Time  3 hours 16 minutes

Coordinates 486

Uploaded January 17, 2016

Recorded January 2016

-
-
410 f
161 f
0
1.5
2.9
5.82 mi

Viewed 1140 times, downloaded 7 times

near Martorelles, Catalunya (España)

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.

La UEC de la Vall del Tenes, juntament amb altres entitats de la zona, entre les que estem nosaltres, hem preparat una ruta que remunta el riu des del seu aiguabarreig amb el Besòs fins una de les seves fonts, a Collsuspina. Aquesta és la primera etapa, que recorre la part baixa del riu, la més industrialitzada.

Índex IBP: 28.

Etapa 2 (Lliçà d'Amunt - Riells del Fai).
Etapa 3 (Riells del Fai - Sant Quirze Safaja).
Etapa 4 (Sant Quirze Safaja - Castellcir).
Etapa 5 (Castellcir - Collsuspina).

View more external

  • Photo of Aiguabarreig Besòs
En un entorn plenament industrialitzat, entre els polígons industrials de can Prat, de Mollet del Vallès, del Sot del Molí, de Montmeló, el Tenes tributa al Besòs per la seva dreta. En els darrers quilòmetres del seu curs, no és gens difícil trobar el nostre protagonista sec, sobretot en les èpoques d'escassedat de pluges.
  • Photo of Pous de glaç de can Gurri
Els Pous de glaç de Can Gurri són un parell de pous de glaç de Lliçà de Vall inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situats a uns 200 metres de la masia que els dóna el nom. Són construccions de pedra, de planta rodona i una alçada arran de terra de 2 metres. Tenen dues petites entrades, una enfront de l'altra; la part superior està coberta per teules i pedres, amb el pas del temps s'ha cobert de terra i herbes. Totes dues construccions tenen una amplada màxima de 10 metres i una profunditat de 5. Una d'aquestes edificacions es troba ben conservada, però de l'altra només resta part dels murs i s'ha perdut la coberta, ja que aquesta es va esfondrar. La construcció de la masia és probable que és realitzés a finals del segle XVI, ja que la data de 1594 consta en la porta d'entrada al pati.
  • Photo of Mina dels 7 socis
La Mina dels Set Socis és una mina que neix a Lliçà d'Amunt i passa per Lliçà de Vall fins arribar al Pla de can Pepet, a Parets del Vallès. Dels set, hi havia quatre propietaris que tenien la seva finca a Parets: La Marineta, Can Gosch, Can Pla i Can Romeu. Can Gurri era un dels socis de Lliçà.
  • Photo of Bassa de can Dunyó
Per gestionar les aigües de pluja que es recullin en el nou polígon del sector Mango s'han construït un tanc de tempesta, un dipòsit connectat a un col·lector, i una bassa de laminació, on s'acumularà l'aigua per sortir al riu de manera pausada. Aquesta bassa, la Bassa de Can Dunyó, es reconvertirà en un espai natural i esdevindrà un indret molt interessant per gaudir del medi natural de Lliçà d'Amunt. La gran superfície del nou polígon del sector Mango ha requerit un disseny específic per gestionar les aigües de pluja que s'hi poden recollir. En aquest sentit cal destacar la construcció de dues instal·lacions destinades només a aquesta qüestió: un tanc de tempesta i una bassa de laminació. El tanc de tempesta és un dipòsit amb una capacitat de 1.000 metres cúbics que està destinat a recollir les primeres aigües d'escorrentia de la pluja que caigui sobre els sostres i els paviments del polígon. Aquestes aigües adquireixen una contaminació important, ja que fan un rentat de les superfícies per on passen, arrossegant sediments, hidrocarburs i petits residus com burilles del tabac, papers, etc. i cal evitar que vagin al medi natural. El dipòsit, que està dissenyat per a la totalitat del polígon, quan estiguin totes les naus construïdes, està connectat al col·lector de sanejament que passa pel riu Tenes mitjançant una canonada específica, de manera que les