Time  4 hours 15 minutes

Coordinates 1398

Uploaded November 23, 2013

Recorded November 2013

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
2,103 f
795 f
0
3.3
6.6
13.21 mi

Viewed 1688 times, downloaded 26 times

near Sant Pau d’Ordal, Catalunya (España)

Sortida desde la placeta del Poble de Sant Pau, a una temperartura de cero graus, peró avui al matí no feia vent, comencem caminant per camins asfaltats fins a arrivar a la barriada de Cal Rosell, travessem la carretera dels Casots i agafém just devant de la sortida a la carretera un senderó de pujada, ara tot el cami la major part fins a arrivar al cim del Montcau es de pista forestal, travessem el coll de la creueta continuem per la pista fins a arrivar d´alt del cim del Montcau, fem camí de retórn per on em fet la pujadeta i baixém per pistes també fins a arrivar a la barriada del Pago, desde aquí fins la creu i per carretera retorn a Sant Pau.
Summit

COLL CREUETA

Cota màxima: 527,7[1] msnm Coordenades del cim: 41° 24′ 14.4″ N, 01° 50′ 00.6″ ECoord.: 41° 24′ 14.4″ N, 01° 50′ 00.6″ E (mapa) Serralada: Serra del Pi de Moió Subirats. La Creueta és una muntanya de 527 metres que es troba al municipi de Subirats a la comarca de l'Alt Penedès.
Waypoint

Cabana per fer carbó o gel?

Cabana on els nostres antics avantpassats fabricaben carbó o per fer-la servir de nevera.
Summit

CIM DEL MONTCAU

El Montcau (643 m.), està situat al terme municipal de Gelida (199 m.), a l'Alt Penedès a la part obaga de la serra de l'Ordal, formant part del Penedès històric. Es fronterer amb la comarca del Baix Llobregat a la mateixa carena que el Puig d'Agulles.
Waypoint

Ordal

Història[modifica | modifica el codi] Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments íbers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguirà l'etapa romana i visigoda fins a l'entrada dels sarraïns al segle VIII. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es repoblà de nou. El primer fogatge data de 1358 i diu que el Castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec i s'hi compten 142 focs que equivalen a 639 habitants. Al segle XV hi hagué una reducció de la població a la meitat degut a les epidèmies i a l'emigració cap al regne de València i Mallorca. Fins al segle XVII hi ha poca informació degut a la pèrdua d'arxius durant la Guerra Civil. Se sap que hi hagué moltes morts degut a la guerra de successió. L'any 1764 la Parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi, passant-se a dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament la guerra del francès suposà una important davallada demogràfica per al municipi. Al Segle XIX és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fisonomia. L'any 1887 Subirats va assolir els 3194 habitants. L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població i no fou fins la Guerra Civil que es constata una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i sobretot a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.
Waypoint

