Time  3 hours 7 minutes

Coordinates 2103

Uploaded August 25, 2013

Recorded August 2013

-
-
659 f
29 f
0
3.7
7.3
14.7 mi

Viewed 2604 times, downloaded 91 times

near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Hay rutas de bicicleta de montaña y hay otra tambien de montaña llamada ES POLLASTRE, cualquier parecido con las primeras es pura coincidencia.
ES POLLASTRE, es lo más difícil que puedas imaginarte para los que superamos cierta edad. Ha sido mi primera participacíon y última.He conseguido terminar la primera parte llamada SA GALLINA,que quiere decir que es donde terminan los cobardes. La vuelta larga no he podido saber ni donde empezaba, ya que cuando he llegado a meta, ya se había terminado la competición, después de recorrer más de 24 kms., en algo más de tres horas.
Salimos de Santa Cristina en dirección al Golf, pasada la finca Lara a 1.200 kms., giro a la derecha y subida para ir a encontrar el camino a la Iglesia de Solius.
Antes de llegar a ella y cuando se encuentra la carretera asfaltada,giro a la izquierda e inmediatamente a la derecha, y por los bosques de Can Cama,pasado el Más Auladell se gira a la izquierda para coronar el Puig de Portugal.
Rodear el Diposit controlat y llegada al 1er control ubicado en la carretera al abocador.
Se pasa al otro lado de la carretera y dando vueltas por senderos se llega al río Ridaura.
Se sigue al mismo hasta Can Pata, y aqui había un descontrol total, una gran cantidad de participantes no encontraba el recorrido y llevaban kilometros perdidos y dando vueltas. Al parecer, faltaba una tira informativa y había otra mal colocada.
De todas fromas desde can Pata,hay un sendero espectacular que baja al Ridaura.
Una vez en el río, giro a la izquierda y subida hacia la carretera al abocador, pero antes de llegar a ella desvío a la izquierda y bajada al infierno.
Si sales de esta, llegas a la carretera anterior por el Puig Vinyassa y al segundo control.
Desde este control, bajas por la zona quemada y pasas frente a las ruinas del Castillo de Solius, vuelves a la Finca Lara y cuando piensas que tomarás el camino que hay para volver, NO, pasas por un sendero que sigue la riera d'en Dalmau, te acaba de destrozar y te lleva a la riera de Solius y a buscar el camino inicial del Golf, pero no sigues por este,NO, giras a la izquierda atraviesas el Ridaura y regresas por el bosque a la zona deportiva.
Pero cuando ya ves la zona deportiva, aún te aguardan dos sorpresas en dos pendientes extremas que si las pasas, te llevan a la META y al fin del trayecto.
Felicidades a los organizadores, han debido trabajar durante muchos días para poder acondicionar todos estos caminos de la ruta.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Hi ha rutes de bicicleta de muntanya i hi ha una altra també de muntanya anomenada ÉS POLLASTRE, qualsevol semblança amb les primeres és pura coincidència.
ÉS POLLASTRE, és el més difícil que puguis imaginar per als que hem superar certa edat. Ha estat la meva primera participació i última.He aconseguit acabar la primera part anomenada SA GALLINA, que vol dir que és on acaben els covards. La volta llarga no he pogut saber ni on començava, ja que quan he arribat a meta, ja s'havia acabat la competició, després de recórrer més de 24 km., En una mica més de tres hores.
Sortim de Santa Cristina en direcció al Golf, passada la finca Lara a 1.200 kms., Gir a la dreta i pujada per anar a trobar el camí a l'Església de Solius.
Abans d'arribar-hi i quan es troba la carretera asfaltada, gir a l'esquerra i immediatament a la dreta, i pels boscos de Can Cama, passat el Més Auladell es gira a l'esquerra per coronar el Puig de Portugal.
Envoltar el Diposit controlat i arribada al 1er control a la carretera a l'abocador.
Es passa a l'altra banda de la carretera i donant voltes per corriols s'arriba al riu Ridaura.
Se segueix al mateix fins a Can Pata, i aquí hi havia un descontrol total, una gran quantitat de participants no trobava el recorregut i portaven quilòmetres perduts i donant voltes. Pel que sembla, faltava una tira informativa i hi havia una altra mal col · locada.
De totes maneres des de can Pata, hi ha un corriol espectacular que baixa al Ridaura.
Un cop al riu, gir a l'esquerra i pujada cap a la carretera a l'abocador, però abans d'arribar-hi desviament a l'esquerra i baixada a l'infern.
Si surts d'aquesta, arribes a la carretera anterior pel Puig Vinyassa i al segon control.
Des d'aquest control, baixes per la zona cremada i passes davant les ruïnes del castell de Solius, tornes a la Finca Lara i quan penses que prendràs el camí que hi ha per tornar, NO, passes per un corriol que segueix la riera d'en Dalmau, t'acaba de destrossar i et porta a la riera de Solius ia buscar el camí inicial del Golf, però no segueixes per aquest, NO, gires a l'esquerra travesses el Ridaura i tornes pel bosc a la zona esportiva.
Però quan ja veus la zona esportiva, encara t'esperen dues sorpreses en dos pendents extremes que si les passes, et porten a la meta i la fi del trajecte.
