Time  5 hours 54 minutes

Coordinates 1266

Uploaded January 25, 2020

Recorded January 2020

-
-
1,265 ft
152 ft
0
2.6
5.2
10.37 mi

Viewed 56 times, downloaded 3 times

near Sant Just Desvern, Catalunya (España)

Interessant i complerta excursió pel vessant occidental de Collserola que ens portarà a pujar un dels tres 100 Cims de la FEEC que hi ha a la serra, el turó de Sant Pere Màrtir seguint el sender PR C-164. La caminada té al·licient de recórrer una part poc visitada però interessant de la serra i de visitar diversos elements patrimonials força interessants, les bateries antiaèries que es troben al cim de Sant Pere Màrtir i el poblat ibèric situat a la Penya del Moro, més diverses masies i fonts de la vall de la Riera de Sant Just.

La sortida no té cap dificultat tècnica tot i que és fa una mica llarga. Com passa sovint a Collserola durant el recorregut ens anirem trobant multitud de cruïlles de pistes i camins. Afortunadament el sender està perfectament assenyalat amb indicacions verticals en totes elles. Cal destacar que en l’abalisament de la ruta no s’han pintat senyals sobre els elements naturals.
Recorrerem aproximadament el sender PR C-165 Collserola-Sant Just, però també visitarem les principals masies i fonts de la vall de la Riera de Sant Just. El sender té el seu orígen i final a la plaça de l'Ajuntament de Sant Just Desvern, al costa mateix de l'església. Nosaltres, però, buscarem una sortida i acabament diferent tot anant a buscar dues estacions properes del tramvia de la línia T3 que circula pel Baix Llobregat.
Els primers i darrers quilòmetres de la sortida són evidentment urbans, però la excursió no us decebrà.
Ambdues estacions pertanyen a la T3 del tramvia que uneix Barcelona amb el Baix Llobregat.
Estació de sortida: Rambla de Sant Just. Estació de tramvia de la T3 del Trambaix. Comunica les estacions de Francesc Macià a Barcelona amb la de Sant Feliu/Consell Comarcal de Sant Feliu de Llobregat.
Estació d’arribada: Walden. Estació contigua a l'anterior, de la mateixa T3.
Per tant tot i que no ho sigui, la podem classificar de ruta circular per la facilitat de unir principi i final per mitjà del Trambaix amb la mateixa línia T3

Informació extreta dels blogs: 45 Senderisme en tren, de Rutes Narurals 4, i de Viquipèdia
Waypoint

Bareries Antiaèries de St Pere Màrtir

La Bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir és un edifici militar de la muntanya de Sant Pere Màrtir, a Esplugues de Llobregat, que fou utilitzada durant la Guerra Civil espanyola, quan va ser el camp de proves d’un nou tipus d’agressió: els bombardeigs sistemàtics i indiscriminats sobre la població civil. Hi van participar, a més de l’aviació franquista, la legió Còndor d’Alemanya i l’Aviazione Legionaria italiana. Les ciutats, viles i pobles es van preparar per als atacs construint refugis i instal·lant defenses antiaèries, preferentment en llocs elevats. És el cas de les bateries antiaèries de Sant Pere Màrtir –un conjunt format per tres bases de canó, una trinxera, una fortificació militar/casamata i unes plataformes reflectores–, que es van construir l’any 1937 amb l’objectiu de protegir l’extrem sud de la ciutat de Barcelona.
Waypoint

Barraca de Vinya

Es una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres. Se'n troben arreu dels Països Catalans i per tot l'espai Mediterrani i altres àrees on hi hagi abundància de pedres, com ara la península Ibèrica, França, Itàlia, algunes regions d'Escòcia, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. A la comarca del Bages, per exemple, els materials utilitzats són: terra, canyes, fusta, pedra i la combinació d'aquests dos últims elements. Tanmateix, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec.
Waypoint

