestes notícies. És probable que per tractar-se d'un lloc fortificat (Oppidum) hagués estat destruït en diverses ocasions. En 1270 s'inicia el emmurallat i fortificació de la vila. Per un document de l'any 1342 se sap que la muralla que envoltava la ciutat va arribar a tenir fins a nou portes. En els anys 1281 i 1309 va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat, i en 1428 va tenir lloc un gran terratrèmol que va destruir novament part de la ciutat. Té un gran llac artificial la concessió per construir-lo va donar el rei Sanç I de Mallorca l'any 1260, i la fi era per al regadiu de les terres del seu terme. El clima de Puigcerdà és mediterrani pirinenc, amb hiverns molt freds amb temperatures mitjanes de 2 º C i -3 ºC, i estius suaus, amb temperatures oscil·lant entre els 12ºC i els 21ºC. La precipitació mitjana a la plana és d'uns 700mm. La neu és molt comú durant l'hivern, deixant de vegades diversos episodis amb gruixos importants. Pot gelar durant tot l'any, i durant l'hivern gela gairebé diàriament. Cal a destacar la gran amplitud tèrmica que hi ha durant l'any i, especialment, durant l'estiu, quan de vegades poden haver-hi més de 20ºC d'amplitud.

Comments

    You can or this trail