Moving time  2 hours 25 minutes

Time  5 hours 27 minutes

Coordinates 1573

Uploaded January 13, 2019

Recorded January 2019

-
-
1,481 f
171 f
0
1.4
2.7
5.46 mi

Viewed 77 times, downloaded 1 times

near Canyelles, Catalunya (España)

Este domingo volví a la coma del Infern con Origen Girona, para junto con otras 30 personas realizar la ruta dolménica, la bajada la realizamos por Comes Tortes, y finalmente visitamos el poblado medieval de Canyelles. En cada dolmen he ido explicando a los asistentes la historia de los mismos, construcción de monumentos megalíticos, tipos y partes de dolmens y las etapas de la prehistoria. Una forma nueva de hacer senderismo
Aquest dolmen és troba en els terrenys de la vinya i l'olivar del rei, a 1,1 km del poble de Vilajuiga per la carretera de Rodes, en el més profund de la Coma del Infern, passat la sendera que licita a dolmen del Garrollar, en el 1930 aquests terrenys eren propietat de Joaquim Vigue de Vilajuiga. És tracta d'un sepulcre de corredor amb càmera trapezoïdal, donat a conèixer per Josep Antoni de Nouvilas al segle XIX, és visitat per Lluis Pericot en 1932, i publicadat per Isidre Macau en 1934, Miguel Tarradell ho excava en 1943, és troben diversos trossos de ceràmica campaniforme, una punta de fletxa de silex, diverses plaquetes, útils del període neolític final o del calcolític. Coordenas 42°19’50’’ latitud nord , 3°7’30’’ longitud est..
Sepulcre de corredor amb càmera trapezoïdal, Isidre Macau publica una planta i fotografia en 1934, és visitat per Lluis Pericot en 1941 sent excavat per Miquel Tarradell un any mes tarda sense trobar res significatiu. Coordenades 42º19’54’’ latitud nord, 3º7’25’’ longitud aquest.
DOLMEN TALAIA Partint del punt km 4,9 de la carretera que des de Vilajuiga ens porta al monestir de Sant Pere de Rodes, és el tercer dolmen que es troba per la carena que baixa cap a la Coma del Inferndesprés del de Carena i Ruines, es troba també una cota més alta del dolmen delGarrollar. Com els anteriors es tracta d'un sepulcre de corredor amb càmera rectangular, també com els anteriors Isidre Macau ho publica en 1934, és visitat per Lluis Pericot en 1943 i Miguel Tarradell ho excava en 1943, es troba un destral polida, ossos i peces de callessis. Coordinades, 42º19’57’’ latitud nord, 3º7’40’’ longitud aquest.
Aquest sepulcre de corredor amb càmera rectangular, és troba en la carena que donis del punt quilomètric 4,9 de la carretera de Vilajuiga a Sant Pere de Rodes, baixa cap al dolmen del Garrollar, aquesta entre els sepulcres de Talaia i Carena, en un plànol molt dominant, , Isidre Macau publica una planta i fotografia en 1934, és visitat per Lluis Pericot en 1941 sent excavadadoper Miquel Tarradell en 1942, és troben diversos trossos de ceràmica feta a mà un altre campaniforme i una punta de fletxa. Per els troballes és data enel calcolitico.
És el primer dolmen que ens trobem quan baixem donis de la carretera de Vilajuiga a Sant Pere de Rodes en el punt quilomètric 4,9, per la carena de la Coma del Infern,. És tracta d'un sepulcre de corredor amb càmera rectangular, Isidre Macau publica una planta i fotografia en 1934, és visitat per Lluis Pericot en 1941 sent excavadado per Miquel Tarradell en 1942, d'aquestes excavacions és troben un destral lluentada, i diverses peixos de collarets. Coordenades 42°19’57’’ latitud nord i 3°7’40’’ longitud aquest.
