Time  2 hours 33 minutes

Coordinates 904

Uploaded July 22, 2018

Recorded July 2018

-
-
1,011 f
114 f
0
2.1
4.3
8.51 mi

Viewed 92 times, downloaded 3 times

near Vall-Llobrega, Catalunya (España)

Sortida desde el nucli urbà de Vall-llobrega, i fem camí per el costat de la carretera tot recte, un cop comença pista de terra, trobém a la dreta una espectacular casa seguím i fem cap a l´Ermita de Sant Mateu, agafém corriol de pujada uns 300 metres fins a arribar a pista ample, la agafém cap a l´esquerra fins a arribar a L´ermita de Fitor, seguím per corriolet fins a la sortida de la mateixa pista, a uns 5 metres trobém senyal cap a la dreta direcció al Castell de Vila-romà, seguim per pista ample fins a arribar al punt d´inici de la sortida.
Sant Mateu Vell de Vall-llobrega és una església de Vall-llobrega (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Situada a la capçalera de la vall de la riera de Vall-llobrega, a les Gavarres, l'església romànica de Sant Mateu es troba actualment en estat de ruïna.[1] El temple, que probablement va ser bastit durant el segle XI, apareix esmentat des del 1280, i a partir del segle XIV figura com a parroquial. Cap al 1669 es degué abandonar, quan es va erigir la nova església al Raval de baix.[1] De l'edifici, que era d'una sola nau amb absis semicircular, només en resten els murs, amb l'arrencada de la volta de canó, ja que la coberta és esfondrada. Al frontis s'hi poden apreciar les restes de la porta d'entrada, amb un doble arc de mig punt, i una finestra d'una sola esqueixada, actualment tapiada. El mur lateral de migdia, que té grans contraforts als extrems, conserva tres finestres de doble obertura, d'arc de mig punt. Una finestra del mateix tipus es troba al centre de l'absis
Sant Mateu Vell de Vall-llobrega és una església de Vall-llobrega (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Situada a la capçalera de la vall de la riera de Vall-llobrega, a les Gavarres, l'església romànica de Sant Mateu es troba actualment en estat de ruïna. El temple, que probablement va ser bastit durant el segle XI, apareix esmentat des del 1280, i a partir del segle XIV figura com a parroquial. Cap al 1669 es degué abandonar, quan es va erigir la nova església al Raval de baix. De l'edifici, que era d'una sola nau amb absis semicircular, només en resten els murs, amb l'arrencada de la volta de canó, ja que la coberta és esfondrada. Al frontis s'hi poden apreciar les restes de la porta d'entrada, amb un doble arc de mig punt, i una finestra d'una sola esqueixada, actualment tapiada. El mur lateral de migdia, que té grans contraforts als extrems, conserva tres finestres de doble obertura, d'arc de mig punt. Una finestra del mateix tipus es troba al centre de l'absis
Santa Coloma de Fitor Construït segles X - XII Santa Coloma de Fitor és una església del nucli de Fitor, al municipi de Forallac (Baix Empordà), protegida com a Bé cultural d'interès local. Està dedicada a la verge i màrtir santa Coloma i s'hi celebra un aplec el tercer diumenge d'octubre Arquitectura És una església de dues naus rectangulars, una més llarga que l'altra, i adossada a un altre edifici per un dels seus costats curts. La nau del costat nord és més antiga que la del costat sud. La nau nord està coberta amb volta de canó feta amb lloses disposades en forma de plec de llibre, i la sud té volta de canó lleugerament apuntada i amb un arc toral. La volta de la nau sud en substitueix una d'anterior que era de canó ultrapassat; en aquesta nau, s'hi conserven restes de pintures murals romàniques. Les dues naus acaben en dos absis semicirculars. L'absis de migdia està construït en opus spicatum i té restes de pintures murals de tipus geomètric. També és visible una porta que antigament donava pas a la sagristia, però aquesta va ser enderrocada a finals del segle XX. A la façana sud, s'obre la porta d'entrada al temple que està formada per dos arcs de mig punt en gradació. Als peus de la nau nord es troba el campanar, que és de planta quadrangular, s'eleva dos pisos per sobre de la teulada de l'església i està coronat per una teulada piramidal. Al primer pis s'obre, a cada cara, una finestra d'arc de mig punt ultrapassat i al segon pis finestres geminades. Aquest segon pis, que correspon a una ampliació que es va fer al segle XII, està decorat amb arcs cecs a la part superior. Història Es conserva una còpia del segle XIII de l'acta de consagració i dotació de l'església feta per Guillem de Moles. El 29 de gener de 948, el bisbe Gotmar de Girona consagrà l'església, que va ser dotada de terres i vinyes i dels delmes, les primícies i les oblacions de la vila de Fitor i dels poblets de Calbs, Quinciana, Castell, Canet i Vilanova. Santa Coloma de Fitor és esmentada en diversos documents com les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors diocesans de finals del segle XIV. L'any 1984 es van enderrocar la sagristia i el cementiri. L'any 1985, la diputació de Girona i la Generalitat van restaurar l'església.
