Time  4 days 6 hours 15 minutes

Coordinates 7075

Uploaded July 20, 2014

Recorded July 2014

-
-
9,005 f
3,725 f
0
8.7
17
34.91 mi

Viewed 13549 times, downloaded 667 times

near Queralbs, Catalunya (España)

Magnífica travessa que discorre per paisatges de gran bellesa del Pirineu Oriental a cavall entre les comarques del Ripollès i l’Alt Conflent i que deu el seu nom als 3 refugis pels quals passem i pernoctem, el de Coma de Vaca (Manelic), el d’Ulldeter i finalment el de Ras de Carançà.
El nombre d’etapes per fer la travessa depèn de cadascú. Nosaltres la vàrem fer en 5 dies o etapes per tal de gaudir i assaborir l’encant que emanen els espectaculars llocs per on passem.

Les etapes les vam dividir de la següent manera:

ETAPA 1: QUERALBS – REFUGI DE COMA DE VACA (per les gorgues del Freser)

Sortim de l’estació de tren del cremallera de Queralbs. Baixem durant 5 minuts per la carretera cap a Ribes de Freser i a mà esquerra, en una corba tancada, trobem el desviament que agafarem cap a la central elèctrica de Daió de Baix.
A Daió creuem el pont de fusta i comencem a remuntar per la cora del riu Freser. Al cap d’una estona trobem a la nostra esquerra un bonic salt d’aigua que és coneix amb el nom del Salt del Grill. Continuem pujant amb el riu Freser a la nostra dreta fins arribar en uns prats on trobarem un pontet rudimentari de fusta per creuar el riu. Aquí comença la part més dura de la pujada, marrada rere marrada remuntem primer pel mig del bosc i després per un paisatge més lliure de vegetació fins a arribar a l’alçada de 2100m on el camí ja va planejant fins que de cop, apareix el imponent i bucòlic Pla de les Eugues on conflueixen els rius Freser i la Coma de Vaca.
A uns 100 metres per sota nostre apareix el refugi on, per accedir-hi primer baixem en direcció sud-est fins a un torrent el qual resseguim i el travessem un parell de cops fins trobar un petit pont de ferro per creuar el Freser i arribar al refugi de Coma de Vaca, també conegut com a Manelic, on acabarem la nostra jornada.

ETAPA 2: REFUGI COMA DE VACA – REFUGI D’ULLDETER (pel Coll de la Marrana)

Sortim del refugi de Coma de Vaca i creuem el petit pont de ferro que ens vam trobar en l’anterior etapa. Ara ens dirigim cap al Pla de les Eugues remuntant la vall del Freser amb el riu sempre a la nostra esquerra i seguint les marques vermelles i blanques del GR 11.7. Si esteu ben atents durant el trajecte podreu sentir el xiscle característic d’alguna marmota i fins i tot les podreu veure. Després d’una hora, aproximadament, remuntant el Freser amb els seus salts de gorg en gorg veurem a la nostra esquerra, a l’altre costat de riu, un pluviòmetre. Es en aquest moment en el que ens girarem 90 º cap a la nostra dreta i començarem l’ascensió al Coll de la Marrana. No hi massa rastre del camí però deixan-nos guiar per la nostra intuïció i les marques del GR que anem trobant durant la poc dificultosa pujada.
Al cap d’uns 30 minuts arribem d’alt de l’ample Coll de la Marrana des d’on podem contemplar a la nostra esquerra el cim del Bastiments i a la dreta el de Gra de Fajol.
Descendim per l’altre costat de coll i en poc temps arribem al fi d’aquesta etapa, el refugi d’Ulldeter.

