Moving time  one hour 47 minutes

Time  3 hours 58 minutes

Coordinates 2160

Uploaded May 16, 2020

Recorded May 2020

-
-
1,020 ft
-561 ft
0
15
30
60.3 mi

Viewed 48 times, downloaded 0 times

near Urbanització Feliu, Catalunya (España)

Castelldefels Platja - Parc dels Tallinaires - Parc de la Corredora - Plaça de la Barona - Plaça de Colom - Plaça de Joan XXIII - Castell de Castelldefels - Cal Tiesa - Cal Ganxó - Pas de la Mare de Deu - Turó del Fanxó - Peu de Santa Maria - Puig del Pi - Puig del Cervol - Plaça de Bella vista - El Brollador - Les Botigues - Castelldefels Platja.

Ruta de aproximadamente 23 km totales, amb trialeras molt bestias que cal baixa de la bici, Les dades de Ruta no son correcte degut a errors amb la app Wikiloc que a fallat com mai...
Per estirar cames va be 😅
Waypoint

Parc dels Tellinaires

El Parc dels Tallinaires, guanyador d’un premi de la Diputació de Barcelona, és un bon exemple de recuperació d’un espai degradat al costat d’una important via de comunicació. L’espai compta amb una zona esportiva i una altra de jocs infantils. El parc disposa d’un passeig de vianants en sentit longitudinal. A més, compta amb un talús enjardinat que fa d’element separador de la via i alhora de franja de protecció de soroll i amb funció paisatgística
Waypoint

Parc de la Corredora

Lake

Plaça de la Barona

Castle

Castell de Castelldefels

El Castell de Castelldefels o Castell de Fels és un castell del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarat bé cultural d'interès nacional. S'alça a una altitud de 60 m sobre el nivell del mar i damunt la població a la qual ha donat el nom. Es troba a l'extrem d'una petita serralada, orientada de sud-oest a nord-est, i paral·lela a la línia de costa. Aquesta serra s'uneix al massís del Garraf a través del Puig de l'Olla (426 m) i aquest ho fa a La Morella (593 m), cim culminant del massís. La situació del castell és ben estratègica, dominant el corredor litoral cap a Barcelona i també la línia de costa amb les escomeses per mar que sovint es donaven. El que avui dia en resta es troba totalment embegut en la reforma feta el 1897 per Manuel Girona.Dalt del turó de Castelldefels s'eleva un conjunt de volumetria complexa, resultat del creixement al llarg dels segles, i consolidat per la restauració del segle XIX. El castell pròpiament dit, cúbic de planta baixa i tres pisos, amb una torre cilíndrica, pren amb la restauració un fals aire medieval per la inclusió de matacans trilobats, merlets i torre angular. Les finestres de la planta noble, amb vitralls. L'accés al recinte es realitza per un flanquejat de dues torres de planta quadrada. Els primers documents que ens parlen de l'establiment del castell daten del segle X, concretament l'any 967, quan en el cartulari de Sant Cugat del Vallès s'esmenta el kastrum Felix amb una donació d'Ermengarda a Santa Maria (l'església que hi havia on es construí el castell). Alguns historiadors creuen que el mot Felix prové del nom d'una persona lligada al castell si bé no s'ha trobat cap document que ho testimoniï. Altres consideren que Fèlix prové del concepte llatí — felix=fèrtil — donat que els romans utilitzaven aquest mot per descriure camps o llocs fèrtils. Documents de l'any 972 fan referència al Castrum Feles com a situat en el terme del Castrum Erapruniano, si bé el domini corresponia al [monestir de Sant Cugat a través de l'església de Santa Maria abans esmentada (983). L'any 1024 el castell era denominat Chastello de Fels. L'any 1178, l'abat Guillem de Sant Cugat infeudà el lloc i les seves pertinences aTició, la seva muller Alamanda, llurs fills i descendents, tal com el monestir ho posseía per donació del comte de Barcelona; el monestir en retenia la tercera part dels plets, la meitat de les defuncions i dues albergues. Els Tició perderen la possessió del lloc en perdre un plet contra l'abat, possessió que l'any 1223 trobem en mans de Berenguer Gerart però que els Tició recuperen com així consta entre el 1309 i el 1314, sempre com a feudataris de Sant Cugat, monestir al qual havia estat confirmada la senyoria per Jaume I el 1234. Per sentència arbitral a causa d'un nou plet, es determinà, l'any 1328, que Castelldefels era casa o quadra però no castell i que havia dins el terme del castell d'Eramprunyà i sota domini alodial de Pere Marc. Els homes de Castelldefels havien d'acudir a sometent convocat pel castell d'Eramprunyà o pel lloc de Castelldefels. Els Tició foren succeïts per Berenguer de Relat el 1340 i el 1427 Gispert de Relat vengué la quadra de Castelldefels a Lluís Marc senyor d'Eramprunyà. En la guerra contra Joan II el castell fou pres dues vegades. El poble de Castelldefels s'anà engrandint i configurant als peus del seu castell el qual, a finals del segle XV i durant el segle XVI experimentà una transformació arquitectònica important. A l'inventari de 1584 s'esmenten un bon nombre de cambres i una capella particular. També es construïren una sèrie de torres de defensa situades prop de la costa per defensar-se de les incursions dels corsaris berbers. El 1632, Castelldefels, Castell d'Eramprunyà, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Begues constituïen una baronia, i l'any 1733 el senyor de la baronia, Francesc Salvador de Bournonville, vengué la meitat del territori als Pérez Moreno per 36.000 lliures.
panorama

