Moving time  4 hours 15 minutes

Time  9 hours 7 minutes

Coordinates 2630

Uploaded April 15, 2019

Recorded April 2019

-
-
1,371 f
1,152 f
0
2.4
4.7
9.41 mi

Viewed 74 times, downloaded 1 times

near Begues, Catalunya (España)

Begues és un municipi de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona). Està situat a uns 400 metres d´altitud, al sud-oest de la comarca, i una part molt important del Parc del Garraf es troba en el nostre terme, incloent els pics de Montau (658m) i de la Morella (594m).

Begues està connectat amb Avinyonet del Penedès i amb Gavà per una carretera comarcal. Compta 50km2 de superfície municipal i és el municipi amb més extensió del Baix Llobregat. Begues està agermanat amb el municipi francès de Bègues i el poble italià de Sant' Oreste.

El terme municipal El terme municipal de Begues està situat al massís del Garraf. Queda inclòs, per tant, en la unitat geomorfològica de la Serralada Litoral. Amb una extensió de 50,42km2 i una altitud en la població de 399m sobre el nivell del mar, Begues és el municipi més extens i elevat de tota la comarca.

El municipi limita al nord amb els termes d'Olivella, Olesa de Bonesvalls, Vallirana i Torrelles de Llobregat; a l'est amb Sant Cliement de Llobregat i Gavà, i al sud i sud-oest amb Sitges. La població s'emplaça dins una petita depressió de caràcter calcari entre els contraforts nord-occidentals del massís del Garraf constituïts per la Serra de la Guàrdia (511m) al sud-est i la serra de les Conques (532m) i el Montau (632m).

Aquesta zona de la Serralada Litoral es caracteritza per un bassament Paleozoic, (període de l'era geològica) format principalment per materials d'estructura laminar, que afloren a la carretera de Gavà a Begues, una sèrie Triàsica, (període de l'era mesozoica) d'estructura complexa, en la qual alternen els nivells calacaris amb gresos, conglomerats i argil·lites de tons vermells i una sèrie massiva de calacàries i dolomies, molt carstificades, que formen el massís del Garraf.

Hidrologia superficial La hidrologia de Begues ve definida per la conca de la riera de Begues, excepte en el seu extrem est, que amb vessant d'aquesta orientació pertany a les conques de les rieres de Torrelletes i a la riera de Salom.

Aquests vessants són de caràcter silícic i d'ús forestal. La riera de Begues té una clara orientació est-oest i forma una àmplia vall anomenada Polje de Begues, limitada al nord pel Montau, el Pla de Sots, el coll de la Creu d'Ardenya i el Sotarro; i pel sud, pel Turó de l'Espinadar, Puig del Coscó, Puig Rovirós, Serrat Blanc de la Guardia i Puig de les Agulles.

El clima Si bé per la latitud i la seva proximitat al mar el clima de Begues podria considerar-se típicament mediterrani, amb estius càlids i secs, temperatures suaus i pluges concentrades a la primavera i tardor, la considerable altitud en què es troba i el fet d'estar situat a un altiplà envoltat de muntanyes li confereixen uns trets diferencials de la resta de municipis del Baix Llobregat.

Així, mentre l'augment de l'altitud comporta una disminució de les temperatures (0,65ºC de mitjana per cada 100 metres) i un augment de la precipitació, les muntanyes que l'envolten actuen de barrera a la influència termoreguladora del mar Mediterrani (a uns 7 km de distància).

Atenent a aquestes singularitats, el clima de Begues es classifica com a clima mediterrani subhumit amb influència marítima, caracteritzat per unes temperatures més extremes pel que fa a les mínimes (refredament nocturn important), i més acusat a l'hivern.

Pel que fa als vents, Begues, arrecerat per l'orografia, és en general un territori poc ventós. Tot i així, esporàdicament fortes ventades associades a línies de tempestes visiten la plana i causen estralls concentrats en petites àrees.

La fauna A Begues, trobem cinc tipus generals d'hàbitats: l'ambient forestal, els ambients oberts o d'explotació agrícola, l'ambient de ribera, els ambients cavernícoles i el medi antropògen. En relació a la fauna, diversos fonts indiquen que el massís del Garraf presenta el problament ornitològic propi dels ambients rocallosos (merla blava, merla roquera, còlit ros, còlit negre...), espècies d'aus rapinyaires que niuen als penya-segats (com al gran duc, l'àliga cuabarrada o el falcó pelegrí) i espècies adaptades a les condicions ambientals, com la serp verda i la colobra de ferradura.

Cal destacar que les coves i avencs alberguen diverses espècies de ratspenats i invertebrats. Dins dels invertebrats s'ha de fer una menció específica als cavernícoles amb al presència de pseudo-escorpins (aràcnids) i isòpodes (crustacis) que representen espècies endèmiques del Garraf.

