Moving time  4 hours 7 minutes

Time  7 hours 9 minutes

Coordinates 2681

Uploaded April 30, 2019

Recorded April 2019

-
-
1,652 f
459 f
0
2.4
4.8
9.55 mi

Viewed 125 times, downloaded 0 times

near Begues, Catalunya (España)

Begues és un municipi de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona). Està situat a uns 400 metres d´altitud, al sud-oest de la comarca, i una part molt important del Parc del Garraf es troba en el nostre terme, incloent els pics de Montau (658m) i de la Morella (594m).

Begues està connectat amb Avinyonet del Penedès i amb Gavà per una carretera comarcal. Compta 50km2 de superfície municipal i és el municipi amb més extensió del Baix Llobregat. Begues està agermanat amb el municipi francès de Bègues i el poble italià de Sant' Oreste.

El terme municipal El terme municipal de Begues està situat al massís del Garraf. Queda inclòs, per tant, en la unitat geomorfològica de la Serralada Litoral. Amb una extensió de 50,42km2 i una altitud en la població de 399m sobre el nivell del mar, Begues és el municipi més extens i elevat de tota la comarca.

El municipi limita al nord amb els termes d'Olivella, Olesa de Bonesvalls, Vallirana i Torrelles de Llobregat; a l'est amb Sant Cliement de Llobregat i Gavà, i al sud i sud-oest amb Sitges. La població s'emplaça dins una petita depressió de caràcter calcari entre els contraforts nord-occidentals del massís del Garraf constituïts per la Serra de la Guàrdia (511m) al sud-est i la serra de les Conques (532m) i el Montau (632m).

Aquesta zona de la Serralada Litoral es caracteritza per un bassament Paleozoic, (període de l'era geològica) format principalment per materials d'estructura laminar, que afloren a la carretera de Gavà a Begues, una sèrie Triàsica, (període de l'era mesozoica) d'estructura complexa, en la qual alternen els nivells calacaris amb gresos, conglomerats i argil·lites de tons vermells i una sèrie massiva de calacàries i dolomies, molt carstificades, que formen el massís del Garraf.

Hidrologia superficial La hidrologia de Begues ve definida per la conca de la riera de Begues, excepte en el seu extrem est, que amb vessant d'aquesta orientació pertany a les conques de les rieres de Torrelletes i a la riera de Salom.

Aquests vessants són de caràcter silícic i d'ús forestal. La riera de Begues té una clara orientació est-oest i forma una àmplia vall anomenada Polje de Begues, limitada al nord pel Montau, el Pla de Sots, el coll de la Creu d'Ardenya i el Sotarro; i pel sud, pel Turó de l'Espinadar, Puig del Coscó, Puig Rovirós, Serrat Blanc de la Guardia i Puig de les Agulles.

El clima Si bé per la latitud i la seva proximitat al mar el clima de Begues podria considerar-se típicament mediterrani, amb estius càlids i secs, temperatures suaus i pluges concentrades a la primavera i tardor, la considerable altitud en què es troba i el fet d'estar situat a un altiplà envoltat de muntanyes li confereixen uns trets diferencials de la resta de municipis del Baix Llobregat.

Així, mentre l'augment de l'altitud comporta una disminució de les temperatures (0,65ºC de mitjana per cada 100 metres) i un augment de la precipitació, les muntanyes que l'envolten actuen de barrera a la influència termoreguladora del mar Mediterrani (a uns 7 km de distància).

Atenent a aquestes singularitats, el clima de Begues es classifica com a clima mediterrani subhumit amb influència marítima, caracteritzat per unes temperatures més extremes pel que fa a les mínimes (refredament nocturn important), i més acusat a l'hivern.

Pel que fa als vents, Begues, arrecerat per l'orografia, és en general un territori poc ventós. Tot i així, esporàdicament fortes ventades associades a línies de tempestes visiten la plana i causen estralls concentrats en petites àrees.