ETAPA 3: REFUGI D’ULLDETER - REFUGI DEL RAS DE CARANÇÀ (pel Coll de la geganta i la vall de Bacivers)

El principi d’aquesta etapa difereix del track oficial per suggeriment i les explicacions del guarda del refugi d’Ulldeter, el Willy, fent la pujada al Coll de la Geganta força fàcil. Sortim del refugi d’Ulldeter i comencem a pujar en direcció Oest un tros del camí que vàrem baixar en l’etapa anterior seguint les marques del GR. Un cop arribem a les amplies pistes d’esquí de Vallter 2000, a la nostra dreta, les remuntem. Veurem a la dreta les restes de l’antic refugi d’Ulldeter. Continuem seguint la pujada per les pistes fins que arribem a la cafeteria de les pistes, Les Marmotes.
Just darrera de la cafeteria trobarem una gran pedra amb el número 3 en vermell pintat en ella. Es aquí on anirem seguint aquest 3 pintat pel guarda del refugi d’Ulldeter en el blocs de pedra que anirem trobant durant l’ascensió.
Al cap d’una estona els blocs de pedra donen pas a un caminet més fresat que ens durà fins dalt del Coll de la Geganta. Des d’aquí podrem contemplar la sobrecollidora imatge de la vall de Bacivers.
Des de dalt del coll ens dirigim cap a l’Oest durant uns 5 minuts, sense perdre alçada, fins que trobem el petit caminet que ens baixarà al fons de la vall.
A partir d’aquí la intuïció i les fites que anirem trobant seran les nostres aliades. Anem seguint el riu, el qual haurem de creuar el riu varis cops (busqueu el punt més adient), fins que arribem a una zona boscosa on al cap d’una estona trobem a la dreta una original cabana feta amb troncs i plàstics. Al poc el camí es torna més ample. Es tracta del GR 10 que el seguirem cap a l’esquerra (Oest). El camí baixa pel mig del bosc fins trobar el riu Carançà, el qual creuem per un pont de fusta i que ens deixa a pocs metres del nostre destí, el refugi de Ras de Carançà.

ETAPA 4: REFUGI RAS DE CARANÇÀ – REFUGI COMA DE VACA (pels llacs i vall de Carançà)

Sortim del refugi del Ras de Carançà cap al Sud Oest pel mig dels prats i seguim el riu durant una estona per després pujar per un fort pendent en mig del bosc. Amb el riu sempre a l’esquerra, sortim del bosc i arribem a uns aiguamolls. En una zona de meandres travessem el riu deixant-lo a la nostra dreta. Al cap d’una estona, arribem a l’estany Gran de Carançà o de les truites el qual rodegem deixant-lo a la nostra esquerra.
Anem seguint el riu, creuant-lo diverses vegades. Després d’una forta pujada arribem a l’estany negre el qual deixem a la nostra esquerra remuntant els forts pendents fins a arribar a l’estany Blau. Seguim pujant, ara per un corriol més portador , fins que arribem al Coll de Carançà. Hem d’anar en compte al arribar aquí de no tenir la temptació d’agafar el GR 11 que cap a l’oest ens portaria a Núria i a l’est cap al refugi d’Ulldeter. El que hem de fer es baixar per una empinada tartera en la que anirem trobant punts vermells marcats que ens facilitaran la baixada. Un cop el pendent es suavitza ens deixem portar per la vall sense camins evidents però amb fites i punts vermells que ens aniran guiant per aquest bell paratge. Finalment haurem de creuar el riu que hem anat portant a la nostra dreta i que ens deixarà a les portes del refugi de Coma de Vaca.

ETAPA 5: REFUGI DE COMA DE VACA- NÚRIA – QUERALBS (pel camí dels Enginyers i les gorges de Núria)