Can Baró

Les Masies de Sant Just Desvern representen un important patrimoni històric i arqueològic d'aquest municipi del Baix Llobregat. Els senyors santjustencs, uns 10, eren les famílies d'un prestigi reconegut, com podien ser aristòcrates catalans, comerciants benestants, i homes d'oficis liberals, els quals tenien hisendes pròximes a Barcelona on residien. A cada finca tenien un o dos masovers, com les famílies: Claresvalls, Dusai, Sagrera, Tudó, Taverner, Pellicer, Gelabert, etc. Els pagesos emfiteutes, uns 24, tenien el domini útil de la terra de les masies i actuaven com l'oligarquia dirigent. Residien al terme, exercien càrrecs públics, mantenien la família, jornalers i parcers, i conreaven en franc alou o sota emfiteusi. Els masovers tenien cura de la masia, on hi havia bestiar, i de les terres, podien llogar treballadors, donaven a l'amo de la hisenda una part dels productes que n'obtenien, en espècies o en diners, i tenien una manera de viure similar als pagesos, com a les masies de: Can Baró, Can Candeler, Can Carbonell, Can Freixes, Can Ginestar, Can Jeroni, Can Mèlich, Can Merlès, Can Pi, Can Sagrera i Can Torreblanca. Les masies de pagesos eren: Can Biosca (Sellent), Can Campreciós, Can Carbonell (Muntanya, plaça Modolell), Can Cardona, Can Cortès, Can Cuiàs (Sant Joan de l'Erm), Can Fatjó (Parellada), Can Gelabert (Riera, Coscoll), Can Modolell, Can Oliveres, Can Pastaller (Bertran), Can Padrosa, Can Padroseta, Can Pi (Romagosa), Mas Riera (Mèlich), Can Roldan, Can Solanes i Can Vilar (Santfeliu). Les masies de masovers eren: Can Baró (comte de Darnius), Can Candeler (Jaume Gelabert, candeler), Can Claresvalls (noblesa, derruïda), Can Dusai (Torreblanca, marquesos de Monistrol), Can Merlès (Tennis Sant Gervasi), Can Mir (costat església), Can Pellicer (notari, Freixes), Can Roig (derruïda), Can Sagrera (Pujol, adroguer) i Can Tudó (botiguer, Ginestar).
Waypoint

Can Candeler

Can Candeler és un edifici del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un conjunt que ha sofert nombroses reformes i addicions a una masia original amb coberta a dues aigües, vessants als laterals i que posseeix el portal d'accés dovellat de punt rodó. A la masoveria, ortogonal a la façana principal del mas, s'hi troba una finestra gòtica geminada per un esvelt pilar on es recolzen dos arcs lobulats. El conjunt d'edificacions encercla el típic corral. Inicialment fou anomenada Torre Camosa o Torre de Mossèn Camós. Més tard es digué Can Candeler pel fet de posseir-la un tal Gelabert, "candeler de Barcelona". Can Candeler és possiblement del segle XV, ja que hi ha referències de l'any 1435.
Waypoint

Can Carbonell

Can Carbonell és una masia del terme de Sant Just Desvern al marge dret gairebé a la capçalera de la riera de Pahissa o Vall de Sant Just. El document més antic guardat per l'actual propietari i escrit en llatí sobre pergamí està datat l'any 1251 i es pot considerar l'única casa documentada de Sant Just Desvern que des d'aquella data fins al dia d'avui (2008) ha anat passant de pares a fills sense canviar de família ni de nom. Actualment l'agricultura només s'hi practica de forma residual quedant els antics conreus com a terres de pastura dels ramats d'ovelles que transiten per la població. Dins del mas hi ha un restaurant de cuina típica catalana. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Waypoint

Can Cortès

Can Cortès és un edifici del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La façana i sobretot l'interior del vestíbul esdevenen una mostra típica i excel·lent de l'estructura de casa de pagès medieval catalana. Es compon de tres tramades i té uns espais posteriors que semblen afegits i que podrien ser la clàssica galeria interioritzada, situada dalt del celler. La seva coberta té el carener recolzat en una jàssera i està recolzada a les façanes anterior i posterior, i a un gran i tosc pilar central. En ella descansen les bigues. Aquest gran pilar es troba al mig de la sala de distribució de les habitacions. Té finestres gòtiques a la seva façana, de composició simètrica, així com un portal dovellat. El gran celler està dividit en tres departaments, amb sitges per al gra i tines per a l'oli. Encara hi havia el pastador del forn de pa. Probablement, Can Cortès sigui anterior al segle XIV, encara que les primeres referències daten del 1336. Inicialment s'anomenava "Can Orta" (1336). Des del 1655 Can Arnella i ja posteriorment Can Cortès.[1] Davant de la casa hi havia l'era feta de maons, així com una pallissa.
Waypoint