La fauna A Begues, trobem cinc tipus generals d'hàbitats: l'ambient forestal, els ambients oberts o d'explotació agrícola, l'ambient de ribera, els ambients cavernícoles i el medi antropògen. En relació a la fauna, diversos fonts indiquen que el massís del Garraf presenta el problament ornitològic propi dels ambients rocallosos (merla blava, merla roquera, còlit ros, còlit negre...), espècies d'aus rapinyaires que niuen als penya-segats (com al gran duc, l'àliga cuabarrada o el falcó pelegrí) i espècies adaptades a les condicions ambientals, com la serp verda i la colobra de ferradura.

Cal destacar que les coves i avencs alberguen diverses espècies de ratspenats i invertebrats. Dins dels invertebrats s'ha de fer una menció específica als cavernícoles amb al presència de pseudo-escorpins (aràcnids) i isòpodes (crustacis) que representen espècies endèmiques del Garraf.

Com a mamífers salvatges de certa grandària es poden destacar la guineu, el teixó, la geneta i el porc senglar; els dos primers tenen una gran capacitat d'aprofitar els ambients humans. És preocupant la important presència de gats i gossos asilvestrats.

Dins dels micromamífers es poden destacar les musaranyes i la rata cellarda. Entre les nombroses espècies d'aus observades podríem significar la xixella, el falcillot pàl·lid, la cogullada fosca, el roquerol, el trobat, la cotxa fumada, el còlit ros, el còlit negre, la merla roquera, la merla blava, el tallarol trencamates, el pardal roquer i l'oraneta cua-rogenca.

Aquestes espècies són difícils de trobar fora de l'àmbit del Parc Natural. Fins a l'actualitat s'han localitzat un total de 24 espècies d'amfibis i rèptils. Això representa prop del 55 per cent dels rèptils de Catalunya i aproximadament un 30 per cent de la peninsular.

La major part de les espècies licalitzades són típicament mediterrànies i amb caràcter bastant termòfil, principalment pel que fa als rèptils. Cal destacar també algunes espècies d'amfibis com la salamandra i el gripauet, que utilitzen el sistema càrstic en diferents moments del seu cicle biològic.

La flora La vegetació natural de la zona és netament mediterrània, amb un predomini de la brolla arbrada de romaní i bruc d'hivern. Actualment el pi blanc (Pinus halepensis) és l'arbre dominant a les masses forestals, tot i que probablement serien molt menys freqüents als boscos d'alzinar que correspondrien a la vegetació potencial, i en el qual, només dominarien a les zones més abruptes i erosionades amb sòls esquelètics.

El pi blanc es caracteritza per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl.

Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades. Com a fet destacable, també cal parlar de la presència del pi pinyoner (Pinus pinea) en els espais planers i dels sòls profunds.

Es veuen associats a llindars de boscos de pi blancs i conreus. Acompanyant el pi pinyoner trobem també exemplars aïllats de roure, espècies pobladora habitual de rieres i torrents.
Waypoint

Inici-Final Ajuntament de Begues

Geocaching

Geocache

El carrer Puigmoltó uneix la Plaça Camil Riu amb la riera de Begues, davant de l' era de Can Romagosa
Geocaching

Geocache

Ruta en BTT desde Sant Climent subiendo hasta Begues, luego subiendo a las Agulles y bajando a Torrelles BTT SANT CLIMENT - BEGUES Ruta en BBT saliendo de Sant Climent, subiendo por el Km 6 y llegando hasta Begues. En Begues subimos a las Agulles y bajamos hacia Begues de nuevo para bajar hacia Torrelletes. De ahí subimos hacia Sant Climent de nuevo. Salen unos 28 Km. si no os equivocáis de pistas. Estos son los caches que podéis encontrar en la ruta, hay tres opcionales de otra ruta que coinciden en la ruta y podéis aprovechar para buscarlos. Inicio: 41º19.888'N 002º00.122'E BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (1) OPCIONAL LIA'S 2 BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (2) Empieza un pequeño tramo de carretera: 41º19.155'N 001º57.337'E BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (3) CAMINO A SEGUIR: 41º19.077'N 001º56.218'E CAMINO A SEGUIR: 41º18.809'N 001º56.289'E BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (4) CAMINO A SEGUIR: 41º18.955'N 001º55.289'E BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (5) CAMINO A SEGUIR: 41º19.080'N 001º54.724'E BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (6) BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (7) CAMINO A SEGUIR: 41º19.918'N 001º56.608'E OPCIONAL Ruta Sant Climent - Olesa de Bonesvalls nº 5 BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (8) OPCIONAL Ruta Sant Climent - Olesa de Bonesvalls nº 2 BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (9) Espero que disfrutéis con la salida.
Geocaching

