Moving time  3 hours 13 minutes

Time  8 hours 17 minutes

Coordinates 2198

Uploaded July 6, 2019

Recorded July 2019

-
-
1,451 f
797 f
0
2.2
4.4
8.71 mi

Viewed 74 times, downloaded 0 times

near la Garriga, Catalunya (España)

Recorrido lineal que conecta La Garriga con Figaró-Montmany siguiendo el río Congost. El inicio y final es en estaciones de tren (de la misma linea) para facilitar el acceso a mas senderistas. Si se accede en coche, se puede volver a él en tren.
Se pueden distinguir 3 tramos:
1- En su inicio discurre por el casco urbano de La Garriga siguiendo los escasos vestigios del Rec Monar, importante en la historia de la población.
2- A continuación sigue hasta Figaró por el "Camí fluvial del riu Congost", siguiendo a la vez el Rec Monar allí donde coinciden, hasta su inicio.
3- Desde Figaró se sigue la Riera de Vallcàrquera (afluente del Congost) hasta la iglesia de Sant Pere de Vallcàrquera, volviendo a Figaró.
Tramos del recorrido entre La Garriga y Figaró coincidirían con el antiguo "Camí Ral" de Barcelona a Vic.
El paso por la estación de Figaró da la opción de hacer solo los tramos 1 y 2 (total unos 9 Km. y +110 / -50 m. de desnivel).
Otra posibilidad es hacer solo el tramo 3, empezando en la estación de Figaró-Montmany (total unos 5 Km. y +/-120 m. de desnivel).
Las descripciones de los Waypoints del tramo del Rec Monar en el ámbito urbano de La Garriga, han sido extraídos de la ruta "oficial" que tiene el "Centre de Visitants de La Garriga".
Para ver una pequeña variante por la Riera de Vallcàrquera (la Riereta) haz click aquí.
Train stop

Estación tren La Garriga

Tree

Roure de l'Hostal

Building of interest

Casa Barbey

Waypoint

Safareig La Garriga (Centre de Visitants)

Lugar de inicio del recorrido del Rec Monnar. INFO GENERAL: A la Garriga, l’aigua decidia fins i tot on es podien construir les cases. El regadiu tenia tanta importància a la Garriga que, juntament amb el recorregut del Camí Ral, des del segle XIII i fins a la segona meitat del XIX, va determinar el creixement del nucli urbà, que sempre es va fer per sobre de la línia que marcava el rec Monar. És a dir, allà on es podia regar, no s’hi construïa. El rec, que agafa l’aigua del Congost sota la casa de Can Mas, molt a prop del terme del Figaró, al segle XV ja creuava tota la Garriga. Va servir per regar una extensa zona d’horta, amb una comunitat de regants que havia arribat a agrupar 300 pagesos. Però el rec va néixer i va prendre el nom, de fet, d’una altra necessitat vinculada, paradoxalment, als conreus de secà: l’aigua del rec servia per fer funcionar els molins (molinar > monar) i del gra fer-ne farina. Només en segon terme, cap al segle XVI, va començar a servir per al regadiu i per a tantes d’altres activitats que es van generar al seu voltant. El regadiu a la Garriga va començar el seu retrocés a finals del segle XIX. La Garriga rural donava pas a la Garriga urbana. INFO WAYPOINT: Els petits corredors secrets del nucli de la Garriga ens indiquen els antics camins de l’aigua L’horta, el regadiu va tenir una importància molt gran en el desenvolupament de la Garriga. I el rec Monar en va ser el principal responsable, ja que travessava tot el poble de nord a sud, oferint l’aigua del riu Congost per regar. Quan ja entrat el segle XX es van començar a urbanitzar, per primera vegada, alguns dels espais ocupats per horts, la necessitat de mantenir el rec net i de permetre el pas als horts de cadascú va fer que se’n respectés el traçat. Les cases que es construïen mai no ocupaven el recorregut del rec, que, ara, es pot seguir, en molts llocs, per petits corredors només aptes per passar-hi caminant. Tot i respectar-ne el recorregut, però, el rec va anar perdent la seva funcionalitat, i bona part de les cases, fins fa ben poc, l’aprofitaven per abocar-hi les aigües, fent-lo servir com a claveguera.
Waypoint