Can Fatjó

Les masies de pagesos eren: Can Biosca (Sellent), Can Campreciós, Can Carbonell (Muntanya, plaça Modolell), Can Cardona, Can Cortès, Can Cuiàs (Sant Joan de l'Erm), Can Fatjó (Parellada), Can Gelabert (Riera, Coscoll), Can Modolell, Can Oliveres, Can Pastaller (Bertran), Can Padrosa, Can Padroseta, Can Pi (Romagosa), Mas Riera (Mèlich), Can Roldan, Can Solanes i Can Vilar (Santfeliu). Les masies de masovers eren: Can Baró (comte de Darnius), Can Candeler (Jaume Gelabert, candeler), Can Claresvalls (noblesa, derruïda), Can Dusai (Torreblanca, marquesos de Monistrol), Can Merlès (Tennis Sant Gervasi), Can Mir (costat església), Can Pellicer (notari, Freixes), Can Roig (derruïda), Can Sagrera (Pujol, adroguer) i Can Tudó (botiguer, Ginestar).
Waypoint

Can Ginestar

Ubicat en la vessant d'un turó i envoltat de boscos, el mas és un conjunt de grans dimensions que presenta una estructura irregular condicionada pel gran desnivell del terreny. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són a dues aigües i els murs han estat realitzats amb pedra desbastada unida amb argamassa. Malgrat que l'orientació de la casa és a llevant, l'entrada principal es troba a ponent i està precedida per un pati interior tancat per un mur de pedra. A més de la casa pairal pròpiament dita, a la vessant meridional, dins el pati, hi ha una petita capella; i a la banda nord, ja fora del pati interior, hi ha un edifici anomenat la Cabanya (possiblement l'antiga masoveria), actualment l'única zona habitada del conjunt. El caire noble de la casa es reflecteix principalment a la façana oriental, on trobem una gran eixida de pedra adossada al mur, suportada per tres grans arcs de mig punt i que serveix com a terrassa, a la que s'accedeix des de la planta principal. A l'interior de la casa hi ha una gran sala de forma rectangular coberta amb volta rebaixada amb tres arcs torals i llunetes; aquesta sala fa de distribuïdor de les habitacions i dona accés a la gran terrassa. En una de les portes de la terrassa s'hi llegeix "PER A JOAN SAYOL Y GINESTA 1746", i en una porta interior hi ha la data 1466. La capella es troba a la banda meridional del pati i fa 7x3 metres. Té planta rectangular, precedida per un porxo amb una obertura d'arc de mig punt lleugerament rebaixat. La façana, totalment llisa, està rematada per un campanar d'espadanya amb un arc apuntat. L'interior té decoració barroca. El parament del mur està format per pedres de diferents dimensions desbastades i unides amb argamassa; en canvi, els emmarcaments de les obertures i les cantonades de l'edifici són de carreus més grans alguns dels quals han estat escairats. A la pedra d'un mur s'hi llegeix la data 1757. La coberta és a dues aigües. Paviment hidràulic al primer pis A la planta baixa hi ha una llinda del 1403 i a l'interior una altra del 1669. Mentre que al primer pis hi ha una del 1703 i coronant l'edifici la del 1904. Diverses reformes al llarg del temps van modificar l'aspecte de l'edifici reiteradament, com per exemple la galeria que s'hi va afegir al segle XVIII al costat de ponent. Reforma modernista Entre 1904 i 1905 el propietari de la finca, Joan Baptista Modolell, hereu d'una antiga família benestant santjustenca, va encarregar la reforma completa de l'edifici, que va dur a terme l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu en estil modernista amb clares influències neogòtiques. Per a obtenir una façana simètrica Coquillat hi adossà al cos central a la banda de l'est una capella de les mateixes dimensions que la galeria a la banda de l'oest. La part central segueix sent la més ampla i més alta de les tres amb un capcer esglaonat i pinacles al capdamunt. Encara que les proporcions dels dos cossos adossats siguin quasi idèntics, cadascú ofereix un aspecte individual: la capella té una escala, una porta d'arc lobulat i una rosassa, la galeria un balcó amb una triple finestra i a la cantonada amb la façana del ponent una petita torre amb merlets. Segons els plànols originals de les obres, Coquillat tenia projectat adossar-hi a l'edifici una torre gran que finalment no es va construir. En resum, es reconstrueix tota la crugia que conté la galeria, s'eleva un metre de la part central del terrat, s'arreglen les façanes i es construeix la capella i el mur de tanca. A l'interior de can Ginestar hi destaquen plafons i terres de rajoles, sostres de fusta i estucats, vitralls emplomats de colors i elements de forja. L'arrimador ceràmic de l'estança de ponent a la planta baixa és un disseny del Lluís Brú i Salelles realitzat per la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat vers l'any 1901 per encàrrec de Lluís Domènech i Montaner. Al primer pis es troba un terra de paviments hidràulics amb ornaments florals en imitació de punt de creu. A més a l'espai de la finca al capdavant de l'edifici es va afegir el jardí de Can Ginestar, que està tancat per un mur ondat. El resultat del conjunt d'aquestes reformes va ser una mansió senyorial que ja no conserva l'aspecte auster d'una masia rural. Des de l'any 1978 can Ginestar és propietat de l'ajuntament de Sant Just Desvern i s'utilitza com a casal de cultura. Acull una sala d'exposicions, diversos tallers artístics, la biblioteca municipal, l'arxiu històric de Sant Just Desvern i altres serveis municipals. És, a més, la seu del Centre d'Estudis Santjustencs i dels Gegants de Sant Just Desvern, els quals estan en exposició permanent a la seva capella. Al terrat de l'edifici es troben les antenes de l'emissora local Ràdio Desvern. Entre els anys 2002 i 2008 es realitzen extenses obres de millora a l'edifici i l'arquitecte Josep Llinas construeix una nova biblioteca municipal annexa a can Ginestar.
Waypoint