Felicitats als organitzadors, han hagut de treballar durant molts dies per poder condicionar tots aquests camins de la ruta.
Pi Monumental de unos 20 metros de altura, un perímetro de unos 4 metros y un peso aproximado de unas 8 toneladas.Se cree que su edad supera los 200 años y que nació durante la ocupación de las tropas francesas. Pi Monumental d'uns 20 metres d'altura, un perímetre d'uns 4 metres i un pes aproximat d'unes 8 toneladas.Es creu que la seva edat supera els 200 anys i que va néixer durant l'ocupació de les tropes franceses
El monasterio cisterciense de Santa Maria de Solius en la comarca del Baix Empordà, diócesis de Girona,fue fundado el 21 de enero de 1967, fiesta de Santa Agnés, patrona de la parroquia del vecindario, al establecerse allí un grupo de cuatro monjes procedentes del monasterio de Poblet, del que es fundación. Fueron aceptados en la diócesis por el obispo Narcís Jubany Arnau,posteriormente arzobispo de Barcelona y cardenal, poco después de haberse clausurado el Concilio Vaticano II. El Monasterio de Solius forma parte de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón (fundada en 1616), junto con la abadía de Poblet y los monasterios femeninos de Vallbona de les Monges,Casbas (Huesca), Cadins (Gironés) y Valldonzella (Barcelona). El esbelto campanario de Solius es visible casi desde todo Vall d'Aro. Descansa sobre los restos de una antigua iglesia románica datada entre el siglo X y XI, seguramente muy pequeña. Posteriormente se amplió y, finalmente hacia el S. XVIII, habiéndose abierto por el centro, construyeron la actual, mucho más espaciosa, aprovechando los derribos de la antigua. La base del campanario quedó intacta, incluidos los ventanales románicos tapiados, para levantar toda la parte nueva, que se realizó entre 1829 y 1830. La piedra fue cortada en la montaña de Romanyà. El edificio actual de la iglesia, iniciado en 1773, consta de una nave central con cuatro capillas laterales que tienen unos retablos neoclásicos de factura popular. Cabe destacar el de la Virgen del Rosario y el de SanIsidro. En el interior de la iglesia hay lápidas sepulcrales de algunos rectores de la parroquia. El cambio más importante dentro de la parroquia de Solius es el hecho que, en 1967, un grupo de monjesdel Cister se estableció allí para fundar el nuevo monasterio. Con su vida de plegaria y trabajo siguenmanteniendo, en este lugar y en el mundo de hoy, un centro de paz, silencio y espiritualidad. Un lugar muy interesante para visitar. Su iglesia, jardines e incluso unos belenes que se pueden visitar durante todo el año. La colección empezó en 1970, con la escena del Nacimiento, de manos del hermanoGilbert Galceran, monje de Solius, que ya tenía exposiciones de belenes en Roma, en la Casa General del Orden Cisterciense, y en la abadía de Hauterive, Suiza. El Orden del Cister se origina a partir del monasterio de Cîteaux (1098), en Borgoña, y tiene comofundadores sus primeros tres abates; San Roberto, también abad de Molesme, San Alberic y San Esteban Harding, impulsados por el deseo de vivir fielmente la Regla de San Bernardo (s. VI). Sin duda la figura másfamosa de los cistercienses es San Bernardo (1090-1153), abad de Clairvaux y doctor de la Iglesia. Desde 1995 el Abad General del Orden Cisterciense (O. Cist.) es el P. Maur Esteva, que fue elegido siendo abad de Poblet. El monestir cistercenc de Santa Maria de Solius, a la comarca del Baix Empordà, diòcesi de Girona,va ser fundat el 21 de gener de 1967, festa de Santa Agnès, patrona de la parròquia del veïnat, l' establir-se allí un grup de quatre monjos procedents del monestir de Poblet, del qual és fundació. Van ser acceptats a la diòcesi pel bisbe Narcís Jubany Arnau, posteriorment arquebisbe de Barcelona i cardenal, poc després de haver-se clausurat el Concili Vaticà II. El Monestir de Solius forma part de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó (Fundada el 1616), juntament amb l'abadia de Poblet i els monestirs femenins de Vallbona de les Monges,Casbas (Osca), Cadins (Gironès) i Valldonzella(Barcelona). El esvelt campanar de Solius és visible gairebé des de tot la Vall d'Aro. Descansa sobre les restes d'una antiga església romànica datada entre el segle X i XI, segurament molt petita. Posteriorment es va ampliari, finalment cap al S. XVIII, havent-se obert pel centre, van construir l'actual, molt més espaiosa, aprofitant els enderrocs de l'antiga. La base del campanar va quedar intacta, inclosos els finestrals romànics tapiats, per aixecar tota la part nova, que es va realitzar entre 1829 i 1830. La pedra va ser tallada a la muntanya de Romanyà. L'edifici actual de l'església, iniciat en 1773, consta d'una nau central amb quatre capelles laterals que tenen uns retaules neoclàssics de factura popular. Cal destacar el de la Verge del Roser i el de Sant Isidre. A l'interior de l'església hi ha làpides sepulcrals d'alguns rectors de la parròquia. El canvi més important dins la parròquia de Solius és el fet que, en 1967, un grup de monjos del Cister es va