Coordinates 629

Uploaded February 24, 2017

Recorded February 2017

-
-
3,704 f
1,283 f
0
2.0
4.0
7.92 mi

Viewed 327 times, downloaded 9 times

near Collbató, Catalunya (España)

Fantàstica volta montserratina per la Regió de les Magdalenes visitant cotes i agulles per les seccions de Boirafua (XXVI), Sant Joan (XXV), les Gorres (XXIV), Sant Miquel (XXIX), els Monjos (XXVII) i part de la Serra Llarga (XXVIII).

Primer de tot, voldria aclarir que marco la ruta com a senderisme ja que el nostre objectiu era descobrir el màxim de cims/cotes possibles de la regió de les Gorres que es puguessin accedir sense equipament d'escalada. Ara bé, trobarem diverses grimpades, en alguns casos de II o fins i tot algun pas de III, i en algun moment haurem d'anar amb compte doncs més val no fer un mal pas i començar a rodolar paret avall. Per tant, he marcat la dificultat tècnica com a difícil. També recomanem portar un cordino, amb 30m és suficient, vegeu detalls a la descripció de la segona part de la ruta.

Per tant, aquesta ruta és recomanada per a persones que es desenvolupin bé en grimpades, i en alguns trams que sapiguen seguir corriols poc definits (tot i que en cap moment ens hem hagut d'inventar el camí ni lluitar amb vegetació).

Pel que fa als noms de les diverses cotes i mirandes, hem intentar seguir la mateixa nomenclatura que al web totmontserrat.cat.


Podem diferenciar tres grans parts de la ruta:

1. Serrat de les Garrigoses

Comencem des de l'aparcament de la Salut, anem a buscar un torrent sec i el seguim en pujada (alguna fita) fins trobar un senderó que seguirem cap a l'esquerra per anar a buscar la drecera de Fra Garí. Arriba un punt que aquest sender comença a baixar uns metres, i decidim tirar pel dret sense perdre desnivell fins a enganxar-nos a la drecera de Fra Garí, marques grogues. Seguirem aquest camí i les marques, passant per un mirador i fins arribar a un replà a uns 650m on seguirem un corriol cap a la dreta. Aquest ens farà perdre primer una mica d'alçada, creuarem el torrent de Santa Caterina, i remuntarem sota les parets del Serrat de les Garrigoses fins a una punta que fa de mirador de Collbató i de la mateixa serra de les Garrigoses.

Comença ara un tram entretingut, en cap moment difícil però. Anirem seguint entre els matolls el que ens semblin corriols (possiblement alguns siguin senzillament rastres d'animals) amb tendència ascendent i cap a la dreta (sud-est). A vegades el terreny de sorra descomposta ens fa avançar un pas i retrocedir-ne dos, però acabarem arribant a la base d'una punxa molt prima i esbelta, i d'allà seguirem o grimpant per la roca o caminant pel "corriol" al que he marcat com a Serrat de les Garrigoses 1. Vist des d'altres punts de la muntanya, aquesta és la punxa de les tres que sembla més alta, tot i que el ICGC situa la màxima alçada a la cota del mig (sigui com sigui, entre les tres punxes de les Garrigoses es porten 1m...). Per arribar a la segona cota de les Garrigoses - que el web de totmontserrat anomena Tossal de Boirafua -, el més senzill seria retrocedir per on hem vingut fins a la base del collet que separa la segona de la tercera cota, i pujar còmodament el collet aquest. Nosaltres, però, intentem perdre el mínim d'alçada i acabem buscant-nos la vida grimpant per on ens sembla assequible fins al cim. De la segona a la tercera cota no trobarem ja cap dificultat. Pugem després pel camí (excepte una petita desviació per roca intencionada) fins al pla de les Bateries. D'allà, anirem a buscar el camí de pujada que fent diverses Z ens ha de dur fins l'ermita de Sant Joan. Poc abans de l'última corba, nosaltres deixem el camí per agafar un rastre de corriol que ens durà a la part més alta de la Serra de Sant Joan, i d'allí arribarem a l'ermita sense cap dificultat. També podeu seguir pel camí i ignorar aquest tram del track fins l'ermita.


2. Cotes i mirandes a la secció de les Gorres

Aquesta és la part més complicada de la ruta. Per dissenyar-la, ens vam basar en descripcions de les aproximacions de ressenyes d'escalada a algunes de les agulles del sector, i en aquells casos on les ressenyes indicaven que el descens després de l'escalada es podia fer caminant. Vam arribar a la conclusió que seriem capaços de fer totes les cotes menors de la zona, deixant-nos de banda les quatre grans agulles (Gorro Frigi, Magdalena Superior, Magdalena Inferior i Gorra Marinera). Com he comentat abans, volíem veure què és possible fer com a "senderista amb confiança en grimpades" a la regió. Vam portar un cordino de 30m i el vam fer servir en dos descensos (l'Ullal i la cota 407), però sense arnès ni material de ràpel, senzillament com a corda on agafar-se amb la mà per baixar més còmodament.