Com a mamífers salvatges de certa grandària es poden destacar la guineu, el teixó, la geneta i el porc senglar; els dos primers tenen una gran capacitat d'aprofitar els ambients humans. És preocupant la important presència de gats i gossos asilvestrats.

Dins dels micromamífers es poden destacar les musaranyes i la rata cellarda. Entre les nombroses espècies d'aus observades podríem significar la xixella, el falcillot pàl·lid, la cogullada fosca, el roquerol, el trobat, la cotxa fumada, el còlit ros, el còlit negre, la merla roquera, la merla blava, el tallarol trencamates, el pardal roquer i l'oraneta cua-rogenca.

Aquestes espècies són difícils de trobar fora de l'àmbit del Parc Natural. Fins a l'actualitat s'han localitzat un total de 24 espècies d'amfibis i rèptils. Això representa prop del 55 per cent dels rèptils de Catalunya i aproximadament un 30 per cent de la peninsular.

La major part de les espècies licalitzades són típicament mediterrànies i amb caràcter bastant termòfil, principalment pel que fa als rèptils. Cal destacar també algunes espècies d'amfibis com la salamandra i el gripauet, que utilitzen el sistema càrstic en diferents moments del seu cicle biològic.

La flora La vegetació natural de la zona és netament mediterrània, amb un predomini de la brolla arbrada de romaní i bruc d'hivern. Actualment el pi blanc (Pinus halepensis) és l'arbre dominant a les masses forestals, tot i que probablement serien molt menys freqüents als boscos d'alzinar que correspondrien a la vegetació potencial, i en el qual, només dominarien a les zones més abruptes i erosionades amb sòls esquelètics.

El pi blanc es caracteritza per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl.

Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades. Com a fet destacable, també cal parlar de la presència del pi pinyoner (Pinus pinea) en els espais planers i dels sòls profunds.

Es veuen associats a llindars de boscos de pi blancs i conreus. Acompanyant el pi pinyoner trobem també exemplars aïllats de roure, espècies pobladora habitual de rieres i torrents.
Waypoint

Inici-Final Ajuntament de Begues

Geocaching

Geocaching

VILLA ÀNGELA de BEGUES: Estil: Contemporani, Noucentisme Segle: XX Estat conservació: bo DESCRIPCIÓ: Edifici de planta quadrada de planta baixa i terrat, d'estil noucentista. La façana principal és de composició senzilla: el portal d'entrada al centre, amb porta de doble batent i una finestra a cada costat amb reixa de ferro forjat decorada amb un medalló enmig dels barrots de ferro amb baix relleus de temàtica vegetal a l'interior. Cal destacar la decoració de les llindes de porta i finestres, feta a partir d'un motlle de guix o calç que representa una orla ovalada, sense decoració al centre, envoltada de tiges amb fulles. A la part baixa, la façana presenta un sòcol que sobresurt lleugerament del pla de la façana, arribant a l'alçada del marc inferior de les finestres. Per sobre de porta i finestres, un fris molt prim separa aquestes de tres petits ulls de bou, situats simètricament sobre les obertures, decorats també amb motlle de calç o guix de motius vegetals. Per sobre d'aquests ulls de bou es troba la línia de cornisa, horitzontal, i coronant l'edifici, al centre, un frontó circular al centre del qual hi ha una orla emmarcada, com la resta, amb motlle de guix o calç envoltat de decoració vegetal. Al centre d'aquesta orla hi ha una inscripció de ceràmica amb les paraules "VILLA ANGELA". El perímetre del terrat de l'edifici està envoltat per una balustrada. La façana lateral de ponent presenta una porta i una finestra. La porta dona accés al recinte enjardinat de la casa, i la única decoració que presenten ambdues obertures és una línia molt prima a mode de marc a la zona de les llindes. Al sector de ponent de l'edifici hom troba una altra edificació, corresponent a les antigues cotxeres i habilitada actualment com a magatzem i espai d'aparcament de vehicles. És un edifici senzill, de planta quadrada, d'una sola planta amb una sola obertura, una porta d'arc rebaixat, emmarcada; l'edifici està coronat per un frontó circular a la part central, sense decoració.
Geocaching

