Moving time  5 hours 8 minutes

Time  9 hours 30 minutes

Coordinates 2849

Uploaded May 14, 2019

Recorded May 2019

-
-
2,379 f
1,773 f
0
3.0
5.9
11.86 mi

Viewed 81 times, downloaded 2 times

near Pontóns, Catalunya (España)

El municipi de Pontons és situat al límit de l’Alt Penedès amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp. D’una extensió de 25,95 km 2 , és accidentat per la serra de la Plana d’Ancosa a septentrió, on el puig de les Solanes (914 m) fa de partió entre el terme de Pontons, el de la Llacuna (Anoia) i el de Querol (Alt Camp), i per les elevacions que separen la riera de Pontons de la riera de Marmellar, on hi ha el puig de Fonoll (818 m) i les Roques del Salt, per on passa el límit meridional amb Aiguamúrcia (Alt Camp). A llevant, pel puig d’Espanya, es troba el límit amb Torrelles de Foix. A ponent, Pontons confronta amb el municipi de Querol (Alt Camp). A part del poble de Pontons, cap de municipi, el terme comprèn diverses urbanitzacions com la Ponderosa i la Rimbalda. Hom pot accedir a Pontons tot prenent la carretera local que surt de Vilafranca del Penedès i travessa Torrelles de Foix.

Les garrigues i el bosc ocupen la major part del terme. El municipi és drenat per la riera de Pontons, que neix al solell del puig de les Solanes i aflueix, per la dreta, al riu de Foix, dins el municipi de Sant Martí Sarroca. El riu de Foix passa pel límit nord-oriental del terme, a llevant de Mas pontons, procedent de la Llacuna, on té la capçalera al vessant occidental de l’Espinagosa.

El poble de Pontons

El poble de Pontons és situat a 632 m d’altitud, a la riba dreta de la riera de Pontons. Presenta les característiques del poblament de la muntanya mitjana. Des de la Restauració, el centre del terme deixà de ser l’antiga parròquia de Sant Joan de la Muntanya i es desplaçà a la nova població fortificada de Pontons, sorgida als peus de l’església de Santa Magdalena, que abans de ser parròquia havia estat sufragània de Sant Joan. Jaume I va concedir a la vila de Pontons el privilegi de celebrar-hi mercat el dimarts.

L’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons es troba a l’esquerra de la riera, dalt d’un cingle que domina el poble. És un edifici d’origen romànic, que va ser reconstruït al segle XIII i modificat posteriorment. Conserva a la façana de ponent la porta romànica, amb doble arquivolta i impostes. A Pontons hi ha una biblioteca i a més funciona el Centre Cultural, que centre les activitats culturals i recreatives del poble. La festa major del municipi s’escau al juliol, per la festivitat de Santa Magdalena.

La història

Documentat des del 966, fou adquirit pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 1066, de Bernat Otger i de Guitard Guillem. Aquest mateix any els comtes encomanaren el castell de Pontons en feu a Guillem Bernat d’Òdena. El 1111 els germans Guillem Ramon de Castellvell i Arbert, anomenat Dorca, juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pel castell de Pontons i el d’Òdena, que en posseïa l’alt domini, mentre que la castlania era encomanada a Ramon d’Òdena. El 1138 Ramon Guillem d’Òdena donà a l’orde de l’Hospital unes terres i cases i l’església de Sant Joan del castell nou de Pontons; el document indica la voluntat del donador de reconstruir i poblar el terme del castell de Pontons, que havia estat despoblat per “infestatione paganorum.” El 1188 Ramon d’Òdena i la seva muller permutaren amb Gilbert de la Granada un mas dins el terme del castell de Pontons, al lloc anomenat les Solanes, que fou d’Arnau de Girona i dels seus germans. El mateix dia Gilbert de la Granada concedí aquest mas al monestir de Santes Creus. Guillem d’Òdena, senyor de Pontons, participà en les lluites civils dels primers anys del regnat de Jaume I i signà, el 1217, la constitució de pau i treva de Vilafranca. El 1271 l’abat Gener de Santes Creus adquirí el castell i el lloc de Pontons, que li foren venuts per l’infant Pere, el bisbe Arnau de Barcelona, Gastó de Bearn i Ramon de Cardona, com a marmessors de Ramon Guillem d’Òdena. La venda de la jurisdicció del castell i del lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere el Cerimoniós el 1363. Anteriorment, però, Jaume II, el 1297, li concedí el privilegi d’extreure minerals de plom i zinc. Al segle XVIII el lloc de Pontons continuava essent del monestir de Santes Creus.
Parking