A continuació, proposem al track el circuit que vam fer i que ens va semblar més lògic per assolir les cotes en ordre, però descriurem també variants i possibilitats d'evitar les dificultats.

- Des de l'ermita de Sant Joan seguim l'ampla pista que puja, i la deixem quan arribem a un marcat revolt que ve de Sant Onofre. Seguim el sender recte, però poc després veurem un corriol amb marques blaves que baixa. Seguirem les marques blaves. En un tram dins dels arbres, el corriol es bifurca. Nosaltres seguirem a l'esquerra avall, cap a la dreta amunt aniríem a la Miranda de Santa Caterina. Hi ha un petit tram on hem de flanquejar per la roca una paret, quan veurem ja davant nostre la Miranda de Sant Pere. Aquest tram en mullat pot ser delicat. Arribem a la Miranda de Sant Pere.

- Des de la Miranda de Sant Pere ja veiem el següent objectiu. La Miranda de Santa Caterina. L'opció més senzilla seria desfer el flanqueig que hem fet sota la paret, i tornar a la bifurcació del corriol esmentada abans. Nosaltres decidim grimpar el petit mur fins al replà que hi ha sota la miranda de Santa Caterina, i d'allà ens ajuntem amb el camí. Tot i l'aspecte amenaçador que tenia des de Sant Pere, la pujada final a la Miranda de Santa Caterina no presenta cap dificultat.

- Ara volem anar fins la Punta Pam a Pam (també l'hem trobat com a Mirador de la Plantació). Baixem de la Miranda de Santa Caterina i baixem una petita canaleta i un corriolet que passa sota el Mirador de Sant Joan. Aribem a un replà a la base del Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena (Miranda Xica al mapa ICGC). I de nou, tocarà fer una travessa en flanqueig de roca senzill però que mullat pot ser molt delicat, fins al collet que separa la Punta Pam a Pam del Contrafort.

- Retrocedim des de la Punta Pam a Pam i caldrà desfer el flanqueig fins al replà. El nostre següent objectiu és el Mirador de Sant Joan o Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena. Des del replà, l'opció senzilla seria seguir el camí tornant cap a la Miranda de Santa Caterina, i seguir retrocedint fins retrobar el camí des d'on havíem començat a seguir les marques blaves en baixada, i seguir-lo a l'esquerra per accedir sense dificultats als cims. Nosaltres, però, volem veure si és possible pujar "més directes". En realitat, ens podem enfilar per diversos llocs. Allà in situ, el que em va semblar més lògic va ser pujar per la vora d'una mena de canaleta o feixa amb alguns arbusts. Després de guanyar certa alçada, la paret va perdent inclinació com més cap a la dreta avancem, així que vaig pujant amb tendència a la dreta fins que ja caminant (amb compte, això sí) arribo al replà que separa el pla Mirador de Sant Joan de la punxa del Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena o Miranda Xica, on s'hi puja ja sense dificultats.

- Toca ara la que serà possiblement la punxa més visitada del sector, doncs molts dels turistes que passen per les ermites s'hi acaben també acostant: la Miranda de Santa Magdalena. De nou, comento l'opció senzilla: tornem des d'on estem fins a la pista on hi ha Sant Onofre, i seguim el camí fins les escales que ens duran a les ruines de Santa Magdalena, i d'allà en menys de 5min pugem al cim també caminant. Nosaltres vam decidir resseguir l'aresta sud. Baixem primer des d'on érem (el Contrafort) fins la base de la paret de la Miranda de Santa Magdalena. Trobem un punt verd i un tram mig menjat de vegetació que ens permet resseguir la base de l'aresta de la Miranda enganxats a la paret. De nou, acabem trobant una zona on la paret perd una mica de verticalitat, prop d'unes grans roques vermelloses. Per allà ens enfilem per on ens guien els nostres instints (buscant les "patates" que ens permeten posar millor peus i mans, vaja) fins arribar a una feixa herbosa i seguidament a un arbre, que ens podria servir per ajudar amb una corda a un possible company "en apuros". Des de l'arbre només quedarà superar un petit ressaltet vertical més i l'aresta de cop tomba i ens permet seguir ja caminant fins al cim de la Miranda de Santa Magdalena, on coincidirem amb bastanta gent.

- L'Ullal de la Magdalena és la petita punxa que es troba entre la Magdalena Superior i la Magdalena Inferior. Per pujar-hi senzillament ens acostem tot recte des de la Miranda fins a la seva base (on de cop trobarem el buit que s'obre al nord) i ens enfilem per la paret que dóna cap a la Miranda, amb un passet entretingut al mig. Tot i que per baixar es podria desgrimpar amb compte, com trobem una reunió prop del cim i portem el cordino, no ens ho pensem i llencem la corda avall per baixar com si fos un pas equipat, agafant-nos de la corda (no cal rapelar, vaja). Seguim baixant pel camí fins les ruines de Santa Magdalena i fins la base de la Gorra Marinera.

