Time  one hour 3 minutes

Coordinates 283

Uploaded August 15, 2016

Recorded August 2016

-
-
423 f
127 f
0
0.9
1.7
3.5 mi

Viewed 331 times, downloaded 10 times

near Vall-Llobrega, Catalunya (España)

Sortida desde Vall-llobrega, per pista asfaltada, girém a l´esquerra i iniciém pista de terra, un cop passat la central eléctrica girém a la dreta, iniciém pujada per pista ample passant per un antic Molí del Mas Antoniet, forn de Más Antoniet, fins a arribar a l´ermita de Bell-lloc, pujém per el mig de la finca fins a tornar a empalmar amb la pista que ens tornarà al punt d´inici.
Bridge

Pont de la Creu Vall-llobrega

Bé cultural d'interès local Pont de la Creu és una obra del municipi de Vall-llobrega (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció. Es tracta d'un pont de petites dimensions (uns 10 metres de llarg i uns 2,5 d'ample) construït en pedra i pavimentat amb petits còdols. Té baranes a les dues bandes, també fetes de pedra. L'accés oest està format per quatre esglaons de petita alçada que arriben fins a la plataforma superior on es troba la creu, en un eixamplament del pont a la banda sud. L'accés est en canvi, tan sols té tres esglaons que també s'entreguen a la plataforma superior que en aquest punt no s'eixampla. El parament dels murs nord i sud és irregular amb pedres de procedència local de dimensions petites i mitjanes. Al mur nord hi ha un petit contrafort que reforça la zona de la barana a l'alçada del darrer esglaó. La irregularitat del parament contrasta amb les lloses que embelleixen la part superior de les baranes i que culminen cadascun dels esglaons, col·locades en posició horitzontal. El pont està format per un sol arc de mig punt. La imposta està formada per carreus rectangulars de la mateixa mida. Aquestes dovelles estan col·locades radialment. La llum de l'arc és de petites dimensions, i no arriba als dos metres. Història No se sap quan va ser construït el pont. Se sap però que ja existia al segle XIII. Forma part del camí ral que va des de Palamós a la Bisbal. Els bisbes s'aturaven en arribar al pont abans d'entrar al poble en processó. Avui dia encara conserva el seu paper dins de la tradicional processió del dia de Rams i el dia de Corpus. El pont tal com el coneixem avui dia és fruit de l'obra de restauració que van dura a terme Marc Pont i Francesc Trujillo l'any 1998, tal com consta a la placa commemorativa que hi ha en un costat. L'any 1950 ja havia estat restaurat i s'hi va col·locar la creu que li dóna nom. La darrera gran transformació però, data del segle XIX. Aleshores es va pavimentar amb còdols i s'instal·là la creu de terme sota la qual figura la data 1894.
Waypoint

DRETA

Ruins

Molí i Forn de Cal Antoniet

ELS FORNS D’OBRA A LES GAVARRES Extret de VV.AA (1997), Associació d’Acció pel patrimoni. Inventari del patrimoni etnològic del massís de les Gavarres: Gavarres, Memòria i Futur (1994-1997). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. IPEC. Davant la construcció d’una obra era vital proveir-se de matèria primera, així doncs es construïa un forn en una zona propera per coure els rajols, les teules i demés material d’obra. Amb el creixement econòmic del segle XVIII les poblacions properes a les Gavarres experimentaren un boom demogràfic que es traduí en l’aixecament de noves vivendes. La demanda de material d’obra fa engrandir les graelles de les modestes rajoleries fins a convertir-les en grans forns capaços de coure simultàniament gran quantitat de material (generalment unes 20 tones). Cal dir que no tot el material d’obra elaborat al massís es dirigia a aquest mercat proper. Joan Ferrerós (2002) escriu que part d’aquest producte gavarrenc es dirigia al port de Palamós per ser venut a Barcelona, València, Balears i fins i tot Nàpols o Sicília. Segons Dani Sabater (2004), no només això sinó que, els rajols del massís havien arribat fins a Cuba per satisfer els desitjos d’alguns indianos catalans. El material d’aquests forns tenia unes característiques lligades al seu ús. Estaríem parlant de tres models diferents: els maons, les rajoles, els cairons, les teules i les bescuitelles. Aquestes peces tenen un caràcter auster però cada una tenia la seva personalitat pròpia pel fet d’estar fetes a mà, la seva decoració s’aconseguia mitjançant la tècnica del ratlla o per pressió –amb unes peces de fusta es feien formes semblants als vanos- . Els elements menys recurrents avui dia serien els cairons que són rajoles però més gruixudes i de dimensions més petites, s’usaven pel terra de les eres i eren adornades amb el ratllat de tres o quatre dits, de fet aquest tret responia a que els animals unglats no rellisquessin mentre trepitjaven el cereal; i les bescuitelles que eren peces rodones dedicades a la construcció de petits túnels per guiar l’aigua de les mines cap al regadiu. Les rajoleries de les Gavarres i altres forns de tradició moruna deixaren de funcionar amb els forns de flama invertida que es popularitzaren a les bòbiles de la plana. Al voltants de les Gavarres sorgiren dos grans centres productors de ceràmica: Quart i la Bisbal d’Empordà. De l’estudi realitzat per Joan Carreras (2002) es desprèn que la revolució industrial va mecanitzar en molt pocs anys l’elaboració de ceràmica provocant la desaparició dels forns de llenya. En substitució es varen construir els forns de túnel, que cremaven amb gasoil, establint grans indústries i causant el definitiu esllanguiment de l’artesà.
Sacred architecture

Ermita Santa Maria de Bell-lloc

L'ermita es troba documentada al segle XIII quan Pere Castellnou, senyor del castell de Vilarromà, l'esmenta com a capella del castell Sant Josep Oriol per rebre ordres majors obtingué un benifet en aquesta església (1675). L'església actual fou construïda al segle XVIII i s'acabà l'any 1758. Els frescos són de Francesc Viladesall (1868). El 9 de juliol de 1869, per la desamortització, és venuda en subhasta a Josep Molla. L'any 1909, després de canonitzar al barceloní Sant Josep Oriol, s'inaugura una altra vegada el culte. L'agost del 36 en ocasió del genocidi contra Catalunya, les imatges foren destruïdes. L'any 1943, amb una nova imatge, s'instauren els aplecs del 8 de setembre. Bell-lloc, i les persones que tenen devoció en aquesta advocació de la Mare de Déu, han patit les conseqüències d’aquella desamortització estulta i àdhuc criminal, que posava en mans privades, propietats eclesiàstiques aixecades i mantingudes tradicionalment pel poble. El bisbat ha declarat Bell-lloc de culte públic. L'ajuntament reclama també l'església com a patrimoni municipal. L'ermita de Bell-Lloc i el Mas del Vent, també del segle XVIII, han estat molt reformades en els últims anys. Després de romandre inaccessibles i tancada al culte, durant mes de vint anys, l’any1992 es va tornar obrir el públic. No hi ha peró un accés ‘regular’ , que es redueix bàsicament a l’aplec de la mare de Deu de Setembre. La descripció tècnica ens explica : Capella d'una nau amb capçalera carrada, coberta amb volta de 4 trams d'arestes.
Waypoint

Centre de transformació de Llum de Palamós

Transformador de Llum

Comments

    You can or this trail