Time  7 hours 44 minutes

Coordinates 4031

Uploaded May 3, 2013

Recorded May 2013

-
-
603 f
0 f
0
8.7
17
34.94 mi

Viewed 5182 times, downloaded 88 times

near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

La ruta anterior a esta se llama:
Santa Cristina D'aro (Provincia de Girona) a las 4 Playas (1)
Esta ruta tiene como objetivo llegar a las playas con la bicicleta,y siempre bordeando lo más cerca posible el mar, excepto en las primeras, es decir de Sant Feliu a Platja D'aro para no repetir mi ruta anterior de las 4 Playas.
De Sant Feliu a Castell he pasado por once calas y playas. En Cala Gogó para llegar a la playa tienes que entrar primero en el Camping y no te dejan, además te engañan y hablan que más adelante hay un camino de bajada y no es verdad, de todas formas se puede llegar a esta playa por unas escaleras, así que serían 12 playas.
Llego a San Feliu (1) por la anterior carretera que está abandonada y a la izquierda de la actual.
En San feliu voy a buscar el inicio de la via verde, carril bici Girona, Quart,Cassa de la selva,Llagostera,Castell d'aro, Sant Feliu de Guixols y lo sigo hasta la primera redonda que una vez pasada y a la derecha nos llevará a la playa de S'Agaró (2).
S'agaro lo paso por delante del Hotel de La Gavina y todo recto llego a Sa Conca (3).
De aquí por la arena y después de subir la cuesta al final de la playa, llegas al Port D'aro al que se le dá toda la vuelta y por la zona del restaurante, a Platja D'Aro (4), y al final por escaleras y el paseo de ronda a Sa Caleta (5), que se pasa por la arena y que se deja para tomar la C-253, hasta los apartamentos Edén de Sant Antoni de Calonge (6), al que se llega por una bajada lateral a la izquierda del edificio.
Sant Antonio y Palamós (7), se unen por el paseo del mar, siguiendo la carretera cercana y siempre bordeando el mar se pasa por delante de los dos puertos hasta llegar a un mirador.
Siguiendo la carretera y después de la redonda a la derecha se baja a la Cala Margarida (8), que una vez vista se vuelve por el mismo camino y a la derecha se llega a los bosques que por un sendero dificil de circular te lleva a la cala de la Fosca (9).
Comida en el restaurante Hostal La Fosca, que parece un buen restaurante, pero que habrá que probar otras veces para poder recomendarlo. He comido 1/2 ración de chipirones, un turbo a la plancha, vino de la casa y crema catalana total 40'80 euros, por cierto excelente el all i oli.
Después de comer y siempre al lado del mar por unas escaleras del camino de ronda se llega a la Cala S'alguer(10), que se pasa por delante de las casitas de pescadores y por un sendero a la Playa o Cala de Castell (11), una de las últimas que queda sin edificar en la Costa Brava.
Para regresar y para no repetir la ruta,he vuelto por el carril bici,dirección Palafrugell, Vall llobrega, Palamós Sant Antoni,Calonge y por la urbanización Más Pallí, hasta el camino a Masnou de Platja D'aro y de aquí por el Camping Ridaura y el carril bici.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