- Per pujar a la Cota 407 ho fem per la cara nord/nord-oest, que dóna a l'encreuament que va a les ruines. Des del pal indicador ja veiem el petit mur a superar. Compte per que la paret pot estar humida i relliscosa. El que vam veure més senzill era ajudar-nos dels arbres que trobarem per la paret, els quals semblen posats expressament on toca, fins que sortim a la llum del sol i seguim caminant al cim. Per baixar, de nou fem servir el cordino d'ajuda passant-lo al voltant d'un dels arbres de dalt.

- Pujarem ara a la Cota 408, que correspon a la que hi ha a l'est de la Miranda de Santa Magdalena, la que té les ruines de Sant Joan i Sant Onofre a la paret est. Per pujar seguirem la canaleta que hi ha a la vessant nord, entre aquesta cota i la Miranda. Anirem passant marcades diverses vies d'escalada esportiva de la Miranda de Santa Magdalena. Un cop a dalt de la canal, en pocs metres més ja som al cim. Podem baixar per on hem vingut, o seguir la canaleta del vessant sud, o fer com nosaltres i baixar per la senzilla aresta sud.

- Per acabar amb les agulles proposades d'aquesta secció, pujarem el petit bonyet situat a l'est de la Gorra Marinera, conegut com a Roca de Sobre l'estació Superior de Sant Joan. Seguim primer el corriol que ens deixa entre aquesta i la Gorra Marinera, prop de les ruines de l'ermita de Sant Jaume. Estudiem pujar per aquesta paret oest però ens sembla molt dreta, així que l'anem resseguint fins que per la cara sud, passada una petita canaleta amb arbres però de roca descomposta, trobem un lloc menys dret i amb bones preses. Un cop al cim, veiem que podem baixar caminant fàcilment pel seu vessant est, per tant també recomanaríem pujar per aquí.


3. Retorn per la Serra Llarga, Creu dels Escolans i Tron de l'Espasa

Si després de les 3h que hem passat grimpant de miranda a miranda no tenim ganes de tornar a la Salut pel camí més curt i volem seguir, com va ser el nostre cas, podem tornar per la Serra Llarga. Nosaltres evitarem, però, seguir l'ampla pista asfaltada que ve del monestir i el funicular. Veureu que el track hi va a prop, però gairebñe sempre per la part superior de la serra (trobareu un corriol). Hi ha un moment al final de la Serra Llarga que caldrà anar a buscar la pista, però la deixarem poc després per baixar directes i estalviar retombs fins la Creu nova dels Escolans. Per corriols menys definits (però hi són) seguirem baixant la Serra dels Monjos i així evitarem haver de retrocedir fins al Pla dels Soldats per puguer enllaçar amb el camí que ens durà al Coll de la Fita. Des d'allà, seguirem fins al Tron de l'Espasa passant abans per la punxa que té el pal metàl·lic (una antiga línia de corrent?). Finalment, tornarem a la Salut pel GR que passa per les Coves del Salnitre.
Waypoint

Ermita de la Salut

Ermita de la Salut
Waypoint

Mirador de Fra Garí

Mirador de Fra Garí
Waypoint

Roca mirador

Roca mirador
Waypoint

Serrat de les Garrigoses 1

Serrat de les Garrigoses 1
Waypoint

Serrat de les Garrigoses 2 / Tossal de Boirafua

Serrat de les Garrigoses 2 / Tossal de Boirafua
Waypoint

Serrat de les Garrigoses 3

Serrat de les Garrigoses 3
Waypoint

les Bateries

les Bateries
Waypoint

Rastre de corriol

Waypoint

Cim de la Serra de Sant Joan

Cim de la Serra de Sant Joan
Waypoint

Miranda de Sant Pere

Miranda de Sant Pere
Waypoint

Miranda de Santa Caterina

Miranda de Santa Caterina
Waypoint

Mirador de la Plantació / Punta Pam a Pam

Mirador de la Plantació / Punta Pam a Pam
Waypoint

Miranda de Sant Joan

Miranda de Sant Joan
Waypoint

Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena

Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena
Waypoint

Miranda de Santa Magdalena

Miranda de Santa Magdalena
Waypoint

Ullal de la Magdalena

Ullal de la Magdalena
Waypoint

Cota 407

Cota 407
Waypoint

Cota 408

Cota 408
Waypoint

Roca de sobre l'estació superior de Sant Joan

Roca de sobre l'estació superior de Sant Joan
Waypoint

Serra Llarga

Waypoint

Creu Nova dels Escolans

Creu Nova dels Escolans
Waypoint

Serrat dels Monjos (final)

Waypoint

La Fita (pal)

La Fita (pal)
Waypoint

El Tron de l'Espasa

El Tron de l'Espasa
Waypoint

Coves del Salnitre

Comments

    You can or this trail