Time  4 hours 10 minutes

Coordinates 1291

Uploaded January 2, 2015

Recorded January 2015

-
-
1,710 f
838 f
0
3.3
6.5
13.09 mi

Viewed 606 times, downloaded 3 times

near Sant Martí Sarroca, Catalunya (España)

Primera ruta de l´any 2015 una mica llarga, hem sortit de Sant Martí pujant per L´Artiga baixant cap a la pista de la Guardia, agafém corriol a la dreta i després a l´esquerra fins a arrivar a la Creu de Can Barceló, baixém cap a la riera de Marmellar dirección al la torre de guaita de Can Pascol, pujém per pista girém a la dreta i tornem a baixar a la riera, seguím senderó travesant-la varies vegades fins a arrivar al Castell de Marmellar, parém a fer un most, seguím per pista i després corriol de pujada fins a arrivar a Marmellar poble abandonat, seguím pista fins a arrivar a la carretera secundaria de Les pinedes Altes, fins a la Moixeta, girém dreta i torném a agafar corriol i deprés un altre cop pista fins a arrivar al Plà de Manlleu.
Summit

Creu de Can Barceló

Al coll hi ha plantada la Creu de Can Barceló. L’historia d’aquesta creu ens l’han explicada de la següent manera: durant la guerra del Carlins, en aquest lloc varen ser afusellats tres homes. En memòria seva es va plantar una creu i s’hi va fer un túmul de pedres, a partir de llavors tots els caminants que passaven per aquest lloc, feien la senyal de la creu i llançaven tres pedres resant un parenostre per les seves ànimes. La tradició diu que si el caminant diposita una pedra al peu de la Creu, això li donarà sort al llarg del seu recorregut.
Castle

Torre de Can Pascol

Situació: Al terme municipal de Castellví de la Marca (Alt Penedès) – Barcelona. Època: Medieval. Forma part del cos de la masia del mateix nom. Estat: El mas està totalment enrunat, amb algunes restes d’edificacions disperses als voltants. La torre està malmesa. La meitat ha caigut, ha desaparegut. L’altra meitat que encara es manté dempeus, presenta una important escletxa, que creiem que amenaça sèriament la seva continuïtat. Altres noms: També coneguda amb els noms de torre de Can Pasqual o Torre Rodona. Tot i ser coneguda amb aquest darrer nom, no té totalment aquesta forma.
Castle

