-
-
7,674 f
4,314 f
0
1.1
2.3
4.57 mi

Viewed 6578 times, downloaded 123 times

near Sispony, Parròquia de la Massana (Andorra)

(CAT)
Situada de ple al sud-oest del Principat a Sispony a la parròquia de la Massana,la serra d’Enclar esdevé una compacta unitat muntanyosa molt ben diferenciada dels massissos i serres de l’entorn. Està delimitada pels rius Muntaner,al nord, Valira del Nord, a l’est, i Valira, al sud-est.
Un tram de la serra, concretament des del pic d’Enclar fi ns al contacte amb el
riu d’Ós, serveix de frontera política entre Andorra i Espanya. Precisament, el riu d’Ós, pel sud i l’oest, i el riu de Muntaner, pel nord-oest, ja en terres de l’Alt Urgell,acaben de delimitar-la. De fet, la serra d’Enclar esdevindria talment una illa muntanyosa si no fos per la collada de Muntaner, que l’enllaça pel nord amb el pic del Cubil i el conjunt de muntanyes que envolten el poble de Pal.
El fet que el massís es trobi en aquest sector vorejat per una antiga cubeta glacial en ressalta el seu aspecte abrupte. El vessant septentrional no presenta un desnivell tan accentuat, però l’especial actuació glacial li confereix singularitat respecte de les muntanyes veïnes. La simetria de la vegetació segons el vessant és espectacular. Al nord està ocupada per una densa i uniforme coberta vegetal d’espècies alpines i eurosiberianes, principalment pi negre (Pinus uncinata), avet (Abies sp.), bedoll (Betula sp.) i neret (Rhododendron ferrugineum). Per contra, a la cara sud hi ha una diversitat més gran, ja que la distribució d’espècies varia en funció de la posició relativa que ocupen al vessant (fondalades, zones pedregoses,aleada...). Hi destaca la presència d’espècies mediterrànies com l’alzina (Quercus ilex), que possiblement obtenen aquí el seu sostre altitudinal de tot Andorra. Les parts superiors de la serra estan recobertes, a ambdues bandes,per prats alpins de festuques i matollars de bàlec (Genista balansae) i ginebró(Juniperus communis).
(ESP)
Situada de lleno en el sudoeste del Principado, la sierra de Enclar se convierte en una compacta unidad montañosa muy bien diferenciada de los macizos
montañosos y sierras del entorno. Está delimitada por los ríos Muntaner, al
norte, Valira del Nord, al este, y Valira, al sudeste.
Un tramo de la sierra, concretamente desde el pico de Enclar hasta el contacto
con el río de Ós, sirve de frontera política entre Andorra y España. Precisamente,el río de Ós, por el sur y el oeste, y el río de Muntaner, por el noroeste, ya en tierras del Alt Urgell, la acaban de delimitar. De hecho, la sierra de Enclar se convertiría talmente en una isla montañosa si no fuera por la collada de Muntaner, que enlaza por el norte con el pico del Cubil y el conjunto de montañas que rodean el pueblo de Pal.
El hecho de que el macizo montañoso se encuentre en este sector bordeado por
una antigua cubeta glaciar resalta su aspecto abrupto. La ladera septentrional no presenta un desnivel tan acentuado, pero la especial actuación glaciar le confiere singularidad respecto a las montañas vecinas. La simetría de la vegetación según la ladera es espectacular. Al norte está ocupada por una densa y uniforme cubierta vegetal de especies alpinas y eurosiberianas, principalmente pino negro(Pinus uncinata), abeto (Abies sp.), abedul (Betula sp.) y rododendro (Rhododendron serrugineum). En cambio, en la cara sur hay una diversidad mayor, ya que la distribución de especies varía en función de la posición relativa que ocupan en la ladera (hondonadas, zonas pedregosas, aleadas…). Destaca la presencia de especies mediterráneas como la encina (Quercus ilex), que posiblemente obtienen ahí su techo altitudinal de todo Andorra. Las partes superiores de la sierra están recubiertas, a ambos lados, por prados alpinos de festucas y matorrales de piorno serrano (Genista balansae) y enebro (Juniterus communis).
(FR)