Geocache

Al barri de Mas Ferrer hi ha un petit parc, sense bancs ni gronxadors, però amb rocs de gran mida i arbres majestuosos, just en el limit del camí que porta al barri de Can Bartró. Com a tants indrets de Begues, és un lloc tranquil amb unes interessants vistes del centre de Begues i el campanar de la seva església.
Geocaching

Geocache

Mirador sobre el centre de Begues, en el camí que uneix els barris de Mas Ferrer i Can Bartró
Geocaching

Geocache

Cementiri de Begues FOSSAR DE LA GUERRA CIVIL. Cementiri de Begues : Espai ubicat a l'angle nord del cementiri de Begues on van ser enterrats tretze soldats republicans morts a l'hospital de sang de l'antic hotel Sant Rafel. Es tracta d'un espai rectangular on s'ha col·locat una peanya metàl·lica de planta rectangular que serveix de terrari per plantar un arbre (l'arbre de la mort). A terra, dues plaques metàl·liques recullen una dedicatòria i el relat del fet esdevingut l'any 1938, que són aquests: "... Als soldats desconeguts de la República caiguts en defensa de les llibertats". "L'hivern de l'any 1938 a l'antic hotel Sant Rafel, condicionat aleshores com a hospital de sang, van morir tretze soldats republicans. Van ser enterrats al cementiri del poble de Begues, ignorant-se fins avui els seus noms i orígens. 1 de novembre de 1999, in memoriam..."
Geocaching

Geocache

Masies de Begues, Can Begues. Amb aquesta sèrie vull donar a conèixer les masies del meu poble que actualment es troben en ruïnes. Can Begues es una petita masia que esta totalment en ruïnes. Una masia que porta el nom del meu poble devia tindrà un tresor amagat.
Geocaching

Geocache

Ruta en BTT desde Sant Climent subiendo hasta Begues, luego subiendo a las Agulles y bajando a Torrelles. BTT SANT CLIMENT - BEGUES Ruta en BBT saliendo de Sant Climent, subiendo por el Km 6 y llegando hasta Begues. En Begues subimos a las Agulles y bajamos hacia Begues de nuevo para bajar hacia Torrelletes. De ahí subimos hacia Sant Climent de nuevo. Salen unos 28 Km. si no os equivocáis de pistas. Estos son los caches que podéis encontrar en la ruta, hay tres opcionales de otra ruta que coinciden en la ruta y podéis aprovechar para buscarlos. Inicio: 41º19.888'N 002º00.122'E BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (1) OPCIONAL LIA'S 2 BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (2) Empieza un pequeño tramo de carretera: 41º19.155'N 001º57.337'E BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (3) CAMINO A SEGUIR: 41º19.077'N 001º56.218'E CAMINO A SEGUIR: 41º18.809'N 001º56.289'E BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (4) CAMINO A SEGUIR: 41º18.955'N 001º55.289'E BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (5) CAMINO A SEGUIR: 41º19.080'N 001º54.724'E BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (6) BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (7) CAMINO A SEGUIR: 41º19.918'N 001º56.608'E OPCIONAL Ruta Sant Climent - Olesa de Bonesvalls nº 5 BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (8) OPCIONAL Ruta Sant Climent - Olesa de Bonesvalls nº 2 BTT RUTA SANT CLIMENT - BEGUES (9) Espero que disfrutéis con la salida.
Geocaching

Geocache

Font Sangonera Pou i era d'origen desconegut.
Geocaching

Geocache

Antic Forn de Vidre Catxe no trobat
Geocaching

Geocache

Mas Glaçat Masies de Begues, Mas Glaçat (XVI). Amb aquesta sèrie vull donar a conèixer les masies del meu poble que actualment es troben en ruïnes. Mas Glaçat té una especial importància per mi, ja que el meu besavi era fill d'aquí. La masia esta en ruïnes es un perill entra dins, el tresor es troba just afora
Geocaching