Geocaching

Geocaching

Geocaching

Geocaching

Geocaching

Bridge

Pont del Parc

Shelter

Barraca de Pedra Seca de Vinya de Cal Tot

Geocaching

Geocaching

Barraca de Pedra Seca de Vinya de Cal Tot Restaurada l' any 2009,més grans de Begues. Te una llar de foc dintre. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. La construcció és realitza per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta està formada per muntants de pedra relativament escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc (tècnica anomenada de sardinell). Sobre una cornisa ben marcada, realitzada amb lloses planes, el sostre de la barraca, habitualment, està recobert amb terra i, generalment es planten els típics lliris tot i que, de vegades, trobem lloses planes disposades recobrint parcialment el sostre per tal de consolidar-lo. Les barraques són habitacles que han estat construïts amb la intenció d’esdevenir dipòsit d’eines, de resguard davant les inclemències del temps, de lloc de descans, com a dormitori... La major part de les barraques de vinya de pedra seca es van bastir durant el segle XIX, fins a l’arribada de la plaga de la fil·loxera entorn els anys 1887-1890, que obligà a abandonar la majoria de vinyes. Les darreres construccions són del primer terç del segle XX. Posteriorment, els canvis soferts en l’estructura social de la pagesia, així com la modernització i mecanització progressiva de les eines del camp i dels mitjans de transport ha provocat que avui en dia les barraques de vinya i altres construccions de pedra seca deixin de tenir utilitat per a la pagesia i que, per tant, tinguin un futur incert. (Font: Centre d´Estudis Beguetans )
Geocaching

Geocaching

Waypoint

Can Pau

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Waypoint

Can Sadurni

Geocaching

Geocaching

Ruins

Antic Forn

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Waypoint

Fundació Bosch

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocaching

Geocaching

Geocaching

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Shelter

Barraca de Pedra Seca de Vinya Mas Pascual

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Shelter

Barraca de Pedra Seca

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocache

Geocaching

Geocaching

CAL TORRAS de BEGUES / CASA DE LA VILA : Antiga casa d'estiueig a quatre vents, de planta rectangular amb sostre a doble vessant, amb planta baixa, pis principal i segon pis. Es tracta d'un edifici ricament decorat, amb el paraments de pedra i els pisos separats per frisos horitzontals de maó amb rajoles amb motius geomètrics i florals. La façana de l'edifici que dóna a l'Avinguda Torres Vilaró, presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la planta baixa es troba el portal d'entrada, al centre, flanquejada per dues finestres verticals que presenten reixes de ferro forjat. Totes les obertures de la façana presenten els muntants de maó mentre que les llindes de la planta baixa i el primer pis són de pedra. Al pis superior son de volta de maó, decorades a nivell de parament, amb enrajolat, formant una arqueria. Totes les llindes de les obertures són horitzontals per la part superior, ja que limiten directament amb el fris que separa els pisos, mentre que a la part inferior són de diferent tipus. Així, la llinda del portal d'entrada és d'arc rebaixat, mentre que la de les finestres que el flanquegen és horitzontal. Les llindes de les finestres del primer pis són igualment horitzontals a la seva part superior, ja que també estan en contacte amb el fris que separa aquest pis del superior, però a la part inferior presenten una decoració amb arquets d'un estil vagament neomedieval, senzills en les finestres laterals i més complex a la central, ja que presenta un doble arquet coronat, enmig, per un trèbol. Cal destacar també, en aquesta finestra central del primer pis, el balcó amb barana de ferro forjat, suportat en la seva base per quatre mènsules també de ferro forjat. Al pis superior totes les finestres són d'arc de mig punt, més petites i estretes que les dels pisos inferiors; n'hi ha dues laterals i una arqueria al centre formada per tres d'aquestes finestres, la del centre més elevada que les dels costats. A totes les plantes d'aquesta façana hi ha una ampla faixa de mosaic de rajola amb decoració geomètrica, que ocupa la superfície de la façana entre llinda i llinda de les finestres, excepte al pis superior, on ocupa també l'espai de la façana entre els ampits de les finestres. Cal destacar el ràfecamb mènsules de fusta que corona tant la façana principal com la posterior. La façana oposada, orientada al carrer Onze de Setembre, té adossada una porxada de dos pisos amb arcades a cada pis. A la planta baixa, les dues situades als extrems tenen barana, mentre que la resta comuniquen amb el jardí amb una graonada correguda. Per sobre d'aquesta llotja hi ha una terrassa, aquesta descoberta, protegida amb una balustrada de set tramades, per darrera la qual sobresurt el parament del cos principal de l'edifici. En aquest nivell de la façana hi ha tres portes, rectangulars, que donen a l'esmentada terrassa, totes tres amb muntants i llinda de maó. El ràfec presenta les mateixes característiques que els de l'altra façana. L'interior de l'edifici, tot i que força reformat, conserva els elements estructurals, l'escala i alguns elements decoratius originals, que han estat restaurats. Destaquem els arrambadors de rajola amb decoració floral i geomètrica que arriben a mitja paret en el vestíbul i les dues peces principals de la planta baixa que incorporen rajoles dissenyades expressament amb les inicials dels propietaris (T i V). Aquestes estances també conserven els paviments de mosaics hidràulic, decorat amb motius similars.

Comments

    You can or this trail