Pedres de les creus de la Carena. Roques amb gravats. Fins a sis lloses d'esquistos, amb encreuaments, cazoletas i reglerones. Descobertes pel GESEART en 1984. Coordenadas 42º20’00’’ latitud norte y 3º7’51’’ longitud este. Simbologia - Antropomorfs, que representen inequivocament a l’home en multitud de posicions. - Cruciformes, que poden representar també a l’home de foma més esquemàtica. - Signes en phi grega. Recurrent però amb un significat desconegut. -. - Cassoletes aïllades. És el gravat més habitual i nombrós, del qual es desconeix el significat,i que en alguns suports, es poden comptar per centenars. - Reguerons. Són canals o regates que solen unir altres signes, sobretot cassoletes. També algunes s’han identificat com pedres de sacrificis, atés que els reguerons evacuen els fluids cap al seu exterior, a mena de sobreeixidor. La proximitats a les zones de necròpolis, i la seva posició clarament d’altar o ara, fa que algunes de les pedres siguin identificades com a lloc de cerimonies funeraries. L’abundància de gravats aïllats, situats de forma perimetral i externa a les zones megalítiques, i marcant clarament línies o franges convergents, ha fet que també s’identifiquessin com a marques de territori, o com a senyals d’itineraris.
Desde la carretera de Vilajuiga a Rodes en el punt kilometric 5,2, es puja un cami a la esquerra , cap a Puig Margall, no haurem caminat ni cent metres quan veiem a aquest dolmen. Es una domen indeterminat, las visitas varem se com als anteriors de Isidre Macau, Joan Garriga i Lluis Pericot. Les excavacions no donen res remarcable y se restaura en 1997 per menbres del GESEART.
DOLMEN VINYES MORTES II Des del Dolmen Vinyes Mortes I, s’ha de caminar cap a la careterai en trobar-la una sendera gira al sud baixant uns metres se troba a l’esquerra. Joan Garriga el publica i excava en el any 1947, va trobar fragments de ceramica a ma, se restaura en 1997 per GESEART
Aquest sepulcre de corredor amb camara rectangular se troba a peu de la carretera de Vilajuiga a Rodes pasat en kilometre 5,1, descobert per Isidre Macau 1934, i excavat per Joan Garriga en el 1947, no se troba res destacable, se restaura per menbres de GESEARTT en 1997. Coordenades 42º19’48’’ latitud nort, 3º8’7’’ longitud este.
És localitza aquest dolmen en el quilometre 4,9 de la carretera de Vilajuiga a Rodes, prenem el seder que va cap al dolmen de la Carena, a pocs metres a l'esquerra, una altra sendera creua la zona alta de la Coma del Infern, és troba a pocs metres i en el vessant oest del Puig del Home a uns 100 metres per sobre del dolmen Caigut I, descobert pel GESEART (Grup empordanes de salvaguarda i estudi de l'arquitectura rural itradicional) en 1987, no s'han realitzat excavacions. Podrias ser un sepulcre de corredor. Coordenades 42°19’52’’ latitud nord i 3°7’50’’ longitud est
Les barraques Dins el Parc de Comes Tortes s’han inventariat 30 barraques de pedra seca, de les quals se n’han reconstruït 11. Barraca d’en Donadiu. Resultat de la seva reconstrucció integral (V. Armangué) 245 Hi ha quatre tipologies diferenciades: • Barraques rodones amb cúpula per aproximació de fi lades. • Barraques quadrades, cobertes amb embigat de fusta i solera. • Parabarraques, resultat del tancament, amb pedra seca, de cavitats o cavorques. VICENÇ ARMANGUÉ PARC DE COMES TORTES DE VILAJUÏGA