Geocache

Bencinera de Begues Begues Begues és un municipi de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona). La població és de 6.502 habitants. Està situat a uns 400 metres d´altitud, en el sud-oest de la comarca, i una part molt important del Parc del Garraf es troba en el nostre terme, incloent els pics de Montau (658m) i de la Morella (594m). Begues està connectat amb Avinyonet del Penedès i amb Gavà per una carretera comarcal. Compta 50km2 de superfície municipal i és el municipi amb més extensió del Baix Llobregat.
Geocaching

Geocache

Hotel Fantasma
Geocaching

Geocaché

Passeig dels Plataners Passeig molt estimat pels beguetans i beguetanes a l' entrada del poble. L' amagatall és al bell mig del passeig, a peu de carretera
Geocaching

Geocaché

La creu del Joncar (creu de terme de l'antic Camí Ral)   El Camí Ral de Begues forma part d’una important via de comunicació, especialment durant l’Edat Mitjana, entre el Llobregat fins al Penedès, constituint una drecera natural respecte la llarga via que comunicava Barcelona amb Tarragona seguint l'antiga Via Augusta romana. El Camí Ral de Begues formava part de l'anomenada "via mercadera", la qual tenia el punt d'inici a Sant Boi, on hi havia una barca per travessar el Llobregat, seguia per Sant Climent i enfilava pel Pla de les Bruixes, sota la Roca del Barret, fins arribar al coll de Begues. El camí entrava al pla de Begues per Can Grau del Coll, deixant a l'esquerra la Creu de Terme que hi ha a l'encreuament amb el camí que duia a l'església de Sant Cristòfol i al castell d'Eramprunyà, i seguia cap a ponent deixant a la dreta Can Vendrell (antic hostal d’en Grau) per arribar a la Creu del Joncar. A partir d'aquest punt i fins arribar al coll de Campamà, al final de la Barceloneta, coincidia quasi exactament amb l'actual carretera, carrer Major i avinguda Camí Ral. Després s'endinsava a la vall de la riera de Begues, la qual deixava a la dreta després de travessar-la per un gual. Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Begues Costejava per sota el Pou de Glaç i la Fonteta i, seguint vora la riera, passava per la vora de Montau i la Massana. En arribar al terme d'Olesa de Bonesvalls, a l'alçada de la cadira de Sant Cristòfol, davant de l’actual fàbrica de calç, travessava la riera i feia cap a l'antic Hospital medieval de Cervelló situat a Olesa. A partir d'aquest punt, el Camí Ral transcorria en paral·lel a l’actual carretera passant per Can Joan, Mas Cort Vell, Can Mitjans, La Gavarra i Coll de Garró fins arribar a les Gunyoles, on seguia cap a Olèrdola i Sant Pere Molanta i arribava a la Via Augusta a l'alçada de Moja. Cal suposar que al principi, a causa de les dificultats del terreny, era un camí per fer-lo a peu o en cavalcadura. En alguns períodes esdevingué camí de carro, com ho proven les empremtes de roderes que encara es veuen sobre la roca en alguns trams. En molts trams el seu traçat era franquejat, sobre tot entre Begues i Olesa, per dos marges dels quals encara se'n conserven restes. Al voltant del Camí Ral, al seu pas pel pla de Begues, es van establir hostals, parades de postes, fargues, tallers de fusters, carreters, etc. En són exemples l'Hostal Vell, l’Hostal d’en Grau (Cal Vendrell), Cal Fuster, Ca l'Agustí i d'altres. També s'hi van establir algunes cases pairals que, com Can Romagosa, van donar lloc posteriorment al desenvolupament d'alguns nuclis urbans. Ha tornat a fer-se famosa per l'hissada de la Senyera a la Creu del Joncar.      
Geocaching

Geocache

La Agüela
Geocaching

Geocache

Muy cerca de Begues Mini trialera, pista muy estrecha con mucha roca, imprescindible traccion 4x4, sino os puede costar bastante. Es el 6 cache de esta ruta en la cual he repartido una serie de caches, ya sea por la vistas, por algo de interes o por definir el camino a seguir de un modo entretenido.
Geocaching