Parquing Pontóns

fountain

Font del Reco

Sacred architecture

Arquitectura religiosa

Cave

Cova del Batlle Vell

Cova del Batlle Vell La cova ens fou mostrada per Alejandro Ferrer-Dalmau, veí de pontons i està ben documentada, ja que és un jaciment arqueològic. És ben coneguda a Pontons i quan es van fer les excavacions arqueològiques (1947-1950) la boca d'entrada estava taponada per una paret de pedra seca, probablement per utilitzar-lo de refugi-amagatall durant la guerra civil. La cova ha donat materials des del Neolític Antic Postcardial (-4000 / -3500) a modern. Per a més informació sobre el jaciment arqueològic podeu consultar a patmapa.gencat.cat Descripció: Una boca de 2,5 m d'amplada i 1,4 m d'alçada, en forta rampa, dóna accés a una sala de 3 x 4 m i una alçada de 2 2,5 m. A la paret N, a 1 m per sobre del nivell de la sala, hi ha una gatera que finalitza als 3,7 m. Dades: J. de Valles i J. Cuenca. Recorregut: 7,5 m Desnivell: -1,6 Coordenades (UTM31N ETRS89):                 X: 376311                 Y: 4585250                 Z: 698 m Terreny: Calcàries
Shelter

Barraca de Pedra Seca

Intersection

Intersección

Castle

Castell Nou de Sant Joan

El castell Nou de Pontons és un edifici de Pontons (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat dalt del puig del Fonoll sobre el congost de la riera de Pontons dominant l’engorjat de la riera i un bell panorama de l’Alt Penedès. A la part superior del turó hi ha les escasses restes del castell. Era format bàsicament per una torre de planta circular i un ampli recinte que s'estenia sobretot per la banda meridional del turó. La banda nord era defensada per un vall (fossat) poc profund. Els murs de la torre tenien un gruix de 285 cm; només es conserven en la part meridional amb una alçada màxima d'1,5 m. Per la mida de les restes es pot deduir que la torre tenia una alçària de 20 m o fins i tot superior. La mida de la torre fa comprendre el munt de pedres de totes mides escampades per tots els voltants. L'aparell constructiu és de carreus de mida mitjana, com ara de 15 cm d'alt per 30 cm de llarg poc treballats i units amb morter de poca qualitat. Al costat sud de la torre surt un mur que té un gruix de 210 cm i una longitud d'uns 17 m. A tocar de l'espadat, aquest mur es desvia cap a llevant.
Sacred architecture

Ermita de Sant Joan de la Muntanya

L'ermita de Sant Joan és un dels llocs més pintorescs de tota la Conca de Barberà. Es troba a les primeres estribacions de la serra de Prades, al terme municipal de Montblanc. Quan sortiu de Montblanc, en direcció a ponent, atureu-vos un moment i mireu cap al sud, cap a la serra de Prades. L'ermita és allà, just al davant vostre, una mica abans d'arribar al cim, al mateix lloc on ha estat durant els darrers sis-cents anys. Potser no us serà fàcil veure-la; els xiprers que té al davant la protegeixen de mirades massa curioses. El mirador El mirador és una roca de saldó, vermella, que a la vegada fa de paret i sostre de l'ermita. Des d'allà s'albira tota la Conca i una bona part dels seus pobles, les serres que l'envolten i, en dies clars, Montserrat i fins i tot els Pirineus i el mar. Aquesta roca és coneguda com Roca de la Foguerada, ja que, antigament, la nit de Sant Joan, s'hi encenia una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la Conca. Desde que va començar la reconstrucció de l'Ermita al Mirador hi ha una Senyera, símbol d'identitat del nostre poble. Aquesta Senyera es canvia dues vegades l'any: Per Nadal i per Sant Joan. Història No sabem ben bé quan es va construir l'ermita; hi ha qui diu que va ser fundada el 1412 o 1414 per Na Elionor d'Urgell, però també es diu que ja existia i que ella la va reconstruir sota la invocació de Sant Joan Baptista. En qualsevol cas, sembla cert que Na Elionor, filla de Dom Pere, Comte d'Urgell, hi va fer penitència ben a prop d'allà, a la Cova de Nialó (nom que prové de la corrupció de Na Elionor), durant setze anys, fins que morí, víctima de la pesta, el 28 de maig del 1430, als 52 anys d'edat sent enterrada a Poblet. Durant els segles posteriors, la devoció montblanquina per Sant Joan anà creixent i a l'ermita hi anaren fent vida diverses generacions d'ermitans fins a la Guerra Civil del 1936. Com era d'esperar, el juliol d'aquell any el retaule d'alabastre fou mutilat, la campana esbocinada i l'ermita, saquejada, restà en el més gran abandonament. Després de la guerra, una colla de joves recolliren el retaule, taparen la teulada, desenrunaren les dependències, feren tornar a rajar l'aigua a la cisterna i construïren una nova ara i pilar a l'altar de la capella. Això no obstant, el temps, inexorable, va anar malmetent l'ermita, i, fa pocs anys, li quedava poc per no ser més que un munt de runes. El 1993, un grup de montblanquins, ara coneguts com Els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, van proposar-se tornar a l'ermita una bona part, si no tot, del seu antic esplendor. Tots els dissabtes, aquests homes hi pugen i, poc a poc, l'ermita està començant a ser el que era; se n'han reconstruït les escales, se n'ha tornat a tapar el sostre, se n'han adobant els murs., s'ha fet el foc a terra, una cuina, s'ha portat l'aigua a la font... de manera que l'Ermita de Sant Joan torna a ser un orgull pels montblanquins.
Geocaching