La ruta anterior a aquesta te el nom de:
Santa Cristina D'aro a las 4 playas (1)
Aquesta ruta té com a objectiu arribar a les platges amb la bicicleta, i sempre vorejant el més a prop possible al mar. De Sant Feliu a Castell he passat per onze cales i platges. A Cala Gogó per arribar a la platja has d'entrar primer al Càmping i no et deixen, més et enganyen i parlen que més endavant hi ha un camí de baixada i no és veritat, de totes maneres es pot arribar a aquesta platja per unes escales , així que serien 12 platges.
Arribo a Sant Feliu (1) per l'anterior carretera que està abandonada ia l'esquerra de l'actual.
A San feliu vaig a buscar l'inici del carril bici i el segueixo fins a la primera rodona que un cop passada ia la dreta ens portarà a la platja de S'Agaró (2).
S'agaró el pas per davant de l'Hotel de La Gavina i tot recte arribo a sa Conca (3).
D'aquí per la sorra i després de pujar la costa al final de la platja, arribes al Port D'aro al qual se li dóna tota la volta i per la zona del restaurant, a Platja d'Aro (4), i al final per escales i el passeig de ronda a Sa Caleta (5), que passa per la sorra i que es deixa per agafar la C-253, fins als apartaments Edèn de Sant Antoni de Calonge (6), al qual s'arriba per una baixada lateral a l'
esquerra de l'edifici.
Sant Antoni i Palamós (7), s'uneixen pel passeig del mar, seguint la carretera propera i sempre vorejant el mar es passa per davant dels dos ports fins arribar a un mirador.
Seguint la carretera i després de la rodona a la dreta es baixa a la Cala Margarida (8), que un cop vista es torna pel mateix camí ia la dreta s'arriba als boscos que per un sender difícil de circular et porta a la cala de la Fosca (9).
Dinar al restaurant Hostal La Fosca, que sembla un bon restaurant, però que caldrà provar altres vegades per poder recomanar-ho. He menjat 1/2 ració de xipirons, un turbo a la planxa, vi de la casa i crema catalana total 40'80 euros, per cert excel · lent el allioli.
Després de dinar i sempre al costat del mar per unes escales del camí de ronda s'arriba a la cala s'Alguer (10), que passa per davant de les casetes de pescadors i per un corriol a la platja o cala de Castell ( 11), una de les últimes que queda sense edificar a la Costa Brava.
Per tornar i per no repetir la ruta, he tornat pel carril bici, Vall llobrega, Palamós Sant Antoni, Calonge i per la urbanització Més Pallí, fins al camí a Masnou de Platja D'aro i d'aquí pel Càmping Ridaura i el carril bici.
San Feliu de Guíxols es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán, en la provincia de Girona situada en pleno corazón de la Costa Brava, a orillas del mar Mediterráneo, en la comunidad autónoma de Catalunya. Es un importante centro vacacional. Ha contribuido a su notoriedad Carmen Cervera, que posee una casa desde hace décadas y está impulsando la creación de un museo en el monasterio, construido en 1723 por los monjes benedictinos. El municipio de San Feliu de Guíxols se sitúa en la Costa Brava centro, entre los municipios de costa de Castillo de Aro y Santa Cristina de Aro. La cabeza de municipio se enclava en la bahía de San Feliu, entre los cerros de San Telmo y de Forques. Se encuentra rodeada de colinas y bosques de pinos, encinas y alcornoques. Su clima es mediterráneo y las temperaturas suaves todo el año. El principal acceso a la ciudad es por carretera. La carretera general C-65 permite el enlace con la autovía C-31 para después conectar con la autopista del Mediterráneo, el eje viario principal de Cataluña. Existen dos salidas - Sant Feliu Norte y Sur - para acceder a la ciudad. Igualmente, la carretera C-253 facilita la comunicación de la ciudad con las localidades vecinas, como Sagaró, Playa de Aro o Palamós, de la misma manera que la GI-682 conecta San Feliu de Guíxols con Tosa de Mar. Otro sistema de comunicación del cual dispone San Feliu de Guíxols es el puerto. El puerto de San Feliu de Guíxols se ha convertido fundamentalmente en un puerto deportivo. Hasta 1969 el municipio dispuso de conexión ferroviaria con Gerona por medio de un ferrocarril de vía estrecha (75 cm) construido en el 1892 y que atravesaba la planicie selvatana del Gironés y el Valle de Aro. El viaje (Gerona a San Feliu) duró casi dos horas (en autobús, en 2012, 55 minutos). La estación más cercana es Caldas de Malavella que se encuentra a 20 kilómetros de San Feliu de Guíxols. La ciudad de San Feliu fue uno de los centros más importantes de la industria del corcho bajoampurdanesa y hasta la crisis de los años 30 del siglo XX supuso la actividad económica dominante. A partir de los años 50 San Feliu de Guíxols se incorporó de lleno al turismo que en esta ciudad tiene un marcado carácter familiar. En la actualidad el turismo se ha convertido sin duda en la actividad principal aunque la ciudad mantiene aún actividad en el sector del corcho. Es una población con una excelente oferta de servicios: centros comerciales, bares, restaurantes, entre otros. Incluso llegó a existir una plaza de toros. Es muy concurrido el mercado que se celebra todos los domingos y que se remonta siglos atrás. El Festival Internacional de la Porta Ferrada: Instituido en 1958, es el más antiguo de Cataluña. se celebra en diferentes ubicaciones de la ciudad - monasterio, puerto, teatro - auditorio municipal. Con los años ha ido aumentando en importancia internacional y es uno de los principales festivales de Cataluña. Engloba teatro, música y danza. Suele realizarse en verano. Porta Ferrada: Así llamados los restos de un edificio que se cree fue el palacio de un abad o de un gobernador civil carolingio. Ermita de San Telmo. Capilla de 1723 construida sobre los restos del antiguo castillo de defensa. En