Geocaché

L´ALZINA ( Begues ): Conjunt arquitectònic conformat per diverses edificacions de caràcter agrícola disposades al llarg d'un carrer, sorgides a partir de la masia de l'Alzina. És aquesta un edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. L'edifici presenta actualment tres portes d'entrada, destacant la situada al centra de la façana, a nivell de la planta baixa. És una porta ample i alta, d'arc escarser feta amb dovelles de gres vermell. Les altres portes d'accés, situades als extrems de l'immoble, són modernes, probablement realitzades durant el procés de compartimentació de l'edifici en habitatges independents. També a nivell de la planta baixa hi ha un sòcol de pedra, modern, que s'estén d'extrem a extrem de la façana, salvant l'espai de les portes, tot i que el marc de les portes laterals modernes està fet amb el mateix tipus de parament que el sòcol. A nivell del primer pis, les finestres estan lleugerament desordenades en la línia horitzontal de la façana. Tan sols el tram central i el tram esquerre presenten dues finestres cadascun, situades sobre les respectives portes. En ambdós casos, es tracta d'una finestra amb balcó de ferro forjat, que té a la seva esquerra una finestra més petita, sense balcó ni barana, però amb ampit. En el cas del tram central, però, entre ambdues finestres hi ha un rellotge de sol. Igualment, sobre la porta del tram dret hi ha un petit plafó de rajoles de ceràmica on hi ha representada la imatge de Sant Cristòfor, amb el Nen Jesús a coll-i-be, travessant un riu. Pel que fa al tram dret de la façana, a nivell del primer pis hi ha solament una finestra, també sense balcó ni barana i amb ampit. Aquesta finestra està desplaçada a l'esquerra respecte la porta de la planta baixa.  Finalment, el nivell de les golfes es tradueix a l'exterior en la presència de diverses finestres, concentrades a l'extrem esquerre, on se'n troben tres, d'arc de mig punt, i a l'extrem dret, on n'hi ha dues, quadrades. Cal fer esment també de la cornisa de l'edifici, amb decoració de dents de serra; al tram esquerre es troba una corriola de ferro forjat, corresponent a un antic pou. La resta d'edificacions que s'estenen al llarg del carrer són, com ja s'ha indicat, de caràcter agrícola. Destaca, a l'esquerra de la masia de l'Alzina, el celler-magatzem, de planta rectangular i teulada de teula àrab a doble vessant, amb els murs fets de blocs de pedra i tàpia, que presenta, a la façana principal, orientada a l'oest, dues portes d'entrada, amples, d'arc escarser i emmarcades en maó, estant una d'elles actualment tapiada. La resta d'edificacions, adossades, corresponen a magatzems diversos, pallers i solls.  La casa actual podria ser, segons Xavier Parellada, hereva d'un dels tres masos de l'església comptabilitzats als fogatges del segle XIV, per bé que l'immoble que ha arribat als nostres dies està edificat en un indret diferent al del mas original. Pel que fa als estadans, entre els anys 1569 i 1836 consten els bateigs dels membres de la família Vendrell de l'Alsina. L'any 1632 el Mas de l'Alzina és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia de Bagues. El 1642 es documenta la mort de Jaume Vendrell de l'Alzina, propietari també de l'Abeurada i Mas Ferré. El 1756 consta com a propietari en Fèlix Vendrell de l'Alzina. El 1849 es documenta la casa actual, anomenada ja Casa Alzina.
Geocaching