Mirador La Curva

Waypoint

Cal Ganxó

Mountain pass

Coll de Santa Maria

Petit coll (168 m) també anomenat de Bertils, que fa de pas entre el turó d'en Vinader i el turó del Gall, cap al turó del Fanxó anant cap a la Morella (596 m). Davant tenim l'entrada a la vall de Joan, on podem veure l'antic abocador del Garraf. A continuació, direcció est, el serral de Can Perers ens convida a veure la silueta de la "dona morta" (estirada de cara amunt). Als seus peus, entre les muntanyes del fons, treu el cap el castell d'Eramprunyà. Potser trobareu florits els gladiols de roca. El camí baixa pel costat mateix de la torre elèctrica. Compte de no ensopegar amb les pampes.
Summit

Turó del Fanxó

El Turó del Fanxó és una muntanya de 278,9 metres que es troba entre els municipis de Castelldefels i de Gavà, a la comarca del Baix Llobregat. També anomenat turó del Fetjó, apareix esmentat al segle XVI com a Puig Pendiu. A la fondalada que hi ha a Castelldefels entre els barris de Can Roca i Montemar (Montmar), antigament, li deien el “Racó”. A finals del segle XVI, hi havia a aquest indret dues grans masies, Can Valls del Racó, avui dia desapareguda, i Ca n’Orbat, actualment amb aparença d’habitatge modern. Can Valls del Racó, potser també anomenada Can Pardal, estigué ubicada entre Ca n’Orbat (Avinguda 302) i Cal Patxoca (Avinguda 320). El 1817 era ocupat per Joan Romagosa, conegut amb l’àlies de Fetjó, per la qual cosa el seu mas fou conegut com a can Fanxó o can Fetjó. Aquest sobrenom perdurà i és l’origen del topònim amb què es coneix actualment el turó. De l’altre mas tenim notícies des del 1184 amb el nom de Cortils, i al segle XV com a mas Grau (o Garau), malgrat que a l’edifici actual la part més antiga sembla datada al segle XVI. Als segles XVII i XVIII va pertànyer a la família dels Arús del Racó. Ja, a començament del segle XX, va rebre el nom de Ca n’Orbat, amb afinitat amb el verb orbar. Als anys seixanta del mateix segle, va ser anomenada masia Sant Josep, abandonant el seu ús agrícola i ramader. Pel cim del turó passen dos rutes de senderisme. Un és el sender local de petit recorregut (SL-C 99) de 6,1 km, que va des del Centre d’Activitats Ambientals de Cal Ganxo (Castelldefels) al cim de La Morella (Begues), el més alt del Massís del Garraf. L’altre és l’itinerari groc d'1,8 km, un dels tres que es poden fer al voltant de Cal Ganxo, que va des d’aquesta masia fins al cim del Turó del Fanxó.
Waypoint

Peu de Santa Maria

Summit

Puig del Cervol

El Puig del Cérvol és una muntanya de 306,49 metres que es troba entre els municipis de Castelldefels i Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, i Sitges a la del Garraf. Principalment està constituït per dolomies i calcàries dels períodes Juràssic i Cretaci inferior, excepte a la seva part nord-oest, on els materials són calcàries amb intercalacions dolomítiques dels períodes Valanginià i Barremià del Cretaci inferior. Al sud del turó, a 295 metres d'altitud, es troben les runes d'una pleta. Aquesta edificació anomenada Pleta dels Vaquers (Pleta del Cérvol) o Corral d'en Vinyes (Corral del Cérvol). És esmentada en un document de l’any 1538. L’ús de pletes a l’aire lliure de pedra en sec es dóna entre els segles XVI i XIX en els llocs més muntanyosos del Massís del Garraf. Es caracteritzen per ubicar-se adosades a masies o aïllades, de planta rectangular, una part de la superfície a l'aire lliure i una altra coberta de teules. Els ramats transhumants que venien a hivernar aprofitaven l’existència de pastures d’hivern i les temperatures benignes. Pel cim del turó passa un sender local de petit recorregut (SL-C 99) de 6,1 km, que va des del Centre d’Activitats Ambientals de Cal Ganxo (Castelldefels) al cim de La Morella (Begues), el més alt del Massís del Garraf.

Comments

    You can or this trail