Time  3 hours 44 minutes

Coordinates 1253

Uploaded July 3, 2018

Recorded July 2018

-
-
1,237 f
484 f
0
2.9
5.8
11.69 mi

Viewed 203 times, downloaded 7 times

near Santa Eulàlia de Ronçana, Catalunya (España)

Aprofitant que la canalla va al casal a les Pinedes del Castellet i que el Sender Ronçanenc passa per allà a prop (adaptació de la Vall del Tenes d'aquella dit castellana que diu que aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid) i que disposava del matí per fer-lo, doncs li he donat una mica de tralla al cos i l'he fet, amb la solanera que cau a plom en un 3 de juliol.

Si el voleu fer a ple estiu, es convenient que aneu ben protegits per al sol, que hi ha molts trams de solella, i que aneu ben aprovisionats d'aigua (ben poques fonts trobareu al llarg del camí, l'altra és que us en refieu de l'aigua que surt).

Una de les coses que també heu de tenir en compte és que no hi ha massa senyals, el que us pot portar a confusió en algun tram. En general, però, es segueix força bé (compte si feu servir el track que hi ha a la web de la FEEC, algun tram del que hi ha allà és directament impracticable).

Índex IBP: 58.
Can Puig de la Vall és una casa forta medieval de la qual se'n conserva bona part de l'estructura. A nivell exterior, el tipus de parament de petits carreus escairats i l'abundant presència d'espitlleres, apunten a l'existència d'una construcció fortificada. Dins de la masia s'hi conserven almenys tres grans arcs de diafragma de pedra, un ogival i dos de mig punt; a més d'un portal de factura romànica i un portal d'arc escarser. Sobre aquesta estructura primitiva va consolidar-se la façana actual durant el segle XVI, a partir de l'obertura de finestres i l'ampliació del nivell de les golfes.
Can Cabot és una masia d'origen medieval que va ser ampliada entre els segles XVI i XIX. Durant el primer terç del segle XX es van reformar algunes obertures i s'hi van afegir elements com un banc i un pou decorats amb trencadís. La masia es composa de diversos volums superposats, que es desenvolupen de llevant a ponent en diferents alçades i cobertes. El volum principal, construït vers el segle XVI, s'orienta a llevant i es composa segons quatre eixos d'obertures.
Can Maspons és una masia del segle XVII construïda en el lloc on hi havia hagut un mas medieval àmpliament documentat, de la qual no se n'observen vestigis. No hem de descartar, tanmateix, que el parament d'encofrat de tàpia present en l'actual celler pugui correspondre's amb aquesta. Durant els segles XVIII i XIX es va consolidar l'actual mas de tipologia clàssica, a partir del creixement horitzontal i vertical visible entre el revestiment de les façanes. La darrera reforma es va fer a mitjans del segle XX, en què va dotar-se de diversos elements d'estil neogòtic, com són algunes obertures i les gàrgoles.
Seguim la carretera de Caldes a Santa Eulàlia de Ronçana a la dreta i quan arribem a un canvi de rasant, seguim el carrer Maspujols, que surt a l'esquerra.
En un petit tram hem coincidit amb el GR97, justament des de la cruïlla anterior a aquesta, no massa metres abans.
Arribem a una pista, que cal seguir a la dreta. Poc després, amagada a la dreta, hi ha la font de ca l'Artiguetes, una casa enrunada que queda, alterosa i mig amagada per la vegetació, a l'esquerra del camí.
Rosàs és una masia del segle XVI que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre el segle XVI i XVIII es va consolidar com una masia clàssica de tres crugies. La part primitiva del mas sembla correspondre's amb la crugia esquerra, que es prolonga amb un cos perpendicular que incorpora una finestra d'estil renaixentista. Al llarg del segle XVI es va construir la façana actual, consolidada amb el nivell de les golfes i la crugia de ponent a mitjans del segle XVIII. A través de les llindes conservades a les portalades laterals, podem determinar que durant el segle XVII van construir-se les corts per al bestiar fins a tancar la casa formant un pati frontal. Disposa de barri i diverses edificacions annexes. Després de la casa, a mà dreta, hi ha les restes d'un antic forn.
Deixem la pista principal, que pren sentit descendent, i ens enfilem a l'esquerra. Des d'aquest punt fins al dipòsit que es veu, les vistes dels Cingles de Bertí són fantàstiques.
Cruïlla amb aquest nom tan surrealista per la zona on ens trobem, al costat d'un dipòsit.
A la dreta, de baixada. Estem als límits de Santa Eulàlia de Ronçana amb Bigues i Riells. Pot haver-hi trànsit, així que compte!
Can Ribes de Montbui (no es veu des del camí) és una casa pairal del segle XV, propietat de la família Oliver Parellada, restaurada i convertida en casa de colònies i escola de natura des de 1982 amb 23 hectàrees d'espai natural. També es dedica a la restauració per a esdeveniments. És fruit de la unió de diverses edificacions durant el temps. Sembla que la torre i l'edifici principal són les construccions més antigues, i conserven les obertures emmarcades amb pedra treballada d'estil renaixentista. La torre és de planta quadrada, de planta baixa i tres pisos d'alçada, i actualment està coberta amb una teulada a quatre aigües de teula àrab. L'edifici adossat a la torre té la composició d'una masia de dos cossos, de planta baixa, pis i golfes. En el fogatge de 1533 apareix Elionor Riba Fort, però ja durant aquest segle deixen de ser-ne propietaris. Les reformes més importants es van fer abans de l'any 1936, per la família Vila. Can Martí (la casa que es veu) és una masia construïda durant el primer terç del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc escarser. El finestral central té sortida a un balcó de baranes forjades. A la façana principal i posterior les golfes s'obren amb dues petites obertures rectangulars. La resta d'obertures de l'edifici també són d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç. Al voltant de la casa hi ha diverses naus agrícoles de construcció moderna.
