Time  4 hours 22 minutes

Coordinates 1570

Uploaded February 8, 2014

Recorded February 2014

-
-
1,577 f
857 f
0
3.3
6.6
13.2 mi

Viewed 692 times, downloaded 6 times

near Sant Martí Sarroca, Catalunya (España)

Sortida desde Sant Martí direcció cap a L´ermita de Sant Joan Lledó, girém a l´esquerra i passem per el costat de La masía i antic molí de Can Vallés, seguím pista passem per Les Cantarelles, Cal Garratxina, voregém la carretera entre oliveres i vinyes i comencém a pujar per els navegants, fem gir a l´esquerra i fem una forta pujada d´uns 300 metres fins a arrivar a la carretera de Torrelles, Rocavidal,Les Pinedes Altes, baixém per asfalt fins al Castell de Marmellà, veureu una indicació, un cop al Castell parém per mejar i agafar forces, torném a baixar i travessem la riera, agafém un senderó a la dreta i voregem i travessem la riera, al cap d´uns 3 kilometres girarém a l´esquerra fins a arrivar a la Creu de Can Barceló, girém a la dreta i passem per corriols fins a arrivar al camí de la Guardia torném a girar cap a la dreta arrivarém a la falda de la montanya de L´Artiga, pujém fins als diposits antics d´aigua de Sant Martí, seguim pujant i fem una forta baixada fins que trobém una altre corriol a la dreta de baixada forta, baixém per el Camí de Les Valls fins a arrivar a la font de la Salut i arrivada al inici de la marxa.
Ruta feta amb la Mari, Montse,Jose, Àngel,Fernando, David, Lluis, Rafa i jo mateix, el amic Manel estava fomudet, la propera espero que estigui a tope.
Gràcies a tots.
fountain

Font de la Salut

Font amb aixeta, quasi sempre hi ha aigua.
Summit

Creu de Can Barceló

Al coll hi ha plantada la Creu de Can Barceló. L’historia d’aquesta creu ens l’han explicada de la següent manera: durant la guerra del Carlins, en aquest lloc varen ser afusellats tres homes. En memòria seva es va plantar una creu i s’hi va fer un túmul de pedres, a partir de llavors tots els caminants que passaven per aquest lloc, feien la senyal de la creu i llançaven tres pedres resant un parenostre per les seves ànimes. La tradició diu que si el caminant diposita una pedra al peu de la Creu, això li donarà sort al llarg del seu recorregut.
Castle