Geocache

fountain

Font de Sant Joan

panorama

Panoramica

Geocaching

Geocache

Waypoint

Forn Teuler

Waypoint

Granjes de Sant Joan

Refuge

Casa de Penyafort

La Casa de Colònies Penyafort, està situada en un paratge màgic de l'Alt Penedès. Tota ella amaga un munt de d'històries i anècdotes de tantes i tantes persones que al llarg dels seus més de 50 anys d'història han anat descobrint que a Penyafort l'estiu és diferent. Si véns, descobriràs aquesta casa, coneixeràs el seu entorn i amb el temps aprendràs a estimar-la. La casa de colònies Penyafort és la primera casa construïda com a tal de nova planta de Catalunya i Espanya. Per les seves habitacions, passadissos, sales i terrenys de l’entorn hi han passat moltes generacions que han viscut i s’ha deixat impregnar per la màgia de Penyafort. I és que, sens cap mena de dubte, Penyafort és màgic !! Aquesta jove realitat de només 60 anys és el fruit de la il•lusió i l’esforç d’un grup de gent que es va encarregar de la gestió i de l’obra formant comissions de treball. Però també ho és de l’esforç i la il•lusió de tot un poble, Vilafranca del Penedès, que va saber estar al darrera, amb iniciatives a voltes força originals si ho mirem des del punt de vista actual, recolzant econòmicament la construcció, donant empenta i sent els primers en creure que valia la pena. Potser és per això que la casa de colònies Penayfort és la casa de colònies de Vilafranca. Els inicis de la casa de colònies Penyafort són la continuació de les colònies que es feien des del 1946 a la rectoria de Pontons primer i a la de Valldossera després, al voltant de l’Acció Catòlica. Però la rectoria de Valldosera aviat es quedà petita, no tenia les millors condicions i es plantejà la idea de construir una casa de colònies. La junta constituïda per tirar endavant la construcció de la casa de colònies es posà a la feina mirant terrenys a prop de Vilafranca. En Pere Güell, en Manuel Cervera i Mn. Vinyeta finalment van anar a veure un terreny al terme municipal de Pontons, conegut com el Molí de Baix. Aquell era l’emplaçament triat. Mn. Joan E. Jarque, rector de Pontons, va fer les gestions amb la propietària que van acabar amb la cessió del terreny a la Parròquia de Santa Maria. El molí en desús que hi havia en aquella propietat va ser la base per a la construcció de la nova casa de colònies. La cosa estava en marxa i el 17 de novembre de 1957 es va fer la cerimònia de la col•locació i benedicció de la primera pedra de la casa de colònies Penyafort. A partir d’aquest moment, es va fer càrrec de les obres l’arquitecte vilafranquí Josep Brugal, que va fer-ho de manera desinteressada. Per tal de fer front a les despeses de la construcció, es va demanar la col•laboració del poble de Vilafranca i la resposta va ser massiva, fins i tot amb un donatiu anònim de 200.000 pessetes. Es van organitzar tómboles coincidint amb les Fires de Maig, on la gent aportava el que podia; es va iniciar l’anomenada “campanya del totxo”, on la gent pagava algun dels elements de la construcció, teules, maons o fins i tot algun tram dels 1.300 metres de bigues que es van utilitzar per a la construcció de la casa. La primera comissió encarregada de la construcció i l’administració de la casa va estar formada per Mn. Joan Vinyeta, els Srs. Pere Güell, Josep Maria Mercader, Manuel Cervera i Frederic Cuscó, que es reunien quinzenalment de 7 a 8 del matí per tal de combinar les feines. En aquest procés d’implicació del poble de Vilafranca, també cal destacar la tria del nom de la casa, que es