Darrera del refugi de Coma de Vaca trobem el corriol en direcció a Núria pel camí dels enginyers. Seguirem les marques del GR amb el riu Freser a la nostra esquerra. Després d’uns 20 minuts de pujada arribem al coll dels homes on hi trobem un mirador espectacular al sud del camí. Un cop visitat el mirador, seguim de nou el camí en un constant pujar i baixar. Al cap d’una hora, arribem a un profund torrent conegut com a clot del Mal Infern. El remuntem 20m i el creuem per arribar al conegut passamà de cable que ens facilitarà el pas i el qual no presenta cap dificultat.
Al cap d’una estona trobarem un parell d’esglaons fixats a la roca que ens facilitaran el camí. Al cap de dues hores el camí deixa de ser tan escarpat i es torna més herbós. Arribem a un punt on trobem un cartell indicador del refugi i el camí pren la direcció nord oest seguint les gorgues de Núria. Travessem el torrent de Fontnegra i una estona després ja trobem el primer monument del viacrucis i la vall de Núria amb el seu santuari apareix davant nostre. Comencem la baixada fins al Santuari a la vora del telefèric a la nostra dreta.
Un cop visitat el Santuari seguim cap al sud, deixant el llac a la nostra esquerra. Un cop som al mirador de la Creu d’en Riba, iniciem el descens per l’arreglat, i no massa còmode, camí amb el riu Núria a la nostra esquerra. Al cap d’una estona creuem el riu per sota un pont i trobem el salt d’aigua conegut com a la Cua de Cavall. Mes avall podrem també gaudir de les vistes del Salt del Sastre. Arribem a un punt on trobem un cartell indicador. Nosaltres prenem la direcció “Queralbs pel Pont del Cremal”. En arribar al Pont del Cremal, el creuem i seguim el camí que ens durà fins al preciós poble de Queralbs on, un cop visitat, des de la plaça del poble seguirem la carretera cap a Ribes i que ens durà de nou a l’aparcament i punt d’inici de la travessa.


AGRAÏMENTS:

Volia agrair als guardes dels tots el refugis de la travessa per l’organització i amabilitat vers nosaltres però especialment llueixen amb llum pròpia els del refugi de Coma de Vaca, el Xavi, la Yolanda i l’Ivan.
Ruins

Antic Refugi d'Ulldeter

El primer refugi a Ulldeter situat a la part alta de circ, a 2.393 m, es va obrir el 25 de juliol de 1909 essent el que es considera el segon refugi de muntanya de Catalunya (el xalet de Cortalets (Taurinyà, Conflent) es va obrir el 1899) i el primer de l’Espanya. Construït amb estil noucentista, va estar obert fins a la Guerra Civil quan va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s'hi aixopluguessin els maquis. Amb el temps va quedar enrunat i actualment només queden dempeus algunes restes amb una placa commemorativa. El 29 de juny de 1959 es va obrir el nou refugi, situat a 2.221 m, a la part baixa del circ i més a prop de la carretera d'accés a l'estació d'esquí.
Shelter

