PR-CV 460 R2- El Mollet (Oficial)

El recorregut comença al costat de la Font de Ros a uns pocs metres de l'Ermita de Sant Vicent.

Prenem una xicoteta senda en sentit ascendent en direcció nord-est cap al Mas de Roc; en breu s'endinsarà per una zona en la qual predominen interessants exemplars de carrasques (Quercus ilex). La senda segueix en sentit ascendent per l'ombria del Corm del Portell, després de salvar un desnivell d'uns 150 metres, fins a arribar a una pista sense asfaltar per la qual girem a l'esquerra en direcció nord-est. Recorrem uns metres fins a arribar a un serral on enllacem amb una altra pista, als peus del Corm dels Bustals. En aquest punt girem a l'esquerra. A partir d'aquest punt comencem a veure senyals de GR, corresponents al GR-33 “Sender de la lluna plena”.

Continuem, per una zona en la qual el paisatge canvia, deixant enrere el terreny forestal per anar donant pas a cultius de secà, on predominen els bancals d'oliveres i d'ametllers. De seguida, tindrem vistes sobre i la vall, el que ens permetrà veure el Mas de Panero, situat en un xicotet promontori dominant la zona de cultiu.

Després de recórrer uns 1.000 metres, arribem a un camí asfaltat, on girem a l'esquerra, trobant a uns 100 metres el “Pou del Mollet”. Seguim pel camí asfaltat, envoltats ja d'un paisatge de predomini agrícola, per aconseguir un encreuament, a l'altura del Mas de Panero. Deixem a la dreta el desviament al Mas, per continuar en adreça Oest fins a un serral, en el qual trobem el punt del sender en el qual enllacen els dos bucles.

En aquest punt, seguirem pel camí sense asfaltar que surt a la nostra dreta, deixant al davant la petita senda per la qual tornarem. Aquest camí ens endinsa en una nova zona de l'enclavament, en la qual predominen els colors vermellosos de la pedra roja, la qual conforma el Tossal de Mollet. Després de recórrer uns 200 metres, deixem el camí per prendre una petita senda que surt a esquerra en sentit ascendent, l'anomenada “Senda dels Carboneres”. La senda ascendent en poc temps guanya altura, aproximadament uns 100 metres de desnivell, el que en certs punts ens permet gaudir d'unes espectaculars vistes cap al Nord-oest, albirant al fons l'espectacular “Penyagolosa”.

Al llarg d'aquesta senda, trobarem restes de les antigues carboneres, i veurem com l'aprofitament de les carrasques per a aquest fi els confereix un aspecte diferent al d'aquella que creix natural. El sender creua diverses pedreres per les quals caldrà caminar amb certa precaució. A poc a poc, anirem guanyant altura, fins a arribar a un serral, on el nostre sender es creua amb un altre de les Senderes Locals el R1. Seguim a esquerra, en direcció a aquest, per a arribar en uns pocs metres al Tossal de Mollet, on podem visitar les restes del poblat íber. Poblat de gran grandària amb la peculiaritat d'estar construït íntegrament amb pedra roja. En aquest moment estem en el punt més alt de tot el recorregut i del terme municipal, amb els seus 688 msnm,.

A partir d'aquest punt, prenem la senda en sentit descendent amb adreça sud. En breu la senda canvia d'adreça per transcórrer per la zona de la solana del Tossal de Mollet. Des d'aquesta senda, tindrem vistes de les restes de la Masia de Mollet. Seguim en descens, fins a arribar de nou al punt d'intersecció dels bucles que dibuixa el recorregut, després de deixar uns pocs metres enrere una petita zona de pic-nic amb dos taules. En l'encreuament, aquesta vegada girarem a dreta en adreça sud pel camí asfaltat.

Recorreguts, aproximadament uns 100 metres, arribem a un encreuament, en el qual abandonarem el camí asfaltat per girar a la dreta i seguir un antic camí de ferradura que ens endinsa en el Mas de Mollet, que malgrat el seu estat en ruïnes, encara ens deixa veure la importància que va tenir aquest enclavament. Creuem el Mas en sentit descendent. Després de recórrer uns 500 metres passem al costat d'un abric situat sota un cingle de pedra roja envoltat de bancals realitzats amb la mateixa pedra. Seguim per la senda fins a arribar al llit del Barranc del Vaig moldre Roig. Discorrem uns metres pel llit del barranc fins a sortir per l'altre marge. Continuem per la senda en sentit ascendent, para després de salvar uns 50 metres de desnivell, al punt d'inici, després de passar al costat de la Font de Ros.