CASTELL MARMELLAR

Història Es disposa de poques notícies documentals. La primera referència del lloc és de l'any 1023 en una venda feta pels comtes de Barcelona a Guillem Amat de Castellvell on, entre les afrontacions del terme de Castellví de la Marca s'esmente el terme de Marmellar. L'any 1041 apareix consignat en una altra afrontació el castell de Marmellar. La línia dels feudataris és força desconeguda. Al segle XII la fortalesa era dels Banyeres. L'any 1157, Ponç de Banyeres moria a conseqüència d'unes ferides i deixava hereva universal del castell la seva filla Guisla, casada amb Guillem de Santmartí. Al segle XIV consten diversos senyors. El 1358 era dels Anglesola. En un fogatge que va tenir efecte durant els anys 1365-70 on hi consta l'existència de 9 focs, el senyor era Albert De Claramunt. El 1376 el castell de Marmellar era de Bertran de Gallifa i tenia 15 focs. El castell formà part del lot que el rei Pere el Cerimoniós (1319-1387) donà a Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la de Fortià, quarta esposa del rei Pere. El terme tornà al patrimoni reial després de la mort de Pere III. Durant el regnat de Joan I (1387-1395) hi ha notícies sobre caceres realitzades per aquest rei en els territoris del castell de Marmellar. Més tard pertangué als Boixadors i als Savallà. A partir del segle XV deixa d'haver-hi notícies sobre aquest castell perquè la seva situació estratègica, al fons d'una riera, deixà de complir la missió inicial de defensa dels camins que s'anaven obrint durant el segle XI per les terres penedesenques, per tal d'anar fent avançar la frontera dels dominis musulmans tarragonins. Se sap que el terme fou confiscat durant més de mig segle després de la Guerra de Successió perquè el comte de Savallà era austriacista. En el transcurs dels anys el castell va anar degradant-se fins als nostres dies en què cal la seva consolidació com molt d'altres dels nostres castells medievals. Castell de Marmellar. Mur Oriental(desembre 2011) Arquitectura[modifica el codi] Coexistien el castell pròpiament dit, un lloc d'habitació senyorial i una església dins el recinte fet per el mur que envolta el cim del turó. Una nau, orientada de nord a sud, amb planta trapezial d'uns 18 m de longitud i uns 6,7 m d'amplada dividida per tres murs prims transversals. El mur oriental és el més ben conservat. Des de l'interior es conserva en una alçària d'uns 7,5 m. S'hi observen tres trespols o pisos diferents. Les diverses finestres són resoltes per fora amb tres pedres, una a cada banda i la tercera fent de llinda. A dins s'acaben amb un arc rebaixat. Hi veiem diverses espitlleres i onze permòdols en renglera al línit de les plantes principal i superior. Els carreus són de mida mitjana, lleugerament escairats. Després de fet el castell es feren dues línies de muralla exterior al costat oriental. El primer mur té un gruix de 0,5 m i passava a uns 5,5 m de la paret oriental de la fortificació vers al nord. La segona muralla arrenca de l'angle nord-oest de la primera muralla i enllaça amb una altra muralla que té l'inici a l'absis de l'església. En la segona muralla s'hi obria un portal d'una amplada de 2 m. El castell es data cap al segle XII. Absis de Marmellar (Museu Nacional d'Art de Catalunya). Església de Sant Miquel de Marmellar[modifica el codi] L'església de Sant Miquel és situada dins el recinte del castell de Marmellar. L'any 1148, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, donà a l'església de Sant Ruf d'Avinyó l'església de Sant Miquel Arcàngel del castell de Marmellar, al territori del Penedès, juntament amb la parròquia, el cementiri, els delmes, les primícies, ofrenes i possessions, perquè allí s'establís un convent de religioses canòniques segons la regla de Sant Agustí. Sembla que aqeusta proposta no reexí. Sant Miquel fou parroquial fins al 1377 en que el culte passà a l'antiga sufragània del Pla de Manlleu. Des de 1600, l'església de Marmellar fou sufragània de Sant Jaume dels Domenys. Arquitectura És un edifici d'una nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, feta amb formigó de calç que ha conservat les empremtes de l'encanyissat, reforçada per un arc toral i capçada al llevant per un absis semicircular, precedit d'un ampli arc presbiteral. Al costat sud de la nau s'hi afegí una capella rectangular coberta també amb volta de canó. La porta, molt reformada, es troba a la façana de ponent, on hi ha una finestra cruciforme i s'hi veuen molt bé els pendents de la coberta original. A l'absis s'hi obren tres finestres de doble esqueixada que conserven una decoració de pintura vermellosa a les juntes de les dovelles. Façanes llises llevat de l'absis que presenta una ornamentació de motius llombards del fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de tres lesenes de pedra tosca. L'església de Sant Miquel de Marmellar és considerada un exemple perfecte de l'arquitectura del segle XI, plenament integrada en les formes llombardes. Les Pintures Dins l'església s'hi conserven uns petits fragments de color vermellós a l'intradós de les finestres. La part més important del conjunt es conserva actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) on, a més de traslladades després de l'arrencament, foren restaurades i l'aspecte que ofereixen avui no es correspon ben bé al que oferien quan van ser descobertes, molt deteriorades. Sembla acceptat que les pintures representen històries al voltant de la Salvació, presidides pel Crist de l'Ascensió, flanquejat per serafins i personatges relacionats amb la passio de Crist. Les pintures es daten el segle XI, contemporànies a l'arquitectura del conjunt, plenament romàniques.
Ruins

MARMELLAR POBLE

Historia La zona estuvo bajo dominio sarraceno hasta mediados del siglo X. En documentos de 974 aparece ya documentado el castillo de Montmell con unas posesiones muy extensas que llegaban hasta Vilarodona. Al estar situado en territorio fronterizo, la repoblación no fue efectiva hasta finales del siglo XI. En 1011 aparecen documentos que hablan de la fuente de Juncosa que estuvo en posesión de la orden del Temple hasta que en 1367 pasó a manos de la corona. Es la actual cabecera municipal. Aiguaviva aparece en el 1090 como perteneciente al castillo de Montmell. Los primeros datos de Marmellar son de 1023. La población se originó al abrigo del antiguo castillo de Marmellar. El núcleo quedó abandonado en 1976 cuando un incendio asoló la zona.
Waypoint

Inici carretera secundaria

Waypoint

FI Carretera i gir dreta corriol

Information

PLÀ MANLLEU

El Pla de Manlleu és un poble del municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp. Està situat a l'extrem oriental del terme, a la riba dreta de la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix, i al nord-est de la serra del Montmell. L'any 2007 tenia 146 habitants (62 al poble mateix i 84 de disseminats pel terme). Està comunicat per carreteres locals amb Santes Creus (a través de les Pobles), Vila-rodona (a través d'Aiguaviva) i Sant Jaume dels Domenys. És de formació relativament recent, tot i que està voltat de diverses masies la majoria de les quals conserven restes medievals. En una d'aquestes masies hi ha un celler per a l'elaboració de vins i caves i una altra està dedicada al turisme rural. Al sud-oest del poble, enmig del bosc, es troba la capella romànica de Sant Miquel, del segle XIII. En part, el Pla de Manlleu es va formar amb famílies procedents del nucli, ara abandonat, de Selma, proper al poble. Selma va ser el cap d'una comanda templera i, més tard, arran de la dissolució de l'orde, hospitalera. En aquest llogaret hi podem trobar les ruïnes de l'antic castell i les de l'església gòtica de Sant Cristòfol.

Comments

    You can or this trail