Située en plein Sud-ouest de la Principauté, la Serra d’Enclar se convertit en
une unité montagneuse compacte, bien différenciée des massifs et serres
alentours. Elle est délimitée par la rivière Muntaner, au Nord, par la rivière
Valira del Nord, à l’Est, et celle du Gran Valira, au Sud-est.
Une partie de la Serra, concrètement celle comprise entre le Pic d’Enclar et la
rivière d’Ós, sert de frontière politique entre l’Andorre et l’Espagne. La rivière d’Ós, au Sud et à l’Ouest, et la rivière Muntaner, au Nord-ouest, déjà sur les terres de l’Alt Urgell, fi nissent précisément de la délimiter. D’ailleurs, la Serra d’Enclar deviendrait complètement une île montagneuse s’il n’y avait pas le collet de Muntaner,qui la relie par le Nord avec le pic du Cubil et le groupe de montagnes qui entourent le village de Pal.
Le fait que le massif montagneux se trouve dans ce secteur bordé par une ancienne cuvette glaciaire fait ressortir son aspect abrupt. Le versant septentrional présente un dénivelé moins accentué, mais l’activité glaciaire particulière lui confère une certaine singularité par rapport aux montagnes voisines. La symétrie de la végétation suivant le versant est spectaculaire. Une couverture végétale dense et uniforme composée d’espèces alpines et euro-sibériennes, –principalement le pin à crochets (Pinus uncinata), le sapin (Abies sp.), le bouleau (Betula sp.) et lelaurier-rose des Alpes (Rhododendron serrugineun)–, occupe le Nord. Par contre,sur la face Sud il y a beaucoup plus de variations, car les espèces se distribuent en fonction de la position relative qu’elles occupent sur le versant (dépressions,zones rocailleuses...). On remarque la présence d’espèces méditerranéennes comme le chêne vert (Quercus ilex) qui atteignent sûrement ici leur plafond altitudinal
de toute l’Andorre. Les régions supérieures de la Serra sont recouvertes, des
deux côtés, de prés alpins de fétuques et de fourrés de genêt purgatif (Genista
balansae) et de genévrier (Juniterus communis).
(ANG)
Located squarely in southwest Andorra, the Enclar range is a mountainous
feature very different from neighbouring massifs and ranges. It is bordered by
the Muntaner river on the north, the Valira del Nord river on the east and the
Gran Valira river on the southeast.
A stretch of mountains from Enclar peak to the banks of the Ós river marks the
political boundary between Andorra and Spain. Specifi cally, it is delimited by the Ós river on the south and west and the Muntaner river on the northeast, in the lands of Alt Urgell. In fact, the Enclar mountain range would be a mountainous island if it weren’t for Muntaner pass, which links El Cubil peak in the north with the group of mountains surrounding the village of Pal.
The fact that the massif in the area is bordered by an old glacier basin highlights its abrupt appearance. The slope on the northern side is not particularly steep, but glacial activity has given it a unique look when compared with the neighbouring mountains. According to the side, the symmetry of the vegetation is spectacular.
To the north, it takes the form of a dense and uniform cover of alpine and Euro-Siberian species, mainly mountain pine (Pinus uncinata), fi r (Abies sp.), birch (Betula sp.) and alpenrose (Rhododendron serrugineum). The southern side has greater diversity, since the distribution of species varies according to the relative position they occupy on the slope (gullies, rocky areas, mixed areas, etc.). Some Mediterranean species are promiment, such as the holm oak (Quercus ilex), which probably reaches its greatest height in all of Andorra here. The upper reaches of the mountain range are covered on both sides with alpine meadows of fescue and scrublands of genista (Genista balansae) and juniper (Juniperus communis).
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature
Unknown Point Feature

Comments

    You can or this trail