Escaleras (zona desaparecido acueducto)

Unes escales que abans eren un aqüeducte i que encara abans movien les moles d’un molí Les escales salven el desnivell que antigament l’aigua del rec Monar superava amb un petit aqüeducte de fusta. Algunes notícies permeten situar aquí un molí de can Rosselló d’Amunt abans del segle XVI. Tota la part de ponent del carrer de Sant Francesc (actual CAP i aparcament) correspon a la desapareguda horta de la Sínia, regada per un d’aquests ginys i pel mateix rec Monar. En aquesta mateixa horta fou edificada l’any 1863 la que va ser segurament primera casa d’estiueig garriguenca, “La Sínia”, enderrocada per construir-hi l’edifici del CAP. Pujant les escales i seguint per un altre corredor del rec, passarem per darrere de “La Fassina”, que fou un obrador de pernils i abans una destil•leria d’aiguardents.
fountain

Font de Can Santa Digna

L’aprofitament de l’aigua per al rec requeria l’establiment de normes molt rígides... i sancions exemplars si s’incomplien! El rec Monar discorre enganxat a la part de darrere de les cases. Sota el Forn del Sol hi ha una portella metàl•lica que permet l’accés al rec; aquí els pagesos barraven el pas de l’aigua per conduir-la cap als seus horts situats a l’altre costat de la carretera, segons un rígid sistema de torns i tandes. Just davant de la portella hi havia l’hort de Ca la Pura, edificat a finals del segle XX. El primerenc nucli urbà, que va arribar en aquesta zona entre els segles XVIII i XIX, es va anar construint en una cota superior a la dels recs que distribuïen l’aigua pels camps i horts, situats entre les cases i el riu Congost. Així, els edificis no ocupaven espai útil per al regadiu. I en aquest punt la Garriga rural va començar a donar pas a la Garriga urbana Continuant per la vorera dreta del carrer de Calàbria, hem pogut observar que les cases més antigues són les característiques cases de cos de la primera meitat del segle XIX. Sovint, les corts de la planta baixa s’han convertit en botigues. A la vorera esquerra no hi ha cases antigues: fins al segle XX, allà només hi havia horts, regats pel rec Monar, que discorre, soterrat, per aquí mateix. A la cruïlla entre el carrer de Calàbria i el carrer de Cardedeu tenim una bona perspectiva de l’antiga carretera de Ribes que enfila cap a Vic, a l’esquerre de la font modernista de Can Santa Digna. Si tenim en compte que el camí ral seguia l’actual carrer del Negociant (a la dreta de la font) igual que el rec Monar, ens farem una idea de la superfície d’horts i camps que van desaparèixer amb la construcció de la carretera i la consegüent urbanització. Continuem pel carrer del Negociant, seguint el rec Monar soterrat, deixem a la nostra esquerra diferents carrers que baixen fins al carrer de Calàbria en un pendent que abans permetia regar amb facilitat.
Tree

Plàtan de Can Queralt

El rec Monar era un riu de vida i activitat El veïnat del Negociant es va formar durant el segle XIX en terres de Can Queralt, la casa de pagès que tenim al costat i que deu el seu nom al turó rocallós, o quer, que s’eleva a l’altre costat de la via del tren. Un grandiós plàtan delata el pas soterrat del rec Monar, que li proporciona tota l’aigua que vol. A banda de fer funcionar els molins i regar, l’aigua del rec Monar va generar moltes altres activitats al seu voltant. Per exemple, a prop de can Queralt, hi havia un ferrer que aprofitava un petit salt d’aigua per fer girar les moles d’esmolar i manufacturar ganivets.
Waypoint

