Time  4 hours 13 minutes

Coordinates 1506

Uploaded January 5, 2017

Recorded January 2017

-
-
3,955 f
3,024 f
0
1.2
2.3
4.65 mi

Viewed 334 times, downloaded 8 times

near Sant Hilari Sacalm, Catalunya (España)

Ascensió a Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1203 m), el cim més alt de les Guilleries, i baixada fins a la Roca de Cercenedes (964 m). Sortida i arribada a la Font dels Abeuradors, a la pista forestal que va de Sant Hilari Sacalm al Sobirà. Una bona caminada pel cor forestal de les Guilleries, a través de pistes i corriols totalment envoltats de perxades de castanyers i, a les parts altes, per dins de fagedes i rouredes. Encara que no es pot considerar difícil, la llargada i el desnivell, junt amb el fet que molts trams es fan per corriols mal definits o directament enmig del bosc, fan que es tracti d’una ruta moderadament exigent per a persones avesades a aquest tipus d’activitat, i dura per als qui no hi estiguin acostumats. El recorregut total són 11,7 km i un desnivell acumulat que supera els 500 m, malgrat que el track queda interromput prematurament quan encara faltaven més de 4 km.

Des de Sant Hilari Sacalm agafem la pista forestal al Sobirà i Santa Coloma de Farners, ampla i en bon estat, fins que al cap d’uns 7 km arribem a la Font dels Abeuradors (altitud 924 m). Hi ha alguns pals senyalitzadors i un plafó al costat de la font, situada en un bonic paratge envoltat de castanyers i faigs vora un petit torrent (waypoint 01). A partir d’aquí seguirem el cartell de color verd clar-groguenc, que indica 4 km fins a Sant Miquel de les Formigues. Prenem una pista forestal on, de fet, s’hi podria passar en turisme, que guanya poca alçada i després va planejant, tot fent corbes resseguint la topografia. Ja d’entrada travessem perxades de castanyers joves, un avanç del tipus de bosc que predominarà en tota l’excursió. Passem sota una línia d’alta tensió i després una de molt alta tensió (la famosa i contestada MAT) i en uns vint minuts se’ns incorpora per l’esquerra el GR 83 Camí del Nord (wp 02), que ve de Sant Hilari i va cap a Osor. Passem pel coll de Llevanyes (alt. 965 m) i arribem a una cruïlla (wp 03, 30’ des de l’inici) on el GR se’n va per la dreta, mentre que nosaltres prosseguim per la pista de l’esquerra. Passem sota una altra línia d’alta tensió i arribem a un nou trencall senyalitzat (wp 04, km 2), on deixem la que sembla la pista principal que tira recte, i n’agafem una a l’esquerra que de seguida s’enfila. Arribem a una primera corba en ferradura on la pista fa un gir de 180º a la dreta(wp 05, alt. 1019 m, km 2,4 i 40’). Nosaltres la deixarem per continuar per una pista secundària que se’n va a l’esquerra, en direcció nord-oest, en molt lleuger descens.

Arribem a les ruïnes de la casa del Borrell (wp 06, alt. 984 m, km 3,2 i 55’). La deixem a la nostra esquerra i, passada la casa, seguim per la pista que va més a la dreta. En uns pocs metres comença el corriol que puja a Sant Miquel, compte a no passar-se’l, hi ha alguna fita de pedres (wp 07). Aquest sender puja fort, i no és difícil de seguir perquè està força ben marcat per fites, però cal estar atents perquè les acumulacions de fulles el poden desdibuixar en algun punt. El sentit general d’ascens és cap al nord. Val més agafar-s’ho amb calma, perquè el pendent és pronunciat. Travessem alguna antiga pista de desemboscar (wp 08 i 09) i una petita tartera, fins que ja ben amunt, el corriol vira cap a l’est i va a trobar un coll al capdamunt de la carena principal (wp 10, alt. 1185 m, km 3,9 i 1h25’), on arriba també el camí de la ruta més clàssica que passa per la Font sa Guarda (el dels cartellets groc-verdós o verd-groguenc, com vulgueu). Continuem per un camí a la dreta, en direcció sud, decantat lleugerament per la vessant per on hem pujat. Just abans d’assolir el cim cal fer una senzilla i curta grimpada per roca. Ja som a Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (wp 11, alt. 1202,8 m, km 4 i 1h 30’).
El capdamunt de la muntanya forma un petit altiplà obert als quatre vents, amb la Creu de les Guilleries al punt més alt, metàl·lica sobre una base de pedres i ciment. Al peu de la creu ha la figura de tres formigues, en referència al curiós fenomen que es dóna a la tardor, quan en aquest lloc es combreguen milions de formigues alades. Hi ha un calaix on es guarda la llibreta de signatures. La base circular de pedres on hi ha la fita de la creu podria correspondre a les restes del que, segons sembla, fou antigament una fortificació ubicada aquí dalt. A pocs metres hi ha una altra petita construcció de pedres, on actualment s’hi posen figuretes de pessebre. Les vistes des d’aquí són absolutament extraordinàries, ja que es domina un paisatge dilatadíssim que va des del mar Mediterrani fins al Pedraforca, i del Canigó al Montseny. Val molt la pena estar-s’hi una estona i gaudir d’aquesta immensitat.