Can Merlès

Els masovers tenien cura de la masia, on hi havia bestiar, i de les terres, podien llogar treballadors, donaven a l'amo de la hisenda una part dels productes que n'obtenien, en espècies o en diners, i tenien una manera de viure similar als pagesos, com a les masies de: Can Baró, Can Candeler, Can Carbonell, Can Freixes, Can Ginestar, Can Jeroni, Can Mèlich, Can Merlès, Can Pi, Can Sagrera i Can Torreblanca.
Waypoint

Can Padrosa

Can Padrosa és una masia que està situada a la riba dreta de la riera de Sant Just, dintre del terme de Sant Just Desvern i al llindar del Parc de Collserola, comarca del Baix Llobregat, i forma part del patrimoni històric i artístic del municipi. Està situada molt a prop de l'antic traçat de la Via Augusta. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici de can Padrosa està format per una planta baixa, un pis i les golfes, la coberta és a dues vessants amb teula vermella i amb un doble ràfec de coberta, la façana principal està orientada cap al sud o sol de migdia, i a la banda de llevant té una galeria adossada amb una rica col·lecció d'eines del camp. Destaca el portal adovellat flanquejat a banda i banda per finestres amb les llindes de pedra a la vista i protegides per reixes. Damunt el portal, a l'alçada del pis, hi ha una finestra gòtica germinada per un esvelt pilar i amb arcs lobulats A l'esquerra del finestral gòtic s'hi pot veure un rellotge de sol] A un costat i l'altre de la finestra hi ha altres finestres, també gòtiques, formades per arcs lobulats emmarcats en un relleu esculpit en forma d'arc conopial. A l'alçada de les golfes hi ha tres finestres idèntiques més petites. Tota la façana ha estat restaurada recentment de forma molt acurada, fent-se un treball qualitativament important. S'ha pintat de color crema, s'han netejat els llindars de les finestres de pedra vista i el portal de la masia, i s'han arreglat els bancs d'obra que el flanquegen. Al rebedor de l'entrada hi ha dues sitges que antigament servien per emmagatzemar el gra dels cereals, ara cobertes amb un vidre transparent que permet veure el seu l'interior il·luminat. La nissaga Padrosa l'ha habitada fins a l'actualitat en què el propietari, en Pere Padrosa i Pruna, en conserva la memòria que transmet de forma oral i n'assegura la continuïtat a través de fills i néts. El senyor Padrosa amb la seva empenta ha aconseguit que fills i néts retornin a ocupar diverses espais i annexes de la masia, omplin-los de vida i garantint-ne la continuïtat tant de la masia com de la seva herència cultural.
Waypoint