El Castell de Vila-romà és un castell declarat bé cultural d'interès nacional del municipi de Palamós, proper a la vila de Vall-llobrega (Baix Empordà). Història. Es tracta d'una fortalesa documentada el 1276. El nom de Vila-romà prové d'una antiga vil·la romana que hi havia al lloc de Palau. Els diferents autors daten l'origen de la construcció en èpoques molt diferents. Però el que hi ha de cert és la primera data documental de 1276 quan el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, comprà el castell per 45.000 sous als hereus de Pere Alemany. Pere III el Cerimoniós l'any 1371 l'incorporà a la corona d'Aragó. Sembla que posteriorment també va pertànyer al duc de Sessa, senyor del castell de Calonge. La curta i poc esplendorosa vida de la fortalesa acaba el 1812 amb l'ocupació francesa durant la qual fou volat. Des de llavors els seus murs s'han anat enrunant.. Arquitectura Les runes del castell s'alcen en un replà del vessant meridional de Montagut. Del castell queden notables restes de murs i torres una circular i tres rectangulars. A la part central s'aixeca un mur d'uns 10 metres, segurament el que resta de la torre de l'homenatge de planta rectangular, amb una obertura que havia estat un finestral sota el que hi ha una espitllera i una filera d'opus spicatum. Afegida a la base hi ha una construcció amb volta de canó (cisterna recoberta d'estuc rogenc). Al costat sud hi han els estatges que conserven les arcades de mig punt. L'entrada al recinte devia estar a la banda S-E on hi ha dos torres rectangulars d'uns 7 metres de factura més tardana en la part superior. La torre N-E conserva dos murs d'uns 10 metres amb merlets rectangulars i espitlleres, i a la part baixa es veu l'arrencada d'una volta. Els murs, en general, fan una amplada d'1,20 metres i són fets amb pedra de granit i pissarra sense escairar.
Bé cultural d'interès local Pont de la Creu és una obra del municipi de Vall-llobrega (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció. Es tracta d'un pont de petites dimensions (uns 10 metres de llarg i uns 2,5 d'ample) construït en pedra i pavimentat amb petits còdols. Té baranes a les dues bandes, també fetes de pedra. L'accés oest està format per quatre esglaons de petita alçada que arriben fins a la plataforma superior on es troba la creu, en un eixamplament del pont a la banda sud. L'accés est en canvi, tan sols té tres esglaons que també s'entreguen a la plataforma superior que en aquest punt no s'eixampla. El parament dels murs nord i sud és irregular amb pedres de procedència local de dimensions petites i mitjanes. Al mur nord hi ha un petit contrafort que reforça la zona de la barana a l'alçada del darrer esglaó. La irregularitat del parament contrasta amb les lloses que embelleixen la part superior de les baranes i que culminen cadascun dels esglaons, col·locades en posició horitzontal. El pont està format per un sol arc de mig punt. La imposta està formada per carreus rectangulars de la mateixa mida. Aquestes dovelles estan col·locades radialment. La llum de l'arc és de petites dimensions, i no arriba als dos metres. Història No se sap quan va ser construït el pont. Se sap però que ja existia al segle XIII. Forma part del camí ral que va des de Palamós a la Bisbal. Els bisbes s'aturaven en arribar al pont abans d'entrar al poble en processó. Avui dia encara conserva el seu paper dins de la tradicional processió del dia de Rams i el dia de Corpus. El pont tal com el coneixem avui dia és fruit de l'obra de restauració que van dura a terme Marc Pont i Francesc Trujillo l'any 1998, tal com consta a la placa commemorativa que hi ha en un costat. L'any 1950 ja havia estat restaurat i s'hi va col·locar la creu que li dóna nom. La darrera gran transformació però, data del segle XIX. Aleshores es va pavimentar amb còdols i s'instal·là la creu de terme sota la qual figura la data 1894.

Comments

    You can or this trail