establir allà per fundar el nou monestir. Amb la seva vida de pregària i treball continúen mantenint, en aquest lloc i en el món d'avui, un centre de pau, silenci i espiritualitat. Un lloc molt interessant per visitar. La seva església, jardins i fins i tot uns pessebres que es poden visitar durant tot l'any. La col · lecció va començar el 1970, amb l'escena del Naixement, de mans del germà Gilbert Galceran, monjo de Solius, que ja tenia exposicions de pessebres a Roma, a la Casa General de l'Ordre Cistercenc, ia l'abadia d'Hauterive, Suïssa. L'ordre del Cister s'origina a partir del monestir de Cîteaux (1098), a Borgonya, i té com a fundadors seus primers tres abats; Sant Robert, també abat de Molesme, Sant Alberic i Sant Esteve Harding, impulsats pel desig de viure fidelment la Regla de Sant Bernat (s. VI). Sens dubte la figura més famosa dels cistercencs és sant Bernat (1090-1153), abat de Clairvaux i doctor de l'Església. Des 1995 l'Abat General de l'Orde Cistercenc (O. Cist.) És el P. Maur Esteva, que va ser elegit sent abat de Poblet.
En la peña vecina al castillo se encuentra la Cueva de los Moros o del Horno, donde hay una pequeña cueva picada en la roca que se cree de origen prehistórico y que ha servido de cobijo durante años y parece que podría haber sido usada como crematorio muy antiguamente. Debajo de la roca está la fuente del castillo de Solius. La panorámica desde ambas peñas es excelente. A la penya veïna al castell es troba la Cova dels Moros o del Forn, on hi ha una petita cova picada a la roca que es creu d'origen prehistòric i que ha servit d'aixopluc durant anys i sembla que podria haver estat utilitzada com a crematori molt antigament. Sota la roca hi ha la font del castell de Solius. La panoràmica des d'ambdues penyes és excel · lent.
Referenciado en el siglo XV, es probable que ya existiera algún tipo de fortaleza en los siglos XIIXIII.De la época medieval sólo quedan los rebajos artificiales hechos en la roca. En la peña vecina alcastillo se encuentra la Cueva de los Moros o del Horno, donde hay una pequeña cueva picada en la roca que se cree de origen prehistórico y que ha servido de cobijo durante años y parece que podría haber sido usada como crematorio muy antiguamente. Debajo de la roca está la fuente del castillo de Solius. La panorámica desde ambas peñas es excelente. Al otro lado se puede ver sobresalir entre el verdor de los árboles una colina medio cubierta y coronada por muchas paredes derribadas: es el Castillo deSolius. El estado actual del castillo se limita a lasruinas de las paredes erosionadas por la lluvia, el viento y el paso de los años. Un sendero nos da la entrada que lleva al castillo. Una pared fortificada,que es lo que está en mejor estado, tiene una puerta redondeada que nos da acceso a las escaleras para subir, muchas de las cuales están picadas en la piedra. Alrededor de todo el castillo hay agujeros redondeados que antiguamente servían para poner palos con el fin de cerrar el acceso al mismo. A media montaña hay una cisterna o recogedor de agua hecha con piedras y medio tapada por el espesor del bosque.Por ser un lugar estratégico y según los restos arqueológicos encontrados allí, fue habitado mucho antes de tener documentación histórica, la cual data del siglo XI. Los cimientos del Castillo de la Roca, nombre que se le daba antiguamente, son del mencionado siglo XI. Era habitáculo normal y, con peligro de guerra, fortaleza, ya que algunos campesinos de Solius estaban obligados a su defensa, por pertenecer a la Sede de Girona: "a hacer guardias en dicho castillo y personal para hacer barreras y barbacanas". De esto quedan restos por toda la roca con múltiples agujeros y rozas. Con el tiempo perdió importancia por su difícil mantenimiento. El propietario de Can Dalmau realizó obras en 1830, en época carlista. Las obras no las hizo con dinero propio, sino con dinero salido del Soc de Sant Baldiri. La obra se realizó con poca solidez y es la que ha llegado casi hasta nosotros. La parte que quedaba, al sudeste, fue derribada totalmente por una fuerte tramuntanada (viento del norte), el 9 de setiembre de 1969. Para perpetuar su memoria, monseñor Josep Maria Cervera Berta ha compuesto una sardana con el título. Referenciat al segle XV, és probable que ja existís algun tipus de fortalesa als segles XIIXIII.De l'època medieval només queden els rebaixos artificials fets a la roca. A la penya veïna alcastillo es troba la Cova dels Moros o del Forn, on hi ha una petita cova picada a la roca que es creu d'origen prehistòric i que ha servit d'aixopluc durant anys i sembla que podria haver estat utilitzada com a crematori molt antigament . Sota la roca hi ha la font del castell de Solius. La panoràmica des d'ambdues penyes és excel · lent. A l'altre costat es pot veure sobresortir entre la verdor dels arbres un turó mig coberta i coronada per moltes parets enderrocades: és el Castell deSolius. L'estat actual del castell es limita a les ruïnes de les parets erosionades per la pluja, el vent i el pas dels