ella se celebró una misa por el difunto barón Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza. Se puede disfrutar de una vista panorámica de toda la costa, desde ese mirador se cree que el periodista Ferran Agulló tuvo la idea de bautizar la Costa Brava con ese mismo nombre. Pedralta:Se trata de la piedra basculante más grande de Europa. Se sitúa entre los términos municipales de Santa Cristina de Aro y San Feliu de Guíxols. El paseo marítimo: Abierto en el 1833 entre la antigua ciudad medieval y la playa, poco a poco este gran espacio urbano organizado en forma de paseo con árboles plataneros se fue llenando de casas señoriales que sustituyeron las antigua casas medievales de los pescadores. Pueden contemplarse aún antiguas mansiones como la Casa Patxot - sede de la Cámara de Comercio de la ciudad -. La configuración de un paseo eminentemente burgués permanece en su más fundamental esencia. Vista parcial de Nou casino La Constància. Institución alojada en un inmueble modernista mozárabe, más conocida por el sobrenombre de casino dels nois. El edificio del casino fue construido por el arquitecto General Guitart al 1888. Reloj de sol de la casa PatxotLa Casa Patxot Situada en el número 40 del Paseo del Mar. Casa del rico industrial Rafael Patxot fue levantada entre el 1917 y el 1920 por el arquitecto Albert Juan i Torner. Se trata de la casa señorial conservada más relevante y lujosa de la ciudad. Durante largo tiempo la casa acogió un observatorio astronómico del mismo Patxot. Actualmente acoge la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Sant Feliu de Guíxols. Casas señoriales El Ayuntamiento. Construido en el 1547, construido de con formas sobrias y con un gótico muy tardío como estilo de la construcción en un momento en el cual se construía con los cánones renacentistas, el Ayuntamiento de la ciudad ha sobrevivido a todas las destrucciones bélicas y a la especulación inmobiliaria. El edificio actual tiene añadida una torre levantada en el 1847 y una ampliación posterior de los años 40 y 50 del siglo XX. La antigua estación de tren.Estación terminal de la línea ferroviaria de Sant Feliu de Guíxols a Gerona fue construida entre 1889 y 1892 por los arquitectos Rafael Coderch y Gabriel March en un estilo neoclásico industrial austero. Símbolo del progreso durante mucho tiempo, sirvió hasta el 1969, año en el cual se clausuró la línea. Hoy en día se utiliza como escuela pública, llamada Col•legi L'Estació. La gran emigración que se produjo en busca de fortuna en América, ha dado figuras tales en los Estados Unidos como [Rudolf Matas], considerado en los Estados Unidos como el padre de la cirugía moderna, hijo de Teresa Jordá de Sant Felíu de Guíxols. El Dr. Matas, cuyo padre fue Narcís Hereu de Girona, erradicó la fiebre amarilla de Nueva Orleáns. Fue el Jefe Médico del ejército de los EEUU durante la primera guerra mundial. La cátedra de medicina de la Universidad de Tulane (Nueva Orleáns), lleva su nombre. Sant Feliu de Guíxols és un municipi de la comarca del Baix Empordà , a la província de Girona situada en ple cor de la Costa Brava , a la vora del mar Mediterrani , a la comunitat autònoma de Catalunya . És un important centre de vacances . Ha contribuït a la seva notorietat Carmen Cervera , que posseeix una casa des de fa dècades i està impulsant la creació d'un museu al monestir , construït en 1723 pels monjos benedictins . El municipi de Sant Feliu de Guíxols se situa a la Costa Brava centre , entre els municipis de costa de Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro . El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu , entre els turons de Sant Elm i de Forques . Es troba envoltada de turons i boscos de pins , alzines i sureres . El seu clima és mediterrani i les temperatures suaus tot l'any . El principal accés a la ciutat és per carretera . La carretera general C -65 permet l'enllaç amb l'autovia C -31 per després connectar amb l'autopista del Mediterrani , l'eix viari principal de Catalunya . Hi ha dues sortides - Sant Feliu Nord i Sud - per accedir a la ciutat . Igualment , la carretera C - 253 facilita la comunicació de la ciutat amb les localitats veïnes , com Sagaró , Platja d'Aro o Palamós , de la mateixa manera que la GI -682 connecta Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar Un altre sistema de comunicació del qual disposa Sant Feliu de Guíxols és el port . El port de Sant Feliu de Guíxols s'ha convertit fonamentalment en un port esportiu . Fins 1969 el municipi va disposar de connexió ferroviària amb Girona per mitjà d'un ferrocarril de via estreta ( 75 cm ) construït al 1892 i que travessava la plana selvatana del Gironès i la Vall de Aro . El viatge ( Girona Sant Feliu ) va durar gairebé dues hores ( amb autobús , el 2012 , 55 minuts ) . L'estació més propera és Caldes de Malavella que es troba a 20 quilòmetres de Sant Feliu de Guíxols . La ciutat de Sant Feliu va ser un dels centres més importants de la indústria del suro baixempordanesa i fins a la crisi dels anys 30 del segle XX va suposar l'activitat econòmica dominant . A partir dels anys 50 Sant Feliu de Guíxols es va incorporar de ple al turisme que en aquesta ciutat té un marcat caràcter familiar . En l'actualitat el turisme s'ha convertit sens dubte en l'activitat principal encara que la ciutat manté encara activitat en el sector del suro . És una població amb una excel • lent oferta de serveis : centres comercials , bars , restaurants , entre d'altres . Fins i tot va arribar a existir una plaça de toros . És molt concorregut el mercat que se celebra tots els diumenges i que es remunta segles enrere . El Festival Internacional de la Porta Ferrada : Instituït el 1958 , és