Can Vilar de la Muntanya

Can Vilar de la Muntanya és un edifici del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les primeres dades de Can Vilar de la Muntanya daten del 1330. Descripció És una masia que ha sofert reformes i ampliacions, conseqüència del seu ús rural. La seva façana és asimètrica, amb un portal dovellat de punt rodó i un ràfec de coberta treballat. Conserva les galeries, també amb arcs de punt rodó, sostinguts per pilars quadrats. Sota seu es descobreix un arc peraltat de pedra gairebé tapiat. Tot el conjunt està tancat per un corral o barri, on hi ha diverses construccions.
Waypoint

Coll d'en Solanes

Waypoint

Coll del Portell

Waypoint

Edifici Walden

El Walden 7 és un edifici emblemàtic del Taller d'Arquitectura, localitzat al municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El projecte va néixer l'any 1970, com un intent de materialitzar una utopia. L'edifici va ser dissenyat per un grup de treball interdisciplinar format per enginyers, psicòlegs, filòsofs i arquitectes, entre els quals hi havia Anna i Ricard Bofill Leví, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano. El 1973 es realitzà el projecte de l'obra i el 1975 es finalitzà. Situat on abans s'ubicava la Fàbrica de Ciments Sansón, representà un impacte enorme sobre l'entorn per les seves dimensions i la desmesurada potència de la seva volumetria d'immens cristall mineral. La seva alçada depassa els 40 metres i té quinze plantes. El projecte, monumentalista, barroc i experimental, caldria entendre'l dins del projecte global inicial més ampli i també dins la trilogia que forma amb la gran xemeneia de formigó i amb el Taller d'Arquitectura. Es compon de cèl·lules agrupables de 30m². Posseeix 70 estudis d'una cèl·lula, 23 estudis més 27 apartaments de dues cèl·lules, 174 apartaments de tres cèl·lules i 74 de quatre, aquests dos darrers grups formant dúplex. Només és la primera fase d'un projecte més ambició que tindria 71000m² per a uns 3000 habitants, actualment en crisi (1984). El Walden està format per divuit torres que es desplacen des de la vertical de la seva base formant una corba i prenent contacte amb les torres contigües. El resultat és un laberint vertical amb set patis interiors comunicats en horitzontal i en vertical. La façana davantera té una forma semblant a una gran lletra «M». En canvi, en la façana posterior s'hi veu una doble «O». Els habitatges es formen unint mòduls sensiblement quadrangulars de 30 m², podent-se crear des d'un estudi d'un sol mòdul fins a l'habitatge més gran, de quatre mòduls, en diferents nivells. Les finestres exteriors tenen una peculiar forma semicircular i la seva distribució és irregular tot i que manté certa simetria. Sembla que amb elles es pretén trencar amb les línies rectes de l'edifici. La combinació de les línies rectes amb les circulars és constant en tot l'edifici. Tot i que l'exterior de l'edifici és d'un color vermell argilós, a l'interior es combina aquest color amb un blau intens. De color blau són les zones comunes de la planta baixa, els passadissos, les passarel·les, i les parets dels quatre patis interiors més grans (aquests, a més, tenen una font a la planta baixa).
Waypoint