Cabana

Waypoint

Cafeteria Les Marmotes

Mountain pass

Coll de Carançà o de la Vaca

Mountain pass

Coll de la Geganta

Mountain pass

Coll de la Marrana

Waypoint

Daió de Baix

Lake

L'estany Blau

Lake

L'estany de les Truites o de Carançà

Lake

L'estany Negre

River

La Bassa

Waterfall

La Cua de Cavall

Photo

Mirador de la Creu d'en Riba

Photo

Mirador del Coll dels Homes

Bridge

Pont del Cremal

Waypoint

Queralbs

Queralbs és un municipi de la comarca del Ripollès, ubicat al nord de Ribes de Freser, a l'oest de Setcases i al sud de les comarques de la Cerdanya i el Conflent. Per tot el terme municipal es troben nombroses coves en les quals s'han trobat restes que demostren que l'àrea va estar habitada ja durant el paleolític inferior. La primera menció històrica del municipi es produeix en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell al 836 (d'aquí el lema de "poble mil·lenari"). Durant els segles XI i XII, les zones de pastura del municipi estaven sota el senyoriu de dos dels principals monestirs de l'època: les de Coma de Vaca i Coma de Freser van ser cedides pel comte Oliba Cabreta al 966 al monestir de Sant Joan de les Abadesses; el 1087, Guillem Ramon de Cerdanya va cedir la zona de la Vall de Núria al Monestir de Ripoll. Durant el segle XIII les terres van canviar de mans. El 22 d'abril de 1273, les terres van ser cedides als homes de Queralbs i de Fustanyà, que havien d'abonar 50 sous anuals. Tot i que sempre va pertànyer a la corona, durant el segle XIV Queralbs tingué diversos senyors, entre ells els membres de la família Montclar. El 2 de febrer de 1428 un terratrèmol va afectar greument a la població i va produir la mort de la majoria dels seus habitants. L'església romànica de Queralbs es remunta a finals del segle X. Va ser construïda per substituir l'anterior, consagrada al 978. Està dedicada a Sant Jaume i és de nau única amb absis i volta lleugerament apuntada que es creu va ser afegida al segle XV. El seu nàrtex està compost per sis arcades suportades per columnes rematades per capitelles. A l'interior del temple es conserva una còpia d'un retaule gòtic del segle XIV, actualment exposat en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. El campanar és de torre i se situa en la zona nord del temple. En l'agregat de Fustanyà es troba una altra església romànica. Erigida el segle XII, és de nau única amb absis i volta apuntada. La porta encara conserva els ferratges originals. La portalada està formada per arquivoltes degradades. Durant una de les múltiples restauracions que ha sofert el temple se li va afegir un nártex. El 1982 es van descobrir sota l'església nombroses tombes que formaven part d'un antic cementiri de l'Edat Mitjana. Queden encara algunes restes de l'antic castell de Queralbs. Apareix documentat en una ordre dictada per Pere III al 17 de març de 1375 en la qual es concedia un privilegi real per preservar la fortalesa. En realitat va ser més una torre de defensa construïda en els segles XIV o XV. El santuari de Núria està situat en aquest municipi, al nord de la vila. En ell es troba la imatge romànica de la Mare de Déu de Núria. Queralbs celebra la seva festa major el 25 de juliol.
Refuge

Refugi Coma de Vaca ( Manelic )

L´escriptor Àngel Guimerà es va inspirar en els paratges de Coma de Vaca per escriure la seva coneguda obra Terra Baixa on apareix un pastor anomenat Manelic. Per això el refugi de Coma de Vaca també és conegut com el Manelic. ¨L´antic refugi va ser inaugurat el 20 de setembre de 1959. Es tractava d´una petita cabana que feia la funció de refugi lliure i que va ser edificada als anys 50 en el pla de les Eugues per facilitar l´estada durant l´estudi d´un projecte de construir un embassament per a l´explotació hidroelèctrica. La cabana va ser cedida a la FEEC per fer la funció d´aixopluc pels excursionistes. A l ´estiu de 1998, la FEEC dins del PLAN NACIONAL DE REFUGIOS amb el suport del Consejo Superior de Deportes i de la Generalitat de Catalunya va decidir enderrocar l´antic i deficitari refugi lliure per construir un nou refugi guardat. Després de molts sacrificis, a mitjans de novembre de 1998, l´estructura va quedar finalitzada. Els acabats de l ´interior es varen fer al maig i juny de 1999.
Refuge

Refugi Ulldeter

El 2009 es va celebrar el centenari del refugi d'Ulldeter. L'actual data del 1959, però es va construir en substitució de l'anterior. El primer refugi d'Ulldeter es trobava emplaçat molt a prop del naixement del riu Ter a la carena del Puig dels Lladres. En un lloc privilegiat amb vistes vers la vall del Ter. Aquell edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell tenia tot allò que la burgesia catalana, promotora de ciència i cultura d'aleshores, cregué necessari. El xalet refugi d'Ulldeter fóu una construcció emblemàtica endegada per el Centre Excursionista de Catalunya i l'aleshores president Cèsar August Torras. Disposava d'estació colombòfila, menjador, dormitoris, cuina, cambra fosca, observatori científic, lavabos,... Seguint l'ideari de l'època exaltaven el país des del seu paisatge. El 25 de juliol del 1909 durant la “setmana tràgica” es va inaugurar el refugi. Problemes amb els material per una banda i la situació històrica del moment van accelerar el procés de degradació del refugi. El morter no tenia la qualitat necessària i es desfeia progressivament. Malgrat van intentar cobrir-lo amb quitrà per impermeabilitzar-lo, la solució no va ser reeixida. La Guerra Civil del 1936 al 1939, la ocupació del refugi per les milícies alpines i el posterior abandonament van suposar el final del refugi. De manera imparable es va anar ensorrant. Avui només queden les restes del que va ser el primer refugi d'aquesta banda dels Pirineus. A mitjans del segle XX es va començar a gestar la idea de tornar a edificar un refugi en un lloc més arrecerat sota el Puig dels Lladres al final del bosc de pi negre. A iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya es va dur a terme a mans de l'arquitecte Jordi Bonet, que va optar per un disseny més compacte i adaptat als nous temps. L'actual refugi d'Ulldeter es va inaugurar el 29 de juny del 1959.
Refuge