va fer mitjançant unes votacions. Amb la construcció ja avançada, es va veure la necessitar de comptar també amb els terrenys de l’entorn de la casa, per tal de donar-li espais oberts, ja que el terreny del Molí de Baix comprenia només l’espai que ocupava la casa. Es va parlar amb els propietaris per tal de fer la seva compra. Finalment, una nova donació permet obtenir el Prat de Baix. Les obres continuaven a bon ritme a base de petites i grans donacions, una de les més grans va ser la que va regalar ala calefacció, i també de l’esforç i el treball de molta gent, com per exemple els bancs de la capella que es van anar a buscar en camió al Seminari de Barcelona. Finalment, el Dr. Narcís Jubany, aleshores bisbe auxiliar de Barcelona i per delegació del l’Arquebisbe Dr. Gregorio Modrego, va inaugurar i beneir la casa de colònies Penyafort el 20 de juliol de 1958. La casa de colònies Penyafort, propietat de la Parròquia de Santa Maria, ha tingut sempre una vocació acollidora, i això es va voler evidenciar amb el xiprer que es va plantar al darrera de la casa, continuant la tradició de sant Francesc d’Assis, com a símbol d’acollida i hospitalitat. En un principi la capacitat de la casa era per a 60 persones, una darrera reforma va substituir els llits per lliteres per tal de doblar-ne la capacitat, i va convertir la bassa d’aigües brutes en una piscina, primer amb filtres d’arenes i després amb depuradora. La primera comissió de construcció i gestió va donar el relleu a una segona comissió formada per Ramon N. Pareta conjuntament amb la seva esposa Rosa Papiol, Ton Riba i Montserrat Bertran, a qui van anar succeint Jaume Marimon i Anna Mª Berdié, Carles Runsó i Montse Guilera, Jordi Figueres, Margarita Roma, David Vizcaíno i actualment Mn. Xavier Aymerich, Víctor Puig, Cristina Garcia, Antonio Pinedo, Rosa Painous, Pere-Joan Girat, Xavi Guardiet, Foix Giralt i Mariona Gusi . La casa de colònies Penyafort ha estat el destí no només de les colònies d’estiu, sinó també de les trobades dels grups parroquials de Confirmació, Iniciació, JARC, GEP, escoltes, els “Homenets”... I també obre les seves portes a tots els grups i col•lectius que hi vulguin fer estada, tant a l’estiu com durant l’any; tant de colònies com de trobades de tota mena; tan del Penedès com d’arreu. Per la casa hi han passat corals, esplais, agrupaments escoltes, escoles, grups diversos, celebracions familiars, i fins tot durant la transició la trobada fundacional de la Unió de Pagesos. Aquesta és la realitat que és avui Penyafort. Una casa de colònies en constant renovació, oberta, acollidora, que des del cor del Penedès ens espera per fer-nos sentir la seva màgia.
Cave

Cova d'en Bram

River

Torrent d'en Gralla

Waypoint

Moli de Baix

Ruins

Antic Pou

Cave

Petita Cova

Intersection

Esquerra

Sacred architecture

Ermita de Sant Salvador de la Balma

Situada en un indret gairebé inaccessible, literalment adossada al penya-segat, l'ermita de Sant Salvador es va construir a mitjan segle XIV. Té una sola nau, rectangular, coberta amb volta ogival, i aprofita la mateixa roca com a absis. La volta conserva encara les marques de l'encanyissada. El portal és de punt rodó, situat a la façana de ponent. Es troba en estat d'abandonament.
Geocaching

Geocache

Cave

Cova de Sant Salvador de la Balma

La cova es coneix de temps immemorials i fou utilitzada com annexa a l'ermita. La primera exploració de l'avenc de Ral fou realitzada per ERE de l'Agrupació Excursionista de Catalunya, de Vilafranca del Penedès l'any 1958.
Cave