La tècnica de la pedra seca és un sistema constructiu heretat del període neolític (IV-III mil·lenni aC) i utilitzat ininterrompudament fi ns a principis del segle XX. El podem apreciar en la base de les barraques del poblat neolític de Ca n’Isaac, a Palau-saverdera, o en les parets laterals dels passadissos d’entrada als dòlmens. La seva disponibilitat, abundant sempre a l’entorn immediat, i la innecessarietat de materials aglomerants, com el fang o la calç, el feien el material únic i adequat per a qualsevol tipus de construcció, substituint la fusta en la majoria dels casos. Aquesta abundància i facilitat de col·locació ha permès donar solució a la quasi totalitat dels reptes, com les parets separadores de camins i fi nques; les parets de marge de fi nques, camins o recs; les parets laterals de les agulles i desguassos; els ponts de llosa, per al pas de persones; els ponts d’ametlló, per al pas de carros i bestiar; les barraques, parabarraques i recers; els corrals; els embrocalats dels pous; els mollons o pilars de pedra de límit de termes, territoris o fi nques, etc. VICENÇ ARMANGUÉ i RIBAS (Ajuntament de Vilajuïga)
Vicenç Armangué i Modest Soy, tècnics de l'Ajuntament de Vilajuïga, donen la seva teoria sobre aquesta troballa excepcional: "Creiem que les creus unien els poblats amb els llocs d'enterrament. És un camí dels morts. Pertanyen entre el 3.500 i el 4.000 aC. Les més antigues tenen la secció en forma de U, mentre que altres –segurament medievals– tenen la secció en V, perquè van ser resseguides amb posterioritat".
Per accedir al jaciment cal prendre la carretera GIP-6041 en direcció a Sant Pere de Rodes i, abans del punt quilomètric 1 cal girar a mà esquerra al lloc on hi ha la indicació de "Canyelles". Seguir per aquest camí uns 900 metres, passant per davant de Can Rebequer fins trobar una cruïlla a mà esquerra. Aquí cal deixar el cotxe i seguir pel mateix camí pel que se circulava uns 100 metres, fins trobar una línia elèctrica de baix voltatge. Seguir pel corriol que s'obre sota la línia elèctrica uns 125 metres fins arribar al poblat. A la part més elevada del poblat, a l'est, s'hi localitza la cista. Fou identificada pel GESEART, mentre prospectaven les ruïnes del poblat altmedieval de Canyelles, l'any 1988. Segons Joan Alsina, es va trobar una destral de factura tosca a la part més alta del poblat altmedieval de Canyelles. Una altra destral es va trobar a la riera de Canyelles, sota mateix del poblat alt medieval. La proximitat d'aquestes troballes amb la cista , fa que s'hi puguin relacionar fàcilment.
Cista amb tumul del Neolitico antic 5500 a 3500 aC Per accedir al jaciment cal prendre la carretera GIP-6041 en direcció a Sant Pere de Rodes i, abans del punt quilomètric 1 cal girar a mà esquerra al lloc on hi ha la indicació de "Canyelles". Seguir per aquest camí uns 900 metres, passant per davant de Can Rebequer fins trobar una cruïlla a mà esquerra. Aquí cal deixar el cotxe i seguir pel mateix camí pel que se circulava uns 100 metres, fins trobar una línia elèctrica de baix voltatge. Seguir pel corriol que s'obre sota la línia elèctrica uns 125 metres fins arribar al poblat. A la part més elevada del poblat, a l'est, s'hi localitza la cista. Fou identificada pel GESEART, mentre prospectaven les ruïnes del poblat altmedieval de Canyelles, l'any 1988. Segons Joan Alsina, es va trobar una destral de factura tosca a la part més alta del poblat altmedieval de Canyelles. Una altra destral es va trobar a la riera de Canyelles, sota mateix del poblat alt medieval. La proximitat d'aquestes troballes amb la cista , fa que s'hi puguin relacionar fàcilment.
Ho formen dues grans lloses d'esquistos d'aflorament local. Descobertes per membres de GESEART en 1983. Coordenadas 42º19’52’’, Latitud norte. 3º7’21’’ longitud este.

Comments

    You can or this trail