Refugi Ras de Carançà

Refugi entranyable en un entorn espectacular. En el senzill refugi del Ras du Carança valorareu el seu caliu i acolliment.
Waterfall

Salt del Grill

Waterfall

Salt del Sastre

Diu la llegenda: <<... I de tant alegre que pujava el Sastre pel Camí Vell de Núria, saltiró rere saltiró, l'anell li caigué del dit, i tot rodolant es precipità al fons de l'engorjat.Sense pensar-s'ho, s'endinsà en aquell paratge infernal tot seguint el llit del riu.Trobà l'anell i pel Pontarró va sortir de nou al vell camí. En fer ofrena del seu anell de casat a la Mare de Déu de Núria, aquesta li va somriure.El Sastre no s'adonà que la Verge havia vetllat per ell tot el temps que durà l'apassionat i alhora irracional descens.Un motiu bell i pur l'havia dut a fer aquell seguit de salts mortals i, l'un rere l'altre, la Mare de Déu l'havia anat recollint amb el seu mantell. De nou al poble, el Sastre no parava de fer pregó de la seva història. Volia que tothom sabés que ell era l'home que havia aconseguit entrar en aquell infern i n'havia sortit amb vida. Hi foren prou dues mirades escèptiques i un "Vés, home,vés!"perquè el Sastre i tot el jovent enfilessin de nou el camí de Núria.Del Pontarró estant, l'engorjat semblava el més endiablat dels posseïts per la gran quantitat de bromera que treia per la seva ennegrida boca.El sastre, ara orgullós i ple d'ira, digué:-Espereu aquí que ara hi torno.Ja ho veureu. Decidit, començà a enfilar, tot sol, el serpentejant camí que supera la cinglera.I tant que ho veieren!No havien passat ni dues hores i tot el jovent mirà bocabadat.El Sastre era de nou allà, a l'olla de sota el pont...El seu cos mort colpejava incessantment les parets, impulsat pel frenètic remolí.>>
Sacred architecture

Vall de Núria

La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironines. A una altitud de 1.964 metres sobre el nivell del mar, envoltada per cims de gairebé tres mil metres, on hi neixen multitud de fonts i torrents. Per raó de la seva situació geogràfica i el clima, presenta una flora i una fauna característiques de la muntanya medioeuropea i de l'alta muntanya alpina. A més, hi viuen espècies vegetals i animals endèmiques dels Pirineus. Aquesta vall és accessible mitjançant el tren cremallera o bé a peu, seguint algun dels camins de muntanya que arriben fins a Núria. Aquí es va redactar l'any 1931 l'estatut d'autonomia conegut com a «Estatut de Núria». A la vall hi ha un llac artificial, el Santuari de la Mare de Déu de Núria que alberga la talla romànica. L'església actual es va inaugurar l'any 1911. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis, obra que no s'acabaria fins a 1963. L'ermita de Sant Gil és l'altra edificació religiosa de Núria. Fou restaurada l'any 1999 i està situada al sud-oest del santuari, molt a la vora del llac i l'embarcador. A banda i banda, hi té les fonts del doctor Tarrés i del doctor Bassols.
River

Torrent de Fontnegra

Comments

    You can or this trail