Time  5 hours 32 minutes

Coordinates 1105

Uploaded November 24, 2016

Recorded November 2016

-
-
3,243 f
1,470 f
0
1.8
3.6
7.22 mi

Viewed 542 times, downloaded 22 times

near Sant Llorenç Savall, Catalunya (España)

Excursió que sortint de l'aparcament proper al Pont de la Roca a l'inici de la Vall d'Horta puja per un corriol fins a Coll de Palomeres i deixant el camí del Dalmau , segueix per la serra de Bon Aire cap a Coll Gavatx , s'enfila per la Canal de la Ravella i els Òbits , segueix cap el Morral del Drac i baixa per la Canal de Santa Agnès , Sant Pere de Mur i Coll de Palomeres i novament punt d'inici de l'excursió.

Llocs destacats del recorregut.

Pedra d'Àliga.
El cim de Pedra d`Àliga es troba al centre de la carena que neix sota els Òbits i va des del Coll Gavatx fins el Coll de Palomeres, fent de separació de les valls de Mur i d'Horta. El turó, arodonit i completament rocós, està coronat per dos grans blocs de pedra.
En aquest cim els agents erosius no han moldejat les roques amb formes sugerents, tot el contrari que en el turó veí de Rocamur, on l'aire i l'aigua semblen haver format tota una locomotora de tren.
En canvi, la forma de les roques de Pedra d'Àliga és vulgar. Però si tenen una característica peculiar: pel seu colot i situació provoquen la impresió que han estat situades intencionadament en aquest lloc.
Per la seva toponimia sembla clar que sobre aquest cim hi havia fa un miler d'anys un niu d'àligues. Hi ha documents que proven que el cim ja rebia aquest nom l'any 1014, quan aprop seu encara estava en actiu el castell de Rocamur.
Des de Pedra d'Àliga hi ha unes vistes impressionants als quatre vents. (trailsantllorenç)

Canal de la Ravella.
Un cop som al coll Gavatx un corriol s'enfila decidit cap a la Morella i els Obits , es la canal de la Ravella per una raconada ombrívola , el corriol puja fent ziga-zagues i guanya alçada amb alguna resta d'empedrat , hi ha alguna antiga plaça carbonera que ens indica que fou molt transitat antigament. Quan arribem a la part de dalt passem a prop de l'avenc del mateix nom que queda a l'esquerra del camí.

Els Òbits.
Els Òbits han desenvolupat diverses funcions i han estat protagonistes de moltes històries al llarg dels últims mil anys. Algunes són ja força conegudes, com la fabricació de moneda falsa o la necròpolis dels cranis tallats. Però hi han d'altres que semblen passar encara desapercebudes, tot i tenir gran importància històrica.
Aquest és el cas d'una història que va passar entre el 1711 i el 1714, quan els Òbits van tenir un Oratori (calvari), que es va convertir en un lloc de pelegrinatge i una mena d'Oracle Grec de la Guerra de Successió (un conflicte que s'ha convertit en un referent emblemàtic de l'actualitat catalana).
Un curiós personatge, Andreu Joan Rico, va ser el responsable de construir el Calvari i de convertir els Òbits en un Oracle durant els últims anys de la guerra. (trailsantllorenç)

El Morral del Drac.
Aquest és una altre dels monòlits importants del Parc i queda plantat just al camí que ressegueix la Carena del Pagès, entre la Mola i el Montcau. A més té l’al·licient de ser l’escenari de la llegenda del Drac, un ésser espantós que habitava el conjunt de coves i galeries que foraden l’agulla i, des d’aquest amagatall vertical, assolava el bestiar i els masos de la comarca fins que Guifré el Pilós, comte de Barcelona, va exterminar-lo a cops d’espasa.
Per ser roca de referència del massís, el poeta vallesà Ferran Canyameres li va dedicar uns versos a “La muntanya brava”:
La faula infantil, el càndid engany,
la Cova del Drac nimba de rondalla
tot i no ser cova, tot i que l’entalla
pel drac no podia servir de parany.
Tots els vessants del Morral se’ns apareixen força inexpugnables i amb pocs punts dèbils que facilitin l’escalada, i per això no sobta que la primera ascensió a aquesta agulla no fos pas escalant, sinó pujant a braços per una corda fixa que prèviament havia estat llançada i ancorada a la vegetació cimal.(santllors.com)

Ermita de Santa Agnès.
Sota les cingleres de la cova del Drac i a poca distància del monestir, en una de les balmes de la part nord de la Mola es troba la cova-ermita de Santa Agnès que dona nom a la canal on està situada.
No es coneixen amb exactitud els seus inicis, però es creu que en un principi només ocupava l'espai que avui dia te la cova, i que el seu sostre no devia ésser d'altre que les propies pedres d'aquesta espelunca.Des del primers del segle XVIII, s'en troben més dades; els noms dels ermitants, nomenats pel Vicari General i que fra Bonaventura Grau, i un altra religiós, es retiraren una temporada a aquesta ermita. Tots els historiadors suposen que l'escut que hi havia sobre la llinda del portal exterior, avui desaparegut, i en el qual hi havia gravat un signe heràldic amb unes graelles a cada banda i l'any 1595, fou col.locat amb motiu de l'ultima reforma empresa per l'esmenat abat. Hom creu que aquesta cova, ermita, capella i casa, tot alhora, fou creada per aquest fi i que hi habitaven unes "donades" i algun "donat", que tenien cura de l'ermita i del monestir de Sant Llorenç del Munt. La seva condició de soletat despertà una maravellosa influència d'atractiu i de reclam. Desde l'any 1595, el recinte disposa d'una casa per als ermitants, que tenen cura de l'ermita i suposem que per sobreviure cultiven les terres més aptes i
atenen als visitants. La capella, situada a la dreta de la cova de les piques, ocupa una superfície d'uns 28m2 (encara si poden veure restes de l'obra del habitacle en forma de dos o tres pisos.
El recinte tancat ocupa uns 140 m2. Avui dia seria possible fer una
reconstrucció total de l'obra aprofitant les restes dels murs existents.Tant de bo, ara que la Diputació de Barcelona és la propietària d'aquest parc i si disposés de prou mitjants i pogués realitzar, a curt termini, aquest desig dels amants de la muntanya. (la Mola)

Sant Pere de Mur.
A la Vall de Mur, just al damunt i a poca distància de la masia del Dalmau, s’alça aquesta menuda ermita romànica coneguda també com a Sant Pere del Dalmau. Fou construïda cap a la segona meitat del segle XI quan l’abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, Ordeguer, n’ordenà l’edificació per tal que els habitants de Mur tinguessin església pròpia. (turisme Vallès Occidental)

Comments

    You can or this trail