Geocache

La Barraca del Xorriba va ser restaurada l' any 2002 i està ubicada al vessant sud  del Puig de Can Batlle, en una zona de lleure, a 100 metres al SE de Can Batlle Vell. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. La construcció és realitza per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta està formada per muntants de pedra relativament escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc (tècnica anomenada de sardinell). Sobre una cornisa ben marcada, realitzada amb lloses planes, el sostre de la barraca, habitualment, està recobert amb terra i, generalment es planten els típics lliris tot i que, de vegades, trobem lloses planes disposades recobrint parcialment el sostre per tal de consolidar-lo. Les barraques són habitacles que han estat construïts amb la intenció d’esdevenir dipòsit d’eines, de resguard davant les inclemències del temps, de lloc de descans, com a dormitori... La major part de les barraques de vinya de pedra seca es van bastir durant el segle XIX, fins a l’arribada de la plaga de la fil·loxera entorn els anys 1887-1890, que obligà a abandonar la majoria de vinyes. Les darreres construccions són del primer terç del segle XX. Posteriorment, els canvis soferts en l’estructura social de la pagesia, així com la modernització i mecanització progressiva de les eines del camp i dels mitjans de transport ha provocat que avui en dia les barraques de vinya i altres construccions de pedra seca deixin de tenir utilitat per a la pagesia i que, per tant, tinguin un futur incert. (Font: Centre d´Estudis Beguetans )
Geocaching

Geocaché

Torrefarrera
Geocaching

Geocache

(Catxé dedicat a l' Aníbal i l' Alexandra i els seus pares pels seus inicis amb el geocatxint ) L' amagatall és en una jardí que es forma en el punt de confluència dels carrers Pineda i Ferran Muñoz, que comença en aquest punt i és un dels carrers més importants de Begues, passant per davant de l' Església i morint davant del CAP Begues ( ambulatori ) Catxe no trobat
Geocaching

Geocache

Entrada a Begues des de on veiem un petit monument amb el símbol del poble, el Pi Gros, i el nom de la ciutat, en ferro sobre pedra vermella, entre l' Avinguda Torres Vilaro i el carrer Pineda
Geocaching

