Time  6 hours 9 minutes

Coordinates 1804

Uploaded February 14, 2015

Recorded February 2015

-
-
2,382 f
739 f
0
5.0
10.0
19.95 mi

Viewed 663 times, downloaded 5 times

near Sant Martí Sarroca, Catalunya (España)

Sortida desde la zona de botxes, de Sant Martí i fen cap al barri de la serra de baix, tota aquesta part es sobre asfalt, agafém pista de terra i travessem vinyes i oliveres, agafém sender i passem per sota el pont de Can Sogas, a causa de la nevada trobareu força arbres al mig del camí,travessem el riu Foix i passem per l´antiga torre de l´aigua, sortim per la pista asfaltada que en porta a les Caves Masachs, girém a l´esquerra i pujém agafant pista forestal, corriols i vinyes fins a arribar al pèleg gran, seguím el sender fins arrivar al pèleg mitgà i petit, passem per el poble de Vilobí i seguím pista entre vinyes fins a arribar a la Rovira Roja, comencem pujada fins a arribar a Fontrubí, seguím pista passant per la Font del Llinas, baixant corriol fins les Llombardes, passant per les gorges del Foix, barri del terme i Sant Martí.
Castle

FONTRUBÍ

Font-rubí és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès,[2] amb capital a Guardiola de Font-rubí. Es troba situat a la part nord de la comarca, al límit amb la comarca de l'Anoia. Es troba en un paratge natural privilegiat, amb terres de conreu, principalment vinyes, camp, oliveres, envoltat de muntanyes amb importants extensions de bosc, nombroses fonts naturals i sota l'atenta mirada de la serralada de Montserrat. El terme dibuixa una forma llargaruda que li ve donada pel fet d'haver-se configurat al llarg d'una antiga carrerada que anava de la Llacuna a la Granada i Santa Coloma de Queralt. El territori presenta zones molt muntanyoses a la part nord del terme, amb pics superiors als 700 metres a les serres de Font-rubí i l'Avellà. De Guardiola en avall, però, el terreny és pla i la seva altitud es manté sobre els 300 metres. L'origen històric del terme és el castell de Font-rubí, situat al puig del Castellot (791 m d'altitud). Fou un lloc de vigilància del proper Coll de la Barraca, pas entre la Segarra i la plana penedesenca. El castell de Font-rubí es troba documentat des del 983. Era de propietat dels comtes de Barcelona però fou cedit en feu a la família Queralt. El castell era de jurisdicció reial fins que a la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a diverses altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac). El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la Guerra de Successió. Durant la Guerra Civil, el municipi canvià temporalment el seu nom pel de Guardiola del Penedès.
fountain

Font del Llinàs

Era tanta la bellesa de la filla de Can Fàbregues, que tostemps la masia era concorreguda per joves que s'hi arribaven per admirar aquells ulls com l'aigua de les fonts i poder parlar amb la bella encara que fossin un parell de mots. Però la bella donzella, potser afeixugada per les continues atencions dels homes que la pretenien, potser per alguna cosa que ningú no s'afigurava, no els feia altre cas que dedicar-los un somriure de compromís, o unes escadusseres paraules disciplents. Burlats, i veient que la noia no es decidiria per ningú, una considerable colla dels frustats pretendents van confabular-se per venjar-se de l'altiva i desdenyosa donzella. Així que ajustaren preu amb una bruixa de la contrada perqué amb les seves sortilleries doblegués l'orgull de la bella camperola. Aquesta malifeta la van dur a terme creient que seria millor manera de matar la febre d'amor que no els deixava viure. Però vet aquí que la bruixa, una dona sàvia que s'havia allunyat dels homes perquè no hi confiava, només veient una vegada la filla del mas, va adonar-se tot seguit que aquella noia no podia ser humana, aquella noia era el fruit d'algún pacte secret que els seus avis devien haber fet per tal de poder escapar de la pesta negra que assolà el pais del qual procedien, i ara, molts anys després, donava el seu fruit: aquella esquiva donzella, tan imprenetable i misteriosa com la lluna dins el bosc. I no va pensar-s'ho dues vegades: la bruixa, aglomerant totes les nuvolades del Penedès, des de la serra d'Enclosa fins al Garraf, en una enorme tempesta que feu tancar-se dins les cases tot ésser vivent, fugir tot caminant, i encauar-se tota bèstia, congrià un ancestral encanteri i féu tornar la donzella al mon d'on li semblava que havia vingut: el ventre de la mare Terra, el món de les coves i dels gorgs. I des d'aleshores la filla de Can Fàbregues, retornada al seu món, habita la font de LLinars, entre els seus cristal·lins brolladors i els insondables avencs dels Forats Bufadors. Quandes de les p`rofunditats de la muntanya, pels laberíntics passadissos que donen als Forats Bufadors, s'escola l'horrorós panteix, semblant a la respiració d'un gros animal, els vells del país asseguren que és l'alè del serpent que la bruixa va destinar per a protegir la filla de Can Fàbregues. La Llegenda també ens conta que la bella encantada, estimat-se també la seva vida sobre la Terra, va demanar a la bruixa que, al menys un cop a l'any, podués contemplar aquells parages que l'havien vist néixer. Succés que s'esdevé cada any durant l'espai infinit que existeix entre l'última fracció de temps de les dotze i la primera de la una de la nit de Sant Joan. Durant aquest temps, impossible de mesurar per una vida humana, l'encantada surt de la font i escampa la seva màgica bugada sobre els rocallisos i l'herbei de vora de la font.
Ruins