el més antic de Catalunya . se celebra a diferents ubicacions de la ciutat - monestir , port, teatre - auditori municipal . Amb els anys ha anat augmentant en importància internacional i és un dels principals festivals de Catalunya . Engloba teatre , música i dansa . Sol realitzar a l'estiu. Porta Ferrada : Així cridats les restes d'un edifici que es creu va ser el palau d'un abat o d'un governador civil carolingi . Ermita de Sant Elm . Capella de 1723 construïda sobre les restes de l'antic castell de defensa . S'hi va celebrar una missa pel difunt baró Hans Heinrich Thyssen - Bornemisza . Es pot gaudir d'una vista panoràmica de tota la costa , des d'aquest mirador es creu que el periodista Ferran Agulló va tenir la idea de batejar la Costa Brava amb aquest mateix nom . Pedralta : Es tracta de la pedra basculant més gran d'Europa . Se situa entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols . El passeig marítim : Obert l' any 1833 entre l'antiga ciutat medieval i la platja , a poc a poc aquest gran espai urbà organitzat en forma de passeig amb arbres plataners es va anar omplint de cases senyorials que van substituir les antiga cases medievals dels pescadors . Poden contemplar encara antigues mansions com la Casa Patxot - seu de la Cambra de Comerç de la ciutat - . La configuració d'un passeig eminentment burgès roman en el seu més fonamental essència . Vista parcial de Nou casino La Constància . Institució allotjada en un immoble modernista mossàrab , més coneguda pel sobrenom de Casino dels nois . L'edifici del casino va ser construït per l'arquitecte General Guitart al 1888 . Rellotge de sol de la casa PatxotLa Casa Patxot Situada al número 40 del Passeig del Mar Casa del ric industrial Rafael Patxot va ser aixecada entre el 1917 i el 1920 per l'arquitecte Albert Juan i Torner . Es tracta de la casa senyorial conservada més rellevant i luxosa de la ciutat . Durant llarg temps la casa va acollir un observatori astronòmic del mateix Patxot . Actualment acull la Cambra de Comerç , Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols . cases senyorials L'Ajuntament . Construït en el 1547 , construït de amb formes sòbries i amb un gòtic molt tardà com a estil de la construcció en un moment en el qual es construïa amb els cànons renaixentistes , l'Ajuntament de la ciutat ha sobreviscut a totes les destruccions bèl • liques ia l'especulació immobiliària . L'edifici actual té afegida una torre aixecada al 1847 i una ampliació posterior dels anys 40 i 50 del segle XX . L'antiga estació de tren.Estación terminal de la línia ferroviària de Sant Feliu de Guíxols a Girona va ser construïda entre 1889 i 1892 pels arquitectes Rafael Coderch i Gabriel March en un estil neoclàssic industrial auster . Símbol del progrés durant molt temps, va servir fins al 1969 , any en el qual es va clausurar la línia. Avui dia s'utilitza com a escola pública , anomenada Col • legi l'Estació . La gran emigració que es va produir a la recerca de fortuna a Amèrica , ha donat figures com als Estats Units com [ Rudolf Matas ] , considerat als Estats Units com el pare de la cirurgia moderna , fill de Teresa Jordà de Sant Feliu de Guíxols . El Dr Matas , el pare va ser Narcís Hereu de Girona , va eradicar la febre groga de Nova Orleans . Va ser el cap mèdic de l' exèrcit dels EUA durant la primera guerra mundial . La càtedra de medicina de la Universitat de Tulane (Nova Orleans ) , porta el seu nom .
Calonge es un municipio de la provincia de Girona, en la comarca del Bajo Ampurdán. La población está dividida en dos partes, una villa medieval en una colina y otra moderna, destinada a lugar de vacaciones al lado del mar. El centro urbano principal y el pueblo original esta a unos 4 km de distancia tierra adentro de la bahía de Sant Antoni. Algunas torres y paredes del castillo de Calonge datan del siglo XIII. La parte moderna y costera, principalmente utilizada para las vacaciones, es conocida como Sant Antoni de Calonge y está situada entre Playa de Aro y Palamós El municipio de Calonge ha estado habitado desde tiempos muy lejanos. La existencia de numerosos dolmens y menhirs, como el dolmen de Puigsesforques, uno de los grandes megalitos catalanes y uno de los más cercanos al mar, demuestran la preferencia que tuvieron las culturas prehistóricas por estos lugares. El poblado ibérico de Castell Barri es uno de los yacimientos más importantes de la época. Los descubrimientos de terriza ibérica han demostrado que este poblado tiene un origen no posterior al siglo IV a. C. La civilización romana escogió este mismo paraje para hacer una villa de veraneo. Los descubrimientos indican que en los siglos II y IV después de Cristo había en Calonge una importante fundición y, probablemente, también una factoría comercial de importación. En el siglo VIII se comenzó a construir el Castillo de Calonge, una de las fortalezas más grandes del Bajo Ampurdán, situado en el núcleo antiguo del municipio. El castillo fue fundado por los condes de Gerona con la finalidad de vigilar las razias sarracenas. Durante el siglo XII se construyó otra de las edificaciones significativas de Calonge: el monasterio de Santa Maria del Mar o del Collet. El siglo XIII es la época de máximo esplendor del castillo. Una muestra de esta importancia fue la concesión por parte del rey para crear un mercado semanal a Calonge. En la actualidad, el castillo es mitad palacio y mitad fortaleza. El Castillo pertenece actualmente a la Generalidad de Cataluña y está cerrado al público. Otra construcción que hoy en día perdura es la torre de vigilancia, conocida como Torre Valentina. Situada en el frente marítimo de Sant Antoni de Calonge, esta torre se levantó con el