Església de Sant Just i Pastor

L'església dels sants Just i Pastor és l'església parroquial de la vila de Sant Just Desvern a la comarca del Baix Llobregat. L'autor és el mestre de cases occità Lleonard Bosch. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una sola nau amb quatre capelles laterals corresponents a quatre tramades coronades amb voltes de creueria. L'absis, pentagonal, és cobert per volta de creueria i té finestres en lluneta. La porta és d'inspiració clàssica amb dues columnes d'ordre jònic, però sense estries, que flanquegen l'accés i que suporten un frontó on es troba un escut amb la campana, símbol de Sant Just. La torre de l'església, de base quadrada i amb una alçària de 20,46 metres, és coronada amb merlets i un campanar de ferro forjat, a més disposa d'un rellotge. Les mides fonamentals de tot el conjunt estan basades en la proporció àurea. A la façana principal destaca el portal d'estil renaixentista amb dues columnes d'ordre jònic que suporten un frontó amb un relleu d'una campana, símbol de Sant Just, i una inscripció que diu «PAU MODOLELL SINDIC EN L'ANII 1571 HA 13 DE GOLIOL SE COMENA LO PRESENT TEMPLE GERONI CARDONA SINDIC». Al damunt es troben tres petites estàtues que representen els sants Just i Pastor (als costats) i la Mare de Déu (al centre).
Waypoint

Estació Tram Rambla de Sant Just

Waypoint

Estació Tram Walden

Waypoint

Font de Can Merlès

Waypoint

Font de la Beca

Waypoint

Font del Ferro

Waypoint

La Bonaigua

Waypoint

Mirador de fusta. Bancs

Waypoint

Moli Fariner

Waypoint

Penya del Moro

La Penya del Moro és un turó de 276 metres d'alçada situat a ponent del Parc de Collserola. Des del cim es té un domini visual de tot el delta del Llobregat i les serres del Garraf fins més enllà de la conca de l'Anoia. L'any 2000 l'Ajuntament de Sant Just Desvern va adquirir el terreny on hi ha el poblat iber i les restes d'una torre medieval i durant l'any 2002, el Consorci del Parc de Collserola i l'Ajuntament van finalitzar la recuperació i la restauració de les estructures medievals del cim. Poblat ibèric L'indret ja era freqüentat durant el bronze final -ara fa uns 2850 anys-, però no va ser fins al segle VI a.n.e. que van edificar-se les primeres construccions ibèriques. El moment àlgid del poblat se situa entre els anys 450 i 300 abans de la nostra era. Des de 1972 fins a 1991 van tenir lloc les excavacions arqueològiques del poblat dirigides per Josep Barberà. A la vessant de solell, on van localitzar-se una vintena d'habitacions que van ser en part excavades a la pissarra, els seus paviments eren de fang trepitjat i tenien una llar de foc central. Dues d'aquestes habitacions van condicionar-se perquè es poguessin visitar. La gran majoria dels materials arqueològics trobats a les excavacions estan disposats a l'actual Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya. A les excavacions de l'any 2002 es va constatar que al cim del turó i sota la torre medieval hi existien construccions ibèriques. Torre Medieval Al cim hi ha les restes d'una torre de defensa que té gairebé 4 metres de diàmetre i 1,20 metres d'alçada, i unes estructures adossades que van ser descobertes durant les excavacions efectuades l'any 2002. La construcció de la torre se situa a la fi del segle X-XI, però no trobem cap referència documental segura referida a l'indret fins al segle XIV, quan els documents mencionen el cim amb el nom de Puig Castellar.
Waypoint