Deixem Sant Miquel i retornem al collet per on hem vingut. Ara continuem recte pel capdamunt de la carena, sentit nord. Proper objectiu: la Roca de Cercenedes. No hi ha un camí marcat, però la direcció a seguir és clara, sempre pel llom, ample i de bon fer enmig del bosc. Anirem trobant punts de pintura blava als troncs dels arbres. Al wp 12, aproximadament a cota 1160 m, la carena s’eixampla i comença a baixar fort; cal decantar-se cap a la dreta, agafant direcció nord-est, anant buscant sempre els puntets blaus com a referència. Després d’un tram de descens pronunciat, ara ja plenament dins una fageda magnífica, arribem a un primer replà-collet (wp 13, alt. 1077 m, km 4,6 i 1h 55’ de caminada efectiva, 2h 30’ en total). Una lleugera pujada ens fa coronar una cota rocosa d’altitud 1088 m, i tot seguit reprenem la baixada novament costeruda. Per aquest sector apareixen punts vermells a més dels blaus; tots ens van bé. Arribem a un altre replà (wp 14) d’on, a la dreta, baixa una petita pista, que obviem. En pocs metres arribem a un altre coll per on passa una pista uns metres ensota, a la nostra dreta (wp 15, alt. 943 m, km 5,4 2h 15’), que és per on retornarem després. Momentàniament perdem de vista els punts de pintura, i continuem en direcció nord tot superant per error un ressalt rocós, incòmode, sense camí. En realitat hem deixat el sender bo una mica a l’esquerra, només cal que el busqueu des del collet anterior. Retrobem aquest camí de punts blaus/vermells en un altre collet (wp 16) i el seguim unes desenes de metres més, fins que veiem que vol començar a baixar fort (wp 19). L’abandonem, per pujar cap a la nostra dreta enmig del bosc (crec recordar que encara hi ha algunes marques de color). Passem pel punt més alt del turó (wp 18, alt 964 m), i finalment assolim el sortint rocós de l’altiva Roca de Cercenedes (wp 17, alt. 952 m, km 5,8, 2h 30’ de caminada i 3h 10’ total). Espectacular mirador encimbellat sobre la vall d’Osor, poble que veiem 600 m per sota, amb un desnivell vertiginós que fa feredat. Davant nostre veurem el santuari del Coll i les muntanyes de Sant Benet, Sant Gregori i Puig d’Afrou. Rere seu, les cingleres del Collsacabra, més enllà el Puigsacalm i dominant l’horitzó els Pirineus entre el Puigmal i el Canigó. Cap a la nostra dreta arribarem a albirar Girona, les Gavarres i el mar. Brutal.

Per al retorn, reculem fins al darrer collet on havíem vist la pista forestal a sota, on baixem, i la seguim en direcció sud i sentit ascendent. De sobte (wp 20, km 6,5), oh sorpresa, la pista s’acaba. Mala jugada del mapa de l’ICGC, que la pinta com a contínua. No els culpo, és impossible comprovar-ho tot sobre el terreny abans de publicar. Però estem de sort, es veu traça de corriol que s’endinsa al bosc, planejant. De seguida veurem que cal pujar una mica per on es pugui, anant a trobar una altra pista que s’intueix sobre nostre. Són escassament uns 100 m, els que fem “fora pista”. Quan la recuperem (wp 21) ja només toca seguir-la, en pujada feixuga, completament envoltats de perxades de castanyers. Al wp 22 (alt 1070 m, km 7,4, 3h 7’) se’n desvia un ramal menor que s’enfila a la dreta, el qual connecta amb el wp 14 per on hem passat fa una estona. Continuem per la pista principal, que fa una mica de baixada i després planeja. Aquí es va esgotar la pila del GPS i no en duia de recanvi (“olé tú”), o sigui que el track s’acaba. De totes maneres el que falta no té pèrdua. Seguint per aquesta pista s’arriba a la Font sa Guarda (wp 23, alt. 1090 m, km 8,4 i 3h 30’), on es retroba el camí de Sant Miquel per la ruta normal. La mateixa pista continua, ja en baixada, fins a recuperar l’itinerari que hem seguit a l’anada, de tal manera que ens permet tornar a la Font dels Abeuradors i completar la ruta. En definitiva hi hem invertit una mica més de 4h de caminada, 5h 20’ si comptem les parades.
fountain

23 Font sa Guarda

Intersection

22 Continuem per pista en suau descens direcció Font sa Guarda

Waypoint

21 Retrobem pista

Intersection

19 Deixem corriol que baixa cap a Osor

Dead-end street

20 Final pista, seguim recte pel bosc

Summit

18 Punt més alt Roca Cercenedes

panorama

17 Roca de Cercenedes

Waypoint

16 Collet seguim recte

Waypoint

15 Collet sobre corba de pista a la dreta

Waypoint

14 Replà seguim recte creuant pista

Waypoint

13 Replà i curt ascens

Waypoint

12 Baixem carena per la dreta

Summit

11 Sant Miquel de Solterra

Mountain pass

10 Capdamunt carena

Waypoint

09 Travessem una altra antiga pista, anant cap a l'esquerra

Waypoint

08 Travessem antiga pista

Waypoint

07 Corriol a Sant Miquel

Ruins

06 El Borrell

Intersection

05 Corba, seguim pista esquerra

Intersection

04 Sant Miquel de les Formigues 2 km

Intersection

03 Deixem GR83

Waypoint

02 GR83

fountain

01 Font dels Abeuradors

Comments

    You can or this trail