El Bruguer Vell és una masia del segle XIX que va construir-se sobre una edificació anterior, difícil de determinar per les successives reformes que s'hi han fet. Durant el segle XIX es va consolidar la casa de dues crugies, a les quals es va afegir un cos annex per costat durant el segle XX. En la darrera restauració de finals del segle XX, es van aquests cossos van unificar-se com un únic volum. En aquest moment també es va reformar l'espai interior i les obertures. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana.
Can Costa és una masia del segle XIX que ha estat reformada per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, una de les quals es correspon amb un cos annex. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, amb dos portals situats als extrems. A la façana de ponent s'hi va adossar un cos d'un sol nivell d'alçat que durant uns anys va funcionar com a botiga.
Deixem l'asfalt a l'esquerra, per aquest carrer, en direcció al bosc. Compte! En aquest trams hi ha molts camins i corriols que se'n van cap aquí i cap allà, cal estar atent a les marques que, tot sigui dit, no abunden.
Seguir recte.
El camí de l'esquerra segons la imatge. Hi ha vistes sobre el veí poble de Bigues i els Cingles de Bertí.
Aquí és un dels trams que no he pogut reproduir respecte al que m'he descarregat de la FCEC. No obstant, si seguim la pista principal, que en algun tram està un pèl bruta de vegetació baixa, no hi ha cap mena de pèrdua.
Ca l'Unyó és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre finals del segle XIX i principi del XX s'hi va afegir un gran volum perpendicular que complementava les funcions d'habitatge i agrícoles. Durant la segona meitat del segle XX es va construir un habitatge davant la masia, passant a complir les funcions de magatzem. Compte! Cal creuar la carretera BV-1435 en aquest punt, i per pocs metres el traçat del Sender Ronçanenc la segueix. Cal anar molt alerta amb el trànsit rodat, els vorals no són amples. Poc després, el traçat del PR va pels carrers del polígon industrial de can Magre. Hi ha un corriol, però, que va resseguint el Tenes, al qual arribem ben aviat, i que és paral·lel als carrers dels polígon i que, sens dubte, per caminar, és molt millor i molt més agraït... És a dir, en aquest tram m'he fet jo deliberadament el meu PR.
Font de Santa Eulàlia de Ronçana recuperada en unes actuacions d'arranjament de la llera del riu Tenes amb tècniques de bioenginyeria en el seu pas pel terme municipal d'aquesta població al llarg de l'any 2011.
A l'esquerra, sense arribar al càmping.
Seguim recte, cap a llevant.
Poc després, el sender creua "a sac" un camp de cereal... El corriolet, però, es veia prou fressat.
Masia pairal que ha sofert una constant evolució i s'ha anat engrandint progressivament. La part central de la masia, és de tipus 2 segons Danès, és a dir, amb la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. Cal destacar que al voltant d'aquest nucli central del segle XII-XIII si han afegit un seguit d'edificacions que han arribat a formar l'estructura actual amb el barri tancat. La façana principal ha estat recentment arrebossada i les parets interiors d'aquesta són de pedra. D'altra banda, a la part alta de la façana hi ha un frontis quadrat amb dues obertures rodones i fet amb totxo que pot ser de principis del segle XIX. Les referències més antigues de la masia són del segle XII-XIII. Val a dir que la part més antiga de la masia que es conserva avui data de l'any 1570 i correspon a la zona de l'antiga cuina. Posteriorment, al segle XVII es configura tota la zona del edificis de les ales dreta i esquerra de la façana fins a culminar amb el tancament del barri. Cal destacar que la torre de planta quadrada podria ser d'aquella mateixa època. És situada en una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. En aquest punt connectem amb el GR97.
Font de Santa Eulàlia de Ronçana recuperada en unes actuacions d'arranjament de la llera del riu Tenes amb tècniques de bioenginyeria en el seu pas pel terme municipal d'aquesta població al llarg de l'any 2011.
Can Pou és una casa de pagès del segle XIX que presenta indicis d'haver-se construït sobre una edificació anterior. A l'interior s'hi conserven murs de tàpia de certa amplada, sobre les quals es va bastir un edifici de major alçada i s'hi va incorporar un cos frontal fins a constituir la façana actual. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer sinuós resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha un rellotge de sol rectangular format per una capa de morter i l'agulla. Sota d'aquest s'hi conserva la corriola
Cal tornar a creuar-la. Sol estar força transitada, i hi ha relativament bona visibilitat. El tram a continuació és boscós. Cal estar alerta amb els senyals, com sempre, poc abundants, ja que és relativament fàcil perdre el camí correcte entre camins i caminois.
Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dovellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual. En una cruïlla després de la casa, deixem el GR97.

Comments

    You can or this trail