objetivo de vigilar cualquier ataque de los piratas. El acceso se hacía mediante una escalera exterior, ya que la torre no tiene ni puerta ni escaleras interiores. A mediados del siglo XVIII se construyó la iglesia parroquial de Sant Martí, en el núcleo antiguo de Calonge. Es uno de los templos más grandes de la diócesis gerundense. Originalmente, la iglesia se decoró con un estilo barroco neoclásico muy cargado. A finales del siglo XVIII, Calonge comienza a industrializarse con fábricas de tapones de corcho. Esta incorporación al mundo industrial hace cambiar radicalmente y definitivamente no sólo la economía, sino también su vida social. Con este esplendor económico se llega al siglo XX. A principios de siglo, aún no se había descubierto la playa como un negocio turístico. El núcleo marinero de Sant Antoni de Calonge cada vez tenía más importancia. Así que en el año 1923 se construyó una iglesia propia, dedicada, como no podía ser de otra forma, a San Antonio. La Guerra Civil hizo tambalear la estabilidad de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisis que había provocado, un tiempo antes, el declive de la industria del corcho de Calonge. La falta de trabajo provocó que mucha gente emigrara del pueblo. La llegada del turismo, primero, y más tarde la instauración de la democracia, hicieron que Calonge volviera a crecer económicamente y demográficamente hasta llegar a convertirse en uno de los pueblos turísticos de la Costa Brava. Calonge és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Baix Empordà. La població està dividida en dues parts, una vila medieval i una altra moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar. El centre urbà principal i el poble original aquesta a uns 4 km de distància terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle XIII. La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com Sant Antoni de Calonge i està situada entre Platja d'Aro i Palamós El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Els descobriments de terrissa ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV a. C. La civilització romana va escollir aquest mateix paratge per fer una vila d'estiueig. Els descobriments indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una factoria comercial d'importació. Al segle VIII es va començar a construir el Castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat al nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Actualment, el castell és meitat palau i meitat fortalesa. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya i està tancat al públic. Una altra construcció que avui dia perdura és la torre de vigilància, coneguda com Torre Valentina. Situada al front marítim de Sant Antoni de Calonge, aquesta torre es va aixecar amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. L'accés es feia mitjançant una escala exterior, ja que la torre no té ni porta ni escales interiors. A mitjan segle XVIII es va construir l'església parroquial de Sant Martí, al nucli antic de Calonge. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina. Originalment, l'església es va decorar amb un estil barroc neoclàssic molt carregat. A finals del segle XVIII, Calonge comença a industrialitzar amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no només l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquest esplendor econòmica s'arriba al segle XX. A principis de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turístic. El nucli mariner de Sant Antoni de Calonge cada vegada tenia més importància. Així que l'any 1923 es va construir una església pròpia, dedicada, com no podia ser d'altra manera, a Sant Antoni. La Guerra Civil va fer trontollar l'estabilitat de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisi que havia provocat, un temps abans, el declivi de la indústria del suro de Calonge. La manca de treball va provocar que molta gent emigrés del poble. L'arribada del turisme, primer, i més tard la instauració de la democràcia, van fer que Calonge tornés a créixer econòmicament i demogràficament fins a arribar a convertir-se en un dels pobles turístics de la Costa Brava.
Cala de S'alguer
La fosca
Sa conca
Cala Margarida
Esglesia Platja D'aro
Playa de Aro es una entidad de población del municipio bajo-ampurdanés de Castell d'Aro. Actualmente Playa de Aro es el núcleo de población principal del municipio, donde tiene su sede el ayuntamiento. En 2005 tenía 6.467 habitantes, pero durante la temporada estival llega a las 90.000 personas. [1] Playa de Aro (Platja d'Aro) era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses. Platja d'Aro és una entitat de població del municipi sota-empordanès de Castell d'Aro. Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi, on té la seu l'ajuntament. El 2005 tenia 6.467 habitants, però durant la temporada estival arriba a les 90.000 persones. [1] Platja d'Aro (Platja d'Aro) era originalment un petit poble de pescadors a la carretera de Palamós a Sant Feliu de Guíxols localitzat en una gran platja de 2 km. Ara està explotat turísticament i està ple d'hotels i altres locals per a ús vacacional. És un dels destinacions turístiques i de tercera residència més importants de les comarques gironines.
