Technical difficulty   Moderate

Time  3 hours 38 minutes

Coordinates 245

Uploaded May 16, 2017

Recorded October 2003

-
-
2,241 f
1,036 f
0
2.0
4.0
8.09 mi

Viewed 81 times, downloaded 1 times

near L'Ametlla del Vallès, Catalunya (España)

Itinerari que uneix els quatre temples religiosos principals de la parròquia (que no del municipi) de l'Ametlla del Vallès, com són l'església parroquial de Sants Genís i Genís, d'origen romànic però bàsicament de finals del segle XVII, les ermites de Sant Nicolau i de Sant Bartomeu de Mont-ras, que conserven bona part del seu origen romànic, i el Santuari de Puiggraciós, de principis del segle XVIII.

L'itinerari surt de l'església parroquial de l'Ametlla per dirigir-se al Parc del Casal (carrer Mare de Déu de Puiggraciós), evitant en tot moment l'estreta carretera de Puiggraciós. A l'alçada del repartidor d'aigua (km 0.3) seguim pel carrer mestre Aymerich, que deixarem per enfilar-nos a Sant Nicolau (km 0.7).

Seguim una pista carenera que puja al nord. Entre les vinyes de can Busquets i de can Perera (km 1.1), creuem una pista que ve de la carretera de Puiggraciós i seguim a mestral, endinsant-nos en el bosc. Orientats a gregal, deixem enrere can Perera (km 1.7), la pista retorna a mestral i, de nou, a gregal. En una bifurcació prenem el camí de l'esquerra, que tomba a garbí i seguim el segon camí que es desprèn a la dreta, a mestral (km 2.1). Aquest camí ens porta a creuar el Torrent de can Beia (km 2.4) i a trobar la pista que del Cogul i la Serreta (km 2.6), que seguim, inicialment, a tramuntana. La pista guanya alçada tot fent llaçades i als Saulons (km 3.6) rep per l'esquerra la pista que ve de la plaça dels Cingles de Bertí. Arribem a les Planes (km 4.2), on seguim un moment el camí de la Garriga i seguim un tram el PR C-33 fins a, després d'un corriol que fa de drecera, trobem una nova pista (km 4.7), que seguim a la dreta, a mestral. A les envistes de Mas Miquel (km 5.4), la deixem i pugem al Santuari de Puiggraciós fent llaçades pel camí que, inicialment, torna enrera a la nostra esquerra.

Del Santuari de Puiggraciós (km 6.3) retornem per la pista principal fins al preciós veïnat del Serrat de l'Ocata (km 7.1). Un cop arribem a l'asfalt, un camí es desprèn a la dreta, en direcció a can Mestres, posteriorment es bifurca (prenem el que baixa a l'esquerra) i aquest el deixem per una axargallada pista que baixa a ponent/garbí. Creuem el final del carrer Joaquim Rodrigo (km 7.5) i baixem fortament entre el bosc fins anar a petar al carrer Eduard Toldrà entre unes cases que van començar a construir-se fa trenta anys i que són el final d'aquesta ancestral drecera (km 7.6). Seguim el carrer, en ascens, a la dreta i al seu final ens trobem una gran plaça explanada (km 7.9), on a ponent baixa fortament la carretera de Sant Bartomeu, que mena directament a aquesta ermita (km 8.7).

Desfem camí fins al carrer Tarragó, que seguim. Tot seguit, el carrer de la Gralla, que mena al Pla de la Violona. Allà abandonem la pista asfaltada per un trencant senyalitzat (km 10.9) per baixar al Torrent del Verder, que seguim. Creuem una pista (km 11.8) que porta a un carrer asfaltat de la urbanització per seguir el torrent, que ens regala bonics paratges com la Font del Racó (km 12.6) i seguint el mateix camí de sobre la Font creuem el camí de circumval·lació i retornem a la parròquia (km 13).

