Moving time  3 hours 51 minutes

Time  4 hours 21 minutes

Coordinates 2846

Uploaded January 29, 2019

Recorded January 2019

-
-
892 f
18 f
0
2.5
5.0
9.97 mi

Viewed 51 times, downloaded 1 times

near Sant Vicent de sa Cala, Baleares (España)

Desde s'Església de Sant Vicent de sa Cala sortim I tornam a arribar fen una ruta circular.
En principi per es torrent de sa Cala que va a sa platja, però abans d'arribar creuam carretera per iniciar sa pujada a sa cova des Culleram, aon a n'és waypoint explicaré segons eeif més dades d'aquest indret.
Sortida a sa carretera de ses formigues, que agafant un camí i carrerany anam en direcció a allà dins, urbanització, passant per es torrent des ullastres, per arribar a n'és cruce que mos hi duria girant a la dreta, tot recte aniríem a sa cala des moltons i agafan es carrerany de l'esquerra mos dur ja a prop de la mar fins s aigua dolça i a ses formigues, escull e Illes.
Un troç molt polit per sa costa per iniciar un altre pujada per arribar a n'és pla de ses formigues (i tornam a ser a prop de sa cova des Cueiram) i desde aquí iniciar sa pujada a sa Talaia de Sant Vicent, veient a ma dreta es Faro des Moscarter a n'és fons, allà a Portinatx.
Després ja en baixada anam per es cami que mos dur a n'és Pou des Baladre i allà aprop es punt de sortida que es s'Església de sa Cala.
Ruta amb trams forts que fa que aquesta Caminada sigui per gent acostumada a caminar.

View more external

Diosa Tanit És un dels jaciments clàssics de l’arqueologia pitiüsa. Es troba a la finca anomenada can Quintals, no lluny del cim d’un turó cobert de pins i de la vegetació arbustiva característica d’Eivissa i a 150 m aproximadament sobre el nivell de la mar. Orogràficament es tracta d’una serralada que finalitza a la punta Grossa , que limita pel nord amb la cala de Sant Vicent i defineix un canal profund i llarg. En concret es Culleram queda a 1.600 m de l’esmentada cala en direcció W. Des del punt de vista arqueològic el jaciment fou descobert l’any 1907, arran de la notícia que sovent es trobaven figures de terracota a l’interior d’una cova, informació que arribà a la Societat Arqueològica Ebusitana per boca de pagesos d’aquell entorn. És probable que l’etimologia del topònim tengui relació amb la descoberta de nombrosos fragments de ceràmica, que devien semblar culleres o fragments de culleres. Aquesta societat hi realitzà aquell mateix any una gran campanya d’excavacions, que portà a la descoberta de materials espectaculars. Carles Roman , en un dels seus treballs, parla d’aproximadament 600 terracotes completes, 1.000 capets d’altres figures fragmentades, un altar votiu, betils —pedres sagrades— i un lleó esculpit en os o ivori. Dos anys després, el 1909, Antoni Vives Escudero realitzà una altra campanya en la qual descobrí altres peces de terracota i assenyalà la presència de ceràmica feta a mà de tipus prehistòric. Durant les dècades dels anys trenta, quaranta i cinquanta —en què no es feren intervencions arqueològiques oficials— el jaciment fou sotmès a espolis vandàlics. Sembla evident que les recerques clandestines se centraren en la primera sala natural —que, des de temps immemorial, es trobava completament enderrocada— i que per lliurar l’espai dels grans i nombrosos blocs de pedra despresos, sovent s’utilitzaren explosius. Això donà peu a la creença popular —molt arrelada, però inexacta— que la cova havia estat del tot alterada i malmesa en relació al moment de la seua descoberta. Els anys 1965 i 1968 María José Almagro Gorbea i Epifani Fortuny, baró d’Esponellà, hi realitzaren dues campanyes. Aquestes campanyes portaren a la descoberta de dos medallons d’or figurats i terracotes, la major part en estat fragmentat. L’any 1981 es realitzà una nova campanya arqueològica oficial dirigida per Joan Ramon Torres que tengué com a màxim objectiu no la recerca de nous elements mobles, sinó l’estudi del santuari per si mateix, és a dir, de la topografia i de l’estructura del recinte.

Comments

    You can or this trail