Castell de Marmellar

Castell de Marmellar i església de Sant Miquel. Baix Penedès. Construcció Segle XII (restes actuals) Documentat Des del 1023 El castell de Marmellar es troba al cim d'un turó espadat al mig de la vall de la riera de Marmellar, protegit per les cingleres que hi ha als costats nord i oest i aïllat per un revolt de la riera. Un xic allunyat de la plana del Penedès, se suposa que des del castell es controlava la vall lateral. Història Es disposa de poques notícies documentals. La primera referència del lloc és de l'any 1023 en una venda feta pels comtes de Barcelona a Guillem Amat de Castellvell on, entre les afrontacions del terme de Castellví de la Marca s'esmente el terme de Marmellar. L'any 1041 apareix consignat en una altra afrontació el castell de Marmellar. La línia dels feudataris és força desconeguda. Al segle XII la fortalesa era dels Banyeres. L'any 1157, Ponç de Banyeres moria a conseqüència d'unes ferides i deixava hereva universal del castell la seva filla Guisla, casada amb Guillem de Santmartí. Al segle XIV consten diversos senyors. El 1358 era dels Anglesola. En un fogatge que va tenir efecte durant els anys 1365-70 on hi consta l’existència de 9 focs, el senyor era Albert De Claramunt. El 1376 el castell de Marmellar era de Bertran de Gallifa i tenia 15 focs. El castell formà part del lot que el rei Pere el Cerimoniós (1319-1387) donà a Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la de Fortià, quarta esposa del rei Pere. El terme tornà al patrimoni reial després de la mort de Pere III. Durant el regnat de Joan I (1387-1395) hi ha notícies sobre caceres realitzades per aquest rei en els territoris del castell de Marmellar. Més tard pertangué als Boixadors i als Savallà. A partir del segle XV deixa d’haver-hi notícies sobre aquest castell perquè la seva situació estratègica, al fons d’una riera, deixà de complir la missió inicial de defensa dels camins que s’anaven obrint durant el segle XI per les terres penedesenques, per tal d'anar fent avançar la frontera dels dominis musulmans tarragonins. Se sap que el terme fou confiscat durant més de mig segle després de la Guerra de Successió perquè el comte de Savallà era austriacista. En el transcurs dels anys el castell va anar degradant-se fins als nostres dies en què cal la seva consolidació com molt d’altres dels nostres castells medievals. Castell de Marmellar. Mur Oriental(desembre 2011) Arquitectura Coexistien el castell pròpiament dit, un lloc d'habitació senyorial i una església dins el recinte fet per el mur que envolta el cim del turó. Una nau, orientada de nord a sud, amb planta trapezial d'uns 18 m de longitud i uns 6,7 m d'amplada dividida per tres murs prims transversals. El mur oriental és el més ben conservat. Des de l'interior es conserva en una alçària d'uns 7,5 m. S'hi observen tres trespols o pisos diferents. Les diverses finestres són resoltes per fora amb tres pedres, una a cada banda i la tercera fent de llinda. A dins s'acaben amb un arc rebaixat. Hi veiem diverses espitlleres i onze permòdols en renglera al línit de les plantes principal i superior. Els carreus són de mida mitjana, lleugerament escairats. Després de fet el castell es feren dues línies de muralla exterior al costat oriental. El primer mur té un gruix de 0,5 m i passava a uns 5,5 m de la paret oriental de la fortificació vers al nord. La segona muralla arrenca de l'angle nord-oest de la primera muralla i enllaça amb una altra muralla que té l'inici a l'absis de l'església. En la segona muralla s'hi obria un portal d'una amplada de 2 m. El castell es data cap al segle XII. Absis de Marmellar (Museu Nacional d'Art de Catalunya). Església de Sant Miquel de Marmellar L'església de Sant Miquel és situada dins el recinte del castell de Marmellar. L'any 1148, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, donà a l'església de Sant Ruf d'Avinyó l'església de Sant Miquel Arcàngel del castell de Marmellar, al territori del Penedès, juntament amb la parròquia, el cementiri, els delmes, les primícies, ofrenes i possessions, perquè allí s'establís un convent de religioses canòniques segons la regla de Sant Agustí. Sembla que aqeusta proposta no reexí. Sant Miquel fou parroquial fins al 1377 en que el culte passà a l'antiga sufragània del Pla de Manlleu. Des de 1600, l'església de Marmellar fou sufragània de Sant Jaume dels Domenys. Arquitectura És un edifici d'una nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, feta amb formigó de calç que ha conservat les empremtes de l'encanyissat, reforçada per un arc toral i capçada al llevant per un absis semicircular, precedit d'un ampli arc presbiteral. Al costat sud de la nau s'hi afegí una capella rectangular coberta també amb volta de canó. La porta, molt reformada, es troba a la façana de ponent, on hi ha una finestra cruciforme i s'hi veuen molt bé els pendents de la coberta original. A l'absis s'hi obren tres finestres de doble esqueixada que conserven una decoració de pintura vermellosa a les juntes de les dovelles. Façanes llises llevat de l'absis que presenta una ornamentació de motius llombards del fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de tres lesenes de pedra tosca. L'església de Sant Miquel de Marmellar es considerada un exemple perfecte de l'arquitectura del segle XI, plenament integrada en les formes llombardes. Les Pintures Dins l'església s'hi conserven uns petits fragments de color vermellós a l'intradós de les finestres. La part més important del conjunt es conserva actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) on, a més de traslladades després de l'arrencament, foren restaurades i l'aspecte que ofereixen avui no es correspon ben bé al que oferien quan van ser descobertes, molt deteriorades. Sembla acceptat que les pintures representen històries al voltant de la Salvació, presidides pel Crist de l'Ascensió, flanquejat per serafins i personatges relacionats amb la passio de Crist. Les pintures es daten el segle XI, contemporànies a l'arquitectura del conjunt, plenament romàniques.
fountain

FONT DEN TORRA

Sacred architecture

Ermita de Sant Joan Lledó

Sant Joan de Lledó és una ermita prop del centre rural de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Aquesta humil capella ubicada en un entorn rural de conreu de vinya de ben segur que ha estat testimoni mut de conflictes entre els remences, de contractes de rabassa morta, de l'aparició de la fil·loxera... però també de la prosperitat dels seus habitants, de creixements demogràfics, de canvis... Sant Joan de Lledó és una petita esglesiola d'origen romànic, la fàbrica de la qual ha estat modificada al llarg dels anys. És un dels múltiples testimonis que s'emmarquen en el moviment repoblador d'aquestes terres de frontera. L'ermita de sant Joan de Lledó constitueix un edifici d'una sola nau amb contraforts, de gran portal adovellat emmarcat i una rosassa al damunt amb gelosia de rosa de sis pètals. L'edifici està rematat per un petit campanar de cadireta d'un sol ull. S'hi celebra missa només una vegada a l'any el dia del seu patró sant Joan.

Comments

    You can or this trail