Palamós nació , pues, como una plaza fuerte , y no adquirió un carácter plenamente urbano hasta el siglo XIX . Del mar le vinieron muy pronto los peligros . Las incursiones violentas , como las que sufrió a manos de las fuerzas del pirata turco Barbarroja en 1543 , y la presión de soportar la presencia continuada de tropas de diferentes banderas no podían permitirse más que un crecimiento económico y demográfico lento. El puerto,el primer muelle fue construido en el siglo XV , y tuvo que ser rehecho y mejorado en varias ocasiones , hasta que a finales del siglo XIX , una burguesía vinculada a la industria del corcho y al comercio marítimo , forzó el diseño de una nueva infraestructura capaz de dar refugio a los barcos de cabotaje y los primeros vapores , al tiempo que debía facilitar las operaciones de carga y descarga . Ligado a la industria floreciente del corcho , el puerto recibía y distribuía toda la producción , primero de témpanos , después de tapones , tanto la local como de la comarca .La piedra para el puerto , no se tuvo que ir a buscar muy lejos, ya que poco a poco se abrió un boquete que comerse el promontorio del Pedró que conducía a la Punta d'es Molí, en la punta de costa que más entra en el mar. De esta gran operación se guarda el recuerdo de la primera piedra que se puso el día de la Fiesta Mayor de 1902 . El puerto siempre ha visto el trabajo de los pescadores. Los recuentos fiscales del siglo XVIII dan noticia del número de laúdes para pescar . La pesca tenía, además de su carácter recolector, primario , un carácter manufacturero que se concretaba en la industria de la salazón de pescado y la comercialización y afaiçonament del coral . La principal pesca era el pescado azul , sardina y anchoa que se exportaba sobre todo en Barcelona .Del puerto salieron también los grandes barcos que buscaban la suerte en el comercio con América . Alumnos palamosins pasaron por la escuela de pilotos de Arenys de Mar en busca de los conocimientos y destrezas necesarias para atravesar el Atlántico . Dos casas armadoras fueron protagonistas de la actividad marítima local: la casa Matas y la Ribera . Fragatas como la Palamós , Cataluña , o Villa de Palamós llevaban materiales de obra hacia Cuba mientras que de vuelta venían cargados de café, pino melis , etc . La casa Ribera tuvo el primer vapor , el Mercedes , que hacía la ruta Palamós- Roses- Barcelona . El puerto nos evoca una historia de resonancias francesas, turcas , inglesas o italianas , siempre marineras . Explica el origen de la villa y señala su evolución . A partir de los setenta , la dimensión turística del puerto marca y empuja una nueva y fructífera actividad económica . El puerto sigue siendo el escenario de los fracasos y de los éxitos, de los retos que el futuro del sector marítimo y de la comunidad entera debe encarar Palamós va néixer,com una plaça forta , i no va adquirir un caràcter plenament urbà fins al segle XIX . Del mar li van venir molt aviat els perills . Les incursions violentes , com les que va patir a mans de les forces del pirata turc Barba-rossa el 1543 , i la pressió de suportar la presència continuada de tropes de diferents banderes no podien permetre més que un creixement econòmic i demogràfic lent . El port , el primer moll va ser construït al segle XV , i va haver de ser refet i millorat en diverses ocasions , fins que a finals del segle XIX , una burgesia vinculada a la indústria del suro i al comerç marítim , va forçar el disseny d'una nova infraestructura capaç de donar refugi als vaixells de cabotatge i els primers vapors , alhora que havia de facilitar les operacions de càrrega i descàrrega . Lligat a la indústria florent del suro , el port rebia i distribuïa tota la producció , primer de blocs de gel, després de taps , tant la local com de la comarca . La pedra per al port , no haver d'anar a buscar molt lluny , ja que a poc a poc es va obrir un esvoranc que menjar-se el promontori del Pedró que conduïa a la Punta d'es Molí , a la punta de costa que més entra al mar. D'aquesta gran operació es guarda el record de la primera pedra que es va posar el dia de la Festa Major de 1902 . El port sempre ha vist el treball dels pescadors . Els recomptes fiscals del segle XVIII donen notícia del nombre de llaüts per pescar . La pesca tenia , a més del seu caràcter recol • lector , primari , un caràcter manufacturer que es concretava en la indústria de la salaó de peix i la comercialització i afaiçonament del corall . La principal pesca era el peix blau , sardina i anxova que s'exportava sobretot a Barcelona . Del port van sortir també els grans vaixells que buscaven la sort en el comerç amb Amèrica . Alumnes palamosins van passar per l'escola de pilots d'Arenys de Mar a la recerca dels coneixements i destreses necessàries per travessar l'Atlàntic . Dues cases armadores van ser protagonistes de l'activitat marítima local : la casa Matas i la Ribera . Fragates com la Palamós , Catalunya , o Vila de Palamós portaven materials d'obra cap a Cuba mentre que de tornada venien carregats de cafè , pi melis , etc . La casa Ribera va tenir el primer vapor , el Mercedes , que feia la ruta Palamós - Roses -Barcelona . El port ens evoca una història de ressonàncies franceses, turques , angleses o italianes , sempre marineres . Explica l'origen de la vila i assenyala la seva evolució . A partir dels setanta , la dimensió turística del port marca i empeny una nova i fructífera activitat econòmica . El port segueix sent l'escenari dels fracassos i dels èxits , dels reptes que el futur del sector marítim i de la comunitat sencera ha d'encarar.