Basses de cànem de Can Queralt

Conreus especulatius com el del cànem també van aprofitar la infraestructura hidràulica més important de la Garriga Si, després de la petita placeta que trobem al final del carrer del Negociant, ens posem dins del torrent de can Queralt, a la nostra dreta hi veurem unes antigues basses. El conreu de cànem per a l’elaboració de teixit fou característic de la Garriga entre els segles XVII i XVIII. La transformació de la planta requeria el seu estovament dintre d’una bassa durant uns dies per tal de permetre la separació de la canya i la fibra útil per fer el fil. Les basses del cànem del torrent de Can Queralt tenen aquest origen, per bé que posteriorment es van fer servir com a safarejos públics del veïnat. L’aigua hi arribava pel rec Monar, que aquí discorre arrapat a la muntanya. Sembla que les basses del cànem van succeir un molí de Can Noguera, documentat a l’època medieval i que ja consta “dirruït i dehabitat” cap a 1550. Seria, doncs, el primer molí del rec Monar després del de Can Blancafort.
Waypoint

Rec Monar (I)

Waypoint

Safareig de Can Querol - Rec Monar (II)

Just després del molí de Blancafort, el rec Monar ja regava els horts i rentava la roba del barri de Querol El veïnat de Querol era conegut al segle XVII com a “carrer dels còdols” pel tipus d’empedrat que cobria la via. Les cases del veïnat daten dels segles XVI-XVIII. Pel mig hi passa el camí ral, la principal via de comunicació que travessava el terme de la Garriga abans de la construcció del carretera de Ribes. Després de sortir del molí de Blancafort, el rec Monar travessa el camí ral just aquí en direcció a l’est, en la seva recerca de la cota més alta per tal d’augmentar la superfície regada. Precisament en aquest punt hi ha un safareig tradicionalment utilitzat per les dones del barri per rentar la roba. El safareig té una peça ceràmica per a cadascuna de les cases. Si des d’aquí seguíssim cap al nord i agaféssim la carretera a l’esquerre, arribaríem a Can Blancafort del Molí. De la puixança dels Blancafort del Molí en donen testimoni la casa principal (XIV-XV) i la masoveria (segle XVIII), el molí fariner amb la bassa (segle XIII); el celler (segle XVIII) i, finalment, la capella del Roser (segles XVI) que mostra sobre la porta l’escut dels Blancafort: una roda de molí coronada per una testa d’àngel. L’any 1163, a prop de la torre ja hi havia un molí sota domini de Berenguer de Santvicenç. A finals del segle XIII, aquest molí passà als Blancafort, que el van reconstruir i en van prendre el nom. Llavors, entre els segles XIV i XV, es va allargar successivament el rec de sortida de l’aigua del molí de Can Blancafort per tal d’instal•lar-hi altres ginys.
Bridge

Tras puente sobre el Río Congost: Camí fluvial

Waypoint

Vista presa Río Congost

Unos 60 metros mas adelante a la derecha hay un lugar para bajar al cauce y llegar a la presa.
Waypoint

Viaducte de Can Palau

Waypoint

Rec Monar (III)

Waypoint

Rec Monar (IV)

Waypoint

Rec Monar (V)

Poste de señales. A 20 metros cruce del Río Congost.
Waypoint

Pared de pedra seca

Waypoint

Presa del Rec Monar

Según el caudal del Rio Congost, se podrá cruzar por encima de la presa o buscando un lugar mas abajo, para llegar al inicio de Rec Monar.
Waypoint

Rec Monar (VI)

Inicio del canal
Waypoint

Viaducte de Can Mas

Waypoint

Moli de Ca n'Oiveres

fountain

Font del Pontet

Bridge

Restos del desaparecido puente que da nombre a la Font del Pontet

En el Torrent de Maries o de Ca n'Oliveres
Waypoint

Presa y canal del Molí de Ca n'Oliveres

En el Torrent de Maries o de Ca n'Oliveres
Ruins

Forn de calç

Waypoint

Refugi de Gallicant

Waypoint

Viaducte de Sant Jordi

fountain

Font dels Gitanos

Bridge

Puente colgante sobre el Río Congost

Waypoint

Casa / Castell de Rubinat (s.XIX - XX)