El Pago

Vàrem començar aquest ambiciós estudi el 1998 recollint 7 varietats quasi desaparegudes. Es tracta d'assajar durant cinc collites el comportament a nivell de conreu i vinificació de set varietats antigues, recuperades de vinyes molt velles (una d'elles en una vinya d'Albet i Noya), de camps abandonats o proporcionades per algun pagès coneixedor del nostre projecte. Degut a l'èxit d’aquesta recollida de varietats, ja en disposem de set mes que es provaran en una segona fase del projecte que esta previst que comenci el 2012 i que s'allargui fins al 2020. Algunes d'aquestes varietats creiem que poden ser prefiloxeriques i per tant molt interessants d'assajar, donat que en arribar la fil·loxera al Penedès els preus del raïm/vi eren molt alts degut a l'escassetat que n'hi havia arreu d'Europa, i les varietats menys productives es varen abandonar. (Al Penedès comptem que n'hi havia prop d'una trentena més que les actuals). Coneixedors avui de que en moltes ocasions aquestes varietats poc productives solen donar raïms mes concentrats, amb mes color i aromes es pel que varem endegar aquest projecte tant engrescador. Un cop localitzades les primeres set varietats – quatre blanques i tres de negres- s'han van empeltar 500 ceps de cadascuna d'elles, 250 amb un peu mes vigorós (R-110) i l'altra meitat amb un de menys (41-B) amb l'idea de veremar-les i vinificar-les per separat. La vinificació es fa en un celleret, creat exclusivament per aquest projecte amb petits dipòsits de 500 lts. i amb tots el avenços tecnològics que al mateix celler gran d'Albet i Noya. Per tal de fer més participatiu l'assaig i al mateix temps disposar d'una informació molt real del potencial d'aquestes varietats antigues de raïm, cada any s'envien mostres de tots els vins obtinguts a 165 persones de 24 països diferents, – importadors, distribuïdors, sumillers, crítics de vins, enòlegs reconeguts - així com també al Consell Regulador de la DO. Penedès i l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). Després els participants envien emplenades unes fitxes de tast de cada vi amb les notes i observacions que li han fet. Amb aquestes dades i les que recollim nosaltres a nivell de vinya i de tast intern al llarg de cinc anys, decidim quines varietats val la pena que els conreem de forma més extensa per elaborar vi a nivell comercial en els propers anys. Podem avançar, que desprès de la collita de la cinquena verema, la del 2006, vam acabar aquesta primera fase del projecte tenint dues varietats blanques (Mariana Rión i Vidal) i una de negre (Belat) que mostren una qualitat excepcional i un comportament vitícola molt bó, amb el que amb tota seguretat passaran a ser conreades una hectàrea de vinya per cadascuna d’elles i demanarem oficialment la seva homologació i reconeixement per tal que es puguin conrear de forma legal al Penedès. Cal agrair especialment la col·laboració de l'INCAVI en la tasca d'identificar i catalogar les varietats assajades a traves de l'anàlisi de l’ADN. Així com la participació de l'empresa suïssa DELINAT, especialment interessada en el comportament i sensibilitat a les diferents malalties de la vinya, i en recuperar varietats més adaptades i resistents als fongs que permetin una gestió més natural i sana de la vinya i l'elaboració de vins ecològics. Ens els propers anys treballarem per tal que els organismes oficials, accelerin els processos d'homologació d'aquestes tres varietats autòctones que considerem molt interessants per el futur del Penedès.
Waypoint

Sant Pau D´Ordal

Història[modifica | modifica el codi] Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments íbers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguirà l'etapa romana i visigoda fins a l'entrada dels sarraïns al segle VIII. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es repoblà de nou. El primer fogatge data de 1358 i diu que el Castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec i s'hi compten 142 focs que equivalen a 639 habitants. Al segle XV hi hagué una reducció de la població a la meitat degut a les epidèmies i a l'emigració cap al regne de València i Mallorca. Fins al segle XVII hi ha poca informació degut a la pèrdua d'arxius durant la Guerra Civil. Se sap que hi hagué moltes morts degut a la guerra de successió. L'any 1764 la Parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi, passant-se a dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament la guerra del francès suposà una important davallada demogràfica per al municipi. Al Segle XIX és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fisonomia. L'any 1887 Subirats va assolir els 3194 habitants. L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població i no fou fins la Guerra Civil que es constata una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i sobretot a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població. Subiratencs il·lustres[modifica | modifica el codi] Salvador Mata del Racó i Puig (1859-1933): Farmacèutic, Filòsof, viticulor, escriptor, conferenciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). Fòu president del Consell Comarcal de Vilafranca del Penedes, i fundador i president del Centre Agricola de Vilafranca. Al 1925 és anomenat Director del Laboratori Quimic de Vilafranca del Penedés. Pompeyo Mata del Racó i Puig (1869-1935?): Diplomàtic. Entre d'altres, destaquen el seu càrrec com a Canciller d'Espanya a Caracas (Veneçuela), anomenat pel rei Alfons XIII al 1919. Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1926) També anomenat Grau. Hisendat, polític i mecenes, de família enriquida amb el comerç amb Amèrica de vins i caves. Ennoblit el 1912 pel Rei Alfons XII amb el títol de Comte de Lavern. Entre d'altres fou vicepresident i president en funcions de l'Ateneu Barcelonès per donar pas a en Pompeu Fabra. Va ser escollit diputat com a liberal monàrquic el 1901. Fou un gran mecenes i entre daltres donà la col·lecció completa de manuscrits originals de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya. A Lavern hi feu construir una masia monumental anomenada Cal Maristany. Fou enterrat al Masnou en un magnífic panteó obra de Josep Llimona. Domènec Cols i Puig (Sant Pau d'Ordal, 1928) - Barcelona 2011: compositor, organista i prevere.

2 comments

  • Photo of manelsusa

    manelsusa Nov 23, 2013

    I have followed this trail  View more

    jo tot el que sigui sortir amb 5 tius canyeros o considero Moderat...( no ho fa tothom en 4horetes i poc)

  • Ramonet_1980 Jun 16, 2019

    I have followed this trail  verified  View more

    Genial

You can or this trail