Sin lugar a dudas, y más allá de su extrema belleza natural, la playa de Es Castell, en Palamós, tiene una indudable importancia en el devenir de la Costa Brava. Hablar de Es Castell es referirse a un auténtico reducto contra la especulación inmobiliaria. A escasos metros de Es Castell, una vez pasado el yacimiento arqueológico, se encuentra la cala de Sa Foradada. El 12 de junio de 1994 la población de Palamós fue consultada en un referendum sobre la construcción de un campo de golf en el paraje natural y virgen conocido como Es Castell. Más del 70% de los participantes se opusieron al proyecto y, por ese motivo, la playa sigue hoy siendo un paraje de singular belleza.Es Castell posee diversas particularidades que hacen de esta playa un reducto único. Se trata de una extensión considerable situada en un continuo de campos y bosques, sin ningún tipo de urbanización en sus márgenes. Pero es que además Es Castell tiene una serie de vestigios históricos de gran valor. Así encontramos el Poblado Ibérico en uno de los extremos de la cala, el izquierdo según se mira al mar, en la punta de Sa Cobertera, alzado sobre un asentamiento original del s. VI a.C., el cual sabemos que fué habitado por esta civilización activamente hasta el s. I d.C. Otros atractivos importantes de la playa son las masías catalanas de época, el estudio de pintura de Salvador Dalí o la casa del internacionalmente conocido pintor Josep Maria Sert. Por todo ello, y por su fácil accesibilidad en vehículo, la playa de Es Castell merece un lugar de honor en el conjunto de paisajes ampurdaneses, y cualquier visitante que se encuentre por la zona debería poder comprobar con sus propios ojos cómo era esta parte de nuestra costa antes de la llegada del turismo y la especulación inmobiliaria. Sense cap dubte, i més enllà de la seva extrema bellesa natural, la platja d'Es Castell, a Palamós, té una indubtable importància en l'esdevenir de la Costa Brava. Parlar d'Es Castell és referir-se a un autèntic reducte contra l'especulació immobiliària. A pocs metres des Castell, un cop passat el jaciment arqueològic, es troba la cala de Sa Foradada. El 12 de juny de 1994 la població de Palamós va ser consultada en un referèndum sobre la construcció d'un camp de golf en el paratge natural i verge conegut com Es Castell. Més del 70% dels participants es van oposar al projecte i, per aquest motiu, la platja segueix avui sent un paratge de singular belleza.Es Castell posseeix diverses particularitats que fan d'aquesta platja un reducte únic. Es tracta d'una extensió considerable situada en un continu de camps i boscos, sense cap tipus d'urbanització en els seus marges. Però és que a més Es Castell té una sèrie de vestigis històrics de gran valor. Així trobem el Poblat Ibèric en un dels extrems de la cala, l'esquerre segons es mira a la mar, a la punta de Sa Cobertera, alçat sobre un assentament original del s. VI aC, el qual sabem que va ser habitat per aquesta civilització activament fins al s. I d.C. Altres atractius importants de la platja són les masies catalanes d'època, l'estudi de pintura de Salvador Dalí o la casa del internacionalment conegut pintor Josep Maria Sert. Per tot això, i per la seva fàcil accessibilitat en vehicle, la platja d'Es Castell mereix un lloc d'honor en el conjunt de paisatges empordanesos, i qualsevol visitant que es trobi per la zona hauria de poder comprovar amb els seus propis ulls com era aquesta part de nostra costa abans de l'arribada del turisme i l'especulació immobiliària.
Es un Munucipio de la Comarca del Bajo Ampurdá, al nordeste de la costa catalana, la famosa costa brava. Entre Palamós y Playa de Aro, pero mucho más tranquilo que ambos municipios. Torre Valentina, en un precioso entorno de montaña y pequeñas calas de arena y/o roca. Castillo de Calonge, al interior del rústico pueblo, típicamente catalán.Pueblo nacido a partir de las casas en que los pescadores de Calonge guardaban sus materiales de trabajo para lanzarse día sí y día también a alta mar. Actualmente desarrollado gracias al(o por culpa del) turismo. De todas formas, no es tan excesivo como Playa de aro, Empuriabrava o Lloret de Mar. Alberga por lo general a familias con hijos jóvenes. Es un Municipi de la Comarca del Baix Empordà, al nord-est de la costa catalana, la famosa Costa Brava. Entre Palamós i Platja d'Aro, però molt més tranquil que tots dos municipis. Torre Valentina, en un preciós entorn de muntanya i petites cales de sorra i / o roca. Castell de Calonge, a l'interior del rústic poble, típicament català. Poble nascut a partir de les cases en què els pescadors de Calonge guardaven els seus materials de treball per llançar-dia sí i dia també a alta mar. Actualment desenvolupat gràcies al (o per culpa del) turisme. De tota manera, no és tan excessiu com Platja d'aro, Empuriabrava o Lloret de Mar Alberga en general a famílies amb fills joves.
S'Agaró es una entidad de población del municipio baixempordanès de Castell -Platja d' Aro . Fue urbanizada en un estilo novecentista de principios del siglo XX , entre la playa de Sant Pol y la de Sa Conca . El núcleo residencial originario está declarado como conjunto histórico protegido como bien cultural de interés nacional. El nombre de « S'Agaró » podría provenir , según Coromines , la palabra Seguer , [ 1 ] aunque otras fuente lo citan como de etimología incierta posiblemente relacionada con la de los topónimos « Sagar / Sagar / Sagàs » . [ 2 ] Aparece escrito en una sola palabra desde al menos el siglo XIV . [ 2 ] En 1916 , el industrial gerundense Josep Ensesa y Pujades inicia un proyecto de urbanización en el que colaborará estrechamente su hijo José Ensesa y Gubert . Las obras se encomiendan al arquitecto Rafael Masó i Valentí . Masó ordena el terreno previendo una serie de espacios públicos ( plazas , avenidas , escaleras y equipamientos deportivos y sociales ) que se integran con las parcelas destinadas a chalets . De estos cabe destacar Senya Blanca , para el propio José Ensesa , el Hostal de la Gavina. Casa diseñada por Rafael Masó En 1924 Masó termina la construcción de la casa de veraneo llamada Senya Blanca . En 1927 la ciudad residencial se da a conocer con el nombre de segar o Segueró , documentados desde el siglo XIV . Dicha