anys. Un sender ens dóna l'entrada que porta al castell. Una paret fortificada, que és el que està en millor estat, té una porta arrodonida que ens dóna accés a les escales per pujar, moltes de les quals estan picades a la pedra. Al voltant de tot el castell hi ha forats arrodonits que antigament servien per posar pals per tal de tancar l'accés al mateix. A mitja muntanya hi ha una cisterna o recollidor d'aigua feta amb pedres i mig tapada per l'espessor del bosque.Por ser un lloc estratègic i segons les restes arqueològiques trobades allí, va ser habitat molt abans de tenir documentació històrica, la qual data del segle XI . Els fonaments del Castell de la Roca, nom que se li donava antigament, són l'esmentat segle XI. Era habitacle normal i, amb perill de guerra, fortalesa, ja que alguns pagesos de Solius estaven obligats a la seva defensa, per pertànyer a la Seu de Girona: "a fer guàrdies en dit castell i personal per fer barreres i barbacanes". D'això queden restes per tota la roca amb múltiples forats i regates. Amb el temps va perdre importància pel seu difícil manteniment. El propietari de Can Dalmau realitzar obres en 1830, en època carlina. Les obres no les va fer amb diners propis, sinó amb diners sortit de l'Soc de Sant Baldiri. L'obra es va realitzar amb poca solidesa i és la que ha arribat gairebé fins a nosaltres. La part que quedava, al sud, va ser enderrocada totalment per una forta tramuntanada (vent del nord), el 9 de setembre de 1969. Per perpetuar la seva memòria, monsenyor Josep Maria Cervera i Berta ha compost una sardana amb el títol
Municipio en el Baix Empordà que abarca casi toda parte superior del Valle de Aro, que lo cruza de oeste a este. Por el norte se levanta el macizo de Les Gavarres hasta la falda del Puig de Arqués, es en este sector donde se incluyen los antiguos municipios de Romanyà de la Selva y Bell-lloch de Aro. Justo frente a estos, en la parte más meridional, se levanta la cordillera de los Carcaixels, un bloque de granito que separa el municipio de la depresión de La Selva y donde se ubica el antiguo municipio de Solius. Estos picos que coronan el Valle de Aro por el sur se estiran hasta la costa y separan las calas del municipio (cala Canyet, Playa de Canyet y cala del Señor Ramon) del centro urbano. El término municipal de Santa Cristina de Aro es un terreno muy forestal con extensos bosques de pinos, robles y alcornoques. Las tierras de cultivo, situadas cerca del río Ridaura, se utilizan principalmente para cultivar cereales y forraje, viñas y verduras. La cría de aves de corral en granjas y alguna industria dedicada a materiales de construcción y al corcho complementan su economía. Ahora bien, la incuestionable fuente de ingresos del municipio es la industria relacionada con el turismo, concentrado sobre todo durante los meses de verano. Esta gran afluencia de visitantes y de personas que han hecho del pueblo su segunda residencia ha propiciado que se desarrollaran una serie de infraestructuras y servicios en torno a este fenómeno, como es una gran oferta gastronómica y de alojamiento, hípicas, campos de golf, ofertas lúdicas, ... Una oferta que se complementa con unos parajes y un gran número de monumentos megalíticos, prerrománicos, .. que hacen de Santa Cristina un pueblo rico y diverso. Municipi en el Baix Empordà que abasta quasi tota part superior de la Vall d'Aro, que el creua de l'oest a l'est. Pel nord s'hi aixeca el massís de Les Gavarres fins a la falda del Puig d'Arqués, és en aquest sector on s'hi inclouen els antics municipis de Romanyà de la Selva i Bell-lloch d'Aro. Just enfront d'aquests, a la part més meridional, s'alça la serralada dels Carcaixels, un bloc de granit que separa el municipi de la depressió de La Selva i a on s'ubica l'antic municipi de Solius. Aquests pics que coronen la Vall d'Aro pel sud s'estiren fins la costa i separen les cales del municipi (cala Canyet, Platja de Canyet i cala del Senyor Ramon) del centre urbà. El terme municipal de Santa Cristina d'Aro és un terreny molt forestal amb extensos boscos de pins, roures i sureres. Les terres de cultiu, situades a prop del riu Ridaura, s'utilitzen principalment per a cultivar cereals i farratge, vinyes i verdures. La cria d'aviram en granges i alguna indústria dedicada a materials de construcció i al suro complementen la seva economia. Ara bé, la inqüestionable font d'ingressos del municipi és la indústria relacionada amb el turisme, concentrat sobretot durant els mesos d'estiu. Aquesta gran afluència de visitants i de persones que han fet del poble la seva segona residència ha propiciat que es desenvolupessin tota una sèrie d'infrastructures i serveis al voltant d'aquest fenomen, com és una gran oferta gastronòmica i d'allotjament, hípiques, camps de golf, ofertes lúdiques, ... Una oferta que es complementa amb uns paratges i un gran nombre de monuments megalítics, pre-romànics, .. que fan de Santa Cristina un poble ric i divers.
Puig de Portugal
Bajada al infern
2 Control
1er.Control
Tothom estava perdut