Pàrquing. Anem a ruïnes de St. Pere Màrtir

Waypoint

Rotonda

Waypoint

Ruïnes de Sant Pere Màrtir

El Puig d'Ossa, també conegut com la muntanya de Sant Pere Màrtir, té una altura de 399 m. i és una de les darreres elevacions meridionals de la serra de Collserola. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Sant Pere Màrtir. El seu cim és un lloc d'observació ideal pel domini visual de l'entrada a Barcelona, ja que domina el pas de les vies de comunicació entre el riu Llobregat i Barcelona. Aquesta situació l'ha fet considerar durant molts anys com un punt estratègic amb finalitats militars. La història al seu entorn l'ha configurat com una muntanya viva en el decurs del temps. Al cim hi ha indicis d'un poblat iber.[2] L'ermita que hi havia a dalt de la muntanya va agermanar durant molts anys els pobles del Baix Llobregat (Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat), i del Barcelonès (Les Corts, Sarrià i Vallvidrera), que sovint hi feien aplecs, excursions, i pelegrinatges, especialment cada 29 d'abril. El cim de Sant Pere Màrtir és el punt d'intersecció que divideix els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Barcelona. A prop s'hi han construït dipòsits d'aigua procedent del riu Llobregat per al subministrament als habitants dels pobles del voltant i Barcelona. A la dècada dels 70 s'hi va instal·lar una aparatosa torre de telecomunicacions que la fa identificable des d'una gran part de la metròpoli de Barcelona, sobretot a l'entrada o sortida de Barcelona per la Diagonal, i que produeix un impacte visual destacable a la serra de Collserola.
Waypoint

Turó de Sant Pere Màrtir Antena

Una muntanya amb molta història que se situa dins el Parc de Collserola, i dins el terme municipal d’Esplugues de Llobregat, en el vèrtex més occidental de la serralada prelitoral que tanca el Pla de Barcelona. El cim de Sant Pere Màrtir, històricament conegut tamé com a Mont Ursa o Puig d’Óssa, ha representat al llarg de la seva història un punt estratègic, un mirador cap al Baix Llobregat i Barcelona, i un punt d’unió i de connexió de la història de la telegrafia òptica, entre la costa i l’interior. Però nosaltres centrarem la nostra atenció en els esdeveniments que se succeeixen a partir del segle XIX. Un any clau fou el 1808, quan les tropes napoleòniques (Guerra del Francès) ocupen el cim, destrueixen el temple i s’erigeix una fortificació, una caserna de defensa. A partir d’aquell moment, se succeeixen una sèrie de conflictes bèl·lics que ocuparan bona part del segle XIX, les anomenades Guerres Carlines (1833-1876) prenen importància en tot el territori espanyol, i és durant la segona meitat de segle quan veiem sorgir les primeres línies de telegrafia òptica, que transcorrien primer per la costa i després, sobretot en el cas català, distribuïdes per tot el territori català.Sant Pere Màrtir, en el segle XVII, en honor a l’ermita que es construí a dalt del cim per part dels frares dominics de Barcelona, i gràcies a l’herència d’una ben situada senyora burgesa de la ciutat comtal, molt devota. Muntanya ocupada fins el moment per camps de conreu de secà (oliveres, vinya) i sòl gairebé exhaust degut a l’extracció de llenya. Masies disperses pel terme de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Les Corts que miraven cap amunt buscant una nova silueta: l’ermita de Sant Pere Màrtir. Poc després, la muntanya va ser protagonista de multitud d’esdeveniments bèl·lics que varen canviar la vida dels espluguins/es i de tota la comarca del Baix Llobregat, i van deixar petjada en el cim. Immersos en aquest procés bèl·lic trobem la construcció l’any 1843 del telègraf òptic a Sant Pere Màrtir, en motiu de la institució de les línies òptiques militars per tot Catalunya amb l’objectiu de controlar els diferents esdeveniments i conflictes que s’anaren produint. No hi ha cap prova que es construís una torre de nova planta. Pot ser que la línia general i després la militar coexistissin. El mecanisme de la línia militar es podria haver col·locat damunt el campanar de l’ermita, i el mecanisme de la civil fos damunt de l’edifici annex fortificat. Model Croquis de la fortificació i torre del telègraf de Sant Pere Màrtir (Font: ACA diversos, Comandancia de Ingenieros) Actualment, les restes del fortí de Sant Pere Màrtir, i de la seva torre del telègraf, resten irònicament enterrades sota una antena de telecomunicacions moderna. En les visites guiades que es fan cada primer diumenge de mes a Sant Pere Màrtir, es recupera aquesta història i se’n fa difusió. L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat va iniciar l’any 2003 un projecte per a la recuperació del patrimoni de la muntanya i la seva història, que és per altra banda molt extensa. Veniu i descobriu-la!

Comments

    You can or this trail