urbanización se basó en un estilo novecentista y armónico , destinado a la alta burguesía . [ 3 ] En 1932 se inaugura el Hostal de la Gavina . En 1935 muerto Rafael Masó y el arquitecto Francesc Folguera asume la dirección de los trabajos . La obra arquitectónica , de una severa armonía en sus proporciones cuenta además con la presencia de la Venus de S'Agaró , obra de Joan Rebull . Durante la guerra civil las obras se paralizan y son retomadas a partir de 1940 . Francesc Folguera sigue las líneas generales trazadas por Masó , a las que da asimismo un carácter personal . Se inician los trabajos del camino de Ronda que bordeará el mar entre zonas boscosas , y los jardines de la loggia de Senya Blanca ; de estilo Brunelleschi en la finca Ensesa . De 1940 data la construcción de la iglesia de Nuestra Señora de la Esperanza , de estilo neobarroco , obra igualmente de Francesc Folguera . Al morir Folguera , Adolf Florensa continuó las obras sin apartarse de los cánones establecidos por sus promotores . A partir de 1950 se desarrolla una gran actividad cultural y deportiva , siempre promovidas por la familia Ensesa , alcanzando un gran prestigio internacional . Algunas de las obras , como la Casa sibilante o la misma residencia de los Ensesa , Senya Blanca han sido consideradas hitos de la arquitectura catalana por Narcís Comadira o Joan Tarrús . Con el tiempo , esta urbanización se hizo muy exclusiva y la élite internacional se hizo construir chalets de veraneo . Igualmente, la presencia del hotel de gran lujo La Gavina atrajo grandes personalidades , como actores , actrices , escritores o políticos . Actualmente, la urbanización mantiene ese estatuto y personalidades catalanas tienen una residencia de vacaciones. S'Agaró és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell -Platja d'Aro . Va ser urbanitzada en un estil noucentista de principis del segle XX , entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca . El nucli residencial originari està declarat com a conjunt històric protegit com a bé cultural d'interès nacional . El nom de « S'Agaró » podria provenir , segons Coromines , la paraula Seguer , [ 1] encara que altres font el citen com d'etimologia incerta possiblement relacionada amb la dels topònims « Sagar / Sagar / Sagàs » . [ 2 ] Apareix escrit en una sola paraula des d'almenys el segle XIV . [ 2 ] El 1916 , l'industrial gironí Josep Ensesa i Pujades inicia un projecte d'urbanització en el qual col • laborarà estretament el seu fill José Ensesa i Gubert . Les obres s'encomanen a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí . Masó ordena el terreny preveient una sèrie d'espais públics ( places , avingudes , escales i equipaments esportius i socials ) que s'integren amb les parcel • les destinades a xalets . D'aquests cal destacar Senya Blanca , per al mateix José Ensesa , l'Hostal de la Gavina . Casa dissenyada per Rafael Masó El 1924 Masó acaba la construcció de la casa d'estiueig anomenada Senya Blanca . El 1927 la ciutat residencial es dóna a conèixer amb el nom de segar o Segueró , documentats des del segle XIV . Aquesta urbanització es va basar en un estil noucentista i harmònic , destinat a l'alta burgesia . [ 3 ] El 1932 s'inaugura l'Hostal de la Gavina . El 1935 mort Rafael Masó i l'arquitecte Francesc Folguera assumeix la direcció dels treballs . L'obra arquitectònica , d'una severa harmonia en les seves proporcions compta a més amb la presència de la Venus de S'Agaró , obra de Joan Rebull . Durant la guerra civil les obres es paralitzen i són represes a partir de 1940 . Francesc Folguera segueix les línies generals traçades per Masó , a les quals dóna així mateix un caràcter personal . S'inicien els treballs del camí de Ronda que vorejarà el mar entre zones boscoses , i els jardins de la loggia de Senya Blanca , d'estil Brunelleschi a la finca Ensesa . De 1940 data la construcció de l'església de Nostra Senyora de l'Esperança , d'estil neobarroc , obra igualment de Francesc Folguera . En morir Folguera , Adolf Florensa va continuar les obres sense apartar-se dels cànons establerts pels seus promotors . A partir de 1950 es desenvolupa una gran activitat cultural i esportiva , sempre promogudes per la família Ensesa , aconseguint un gran prestigi internacional . Algunes de les obres , com la Casa sibilant o la mateixa residència dels Ensesa , Senya Blanca han estat considerades fites de l'arquitectura catalana per Narcís Comadira o Joan Tarrús . Amb el temps , aquesta urbanització es va fer molt exclusiva i l'elit internacional es va fer construir xalets d'estiueig . Igualment , la presència de l'hotel de gran luxe La Gavina va atreure grans personalitats , com a actors , actrius , escriptors o polítics . Actualment , la urbanització manté aquest estatut i personalitats catalanes tenen una residència de vacances
Platja de Cala Rovira

4 comments

  • Photo of Nene00

    Nene00 Aug 18, 2016

    Estos dias estoy en la fosca,si quieres hacer alguna ruta con btt,avisane,normalmente salgo solo ya que no conozco mucha gente por aquí

  • Photo of garriga.com

    garriga.com Aug 19, 2016

    Hasta cuando estás por nuestra zona? Actualmente estoy de viaje. A ver si podemos quedar. Un saludo.

  • Photo of Nene00

    Nene00 Aug 19, 2016

    Me marcho el Ultimo domingo de este mes
    De mientras voy haciendo rutas por la zona ,Faro S.Sebastian ,Calella, etc..
    Un saludo.
    Por cierto la cuenta de Wikiloc no es mia,es de mi padre pero el no va en btt,el hace rutas a pie.

  • Photo of garriga.com

    garriga.com Aug 22, 2016

    Lo siento pero no podré participar de ninguna ruta contigo,ya que tengo toda la semana ocupada.
    Un saludo.

You can or this trail