Avenc del Ral

Descripció: Entrant per la boca superior (avenc del Ral) trobem un ressalt de 2 m que podem baixar fàcilment. De seguida trobem l'inici d'un estret pou de 8 m, estructurat en una diàclasi de 10 m de llarg. A la base del pou ens trobem, per una banda, que la diàclasi continua més o menys planera, que finalitza als 6 m. Per l'altra banda, una forta rampa descendent amb algun pas estret, ens porta a la part més ampla de la cavitat (2 m) i de sòl mot pla, al fins a donar a l'exterior (cova de Sant Salvador), a l'inici d'una rampa que ens porta a la base del cingle. Dades: J. de Valles, J. Cuenca, J. Ferreres
Risk

Atenció pas equipat

Pas equipat per accedir al Roc de la Senyera
Summit

Roc de la Senyera

Atenció pas equipat per accedir al Roc de la Senyera amb grapes i cable de vida.
Waypoint

Masia Spa Can Pascol

Quiénes somos La Masia Spa Can Pascol data del 1800 y está situada a 2,5 km. del pueblo de Pontons, que es el más alto del Alt Penedès, a 700 m. del nivel del mar y a 20 km. de Vilafranca del Penedès. Masía Spa Can Pascol es una Casa Rural Ecológica que goza de un entorno inmejorable en plena naturaleza, rodeada de viñedos y de bosques de pinos y encinas. La Masia consta de tres partes: La central y más grande es vivienda particular de la família, la segunda parte dedicada exclusivamente al turismo rural y una tercera parte que es un estudio de grabación de los propietarios, todo rodeado de espacios exteriores ajardinados y de naturaleza.
Waypoint

Cal Tiano

Sacred architecture

Esglesia de Santa Magdalena de Pontóns

fountain

Font de Santa Magdalena

Sacred architecture

Cementiri Municipal de Pontóns

fountain

Font Voltada

Risk

Atenció pas equipat

fountain

Font d'Oriola

fountain

Font del Ferro

fountain

Font de Claramunt

Waterfall

Pressa del Torrent de claramunt

Waterfall

Gorg del Torrent de claramunt

Refuge

Cal diable

Waypoint

Cal Pot / Plana Molinera

fountain

Font de san bernat o forner

Cave

Cova del Molinot

La cova de la Font del Molinot (o cova del Molinot) és una petita cova d'interès arqueològic. Tot seguit reproduïm una part de la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya: Inicialment, abans de que comencessin els treballs d'excavació a mitjans anys 1960, la cova presentava murs interiors de pedra seca, de construcció moderna, per l'acondicionament de la mateixa com a refugi. El descobriment d'aquest jaciment es remunta al període de la guerra civil, quan la cavitat serví de refugi a Josep Galofré, que anys després comunicà la seva localització a J.Ma. Mestres i Pere Giró. A partir d'aleshores es pot distingir dues fases d'intervenció arqueològica: A/ 1964, 1966-1970. Inici dels treballs més importants quant al buidatge de la cavitat. El treball de camp fou dirigit per J.Ma.Masachs i el Dr. Cuadras, sota l'aval de P. Giró i Romeu, com a delegat del Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, i amb la participació i col·laboració de membres del Grup Universitari d'Activitats Culturals de Vilafranca del Penedès i altres col·laboradors del Museu de Vilafranca. B/ Setembre de 1974. Davant la importància dels materials arqueològics recuperats en la fase anterior, ja des de l'àmbit professional i de manera sistemàtica es realitzen 2 sondeigs estratigràfics en dos sectors intactes del jaciment. Sota la direcció de Vicenç Baldellou i Josep Mestres, amb la col·laboració d'alumnes del Departament de Prehistòria de la Universitat de Barcelona. També cal esmentar que hi ha hagut d'altres intervencions, molt esporàdiques i poc significatives, de grups excursionistes d'ençà finals dels anys 60-principis dels 70: Agrupació Excursionista "Talaia" (Vilanova i La Geltrú), SIRE de Sants (Barcelona), etc. Pel que fa als resultats i de la primera fase, ja d'entrada s'identificaren l'ús funerari de la cavitat, d'una banda, datable a l'Eneolític i l'ús habitacional de l'altra, durant un moment anterior poc definible en aquells moments.
fountain

Font del Molinot

River

Torrent del Molinot

Waypoint

Mas Xiroi

Waterfall

Gorg del Molinot

fountain

Font de l'Esquerre

fountain

Font de la Ponderosa

Comments

    You can or this trail