aigües contaminades es dirigiran a la depuradora de Montornès. Quan la pluja excedeixi dels 1.000 metres cúbics es dirigirà per un canal obert fins a una bassa de laminació excavada en el terreny natural, amb la funció d'evitar una entrada massiva d'aigua al riu Tenes que pugui causar risc d'inundació en cas que coincideixi amb una riuada. En aquesta indret s'hi acumularà l'aigua durant un període suficient perquè la sortida al riu es faci de manera pausada. Aquesta gran bassa de laminació, reconvertida en un espai natural i situada al costat del riu Tenes en una finca de propietat municipal, és la bassa de can Dunyó. Té una superfície de 2'15 hectàrees i uns 10.000 m3 de capacitat i compta amb una zona central d'aigües permanents d'uns 3.700 m2 de superfície i 2.300 m3 d'aigua. Aquestes aigües permanents són d'origen subterrani, ja que en aquest punt hi ha un aquïfer amb un nivell força alt. El disseny de la bassa més enllà d'acumular-hi l'aigua neta de pluja del sector industrial, s'ha fet amb criteris tècnics que afavoreixin la biodiversitat i la creació de diferents microhàbitats
  • Photo of Lliçà d'Amunt
El poble de Lliçà d'Amunt es concentra a la dreta del riu Tenes, enlairat sobre la terrassa quaternària, a redós de l'església parroquial de Sant Julià, i la masia fortificada o castell de Can Puig, bastit sobre un turó encimbellat que domina el poble. Aquest s'estengué originàriament vers el sud, pel carrer de la Sagrera i, ja al segle XX, segueix el traçat de la carretera de Parets a Bigues i enllaça pel sud amb el barri de Sant Baldiri, mentre que al nord s'edifica a banda i banda de Can Puig, a la carretera i al barri de les Escoles. La parròquia de Sant Julià és documentada des del principi del segle XI. El 1149 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, amb l'assentiment dels seus canonges, va unir l'església i els drets de la parròquia de Sant Julià al monestir de Sant Miquel del Fai, situada riu amunt, que ja posseïa diferents alous dintre el seu terme. Aquesta submissió al priorat del Fai, que era el que presentava els seus rectors, va durar fins al 1751. L'església que ha pervingut fins a l'actualitat és bàsicament l'església romànica. Fou reedificada a la fi del segle XI, es començà a ampliar al segle XV i se'n reprengué la reforma al segle següent amb la construcció de les capelles de Sant Abdó i Sant Senén el 1563 i la de Sant Jacint el 1600. Aquestes capelles i d'altres que s'hi afegiren, dedicades al Roser, a sant Isidre i a sant Sebastià, li donaren la disposició actual de tres naus. El campanar fou iniciat entorn del 1508 i la barana superior, que es troba a l'angle NW de la façana, és del 1710. La portada, del segle XVI, és de tipus goticorenaixentista, amb uns caparrons esculpits, que fan de suport a l'arquitrau, i un frontó en forma de gran petxina. L'any 1725 es va refer i unificar el teulat. A la part dreta del temple té adossada una capella i altres dependències. És notable la seva pica baptismal del segle XVI i un conjunt de peces d'orfebreria (veracreu, calzes, bacina, bordons i imatges d'argent).
  • Photo of Parets del Vallès
Casc antic de la població de Parets del Vallès, on destaca l'església parroquial de Sant Esteve, d'estil neoromànic. També veiem algun exemplar de vil·la modernista, com la Casona o Vil·la Adela. El riu Tenes creua el terme municipal de Parets del Vallès de nord a sud, i és un entorn farcit de polígons industrials, fins a un total de cinc -Llevant, Can Volart, Eixample Industrial, Sector Mollet i Sector Autopista-, amb una important representació de grans companyies -per exemple Danone, Nutrexpa, Grupo Zeta, Fujifilm, Freudenberg, Grifols, Solvay, i Novartis-.

Comments

    You can or this trail