Download

Distance

23.63 mi

Elevation gain

371 ft

Technical difficulty

Easy

Elevation loss

371 ft

Max elevation

1,027 ft

Trailrank

41

Min elevation

770 ft

Trail type

Loop

Time

2 hours 46 minutes

Coordinates

3123

Uploaded

March 27, 2021

Recorded

March 2021
Be the first to clap
Share
-
-
1,027 ft
770 ft
23.63 mi

Viewed 22 times, downloaded 1 times

near Bellpuig, Catalunya (España)

Temps real en moviment 2 hores 30 minuts.
A tenir en compte:
El creuament per un pas no habilitat sobre la via del tren.
500 metres de recorregut per la carretera de Castellnou a Ivars d'Urgell.
1.300 metres de recorregut per la carretera d'Ivars d'Urgell a Vilassana.
i alguna que altre creuament de carreteres ja especificats en waypoints.
Park

Plaça Ramon Folch

Risk

Pas (no habilitat) sobre la via del tren

Intersection

Gravera-Gir a la dreta

Risk

Carretera Castellnou-Ivars

500 metres de carretera
Waypoint

Tram de 20 metres vora camp de conreu

no hi ha camí. Fàcil
Risk

Carretera d'Ivars a Vilassana

1'3 quilòmetres de carretera
Lake

Estany d'Ivars i Vilassana

(tret de viquipèdia) 'estany d'Ivars i Vila-sana és un estany situat entre els termes municipals d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, a la comarca del Pla d'Urgell. Es tracta de l'estany amb major superfície de CatalunyaSituació L'espai natural està situat íntegrament al Pla d'Urgell i té una superfície total de 156,58 ha: 101,56 ha (64,86%) a Ivars d'Urgell i 55,02 ha (35,14%) a Vila-sana. Climatològicament, l'estany es troba en una àrea de grans oscil·lacions tèrmiques entre l'estiu i l'hivern, amb escasses precipitacions i boires gebradores hivernals. Hidrològicament, és alimentat pel canal d'Urgell i aquesta aigua posteriorment desguassa al riu Corb. Història L'Estany d'Ivars i de Vila-sana el 1935 Situat en la conca endorreica (fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d'una regió no desemboca a la mar, sinó que ho fa en depressions interiors on constitueixen estanys i aiguamolls) anomenada estany d'Ivars, llacuna d'Ivars o d'Utxafava, la formació d'aquest estany es remunta milers d'anys enrere i és causat per les condicions geològiques d'aquests terrenys: la presència i aflorament d'aigua en un fons impermeable provocà que la poca aigua que hi arribava s'hi acumulés sense possibilitat de drenatge lateral. Aquest estany era de poca profunditat i d'aigües salobrenques. Alguns estius s'arribava a assecar completament. Tot això va canviar dràsticament amb la construcció del canal d'Urgell (1861) i la consegüent aportació d'aigües del riu Segre a la Plana d'Urgell, es generalitzà la circulació d'aigües superficials i subterrànies de manera que l'antiga cubeta esdevingué receptora de desguassos de regs de conreu de la mateixa cubeta i d'altres zones circumdants. Aquest fet va comportar un gran augment de l'estany, que es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior amb 135ha de superfície i amb unes dimensions màximes de 2500 metres de llargada, 800 metres d'amplada i una profunditat de 3,8 metres. L'estany es va convertir en un centre de vida social, econòmica i cultural per als pobles del voltant. La caça hi era molt important, sobretot la d'anàtids. S'hi organitzaven caceres en les quals es podien abatre centenars d'ànecs i fotges en una sola jornada. La pesca també hi era molt abundant, sobretot la de l'anguila, molt apreciada culinàriament. Era molt característica la pesca de l'anguila a Ca l'Aragonès, situat al punt on hi havia la sortida d'aigües de l'estany, ja que per un sistema de reixes se n'hi atrapava gran quantitat.. Històricament la dessecació de les zones humides havia estat molt habitual. Hi va haver un primer intent de dessecació l'any 1914, però no va reeixir perquè el regants de la zona s'hi van oposar. Més endavant la conjuntura històrica i el fet que els promotors del Proyecto de Saneamiento pretenien obtenir més terrenys de conreu va contribuir a la dessecació i desaparició de l'estany l'any 1951, en contra de la voluntat popular. L'estany havia restat ben viu a la memòria popular. Això va fer que després de 40 anys es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo. A principis dels 90, l'ajuntament d'Ivars assumí la voluntat de tirar endavant el procés de recuperació de l'estany. Aquestes primeres iniciatives apareixen ja en la primera edició del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans publicat l'any 1976. El 19 de febrer de 1993 se signa un protocol de recuperació de l'estany amb els ajuntaments d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell i la Diputació de Lleida. El 1995 el Departament de Medi Ambient aprova el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l'estany d'Ivars. El 1996 es redacta el projecte executiu de recuperació i condicions de l'estany. Finalment l'11 d'octubre de 2002 es constitueix el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana com a òrgan encarregat d'adquirir les finques i portar a terme els treballs necessaris per a la seva recuperació. La seu del consorci es troba en el Consell Comarcal del Pla d'Urgell. A finals del 2002 i principis de 2003 s'adquireixen les 165 finques necessàries per a la reconstrucció de l'estany, s'actualitza el procés executiu i s'inicien els primers treballs. Per a la recuperació de l'estany s'han dut a terme diferents treballs: enderroc d'un magatzem agrícola, trasllat d'una línia elèctrica, condicionament de la xarxa de regs i drenatges, moviments de terres per perfilar el perímetre i crear illes, condicionament dels accessos i dels itineraris naturalístics amb miradors, aguaits i embarcadors. El primer semestre de 2005 es van acabar les obres i treballs de condicionament de la zona lacustre. Posteriorment es va iniciar l'emplenament, que es completà durant el 2009, any en el qual l'estany va rebre 50.000 visitants.[2] Durant el procés d'emplenament i un cop assolit el nivell màxim d'aigua, l'estany i el seu entorn ja ens mostren una sèrie de transformacions ecològiques, amb un increment de la flora i de la fauna i la recuperació d'un paisatge privilegiat. L'any 2010 es va aprovar la pesca controlada de la carpa. L'estany i els seus voltants consten dels següents aspectes: 126 ha de superfície. En aquest aspecte, és el més gran de Catalunya. 2,4 hm³ d'aigua. 3,8 metres de profunditat màxima. 2150 metres de longitud per 730 metres d'amplada màxima. 25 illes de diferents formes i mides. 8 ha de canyissar de depuració. 3 km d'itineraris naturalístics.
Panorama

Torre de guaita

Information point

Cal Sinen

Punt d'informació
Waypoint

Vallverd d'Urgell

Castle

Castell del Remei

Lake

Estanys del Castell del Remei

Intersection

Sèquia segona del canal d'Urgell

Gir a la dreta seguint la sèquia
Bridge

Pont (estret) a creuar

Risk

Carretera Bellpuig-Castellserà

Waypoint

Barbens

Risk

Carretera Bellpuig-Barbens

Tunnel

Túnel sota l'autovía

Risk

Pas a nivell

Comments

    You can or this trail