Índex IBP: 54.
  • Photo of Església de Sants Genís i Genís
L'església parroquial, dedicada a Sant Genís de Roma i Sant Genís d’Arle, és d'origen romànic tot i que va ser ampliada en estil barroc al segle XVII. De l’antiga església romànica només en queda un llenç de mur, que dóna al carrer per la cara meridional, on es conserven dues finestres de doble esqueixada.
  • Photo of Font del Racó
El torrent del Verder, a l'Ametlla del Vallès, rep el nom, segurament, de la vegetació exuberant que hi creix, degut a l’abundància d’aigua en aquest indret. La presència d’aigua durant tot l’any explica l’existència de nombroses infraestructures hidràuliques construïdes al llarg de la història –és possible que els primers pobladors d’aquest territori s’abastissin d’aigua procedent d’aquest torrent–. D’entre les infraestructures destaquen nombroses fonts i algunes petites rescloses. Actualment abandonades, aquestes permetien derivar l’aigua del torrent cap als recs que conduïen fins als horts propers. La font del Racó és, segurament, una de les obres faraòniques que més recorden alguns paletes i pagesos del municipi. La construcció durà diversos anys i els resultats no foren reeixits ja que l’important volum de terres arrossegades per les aigües el varen inutilitzar ben aviat. No obstant, l'entorn és d'una incomparable bellesa.
  • Photo of Ermita de Sant Nicolau
Sant Nicolau és una petita ermita d’origen romànic situada dalt d’un turó que domina el poble.
  • Photo of Ermita de Sant Bartomeu de Mont-Ras
Sant Bartomeu de Mont-ras és una capella que es troba a un extrem de la urbanització del Serrat, en el límit dels termes municipals de Bigues i Riells i de l'Ametlla del Vallès, en la vessant meridional del Puig-Graciós a la zona de la Vall Roja, a uns 510 metres d'alçada. És accessible a partir de la carretera de Sant Bartomeu, que és un trencant de la que va de l'Ametlla al Santuari de Puig-Graciós. Edifici d'origen romànic, edificat al segle XII, consta d'una nau de planta rectangular dividida en quatre parts mitjançant arcs torals, i absis carrat a la zona de ponent. L'antiga porta romànica es troba al mur de migdia. Les reformes que van fer-se a l'ermita durant el segle XVII consistiren el la construcció d'una nova porta d'accés, de llinda plana, i de la d'un campanar d'espadanya amb dues arcades de mig punt al mur de llevant, on hi havia l'antic presbiteri. Al mur de llevant també hi trobem un petit ull de bou.
  • Photo of Santuari de Puiggraciós
El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. L'església té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. Es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi, i que actualment és un petit monestir d'una comunitat benedictina depenent de Sant Pere de les Puel·les.
  • Photo of Puig-Llonell
Puigllonell, que, atesa l'etimologia, com demostra Joan Coromines, hauria de ser Puigllunell, és una masia històrica de l'Ametlla del Vallès, al Vallès Oriental. És una casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danés). La referència més antiga trobada a l'edificació data de 871, en un brancal de la façana. De 2 plantes, la façana i les parets són de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç, mentre que les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Per estabilitzar de la façana sud degut a la seva alçada existeixen uns contraforts, mentre que finestres que presenten són de morfologia gòtica. El portal principal d'accés a la masia amb és adovellat de grans dimensions. Una galeria situada a la façana sud, amb vistes a la vall Roja i la vall del Tenes, dóna un aire senyorívol al conjunt i data del 1851. Els sostres de la masia són amb embigat i llates, i en d'altres parts amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana.
  • Photo of El Serrat de l'Ocata
El Serrat de l'Ocata és un veïnat de l'Ametlla del Vallès format per masies disseminades que enllaça amb la urbanització a la qual dóna nom, convertida oficialment en barri de l'Ametlla, del Serrat de l'Ametlla, denominada actualment simplement com el Serrat o oficialment com el Serrat de l'Ocata. Està situat al nord del terme municipal, a tocar dels termes municipals del Figaró i de Bigues i Riells. El barri original és un conjunt de masies del segle XIV properes al Santuari de Puiggraciós, que s'estructurà com a veïnat aïllat respecte del cap del municipi. Estava dedicat a l'agricultura minifundista en terres dels turons colindants. Actualment resten íntegres una dotzena de masies (Can Panxa Rossa, Can Rit, Can Calces, Can Tomeu, Can Roses, Can Xacó, Can Mestre, Can Joanet, Ca l'Arcís, Can Manel, Can Joan Badia) si bé les feines agrícoles han estat abandonades. Al sud-oest d'aquesta zona trobem el mas Puigllonell, una gran finca originària del segle XII que a mitjans del segle XX va urbanitzar una bona part de les seves terres, i va donar pas a la urbanització del Serrat, actualment inserida en la trama urbana de l'Ametlla i, per tant, convertida en barri del poble.
Petit replà a peus del Serrat de l'Ocata. Creuem el PR C-33 i seguim per la pista que va més al nord i, a la següent bifurcació, orientats ja al nord-oest, seguim de front, deixant la pista que es desprèn a la dreta.

Comments

    You can or this trail