Ruïnes al Terme , corriols, i vinyes

Waypoint

Vilobí del Penedès

Vilobí del Penedès[2] és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. Es troba al sector septentrional de la plana, al nord oest del terme de Vilafranca, accidentat pels contraforts meridionals de les serres de Font-rubí i de Mediona i drenat per la riera de Llitrà o de les Graus. Taula de continguts [mostra] Història[modifica] S'han trobat restes del neolític al jaciment d’indústria lítica en sílex de les Guixeres de Vilobí. També s'han trobat restes ibèriques i romanes que semblen indicar un poblament continuat durant l'edat antiga. Vallformosa fou des del s. X una quadra del terme de Sant Martí, però no és fins el s. XII que el terme Vilobí és esmentat a la documentació. Des del s. XIIè Vilobí se segregà del Castell de Sant Martí, si bé al s. XIV, al igual que Sant Martí, inicià la seva dependència jurisdiccional de la Pia Almoina de Barcelona. Els canonges de la catedral de Barcelona foren els senyors de Vilobí fins la desaparició del feudalisme al s. XIX. A 1842 el territori de Vallformosa fou agregat a Vilobí i des de 1846 Vilobí inicià el seu camí com a municipi independent, si bé la parròquia se seguí dient de Santa Maria de Vallformosa de Vilobí. Si bé el topònim Vilobí pot indicar l’existència de guix en el terme des d’època romana, aquesta presència està documentada des del 1013. El guix ha condicionat no només la toponímia sinó sobretot la fesomia física i econòmica del municipi. Són encara presents algun antic forn de Vilobí i els pèlags de les antigues guixeres, avui ja tancades i en procés de convertir-se en un parc.
Lake

Pélegs Mitjà i petit

Els Pèlags de Vilobí del Penedès són un petit paratge natural de la comarca de l'Alt Penedès. Aquest espai està format per les pedreres antigues de guix del turó de Vilobí. És d'una gran bellesa paisatgística i d'un gran valor ecològic i geològic. Es tracta d'una zona molt peculiar, una zona humida amb presència de moltes espècies d'ocells entre elles diverses de protegides. Els Pèlags de Vilobí tenen la interessant característica que en una mateixa zona s'apleguen quatre espais ambientals diferents: el rocam, el forestal, l'agrícola i l'aigua. Els pèlags –anomenats també els talls– aparegueren a conseqüència de l’activitat extractiva de guix que es remunta a l’època romana i que ha estat pròpia de Vilobí fins a l'any 1993. Des que es va deixar d’extreure pedra, s’ha format un espai natural constituït per quatre pèlags. La concentració d’aigües d’escolament ha originat la seva forma característica de mitja lluna i el particular ecosistema que s’ha desenvolupat a l’entorn. Té diferents paisatges força interessants i molt peculiars com són les pedreres en si, i una fauna i una flora força peculiars. Aquest microecosistema format pels pèlags de Vilobí contrasta fortament amb el paisatge vitivinícola de la comarca de l’Alt Penedès.
Lake

Pèleg gran

Si bé el topònim Vilobí pot indicar l’existència de guix en el terme des d’època romana, aquesta presència està documentada des del 1013. El guix ha condicionat no només la toponímia sinó sobretot la fesomia física i econòmica del municipi. Són encara presents algun antic forn de Vilobí i els pèlags de les antigues guixeres, avui ja tancades i en procés de convertir-se en un parc.
Ruins

Torre de l'Aigua del Pont de Cal Sogas o Cal Sogues

Torre de l'Aigua del Pont de Cal Sogas o Cal Sogues

Comments

    You can or this trail