Estil: Contemporani, Modernisme, Noucentisme Els corrents modernistes i noucentistes aplicats a l'arquitectura van arribar al Figaró a mans dels nombrosos estiuejants que s'hi ban construir una segona residència. Seguint la influència del romanticisme i el neoclassicisme es van acabar combinant bona part d'aquests elements en algunes de les noves edificacions realitzades, i aquest és el cas del Castell del Rubinat. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia "agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros". Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava "en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir", o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.
fountain

Font davant del Castell de Rubinat

Train stop

Estación de tren de Figaró-Montmany

fountain

Font de Ca l'Andreu

Fuente de agua potable moderna. Casi enfrente y al otro lado de la callle parece estar la "original" ¿?
Waypoint

Poste en el inicio tramo junto la Riera de Vallcàrquera

fountain

Font de la Noguera Punxeguda

Lake

Dos pequeños gorgs seguidos

Waterfall

Gorg i salt de la passera de Can Bosc

Waypoint

Cruce riera (no por sendero 'privado')

Intersection

Entrada en asfalto: Camí de Vallcàrquera

Intersection

Sendero izquierda abajo

Waypoint

Presa principal de piedras

Desviaba el agua a un canal por la ribera izquierda de la riera, probablemente hacia Figaró ¿?
Waypoint

Presa menor 'metálica'

Desviaba el agua a un canal por la ribera derecha de la riera.
Tree

Castanyer del Ciment

És un dels arbres més populars del municipi per la seva ubicació al costat de la pista d'entrada a la vall de Vallcàrquera, i al fet que algú va reomplir el forat del tronc amb ciment, fet que li ha donat el nom.
fountain

Font y Molí de Can Xicola o de Vallcàrquera

fountain

Font dels Castanyers

Intersection

De vuelta: escalera abajo

Bridge

Cruce Río Congost por puente encadenado. Salida por escaleras.

Sacred architecture

Iglesia de Sant Pere de Vallcàrquera

Waypoint

Portal de Can Gambús y Escales de l'Àngelus

Aquesta porta es un exemple de la forta influència modernista i noucentista en l'adequació dels diversos espais privats al municipi del Figaró. La seva construcció està associada al mas Gambús al qual pertany. Dins els terrenys de Can Gambús els propietaris de la finca van fer projectar una extensa tanca amb una porta principal i diverses seccions. Tot i que es desconeix l'arquitecte, aquest possiblement fou el mateix que va edificar la casa. La forma de la tanca es ondulada amb la base construïda amb pedra i un reixat en metall. A banda i banda es troben diverses figures antropomorfes sobre els brancals laterals de la porta. Es tracta concretament de dos nens esculpits en pedra i amb marcats trets d'influència humanista i realista a escala reduïda i que es troben realitzant activitats de caire lúdic i festiu. Portal monumental que dóna accés als jardins de can Gambús i a la casa dels guardes. La seva monumentalitat contrasta amb les figures dels nens jugant amb el gos a l'esquerra i les nenes llegint a la dreta el llibre de Obra pòstuma de mossèn Jacint Verdaguer. Escenes que interpreten les activitats pròpies de l'estiueig. Per accedir a la finca de can Gambús des de l'estació s'havia de salvar una forta pendent. Els amos de Can Gambús fan fer construir les Escales de l'Angelus per tal de facilitar l'accés a la casa de les noies que hi anaven a servir. Les escales obra de l'arquitecte Amadeu Llompart i Vilalta es van construir entre els anys 1928 i 1934 i són una mostra de la capacitat econòmica i la influència de la burgesia barcelonina que va escollir el Figaró com a destí per a l'estiueig. Les escales baixen fins la carretera de Ribes.
Sacred architecture

Iglésia de Santa Anna i Sant Rafael

Comments

    You can or this trail