Moving time  2 hours 55 minutes

Time  4 hours 2 minutes

Coordinates 1822

Uploaded February 1, 2020

Recorded February 2020

-
-
1,106 f
499 f
0
1.6
3.2
6.35 mi

Viewed 32 times, downloaded 5 times

near La Plana Rodona, Catalunya (España)

El Conjunt Monumental d'Olèrdola
La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l'edat del bronze (poc menys de quatre mil anys enrere) fins ben entrat el segle XX.
Dels primers pobladors ens han arribat les troballes d'una sepultura tumulària situada prop de l'actual zona d'entrada. El primer assentament protegit per una muralla data dels inicis de l'edat del ferro (segle VIII - inici del segle VI aC). Entre els segles V - IV i I aC, Olèrdola va ser ocupada pels cessetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalana. El poblat fortificat iber era de considerable extensió (3,5 ha) i els seus habitants s'instal•laren a la part baixa de la plataforma rocosa, adaptant l'estructura urbana a l'orografia del terreny i aprofitant la muralla ja existent. A la dreta de la porta d'entrada del recinte s'hi concentraven diversos tallers artesans que funcionaren entre el segle IV i la fi del segle III aC, entre ells una tintoreria i/o adoberia única documentada al món iber.
Als inicis del segle I aC els romans establiren un campament militar a fi de controlar el territori i en especial la via d'accés cap a Tàrraco, capital de la Província Hispània Citerior, que travessava la plana penedesenca. De l'empremta romana en resten a Olèrdola tres grans obres: la muralla, la cisterna (350 m² de capacitat) i la torre talaia situada al cim, a més de dues pedreres. Fou abandonada quan el territori es romanitzà (entorn el 25 aC).
Quasi mil anys més tard, a l'alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ser habitat. Segons la documentació, Olèrdola fou "fundada" en un moment indeterminat entre el 911 i el 937 per Sunyer, comte de Barcelona, que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) i el castell. Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d'Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona. A mitjan segle XI, enmig de la revolta feudal contra el poder dels comtes, prengué especial protagonisme l'autoproclamat príncep d'Olèrdola, Mir Geribert, principal impulsor de l'aixecament.
A inicis del segle XII, s'inicia la decadència d'Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. L'estructura urbana del vilatge altmedieval mostra dos nuclis: dins el recinte fortificat es trobava, a la part superior, la zona militar, amb el castell i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. Ocupant la part mitjana de la plataforma rocosa hi havia una àrea d'activitat econòmica: premsa i celler de vi, la cisterna romana de nou en ús, la pedrera romana reoberta, un graner i altres. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases de pagesos benestants i per tallers d'artesans, entre ells un ferrer, que s'obrien al carrer principal entorn la porta d'entrada. La civitas s'estenia fora de les muralles, essent l'indret més conegut el Pla dels Albats, amb l'església de Santa Maria i la seva necròpolis de tombes antropomorfes o olerdolenques. L'església de Sant Miquel va ser parroquial fins al 1884, moment en què el Bisbat de Barcelona la va vendre juntament amb tot el recinte i el lloc passà a ser una explotació agrícola.
L'any 1963 la Diputació de Barcelona va adquirir la finca. El mes de novembre de 1971, després d'algunes reformes a l'església i la construcció d'un nou edifici en el lloc ocupat per una antiga masia rectoria, el conjunt monumental d'Olèrdola s'obre al públic. El 1995 el conjunt monumental d'Olèrdola passa a ser una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya, i des del 2014 és gestionat per l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Olèrdola va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1931 i Bé d'Interès Cultural.

Informació extreta de la pàgina web del Museu d'Arqueologia de Catalunya, de qui depèn el conjunt,
(http://www.macolerdola.cat/ca/) i de la pàgina web del Parc d'Olèrdola (https://parcs.diba.cat/web/olerdola), depenent de la Diputació de Barcelona.

Aquesta ruta es basa en la de Josep Ma Dalmau en la seva pràctica totalitat. És una mica més llarga per a suavitzar el descens des del Camí de Daltmar fins al Fondo de la Vall fent una volta que passa a tocar dels Forns de Can Castellví. La variació representa fer uns 2 km més.
Parking

Davant el Restaurant La Casa del Conill, a Sant Miquel d'Olèrdola.

Photo

Inici de la caminada

Photo

Fondo del cementiri

Intersection

Bifurcació. Cal agafar el camí de l'esquerra.

Intersection

I, poc després, el de la dreta.

Intersection

Cal prendre la pista de la cadena.

Photo

El camí ja puja.

fountain

La font de Fontanilles

Intersection

A pocs metres d'aquí, a la dreta, hi ha la Font de l'Alba. Val la pena arribar-s'hi.

fountain

La Font de l'Alba

Intersection

Retornem al camí allà on l'havíem deixat. Cap a la dreta, amunt.

Intersection

El corriol que portem mena a la carretera, ja a tocar del conjunt monumental.

Picnic

Zona de pícnic. Esmorzar.

Archaeological site

El Pla dels Albats (segles X-XII)

La ciutat altmedieval s'estenia fora del recinte murat. Allà hi va créixer un nucli de població al voltant de l'església de Santa Maria. Aquest barri extramurs ocupava les dues plataformes rocoses (la de llevant, coneguda com a Pla dels Albats, i la fondalada de les Feixes) que s'obrien davant Olèrdola. Les restes de cases excavades parcialment a la roca, i les sitges permeten evidenciar l'adaptació del traçat urbà a l'orografia del terreny i l'estructuració en terrasses.
Intersection

Tornem uns quants metres sobre les nostres passes i marxem a l'esquerra.

Intersection

Al final de la costa, en aquest punt, a la dreta surt el corriol que hem d'agafar.

Photo

Els efectes de la tempesta Glòria.

Photo

Seguim el corriol que careneja.

Ruins

Forn de Can Castellví

Es tracta d'una de les instal·lacions cimenteres més antigues de Catalunya. L'any 1899 la companyia de ciment i calç hidràulica Butsems-Fradera es va instal·lar en aquesta finca. Els forns, construïts en dues fases, són de tipus continu, és a dir, produïen sense interrupció. L'obra és de maçoneria i l'interior de maó refractari. Cada cos té la seva boca superior i xemeneia. Els edificis annexes servien com a residència temporal dels treballadors, estables i magatzems. Van romandre actius fins al 1906. Al darrere s'observa la pedrera que alimentava els seus forns amb roques calcàries, riques en carbonat de calci. Cremades a més de 900 °C es transformava en calç. En un replà posterior hi ha les boques superiors i les restes d'una gran bassa. El material cuit era remullat per tal de precipitar la calç. Després de provocar aquesta reacció la calç s'esmicolava i garbellava. Entre altres usos, la calç servia per fer morter per la construcció, com a desinfectant en l'agricultura o per emblanquinar façanes.
Photo

Fondo de la Vall. Coves i balmes prehistòrics.

De tornada al punt de partida, val la pena observar la cinglera que delimita la vall per la nostra esquerra. Al llarg del recorregut són observables, successivament, les Coves Can Castellví, les Balmes de Cal Ximet i, finalment, la Cova de Segarrulls, indrets on hi ha testimoni (com ara pintures rupestres) de presència humana des de l'edat del bonze.
Waypoint

Cabana de pedra seca

Intersection

A partir d'aquest punt, el camí és comú al d'anada.

Comments

    You can or this trail