Geocache

El catxé és a la Pineda de Ca l' Anfruns, al barri de CAL VIDU, i aprop de la variant que creua Begues. Cal entrar-hi des de la rotonda que porta al Parc del Garraf i prendre el camí de terra paral.lel a la carretera en direcció a Gavà. Aquesta pineda te una importants exemplars de pi, tot i que podreu veure molts caiguts. CA L´ANFRUNS de BEGUES : Lloc/adreça: c. Cal Vidu, 1 Conjunt arquitectònic conformat per un casal d'estil noucentista amb capella privada i altres edificacions annexes d'ús agrícola, tancat per un baluard. L'edifici principal està sobrealçat en una plataforma de la mateixa extensió que la planta, de forma quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb una balustrada que recorre tot el perímetre de la teulada. L'edifici presenta una disposició simètrica i pràcticament idèntica de les obertures a totes les façanes, únicament diferent a la façana principal. Totes les obertures són quadrades i els marcs presenten un arrebossat de color blanc, que es distingeix així del color salmó de la superfície del parament de la façana, sense decoració, a excepció de les finestres del primer pis de la façana principal. Aquesta està presidida, a la zona central de la planta baixa, per una escala senyorial que dona accés al portal d'entrada. Aquesta zona de l'escala i el portal està coberta per una porxada sostinguda per columnes situades als extrems que hi ha davant de l'escala, mentre que a la part superior esdevé una terrassa per a la finestra central del primer pis. A cada costat de la porta d'entrada a l'edifici hi ha una finestra quadrada, amb balcó semicircular i balustrada. A nivell del primer pis, la finestra central, que surt a la terrassa conformada per la part superior de la porxada de la plana baixa, ja esmentada, està coronada per una orla de motllura de calç o guix, amb decoració vegetal. A cada costat d'aquesta finestra hi ha una altra, de característiques idèntiques a les situades als laterals de la planta baixa, però coronades també per orles de motius vegetals amb un medalló enmig. Corona la façana, com ja s'ha dit, una important balustrada amb un frontó al centre, enmig del qual hi ha una altra orla que emmarca la data "1921", les xifres fetes en calç o guix, ondulants, de tradició modernista. Cal destacar que la balustrada està dividida en diversos segments, entre els quals hi ha col·locades hídries, de caràcter ornamental. Pel que fa a la resta de façanes, aquestes presenten tres finestres a cada planta, disposades simètricament, com ja s'ha dit, destacant la finestra central del primer pis, que presenta balcó semicircular amb balustres, i les tres finestres del pis de les golfes, quadrades i molt petites. Les façanes est i oest surten, a nivell de planta baixa, a una terrassa, mentre que la nord, que és la principal, surt a un rebedor situat al voltant de la porxada de l'entrada i limitat per una elegant balustrada de tradició romàntica que dona a la pineda de Ca l'Enfruns i que dona accés, pels laterals, a la resta dels jardins de la finca. La façana sud comunica directament amb els jardins de la finca; en aquesta destaca el portal d'entrada situada al centre de la planta baixa, que presenta una porta de fusta que sobresurt lleugerament de la vertical de la façana. L'edifici presenta, a la part baixa, sòcol amb revestiment de color blanc a les quatre façanes, i cantoneres igualment de revestides de blanc. La capella d'Entrepins, situada al sector est del conjunt, és la capella privada de Ca l'Anfruns. Adossada al baluard de la finca i molt a prop de l'entrada, és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada de teula àrab a doble vessant. Orientada en sentit NE-SW, presenta curiosament façana amb porta d'entrada als dos extrems. L'aparell constructiu de l'edifici és fet amb blocs de pedra irregulars, amb maó i arrebossat amb tàpia, excepte a la façana, NE, la més destacable, la qual, per trobar-se prop de l'entrada al recinte de la finca, és la que presenta un aspecte més senyorial: un gran portal d'entrada amb porta de fusta a doble batent, d'arc carpanell amb mènsules sota l'arrencament de l'arc, que ocupa pràcticament tota la façana. A banda i banda del portal trobem ja els pilars que enfilen la resta dels extrems de la façana per quedar rematats en uns pinacles piramidals esglaonats senzills, de maó vist. Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Costa, Can Carreres, Can Anfruns i Ca l'Anfruns. El document més antic on s'esmenta aquest edifici és en un capbreu de l'any 1595, amb el nom de Mas Costa, propietat de Gabriel Panyella, però on hi treballava el seu gendre Gaspar Aymerich. Gabriel Panyella també era propietari del Mas Glassat. El Mas Costa era contigu al Mas Glassat, i antigament formaven una sola finca. En canvi, l'any 1701 es diu que el Mas Costa limitava a l'est amb Mas Glassat, a ponent amb Vendrell del Roure i Jaume Romagosa, al nord amb Vendrell de l'Hostal i el sud ell mateix. El 1597 el mas és confessat per Gaspar Aymerich i recuperat posteriorment per Gabriel Panyella, qui el ven a Antonio Carreras l'any 1617. A la confessió del Mas de la Clota, s'esmenta com a límit nord l'honor de Montserrat Vendrell (del Roure), que abans era de Gabrial Panyella del Mas Costa. El Mas Costa també apareix com a límit est del mas Torra (Puig Castellar), i també al límit nord de la peça "Font Sangonera", doncs a l'est limita amb el mas Glassat, resseguint la serra fins el Puig de la Desfeta. L'any 1593 Climent Garau compra el Mas Costa i el Mas Glassat a Gabriel Panyella. El 1817 torna a aparèixer documentat el Mas Costa, vulgarment anomenat Carreras. L'any següent, 1818, s'instal·len a Can Carreres Josep Anfruns, foraster i militar carlí amb rang de capità, i la seva muller Maria. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, el cognom d'aquest militar seria "Fruns", i no "Anfruns", de manera que el nom de "Ca l'Enfruns" vindria d'aquest cognom: en Fruns. Ca l'Enfruns és un dels masos esmentats al salpàs del 1880 com a Maset de l'Enfruns.L'any 1921, l'edifici pateix una profunda reforma que dona lloc a l'immoble actual, d'estil eclèctic, que conserva algunes decoracions de tradició modernista a la façana principal, i trets típics del noucentisme i del romanticisme.
Geocaching

Geocache

L' associació ARTESANS DE BEGUES, prepara cada matí del primer diumenge de mes, durant tot l' any,al Passeig de l' Església ,el MERCAT D' OFICIS ARTÍSTICS I ARTESANIA, amb productes FETS A BEGUES pel col.lectiu d' artesans que viu al poble. Catxe no trobat...
Waypoint

Inici-Final Ajuntament de Begues

Comments

    You can or this trail