Time  4 hours 54 minutes

Coordinates 3400

Uploaded March 9, 2018

Recorded January 2016

-
-
1,296 f
869 f
0
3.1
6.3
12.53 mi

Viewed 486 times, downloaded 33 times

near Santpedor, Catalunya (España)

SANTPEDOR (Séquia Manresa)
RUTA REALITZADA PELS L’HEXPLORER EL 10/01/2016 DE 20,09 KM

Santpedor-Aiguamolls de la Bòbila-Séquia Manresa-Sant Iscle-Parc de l'Agulla-Pont Llarg-Sant Joan de Vilatorrada-Riu Cardener-Fossa del camí de les Torres-Centre Penitenciari Lledoners-Torres de Bages-Ermita de Sant Francesc-Santpedor

Santpedor
El nom deriva de la construcció l'església de Sant Pere a l'indret conegut antigament pel lloc d'Or, anomenant-se Sant Pere d'Or. D'aquest nom prové la contracció Santpedor, passant per l'estadi intermedi de Sant Pè d'Or. La documentació escrita més antiga que fa referència al lloc d'Or és de l'any 937 i l'església està documentada des del 996. El 1082, Ramon Berenguer II va cedir la meitat el seu alou al monestir de Sant Benet de Bages.

La Séquia de Manresa

La Séquia de Manresa, localment la Síquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n'inicià la construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d'1 m³/s. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Séquia amb el famós miracle de la llum.
La Séquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants fetes al Bages durant l'Edat Mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fonts d’informació:
Catalunyamedieval
Viquipèdia
Panells informatius de la Diputació de Barcelona
Aiguamolls de la Bòbila L'aiguamolls de la Bòbila es localitza als afores de Santpedor i ocupa una superfície de 7,47ha. L'aiguamoll té el seu origen en l'extracció d'argiles que realitzava una bòbila i que va propiciar un rebaixament del sòl fins a arribar al nivell d'aigües freàtiques. Als anys 80 la indústria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador. L'any 1992 la Junta de Residus va clausurar l'abocador i va retirar-ne les deixalles i un any més tard l'organització ecologista local Gestió i Estudi del medi procedí a reconvertir l'antiga argilera en aiguamoll, gràcies a una subvenció del Departament de Medi Ambient. El projecte va consistir en la creació de zones inundables de profunditats diferents per afavorir la presència de macròfits, es van suavitzar els pendents per afavorir el creixement de vegetació, Les vores dels estanys es van fer asimètriques i de contorn irregular, incrementant així els llocs de refugi de la fauna, es feren platges de sorra i grava per afavorir la població d'invertebrats i es plantaren arbres típics de zones humides. Totes aquestes actuacions han fet que l'aiguamoll de la Bòbila de Santpedor sigui un dels espais amb més diversitat d'ocells de la conca mitjana del Llobregat. Tot aquest conjunt d'actuacions han fet de l'aiguamoll de la bòbila de Santpedor un espai amb una gran diversitat d'ocells. S'hi ha detectat més de 130 espècies, algunes d'elles molt rares o fins i tot mai observades a la conca mitjana del Llobregat. Destaquen, per exemple, i com a nidificants, el martinet menut (Ixobrychus minutus) o el rascló (Rallus aquaticus). Per altra banda, espècies com el flamenc (Phoenicopteris ruber), el capó reial (Plegadis falcinellus) o el morell xocolater (Aythya nyroca) hi han estat observades durant l’hivern o en migració.
La Séquia de Manresa La Séquia de Manresa, localment la Síquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n'inicià la construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d'1 m³/s. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Séquia amb el famós miracle de la llum. La Séquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants fetes al Bages durant l'Edat Mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Iscle de Bages Sant Iscle de Bages és un poble rural de masies disperses del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, a la comarca del Bages. La propietat més important i que dóna nom a l'entitat és el Mas de Sant Iscle, documentat l'any 950. El cultiu de la vinya ha estat una constant en aquest en aquest indret i encara actualment existeix un celler d'elaboració de vins i cava. Està situada al bell mig del Pla de Bages, en l'encreuament de l'Eix Transversal (C-25) i el camí reial Barcelona-Cardona. Dins la propietat hi ha l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.
Parc de l’Agulla Parc de l'Agulla és un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de Santpedor. És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps de setmana. La presa del llac es va començar a construir el 1966 i va entrar en servei l'any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó. Aprofitant l'estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l'Agulla, que s'inaugurà per les festes de la Llum. Va ser remodelat el 1986. Permet emmagatzemar uns 200.000 m3 d'aigua en una superfície de 64.000 m2 i una fondària màxima de 4 metres. Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies.
Pont Llarg Aqüeducte de trenta arcs, tram del canal de la sèquia de Manresa. L'aqüeducte està construït en un dels brancals dels dos en què es bifurca la sèquia a partir de l'Agulla. Obra de paredat comú, amb arcs rodons de dovelles desiguals sobre pilars. Té 200 m de longitud. Notícies històriques: 1339 - Començament de l'obra. 1383 - Es conclou la construcció
Fossa del camí de les Torres En aquesta fossa reposen les restes de 15 soldats anònims de l’exèrcit de la repubica morts el 1939, al final de la guerra civil, en plena retirada. En memoria seva i de totes les víctimes de la guerra 1936-1939, el municipi de Sant Joan de Vilatorrada els erigeix aquest record permanent.
Torres de Bages Documentada ja l’any 1034, ens trobem davant d’un clar exemple d’un conjunt arquitectònic d’origen civil, que s’ha anat eixemplant i modificant al llarg de gairabé mil anys d’història. El mas central i la casa dels masovers, es troven acompanyats per l’església de Sant Jaume. Aquesta senzilla edificació religiosa està documentada, per primera vegada, l’any 1635. S’hi pot reconèixer el nivel de la teulada originari i un posterior alçament acompanyat de la construcción de l’actual campanar d’espardanya
Ermita de Sant Francesc Es troba sobre un turó on suposadament predicà Sant Francesc d'Assís. L'ermita data del s.XIII, però ha estat transformada en diverses èpoques. Els darrers treballs de restauració es realitzaren per iniciativa popular l'any 1983 quan s'hi plantà l'arbreda.

Comments

    You can or this trail