3 comments

  • Photo of David WRC 11

    David WRC 11 Sep 8, 2016

    Hola he vist la teva ruta per casualitat buscant Es pollastre 2016...
    Jo vaig fer aquesta cursa farà una any llarg amb el meu gps tot sol i és una passada de ruta. Si li sumes el Pollastre no ho sé perquè només he fet algún tram de varis Pollastres però la Gallina en sí, sempre son molt divertides i expectaculars... Excepte la 2014 que no hi han corriols perquè vas saltant literalment de roca en roca per la part alta del Castell Solius.

    Reconec que hi han 3 punts de baixada en aquesta edició 2013 que si no baixes de la bici pots no frenar-la al final...
    No sé quina edat tens, però jo la qualificaria de dificultat difícil per aquets trams concrets...
    El corriol espectacular des de Can Pata, és un força estret amb el terra ple d'arrels amb moltes marques dels plats grans marcats? És brutal aquest corriol !! Jo l'anomeno corriol dels troncs !!!!

    Salutacions i força a les cames !!

  • Photo of garriga.com

    garriga.com Sep 9, 2016

    Aquesta és l'única prova que he fet del Pollastre, i només vaig poder fer Sa Gallina. Vaig acabar últim i tenia 62 anys. Però reconec que per a gent preparada ha de ser molt divertit. Amb un amic hem fet tots aquests recorreguts, a peu en bici i arrossegats per terra i la veritat és que tots són molt difícils per nosaltres

  • Photo of David WRC 11

    David WRC 11 Sep 9, 2016

    Tena raó, jo encara no he fet un pollastre sencer perquè són paraules més grans...
    La gallina és molt divertida però tens que tenir un mínim de preparació física...

You can or this trail